Biodiversitat del Marquesat: Helix melanostoma, un caragol exòtic al Marquesat

Fílum: Mollusca/ Classe: Gastropoda

Ordre: Stylommatophora /Família: Helicidae

Helix melanostoma, Draparnaud 1801

Caragol cavador; Caracol cavador

Fa aproximadament 15 anys es va trobar una població d'un caragol exòtic, Helix melanostoma, a la Llometa de la Ferrera, a Llombai. Pertany al gènere Helix, un gènere natiu d'Europa i de la regió mediterrània. Entre els seus congèneres més coneguts es troba el Caragol de Borgonya, Helix pomatia, que és l'espècie més apreciada en la gastronomia francesa (1,2).

És un caragol gran (2,8-3,6 x 2,8-3,3 cm) que té una closca amb moltes estries de color gris amb tonalitat rogenca, el cos és marró fosc o gris groguenc amb uns tentacles de 1,5 cm de color groc clar. Se li coneix com Caragol Cavador, ja que cada dia sol cavar un forat de 3-5 cm de profunditat per a enterrar-se (3,4).

Originari del nord d'Àfrica, la seua àrea de distribució comprén el nord d'Algèria i Tunísia. També el trobem al sud de França, concretament entre l'estuari del Roine i l'Argenç, probablement introduït, encara que alguns autors consideren que es tracta d'una espècie criptogénica (és a dir, una espècie de la qual no és possible demostrar si és nativa o ha estat introduïda). A França habita en jardins, vinyes i plantacions d'oliveres (3,4,5,6).

A Espanya només es coneixen dues localitats on hi ha poblacions d'aquest caragol: una a prop del Tibidabo (Barcelona) i una altra al Marquesat. Segons les cites recollides pel Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, la població del Marquesat es distribueix entre la Llometa de la Ferrera i la Lloma Molina (Catadau). Encara que s'ha citat en hàbitat de matoll mediterrani, el passat 19 de novembre vam trobar diverses closques d'exemplars morts, i a més a més un individu viu, en un camí entre camps de fruiters, a prop de la Llometa de la Ferrera (1,7).

Segons alguns autors, la introducció d'espècies de caragols exòtics pot implicar que s'adapten perfectament al medi i que envaïsquen els hàbitats que els són favorables. Això pot tenir un impacte a escala econòmica, augmentant les despeses dels agricultors per controlar l'espècie invasora; i també un impacte en la comunitat de caragols autòctons, fins al punt de portar a l'extinció a algunes espècies, ja siga per depredació directa de l'espècie introduïda sobre les espècies indígenes, o mitjançant competència per interferència (competència entre espècies diferents que té lloc quan un individu efectua una activitat que, indirectament, limita l'accés del competidor al recurs comú) (8).

En aquest cas, per tractar-se d'una espècie herbívora, l'impacte sobre la comunitat de caragols natius seria per competència per l'aliment i els llocs on amagar-se i realitzar la posta. Actualment, però, la mida poblacional d'Helix melanostoma al Marquesat, no sembla prou gran perquè hi haja un risc potencial per a la comunitat de caragols natius, encara que caldria realitzar un estudi per tal de comprovar aquest aspecte.

Helix melanostoma, un caracol exótico en el Marquesat

Hace aproximadamente 15 años se encontró una población de un caracol exótico, Helix melanostoma, en la Llometa de la Ferrera, en Llombai. Pertenece al género Helix, un género nativo de Europa y de la región mediterránea. Entre sus congéneres más conocidos se encuentra el Caracol de Borgoña, Helix pomatia, que es la especie más apreciada en la gastronomía francesa (1,2).

Es un caracol grande (2,8-3,6 x 2,8-3,3 cm) que tiene un caparazón con muchas estrías de color gris con tonalidad rojiza, el cuerpo es marrón oscuro o gris amarillento, con unos tentáculos de 1,5 cm de color amarillo claro. Se le conoce como Caracol Cavador, ya que cada día suele cavar un agujero de 3-5 cm de profundidad para enterrarse (3,4).

Originario del norte de África, su área de distribución comprende el norte de Argelia y Túnez. También lo encontramos en el sur de Francia, concretamente entre el estuario del Ródano y el Argens, probablemente introducido, aunque algunos autores consideran que se trata de una especie criptogénica (es decir, una especie de la que no es posible demostrar si es nativa o ha sido introducida). En Francia habita en jardines, viñedos y plantaciones de olivos (3,4,5,6).

En la Península Ibérica sólo se conocen dos localidades donde hay poblaciones de esta especie: una cerca del Tibidabo (Barcelona) y otra en el Marquesat. Según las citas recogidas por el Banco de Datos de Biodiversidad de la Comunidad Valenciana, la población del Marquesat se distribuye entre la Llometa de la Ferrera y la Lloma Molina (Catadau). Aunque se ha citado en hábitat de matorral mediterráneo, el pasado 19 de noviembre encontramos varias conchas de ejemplares muertos, y un individuo vivo, en un camino entre campos de frutales, cerca de la Llometa de la Ferrera (1,7).

Según algunos autores, la introducción de especies de caracoles exóticos puede implicar que se adapten perfectamente al medio y que invadan los hábitats que les son favorables. Esto puede tener un impacto a nivel económico, aumentando el gasto de los agricultores para controlar a la especie invasora; y también un impacto en la comunidad de caracoles autóctonos, hasta el punto de llevar a la extinción a algunas especies, ya sea por depredación directa de la especie introducida sobre las especies indígenas, o mediante competencia por interferencia (competencia entre especies diferentes que tiene lugar cuando un individuo efectúa una actividad que, indirectamente, limita el acceso del competidor al recurso común) (8).

En este caso, por tratarse de una especie herbívora, el impacto sobre la comunidad de caracoles nativos sería por competencia por el alimento y los lugares donde esconderse y realizar la puesta. Sin embargo, el tamaño poblacional actual de Helix melanostoma en el Marquesat, no parece lo suficientemente grande como para que haya un riesgo potencial para la comunidad de caracoles nativos, aunque habría que realizar un estudio para determinar este aspecto.