L'olivarda, Dittrichia viscosa, és una planta perenne que principalment ocupa àrees modificades i alterades per activitats humanes, per la qual cosa se sol trobar en camps abandonats, llits de rius, àrees urbanes, voreres de camins i senders. La seua distribució nativa inclou el sud d'Europa, nord d'Àfrica i Pròxim Orient. No obstant això, a causa de la seua elevada producció de llavors, que són dispersades pel vent i l'aigua, juntament a la seua adaptació a ambients secs i pertorbats, ha pogut colonitzar altres regions d'Europa, Amèrica del Nord, Austràlia occidental i les Açores (1).
Des de l'antiguitat, s'ha utilitzat per curar ferides, lesions, contusions i trastorns intestinals. Actualment té interés farmacològic i medicinal a causa que s'ha observat que el seu extracte té propietats balsàmiques, cicatritzants, antifebrils, antidiabètiques, antiinflamatòries, antivirals, antifúngiques, antibacterianes i antisèptiques (2).
La relació d'aquesta planta amb la comunitat d'artròpodes també ha despertat interés, principalment en el control biològic de plagues de mosques, pugons i àcars, pel fet que manté i expandeix poblacions de depredadors, com ara xinxes de la família Miridae, i de parasitoides, en particular de les famílies Scelionidae, Aphelinidae i Eulophidae. Aquest aspecte ha estat estudiat principalment en cultius d'oliveres que són atacats per diferents plagues, entre les quals es troben els dípters Myopites stylatus i Bactrocera oleae (Mosca de l'oliva) i el lepidòpter Prays oleae (arna o palometa de l'olivera). El paper de l'olivarda en el control d'aquestes plagues radica en la seua importància com a font d'aliment (pol·len i nèctar) dels parasitoides que les controlen (2,3).
En un estudi recent es van capturar 2.249 exemplars pertanyents a 11 ordres diferents d'artròpodes sobre les olivardes, tant naturals com plantades pels autors, i van observar que aquests es troben sobre l'espècie durant tot el seu cicle vital, és a dir, abans, durant i després de la floració. Així doncs, aranyes i formigues, tot i ser ambdues generalistes, van ser capturades abans de la floració les primeres, i al llarg de tot el cicle les segones. Els fitòfags i els seus parasitoides van estar presents sobre la planta abans, durant i després de la floració, els primers alimentant-se de diferents parts de la planta i els segons del nèctar i el pol·len de les flors; després de la floració, tots dos van utilitzar agalles per a passar l'hivern. A més a més van trobar que l'abundància d'himenòpters va estar relacionada amb la de fitòfags, principalment pugons, abans i durant la floració; mentre que els exemplars recol·lectats després de la floració van ser nimfes d'himenòpter (3).
 |
| Dittrichia viscosa |
Encara que s'ha escrit molt sobre la relació entre l'olivarda, les plagues de cultius i els artròpodes beneficiosos per al seu control, no hem trobat informació sobre la importància que pot tenir aquesta espècie com a font d'aliment per als pol·linitzadors generalistes, que aprofitarien tant el seu nèctar com el seu pol·len per a subsistir en una època amb escassetat d'altres espècies en floració.
L'olivarda floreix al setembre i octubre, mostrant flors pobres en nèctar, però amb elevada concentració de sucres, de manera que la quantitat de sucre per flor és alta (4), el que unit a la seua prolífica floració, sembla despertar l'interés d'una gran diversitat i abundància d'insectes que van a visitar-la, segons hem pogut observar tant en el camp com en les fotos publicades en les xarxes per diversos naturalistes durant els seus mesos de floració ... el que ens fa apreciar, encara més, a aquesta espècie que embelleix els nostres camps tenyint-los de llum a principis de la tardor.
La olivarda, Dittrichia viscosa, es una planta perenne que principalmente ocupa áreas modificadas y alteradas por actividades humanas, por lo que se suele encontrar en campos abandonados, lechos de ríos, áreas urbanas, bordes de caminos y senderos. Su distribución nativa incluye el sur de Europa, norte de África y Oriente Medio. Sin embargo, debido a su elevada producción de semillas, que son dispersadas por el viento y el agua, junto a su adaptación a ambientes secos y perturbados, ha podido colonizar otras regiones de Europa, Norteamérica, Australia occidental y las Azores (1).
Desde la antigüedad, se ha utilizado para curar heridas, lesiones, contusiones y trastornos intestinales. Actualmente tiene interés farmacológico y medicinal debido a que se ha observado que su extracto tiene propiedades balsámicas, cicatrizantes, antifebriles, antidiabéticas, antiinflamatorias, antivirales, antifúngicas, antibacterianas y antisépticas (2).
La relación de esta planta
con la comunidad de artrópodos también ha despertado interés, principalmente en
el control biológico de plagas de moscas, pulgones y ácaros, debido a que
mantiene y expande poblaciones de depredadores, tales como chinches de la familia
Miridae, y parasitoides, en particular de las familias Scelionidae, Aphelinidae
y Eulophidae. Este aspecto se ha estudiado principalmente en cultivos de
olivos, que son atacados por diferentes plagas entre las que se encuentran los
dípteros Myopites stylatus y Bactrocera oleae (Mosca de la oliva) y el
lepidóptero Prays oleae (polilla de la olivera). El papel de la olivarda en el
control de estas plagas radica en su importancia como fuente de alimento (polen
y nectar) de los parasitoides que las controlan (2,3).
En un estudio reciente se
capturaron 2.249 ejemplares pertenecientes a 11 órdenes distintos de artrópodos
sobre las olivardas, tanto naturales como plantadas por los autores, y observaron
que éstos se encuentran sobre la especie durante todo su ciclo vital, es decir,
antes, durante y después de la floración. Así, arañas y hormigas, aun siendo ambas
generalistas, fueron capturadas antes de la floración las primeras, y a lo
largo de todo el ciclo las segundas. Los fitófagos y sus parasitoides
estuvieron presentes sobre la planta antes, durante y después de la floración,
los primeros alimentándose de diferentes partes de la planta y los segundos del
néctar y el polen de las flores; tras la floración, ambos utilizaron agallas
para pasar el invierno. Además encontraron que la abundancia de himenópteros
estuvo relacionada con la de fitófagos, principalmente pulgones, antes y
durante la floración; mientras que los ejemplares recolectados tras la
floración fueron ninfas de himenóptero (3).
Aunque se ha escrito mucho sobre la relación entre la olivarda, las plagas de cultivos y los artrópodos beneficiosos para su control, no hemos encontrado información sobre la importancia que puede tener esta especie como fuente de alimento para polinizadores generalistas, que aprovecharían tanto su néctar como su polen para subsistir en una época con escasez de otras especies en floración.
La olivarda florece en
septiembre y octubre, mostrando flores pobres en néctar pero con elevada concentración
de azucares, de modo que la cantidad de azúcar por flor es alta (4), lo que
unido a su prolífica floración, parece despertar el interés de una gran
diversidad y abundancia de insectos que acuden a visitarla, según hemos podido
observar tanto en el campo como en las fotos publicadas en redes por diversos
naturalistas durante sus meses de floración… lo que nos lleva a apreciar, todavía
más, a esta especie que embellece nuestros campos tiñéndolos de luz a principios
del otoño.
Referències:
- Parolin, P., Scotta, M. I., & Bresch, C. 2014. Biology of Dittrichia viscosa, a Mediterranean ruderal plant: a review. Phyton-Int. J. Exp. Bot. 83, 251–262.
- Barrero, A.F., Herrador M.M., Arteaga P. & Catalan J.V. 2008. Dittrichia viscosa L. Greuter: Phytochemistry and biological activity. Natural Product Communications 3: 1799-1804.
- Alcalá Herrera R, Castro-Rodríguez J, Fernández-Sierra ML & Campos M. 2019. Dittrichia viscosa (Asterales: Asteraceae) as an Arthropod Reservoir in Olive Groves. Front. Sustain. Food Syst. 3:64.
- Hidalgo, M. I., & Cabezudo, B. 1995. Producción de néctar en matorrales del sur de España
(Andalucía). Acta Botanica Malacitana 20, 123–132.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
