Si bé els odonats són uns excel·lents depredadors i uns grans aliats en el control de poblacions d'insectes, com ara mosques i mosquits, també formen part de la cadena tròfica, servint d'aliment a altres depredadors al llarg de totes les fases de la seua vida (1,2,3,4).
En aquest sentit, s'ha observat que els ous endofítics (els que són introduïts dins d'una planta mitjançant un òrgan anomenat ovipositor) poden patir parasitoidisme per part de vespes parasitoides, que dipositen els seus ous en els ous d'odonat, de manera que les seues larves es desenvolupen parasitant les larves d'aquests, emergint finalment la vespa.
Segons sembla, per tractar d'evitar-ho, algunes espècies d'odonats protegeixen els seus ous introduint-los (ovipositant) en plantes que es troben sota l'aigua. No obstant això, aquests ous també poden ser depredats per peixos insectívors i nimfes d'àcars d'aigua (hidracàrids, Hydrachnidia), quan es troben presents en el medi (2,5,6,7).
Durant l'etapa de nimfa poden ser preses d'algunes espècies d'escarabats aquàtics i les seues larves, així com de peixos, amfibis, aus, i fins i tot d'altres nimfes d'odonats, incloent-hi a les de la seua pròpia espècie (2,3,7). Per exemple, entre els seus depredadors aviaris durant aquesta fase, podem trobar a la Merla d'aigua, Cinclus cinclus, la Cueta, Montacilla spp. i el Blavet, Alcedo atthis. Una vegada conclosa aquesta etapa passaran pel moment delicat de l'eclosió de l'adult (imago), que romandrà immòbil després d'emergir de l'exúvia amb els teguments tendres, de manera que podran ser preses fàcils per a molts tipus de depredadors (2,8,9).
Un bon exemple d'això és l'explotació d'emergències massives de libèl·lules com Orthetrum cancellatum i Aeshna mixta per part de rapinyaires diürnes de grandària menor, que mostraren taxes molt altes de captura. A més a més, s'ha observat que poden ser una font d'aliment important per a polls volanders de rapinyaires com ara el Falconet, Falco subbuteo, durant el moment en què estan aprenent a volar i a caçar (2,12).
Ja en l'estat adult, els principals depredadors dels odonats solen ser aranyes i aus, destacant entre aquestes últimes l'Abellerol, Merops apiaster, i algunes rapinyaires com ara el Falconet (2,3,12,13). Pel que fa al Marquesat, hem registrat la depredació d'un exemplar de Sympetrum fonscolombii per part d'Argiope lobata, i la captura d'un individu d'Ischnura sp. en una teranyina de Tetragnatha extensa. Mentre que, entre les aus, hem observat a una Garseta blanca, Egretta garzetta, caçant un exemplar de Trithemis annulata amb gran destresa (veure vídeo).
![]() |
Sagnador escarlata, Libélula escarlata, Crocothemis erythraea |
Segons sembla, per tractar d'evitar-ho, algunes espècies d'odonats protegeixen els seus ous introduint-los (ovipositant) en plantes que es troben sota l'aigua. No obstant això, aquests ous també poden ser depredats per peixos insectívors i nimfes d'àcars d'aigua (hidracàrids, Hydrachnidia), quan es troben presents en el medi (2,5,6,7).
Durant l'etapa de nimfa poden ser preses d'algunes espècies d'escarabats aquàtics i les seues larves, així com de peixos, amfibis, aus, i fins i tot d'altres nimfes d'odonats, incloent-hi a les de la seua pròpia espècie (2,3,7). Per exemple, entre els seus depredadors aviaris durant aquesta fase, podem trobar a la Merla d'aigua, Cinclus cinclus, la Cueta, Montacilla spp. i el Blavet, Alcedo atthis. Una vegada conclosa aquesta etapa passaran pel moment delicat de l'eclosió de l'adult (imago), que romandrà immòbil després d'emergir de l'exúvia amb els teguments tendres, de manera que podran ser preses fàcils per a molts tipus de depredadors (2,8,9).
![]() |
Cueta blanca, Lavandera blanca, Motacilla alba |
Ja en l'estat adult, els principals depredadors dels odonats solen ser aranyes i aus, destacant entre aquestes últimes l'Abellerol, Merops apiaster, i algunes rapinyaires com ara el Falconet (2,3,12,13). Pel que fa al Marquesat, hem registrat la depredació d'un exemplar de Sympetrum fonscolombii per part d'Argiope lobata, i la captura d'un individu d'Ischnura sp. en una teranyina de Tetragnatha extensa. Mentre que, entre les aus, hem observat a una Garseta blanca, Egretta garzetta, caçant un exemplar de Trithemis annulata amb gran destresa (veure vídeo).
No obstant això, l'episodi de depredació més crític que hem pogut registrar ha estat per part de la perca americana, Micropterus salmoides, caçant parelles en tàndem, principalment Sympetrum fonscolombii, mentre intentaven realitzar la posta a la superfície de l'aigua. Unes vegades l'encontre se saldava amb la ingestió de la femella, i altres amb la de la parella sencera, sent escasses les ocasions que aconseguien desfer-se i escapar. Aquest episodi vam poder observar-lo el 22 de juliol i el 29 de setembre a la mateixa bassa.
Les espècies invasores constitueixen una de les causes principals del declivi i extinció d'espècies, generant un greu impacte sobre la biodiversitat dels hàbitats que ocupen. I la perca americana, en concret, es troba a la llista de les 100 espècies invasores més perjudicials del planeta (14,15). Els odonats també es troben al menú d'aquest depredador voraç i oportunista, que pot consumir grans quantitats de nimfes i, com hem pogut observar, d'adults; havent-se documentat també la depredació d'adults d'Anax imperator (2,16).
Les espècies invasores constitueixen una de les causes principals del declivi i extinció d'espècies, generant un greu impacte sobre la biodiversitat dels hàbitats que ocupen. I la perca americana, en concret, es troba a la llista de les 100 espècies invasores més perjudicials del planeta (14,15). Els odonats també es troben al menú d'aquest depredador voraç i oportunista, que pot consumir grans quantitats de nimfes i, com hem pogut observar, d'adults; havent-se documentat també la depredació d'adults d'Anax imperator (2,16).
Odonatos: El Cazador Cazado
Si bien los odonatos son unos excelentes depredadores y unos grandes aliados en el control de insectos, tales como moscas y mosquitos, también forman parte de la cadena trófica, sirviendo de alimento a otros depredadores a lo largo de todas las fases de su vida (1,2,3,4).
Para tratar de evitarlo, algunas especies de odonatos protegen sus huevos introduciéndolos (ovipositando) en plantas que se encuentran bajo el agua. No obstante, éstos huevos también pueden ser depredados por peces insectívoros y ninfas de ácaros de agua (hidracáridos, Hydrachnidia) cuando están presentes en el medio (2,5,6,7).
Durante la etapa de ninfa pueden ser presas de algunas especies de escarabajos acuáticos y sus larvas, así como de peces, anfibios, aves, e incluso de otras ninfas de odonatos, incluyendo a las de su propia especie (2,3,8). Por ejemplo, entre sus depredadores aviares durante esta fase podemos encontrar al Mirlo acuático, Cinclus cinclus, la Lavandera, Montacilla spp., y el Martín pescador, Alcedo atthis. Una vez concluida esta etapa pasarán por el delicado momento de la eclosión del adulto (imago), que permanecerá inmóvil tras emerger de la exuvia con los tegumentos blandos, por lo que pueden ser presas fáciles para muchas clases de depredadores (2,9,10,11,12).
![]() |
Argiope lobata & Sympetrum fonscolombii |
Ya en el estado adulto, los principales depredadores de los odonatos suelen ser arañas y aves, destacando entre éstas últimas el Abejaruco europeo, Merops apiaster, y algunas rapaces como el Alcotán europeo (2,3,12,13). En lo referente al Marquesat, hemos registrado la depredación de un ejemplar de Sympetrum fonscolombii por parte de Argiope lobata, y la captura de un individuo de Ischnura sp. en una telaraña de Tetragnatha extensa. Mientras que, entre las aves, hemos observado a una Garceta común, Egretta garzetta, cazando un ejemplar de Trithemis annulata con gran destreza (ver video).
Sin embargo, el episodio de depredación más crítico que hemos podido registrar ha sido por parte del black bass o perca americana, Micropterus salmoides, haciendo acopio de parejas en tándem, principalmente Sympetrum fonscolombii, mientras intentaban realizar la puesta en la superficie del agua. Unas veces el lance se saldaba con la ingestión de la hembra, y otras con la de la pareja al completo, siendo escasas las ocasiones que conseguían zafarse y escapar. Este episodio pudimos observarlo el 22 de julio y el 29 de septiembre en la misma balsa.
![]() |
Perca americana, Micropterus salmoides & Pixaví nervat, Libélula roja migradora, Sympetrum fonscolombii |
![]() |
Garseta blanca, Garceta común, Egretta garzetta & Emperador menor, Emperatriz parda, Anax parthenope (19/8/2018) |
Referències:
1. Torralba-Burrial, A. 2015. Clase Insecta. Orden Odonata. Manual. Revista IDE@ - SEA, 41: 1-22.
2. Sánchez A., PérezJ., Jiménez E. & Tovar C. 2009. Los Odonatos de Extremadura. Consejería de Industria, Energía y Medio Ambiente. 334 pp.
2. Sánchez A., PérezJ., Jiménez E. & Tovar C. 2009. Los Odonatos de Extremadura. Consejería de Industria, Energía y Medio Ambiente. 334 pp.
4. Mezquita I. 2012. Libélulas de Bizkaia. Temas Vizcainos 444-445. 179 pp.
5. Santolamazza S., Baquero E. & Cordero-Rivera A. 2011. Incidence of Anagrus obscurus (Hymenoptera: Mymaridae) egg parasitism on Calopteryx haemorrhoidalis and Platycnemis pennipes (Odonata: Calopterygidae: Platycnemididae) in Italy. Entomol Sci 14: 366–369
6. Mikolajewski D.J. & Johansson F. 2004. Morphological and behavioral defenses in dragonfly larvae: trait compensation and cospecialization. Behavioral Ecology 15:614–620..
7. Harabiš F., Dolný A., Helebrandová J. & Rusková T. 2015. Do egg parasitoids increase the tendency of Lestes sponsa (Odonata: Lestidae) to oviposit underwater? European Journal of Entomology. 112: 63-38
8. Hodar J.A., Ruíz I. & Camacho I. 1990. La alimentación de la Rana Común (Rana perezi, Seoane, 1885) en el sureste de la Península Ibérica. Misc. Zool., 14: 145-153.
9.Santamarina J. 1990. Alimentación del Mirlo Acuático (Cinclus cinclus) en ríos de Galicia. Misc. Zool., 14: 207-215.
10. Čech M. & Čech P. 2015. Non-fish prey in the diet of an exclusive fish-eater: the common kingfisher Alcedo atthis. Bird Study 62: 457–465.
11. Jakob C. & Suhling S. 1999. Risky times? Mortality during emergence in two species of dragonflies (Odonata: Gomphidae, Libellulidae). Aquatic Insects 21: 1-10
12. Clarke A., Prince P.A. & Clarke R. 1996. The energy content of dragonflies (Odonata) in relation to predation by falcons. Bird Study, 43, 300–304.
13. Krebs J.R. & Avery M. I. 1985. Central place foraging in the European Bee-eater, Merops apiaster. J. Anim. Ecol. 54: 459–472.
14. Clavero M. & Garcia-Berthou E. 2005. Invasive species are a leading cause of animal extinctions. Trends Ecol. Evol., 20: 110
15. Luque G.M. et al. 2014. The 100th of the world’s worst invasive alien species. Biol. Invasions, 16: 981–985 Database
16. Torralba A. & Ocharan F.J. 2003. Predación por peces sobre Anax imperator asociada a la reproducción de éste (Odonata: Aeshnidae). Boletín SEA 32: 219-220
5. Santolamazza S., Baquero E. & Cordero-Rivera A. 2011. Incidence of Anagrus obscurus (Hymenoptera: Mymaridae) egg parasitism on Calopteryx haemorrhoidalis and Platycnemis pennipes (Odonata: Calopterygidae: Platycnemididae) in Italy. Entomol Sci 14: 366–369
6. Mikolajewski D.J. & Johansson F. 2004. Morphological and behavioral defenses in dragonfly larvae: trait compensation and cospecialization. Behavioral Ecology 15:614–620..
7. Harabiš F., Dolný A., Helebrandová J. & Rusková T. 2015. Do egg parasitoids increase the tendency of Lestes sponsa (Odonata: Lestidae) to oviposit underwater? European Journal of Entomology. 112: 63-38
8. Hodar J.A., Ruíz I. & Camacho I. 1990. La alimentación de la Rana Común (Rana perezi, Seoane, 1885) en el sureste de la Península Ibérica. Misc. Zool., 14: 145-153.
9.Santamarina J. 1990. Alimentación del Mirlo Acuático (Cinclus cinclus) en ríos de Galicia. Misc. Zool., 14: 207-215.
10. Čech M. & Čech P. 2015. Non-fish prey in the diet of an exclusive fish-eater: the common kingfisher Alcedo atthis. Bird Study 62: 457–465.
11. Jakob C. & Suhling S. 1999. Risky times? Mortality during emergence in two species of dragonflies (Odonata: Gomphidae, Libellulidae). Aquatic Insects 21: 1-10
12. Clarke A., Prince P.A. & Clarke R. 1996. The energy content of dragonflies (Odonata) in relation to predation by falcons. Bird Study, 43, 300–304.
13. Krebs J.R. & Avery M. I. 1985. Central place foraging in the European Bee-eater, Merops apiaster. J. Anim. Ecol. 54: 459–472.
14. Clavero M. & Garcia-Berthou E. 2005. Invasive species are a leading cause of animal extinctions. Trends Ecol. Evol., 20: 110
15. Luque G.M. et al. 2014. The 100th of the world’s worst invasive alien species. Biol. Invasions, 16: 981–985 Database
16. Torralba A. & Ocharan F.J. 2003. Predación por peces sobre Anax imperator asociada a la reproducción de éste (Odonata: Aeshnidae). Boletín SEA 32: 219-220

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons