Fílum: Arthropoda/ Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera/ Família:
Zygaena occitanica, Villers 1789
Gitana occidental; Gitana
Passejant pel Besori en aquesta vesprada freda d'hivern, m'ha vingut al cap el record d'un lepidòpter amb activitat diürna, però que no pertany al grup de les papallones diürnes (Papilionoidea), i que vam poder observar durant les vesprades de setembre i octubre al Marquesat.
Es tracta de la Gitana occidental, Zygaena occitanica, una espècie pertanyent a la família dels zigènids, més coneguts com a gitanes o gitanetes. Pel que sembla aquest nom comú els ve del patró de colors que presenten, que recorda als vestits de lunars que solien portar les dones d'ètnia gitana, vestits que van donar lloc als clàssics vestits de gitana o flamenca (1,2,3,4).
Els zigènids són lepidòpters glossats (amb espiritrompa) del clade Ditrysia (femelles amb dues obertures sexuals, una per a aparellar-se i una altra per a realitzar la posta), que es caracteritzen per ser de color negre o violaci amb taques de color escarlata. Les seues ales són estretes i es pleguen paral·leles al cos, al contrari de les papallones diürnes, que les pleguen perpendiculars al cos; i posseeixen unes antenes llargues i corbades amb els àpexs en forma de maça (3,5,6).
El patró de colors tan cridaner que presenten forma part d'una estratègia de defensa coneguda com a aposematisme. Aquesta estratègia consta d'una defensa primària d'advertència prèvia a l'atac, mitjançant colors, olors o sons distintius; i una altra secundària, que pot ser química, morfològica o de comportament, i que evita que siguen preses rendibles. D'aquesta manera els depredadors aprenen a evitar aquest tipus de preses, bé perquè han tingut una mala experiència en intentar consumir-les, o bé perquè han observat aquesta mala experiència en un altre depredador (7,8,9).
Aquest mecanisme de defensa està molt estés entre els insectes, tot i que també es troba en amfibis, rèptils i fins i tot mamífers, com la mofeta. Un exemple d'avís sonor (aposematisme acústic) el trobem en serps de cascavell; o en arnes tigre (Arctiidae) davant de les rates penades. En el cas dels zigènids, la seua coloració aposemàtica adverteix als depredadors sobre la seua alta toxicitat, doncs tant erugues com adults produeixen cianur (àcid cianhídric).
Per tant, si un depredador ingereix una, ho passarà tan malament que no tornarà a provar res que tinga el mateix aspecte. De fet totes les espècies del gènere Zygaena s'assemblen molt, i el seu patró cromàtic ho podem observar en altres espècies tòxiques, sent un exemple clar de mimetisme müllerià (espècies perilloses o repugnants s'imiten creant un grup d'espècies que els seus depredadors poden reconéixer fàcilment ).
Malgrat que aquesta defensa química els resulta molt efectiva davant depredadors com aus, gripaus, camaleons o sargantanes, hi ha altres, com himenòpters (Ectemnius kriechbaumeri) i aranyes (Misumena vatia, Oxiopes sp.), que s'alimenten d'elles sense cap problema. Un altre mecanisme de defensa utilitzat pels zigènids consisteix a desplegar bruscament les ales mostrant el roig intens del cos i ales posteriors, aquest centelleig roig crea un moment d'indecisió en el depredador (efecte llampec) que en moltes ocasions els permet escapar volant (7,8,10).
La Gitana occidental és fàcil d'identificar, ja que en l'ala anterior disposa de 5 taques redones de color roig envoltades de blanc i en l'àpex alar tenen una taca blanca amb forma de mitja lluna, que dins dels zigènids solament es troba en aquesta espècie. També es caracteritza per presentar un collaret blanc i un anell abdominal de color roig.
Es distribueix des del nord-oest d'Itàlia i sud de França, fins a la península Ibèrica, on ocupa el sud de Portugal, i tota la franja mediterrània espanyola, amb poblacions que penetren pel nord arribant a Lleó i Burgos. També ha estat localitzada al centre de la península Ibèrica. A la Comunitat Valenciana ha estat citada en les tres províncies (11).
Les erugues s'alimenten de plantes de la família de les fabàcies, principalment de botja d’escombres Dorycnium pentaphyllum. Habita en zones de matoll, pastures seques i paisatges mosaic en què sol trobar la seua planta hoste més important, D. pentaphyllum, a on els adults solen veure's posats sobre exemplars del gènere Scabiosa. La botja d’escombres és abundant en sòls pobres als quals fertilitza mitjançant els seus nòduls radiculars que hostatgen bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric (12,13).
La Gitana Occidental y el Aviso Aposemático
Paseando por el Besori en esta fría tarde de invierno, me ha venido a la cabeza el recuerdo de un lepidóptero con actividad diurna, aunque no pertenece al grupo de las mariposas diurnas (Papilionoidea), que pudimos observar durante las tardes de septiembre y octubre en el Marquesat.
Se trata de la Gitana occidental, Zygaena occitánica, una especie perteneciente a la familia de los zigénidos, más conocidos como gitanas o gitanillas. Al parecer este nombre común les viene del patrón de colores que presentan, que recuerda a los vestidos de lunares que solían llevar las mujeres de etnia gitana, vestidos que dieron lugar a los clásicos trajes de gitana o flamenca (1,2,3,4).
Los zigénidos son lepidópteros glosados (con espiritrompa) del clado Ditrysia (hembras con dos aberturas sexuales, una para aparearse y otra para realizar la puesta), que se caracterizan por ser de color negro o violáceo con manchas de color escarlata. Sus alas son estrechas y se pliegan paralelas al cuerpo, al contrario que las mariposas diurnas, que las pliegan perpendiculares al cuerpo; y poseen unas antenas largas y curvadas con los ápices en forma de maza (3,5,6).
El patrón de colores tan llamativo que presentan forma parte de una estrategia de defensa conocida como aposematismo. Esta estrategia consta de una defensa primaria de advertencia previa al ataque, mediante colores, olores o sonidos distintivos; y otra secundaria, que puede ser química, morfológica o de comportamiento, y que evita que sean presas rentables. De este modo, los depredadores aprenden a evitar a este tipo de presas, bien porque han tenido una mala experiencia al intentar consumirlas, o bien porque han observado esta mala experiencia en otro depredador (7,8,9).
Este mecanismo de defensa está muy extendido entre los insectos, aunque también se halla en anfibios, reptiles e incluso mamíferos, como la mofeta. Un ejemplo de aviso sonoro (aposematismo acústico) lo encontramos en serpientes de cascabel; o en polillas tigre (Arctiidae) ante los murciélagos. En el caso de los zigénidos, su coloración aposemática advierte a los depredadores sobre su alta toxicidad, ya que tanto orugas como adultos producen cianuro (ácido cianhídrico).
Por tanto, si un depredador ingiere una, lo pasará tan mal que no volverá a probar nada que tenga el mismo aspecto. De hecho todas las especies del género Zygaena se parecen mucho, y su patrón cromático se extiende a otras especies tóxicas, en un claro ejemplo de mimetismo mülleriano (especies peligrosas o repugnantes se imitan entre sí creando un grupo de especies que sus depredadores pueden reconocer fácilmente). Pese a que esta defensa química les resulta muy efectiva ante depredadores como aves, sapos, camaleones o lagartijas, hay otros, como himenópteros (Ectemnius kriechbaumeri) y arañas (Misumena vatia, Oxiopes sp.), que se alimentan de ellas sin problemas. Otro mecanismo de defensa utilizado por los zigénidos consiste en desplegar bruscamente las alas mostrando el rojo intenso del cuerpo y alas posteriores, este destello rojo crea un momento de indecisión en el depredador (efecto relámpago) que en muchas ocasiones les permite escapar volando (7,8,10).
La Gitana occidental resulta fácil de identificar, ya que las alas anteriores muestran 5 manchas redondas rojas con el borde blanco, y una mancha blanca con forma de medialuna en el ápice alar que sólo se encuentra en esta especie. También se caracteriza por el collar blanco y el anillo abdominal de color rojo.
Se distribuye por el noroeste de Italia y sur de Francia hasta la Península ibérica, donde ocupa el sur de Portugal y la franja mediterránea española, con poblaciones que penetran por el norte llegando a León y Burgos. También ha sido localizada en el centro de la Península Ibérica. En la Comunidad Valenciana ha sido citada en las tres provincias (11).
Las orugas se alimentan de plantas de la familia de las fabáceas, principalmente de bocha Dorycnium pentaphyllum. Habita en zonas de matorral, pastizales secos y paisajes mosaico en los que suele encontrarse su planta hospedadora más importante, D. pentaphyllum, donde los adultos suelen verse posados sobre ejemplares del género Scabiosa. La bocha es abundante en suelos pobres a los que fertiliza mediante sus nódulos radiculares que hospedan bacterias fijadoras de nitrógeno atmosférico (12,13).
Gitana occidental; Gitana
Passejant pel Besori en aquesta vesprada freda d'hivern, m'ha vingut al cap el record d'un lepidòpter amb activitat diürna, però que no pertany al grup de les papallones diürnes (Papilionoidea), i que vam poder observar durant les vesprades de setembre i octubre al Marquesat.
 |
Zygaena occitànica
|
Es tracta de la Gitana occidental, Zygaena occitanica, una espècie pertanyent a la família dels zigènids, més coneguts com a gitanes o gitanetes. Pel que sembla aquest nom comú els ve del patró de colors que presenten, que recorda als vestits de lunars que solien portar les dones d'ètnia gitana, vestits que van donar lloc als clàssics vestits de gitana o flamenca (1,2,3,4).
Els zigènids són lepidòpters glossats (amb espiritrompa) del clade Ditrysia (femelles amb dues obertures sexuals, una per a aparellar-se i una altra per a realitzar la posta), que es caracteritzen per ser de color negre o violaci amb taques de color escarlata. Les seues ales són estretes i es pleguen paral·leles al cos, al contrari de les papallones diürnes, que les pleguen perpendiculars al cos; i posseeixen unes antenes llargues i corbades amb els àpexs en forma de maça (3,5,6).
 |
Zygaena occitànica
|
Aquest mecanisme de defensa està molt estés entre els insectes, tot i que també es troba en amfibis, rèptils i fins i tot mamífers, com la mofeta. Un exemple d'avís sonor (aposematisme acústic) el trobem en serps de cascavell; o en arnes tigre (Arctiidae) davant de les rates penades. En el cas dels zigènids, la seua coloració aposemàtica adverteix als depredadors sobre la seua alta toxicitat, doncs tant erugues com adults produeixen cianur (àcid cianhídric).
 |
| Distribució espacial i temporal de Zygaena occitanica al Marquesat |
Malgrat que aquesta defensa química els resulta molt efectiva davant depredadors com aus, gripaus, camaleons o sargantanes, hi ha altres, com himenòpters (Ectemnius kriechbaumeri) i aranyes (Misumena vatia, Oxiopes sp.), que s'alimenten d'elles sense cap problema. Un altre mecanisme de defensa utilitzat pels zigènids consisteix a desplegar bruscament les ales mostrant el roig intens del cos i ales posteriors, aquest centelleig roig crea un moment d'indecisió en el depredador (efecte llampec) que en moltes ocasions els permet escapar volant (7,8,10).
La Gitana occidental és fàcil d'identificar, ja que en l'ala anterior disposa de 5 taques redones de color roig envoltades de blanc i en l'àpex alar tenen una taca blanca amb forma de mitja lluna, que dins dels zigènids solament es troba en aquesta espècie. També es caracteritza per presentar un collaret blanc i un anell abdominal de color roig.
 |
Oruga de Z. occitánica.
Fuente: Observando la naturaleza
|
Les erugues s'alimenten de plantes de la família de les fabàcies, principalment de botja d’escombres Dorycnium pentaphyllum. Habita en zones de matoll, pastures seques i paisatges mosaic en què sol trobar la seua planta hoste més important, D. pentaphyllum, a on els adults solen veure's posats sobre exemplars del gènere Scabiosa. La botja d’escombres és abundant en sòls pobres als quals fertilitza mitjançant els seus nòduls radiculars que hostatgen bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric (12,13).
La Gitana Occidental y el Aviso Aposemático
 |
Zygaena occitànica
|
Se trata de la Gitana occidental, Zygaena occitánica, una especie perteneciente a la familia de los zigénidos, más conocidos como gitanas o gitanillas. Al parecer este nombre común les viene del patrón de colores que presentan, que recuerda a los vestidos de lunares que solían llevar las mujeres de etnia gitana, vestidos que dieron lugar a los clásicos trajes de gitana o flamenca (1,2,3,4).
Los zigénidos son lepidópteros glosados (con espiritrompa) del clado Ditrysia (hembras con dos aberturas sexuales, una para aparearse y otra para realizar la puesta), que se caracterizan por ser de color negro o violáceo con manchas de color escarlata. Sus alas son estrechas y se pliegan paralelas al cuerpo, al contrario que las mariposas diurnas, que las pliegan perpendiculares al cuerpo; y poseen unas antenas largas y curvadas con los ápices en forma de maza (3,5,6).
El patrón de colores tan llamativo que presentan forma parte de una estrategia de defensa conocida como aposematismo. Esta estrategia consta de una defensa primaria de advertencia previa al ataque, mediante colores, olores o sonidos distintivos; y otra secundaria, que puede ser química, morfológica o de comportamiento, y que evita que sean presas rentables. De este modo, los depredadores aprenden a evitar a este tipo de presas, bien porque han tenido una mala experiencia al intentar consumirlas, o bien porque han observado esta mala experiencia en otro depredador (7,8,9).
 |
Zygaena occitànica
|
Por tanto, si un depredador ingiere una, lo pasará tan mal que no volverá a probar nada que tenga el mismo aspecto. De hecho todas las especies del género Zygaena se parecen mucho, y su patrón cromático se extiende a otras especies tóxicas, en un claro ejemplo de mimetismo mülleriano (especies peligrosas o repugnantes se imitan entre sí creando un grupo de especies que sus depredadores pueden reconocer fácilmente). Pese a que esta defensa química les resulta muy efectiva ante depredadores como aves, sapos, camaleones o lagartijas, hay otros, como himenópteros (Ectemnius kriechbaumeri) y arañas (Misumena vatia, Oxiopes sp.), que se alimentan de ellas sin problemas. Otro mecanismo de defensa utilizado por los zigénidos consiste en desplegar bruscamente las alas mostrando el rojo intenso del cuerpo y alas posteriores, este destello rojo crea un momento de indecisión en el depredador (efecto relámpago) que en muchas ocasiones les permite escapar volando (7,8,10).
 |
Zygaena occitànica
|
Se distribuye por el noroeste de Italia y sur de Francia hasta la Península ibérica, donde ocupa el sur de Portugal y la franja mediterránea española, con poblaciones que penetran por el norte llegando a León y Burgos. También ha sido localizada en el centro de la Península Ibérica. En la Comunidad Valenciana ha sido citada en las tres provincias (11).
Las orugas se alimentan de plantas de la familia de las fabáceas, principalmente de bocha Dorycnium pentaphyllum. Habita en zonas de matorral, pastizales secos y paisajes mosaico en los que suele encontrarse su planta hospedadora más importante, D. pentaphyllum, donde los adultos suelen verse posados sobre ejemplares del género Scabiosa. La bocha es abundante en suelos pobres a los que fertiliza mediante sus nódulos radiculares que hospedan bacterias fijadoras de nitrógeno atmosférico (12,13).
Referències:
1. Fernández-Rubio, F. 1990. Origen y distribución del género Zygaena Fabricius, 1775 (Lepidóptera) en la Península Ibérica. Bol. San. Veg. Plagas, 16: 455-477.
2. Heikkilä, M. et al. 2012. Cretaceous origin and repeated tertiary diversification of the redefined butterflies. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences 279: 1093-1099.
2. Heikkilä, M. et al. 2012. Cretaceous origin and repeated tertiary diversification of the redefined butterflies. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences 279: 1093-1099.
3. Viquipèdia: Zygaena
4. Wikipedia: Traje de Flamenca
5. Wikipedia: Zygaenidae
6. Fernández-Rubio, F. 2006. Clave para determinar las especies españolas del género Zygaena Fabricius, 1775(Insecta, Lepidoptera, Zygaenidae). Graellsia, 62(1): 3-12.
7. Rojas B., Valkonen J. & Nokelainen O. 2015. Aposematism. Current Biology 25: 350–351.
8. Dowdy, N.J. & Conner, W.E. 2016. Acoustic aposematism and evasive action in select chemically defended arctiine (Lepidoptera: Erebidae) species: nonchalant or not? Plos One, 11, 1-20.
9. Thorogood R., Kokko H. & Mappes J. 2017. Social transmission of avoidance among predators facilitates the spread of novel prey. Nature Ecology & Evolution, 2: 254–261.
10. Fernández-Rubio, F. 2004. Consecuencias de la defensa química en las mariposas del género Zygaena Fabricius, 1775 (Insecta: Zygaenidae, Lepidoptera). Boln. S.E.A., 35: 269−274.
11. Fernández-Rubio F. 2005. Lepidoptera: Zygaenidae. Fauna Ibérica,Volumen 26. Pp: 292. Madrid. Pag: 163
12. Lepidoptera and their ecology: Zygaena occitanica
13.El Medi Natural del Bages: El escobizo(Dorycnium pentaphyllum)
4. Wikipedia: Traje de Flamenca
5. Wikipedia: Zygaenidae
6. Fernández-Rubio, F. 2006. Clave para determinar las especies españolas del género Zygaena Fabricius, 1775(Insecta, Lepidoptera, Zygaenidae). Graellsia, 62(1): 3-12.
7. Rojas B., Valkonen J. & Nokelainen O. 2015. Aposematism. Current Biology 25: 350–351.
8. Dowdy, N.J. & Conner, W.E. 2016. Acoustic aposematism and evasive action in select chemically defended arctiine (Lepidoptera: Erebidae) species: nonchalant or not? Plos One, 11, 1-20.
9. Thorogood R., Kokko H. & Mappes J. 2017. Social transmission of avoidance among predators facilitates the spread of novel prey. Nature Ecology & Evolution, 2: 254–261.
10. Fernández-Rubio, F. 2004. Consecuencias de la defensa química en las mariposas del género Zygaena Fabricius, 1775 (Insecta: Zygaenidae, Lepidoptera). Boln. S.E.A., 35: 269−274.
11. Fernández-Rubio F. 2005. Lepidoptera: Zygaenidae. Fauna Ibérica,Volumen 26. Pp: 292. Madrid. Pag: 163
12. Lepidoptera and their ecology: Zygaena occitanica
13.El Medi Natural del Bages: El escobizo(Dorycnium pentaphyllum)
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada