Biodiversitat del Marquesat: de juny 2020

Fílum: Arthropoda/ Classe: Insecta

Ordre: Coleoptera/ Família: Cerambycidae

Subfamilia: Cerambycinae /Tribu: Clytini

Clytus arietis, Linnaeus 1758

Clytus rhamni, Germar 1817

Clytus tropicus, Panzer 1795

Entre els cerambícids o escarabats longicornis, anomenats així per presentar llargues antenes, encara que no sempre és així (1), es troben els del gènere Clytus, que compten amb 69 espècies descrites a escala mundial, segons la Global Biodiversity Information Facility, de les quals 7 són presents a Europa, segons Fauna Europaea: C. arietis, C. arietoides, C. clavicornis, C. lama, C. rhamni, C. triangulimacula i C. tropicus (2,3,4).

Clytus arietis

A la península Ibèrica es troben tres d'elles: C. arietis, C. rhamni i C. tropicus, i totes han estat citades a la Comunitat Valenciana, les dues primeres en les tres províncies i l'última al nord-oest de Castelló, en el Parc Natural de la Tinença de Benifassà (Pobla de Benifassà; 5,6,7).

Això es deu al fet que Clytus tropicus, malgrat ser una espècie centreeuropea àmpliament distribuïda a Europa, que arriba a l'oest de Rússia i els Balcans, a la península Ibèrica les regions més òptimes per a l'espècie semblen estar restringides a les zones de muntanya del nord i el centre peninsular en què domina la roureda. De la mateixa manera, Clytus arietis i Clytus rhamni
són espècies àmpliament esteses per Europa i Europa meridional respectivament, però a més a més es troben distribuïdes per tota la península Ibèrica (8,9,10).

Concretament, en el cas de C. rhamni, la subespècie belleri seria la que ocuparia l'àrea mediterrània occidental, habitant principalment en boscos termòfils i caducifolis a baixa i mitja altitud (9). Excepte Clytus tropicus, les altres dues espècies també han estat localitzades enguany al Marquesat per primera vegada (veure Fig.1), Clytus arietis des de l'11 de març al 22 d'abril; i Clytus rhamni durant la segona quinzena de maig, observant-se diversos exemplars i fins i tot còpules. Segons l'única clau que hem pogut trobar, les dues espècies es diferencien per les bandes o taques humerals clares dels èlitres (11; Fig.2):

— transversals, més o menys llises o lleugerament convexes, que no arriben fins a la sutura, però que s'estenen més enllà de la meitat de l'èlitre en C. arietis

— més o menys obliqües o més o menys circulars, només en la part humeral, sense arribar a la sutura a C. rhamni

Còpula de Clytus rhamni

Les espècies d'aquest gènere, al costat de les d'altres representants de la Tribu Clytini, com ara les dels gèneres Plagionotus i Xylotrechus, es coneixen comunament com a escarabats vespa, a causa que, tant el seu patró cromàtic com els moviments que realitzen, els fa semblar vespes, sent un clar exemple de mimetisme batesià, és a dir, que sembla perillós sense ser-ho, com a mecanisme passiu de defensa (1,12).

Clytus arietis

Des del punt de vista ecològic, aquestes espècies tenen un paper essencial en els ecosistemes forestals. Com coleòpters saproxílics, durant la seua fase larvària s'alimenten de la fusta morta o senescent d'arbres moribunds o morts, jugant un paper crucial en els processos de descomposició i reciclatge essencials per al funcionament del cicle de nutrients. Durant la fase adulta visiten les flors alimentant-se de pol·len i nèctar, formant part del grup d'insectes pol·linitzadors. A més, transporten i dispersen d'arbre en arbre a altres organismes com àcars, nematodes, bacteris i fongs que també són importants per al benestar i l'economia de l'ecosistema. D'altra banda, contribueixen a la biomassa forestal d'insectes, estant disponibles com a aliment per a la fauna de nivells tròfics superiors, com aus, ratpenats i altres vertebrats insectívors (7,13,14).

Fig.1: Distribució de Clytus arietis i Clytus rhamni a la Comunitat Valenciana (esquerra) i al Marquesat (dreta) / Distribución de C. arietis y C. rhamni en la Comunitat Valenciana (izquierda) y en el Marquesat (derecha) [Font dels mapes de la Comunitat Valenciana: Banc de Dades de Biodiversitat, GVA]

Fig.2. Espècies de Clytus presents a la península Ibèrica: C. arietis, C. rhamni, C. tropicus; es mostra el caràcter diferenciador entre C. arietis i C. rhamni segons Özdikmen & Turgut, 2009 / Especies de Clytus presentes en la península Ibérica, se muestra el carácter diferenciador según la clave de Özdikmen & Turgut, 2009 [Font/Fuente:

Escarabajos del género Clytus (Escarabajo avispa)

Entre los cerambícidos o escarabajos longicornios, llamados así por presentar largas antenas, aunque no siempre es así (1), se encuentran los del género Clytus, que cuentan con 69 especies descritas a escala mundial, según la Global Biodiversity Information Facility, de las que 7 están presentes en Europa, según Fauna Europaea: C. arietis, C. arietoides, C. clavicornis, C. lama, C. rhamni, C. triangulimacula y C. tropicus (2,3,4).

Clytus arietis

En la península Ibérica se encuentran tres de ellas: C. arietis, C. rhamni y C. tropicus, y todas han sido citadas en la Comunitat Valenciana, las dos primeras en las tres provincias y la última en el noroeste de Castellón, en el Parque Natural de la Tinença de Benifassà (Pobla de Benifassà; 5,6,7).

Esto se debe a que Clytus tropicus, pese a ser una especie centroeuropea ampliamente distribuida en Europa, que alcanza el oeste de Rusia y los Balcanes, en la península Ibérica las regiones más óptimas para la especie parecen estar restringidas a las zonas de montaña del norte y centro peninsular en las que domina el robledal. Del mismo modo, Clytus arietis y Clytus rhamni son especies ampliamente extendidas por Europa y Europa meridional respectivamente, pero además se encuentran distribuidas por toda la Península Ibérica (8,9,10).

Concretamente, en el caso de C. rhamni, la subespecie belleri sería la que ocuparía el área mediterránea occidental, habitando principalmente en bosques termófilos y caducifolios a baja y media altitud (9). Excepto Clytus tropicus, las otras dos especies también han sido localizadas este año en el Marquesat por primera vez (ver Fig.1), Clytus arietis desde el 11 de marzo al 22 de abril; y Clytus rhamni durante la segunda quincena de mayo, observándose varios ejemplares e incluso cópulas. Según la única clave que hemos podido encontrar, ambas especies se diferencian por las bandas o manchas humerales claras de los élitros (11; Fig.2):

— transversales, más o menos lisas o ligeramente convexas, que no llegan hasta la sutura, pero que se extienden más allá de la mitad del élitro en C. arietis

.— más o menos oblicuas o más o menos circulares, solo en la parte humeral, sin alcanzar la sutura en C. rhamni

Cópula de Clytus rhamni

Las especies de este género, junto a las de otros representantes de la Tribu Clytini, como las de los géneros Plagionotus y Xylotrechus, se conocen comúnmente como escarabajos avispa, debido a que, tanto su patrón cromático como los movimientos que realizan, les hace parecer avispas, siendo un claro ejemplo de mimetismo batesiano, es decir, parecer peligroso sin serlo, como mecanismo pasivo de defensa (1,12)

Clytus arietis

Desde el punto de vista ecológico, estas especies desempeñan un papel esencial en los ecosistemas forestales. Como coleópteros saproxílicos, durante su fase larvaria se alimentan de la madera muerta o senescente de árboles moribundos o muertos, jugando un papel crucial en los procesos de descomposición y reciclado esenciales para el funcionamiento del ciclo de nutrientes. Durante la fase adulta visitan las flores alimentándose de polen y néctar, formando parte del grupo de insectos polinizadores. Además, transportan y dispersan de árbol en árbol a otros organismos como ácaros, nematodos, bacterias y hongos que también son importantes para el bienestar y la economía del ecosistema. Por otro lado, contribuyen a la biomasa forestal de insectos, estando disponibles como alimento para la fauna de niveles tróficos superiores, como aves, murciélagos y otros vertebrados insectívoros (7,13,14).

Clytus arietis

Clytus rhamni

Clytus arietis

Agraïments:

Agraïm als nostres companys Empar Sanchis Fabra i Salvador Boix Sanz el descobriment de la presència de Clytus arietis en El Marquesat i l'aportació de les seues cites. [Agradecemos a nuestros compañeros Empar Sanchis Fabra y Salvador Boix Sanz el descubrimento de la presencia de Clytus arietis en El Marquesat y la aportación de sus citas]

Referències: