La família de les orquídies, Orchidaceae, es troba entre les més exitoses del Regne Vegetal, englobant entre unes 17.000 i 30.000 espècies silvestres, agrupades en uns 750-850 gèneres, que es distribueixen per tot el planeta, amb excepció dels pols i els deserts (1,2,3).
 |
Ophrys tenthredinifera
|
La riquesa i densitat d'espècies més gran es presenta a la regió tropical, a on la majoria són epífites (és a dir, viuen sobre els troncs i les branques dels arbres), mentre que en regions més septentrionals la diversitat és molt menor i solen ser totes terrestres (1,4).
Pel que sembla, al continent europeu habiten prop de l'1% de les espècies, entre unes 190 i 300 depenent de la interpretació taxonòmica dels orquidiòlegs, ja que uns assignen a alguns taxons categoria d'espècie mentre que d’altres els classifiquen com a subespècies o variants (2,4). Sobre la base d'aquest segon criteri, a la península Ibèrica residirien unes 116 espècies, 127 si es consideren a més a més les illes Balears i Canàries (4,5).
Pel que sembla, al continent europeu habiten prop de l'1% de les espècies, entre unes 190 i 300 depenent de la interpretació taxonòmica dels orquidiòlegs, ja que uns assignen a alguns taxons categoria d'espècie mentre que d’altres els classifiquen com a subespècies o variants (2,4). Sobre la base d'aquest segon criteri, a la península Ibèrica residirien unes 116 espècies, 127 si es consideren a més a més les illes Balears i Canàries (4,5).
Pel que fa a les orquídies valencianes, s'estima que estan representades per 19 gèneres que inclouen un total de 67 espècies, segons les últimes dades de 2015 (2). No obstant això, cal assenyalar que en aquest cas els autors consideren alguns taxons, com ara Ophrys arnoldii, a escala d'espècie, i no de subespècie o variant, com en l'estudi referit en el paràgraf anterior (5).
 |
Dades actualitzades a 30 d'abril de
2018
|
Les nostres orquídies autòctones són perennes, i floreixen anualment si la climatologia és favorable. En ser plantes herbàcies, vivaces, posseeixen òrgans subterranis perdurables, que poden ser pseudotubercles (Orchidoideae) o rizomes (Epidendroideae, Cypridioideae). Els primers solen ser dos i arrodonits, assemblant-se a un parell de testicles, que és el significat de "orchis" en grec, mentre que els segons són cilíndrics, ramificats i engruixits. Aquests òrgans alberguen dos brots en la seua base, un desenvoluparà la part aèria a la primavera a partir dels nutrients emmagatzemats, mentre que l'altre generarà un segon pseudotubercle per a la primavera següent. De la mateixa manera, els rizomes també posseeixen un brot a la base (1,2,5,6).
 |
Ophrys arnoldii - Ophrys tenthredinifera - Ophrys
speculum
|
Les espècies del gènere Ophrys són conegudes com a abelleres, per la semblança de les seues flors amb les abelles. De fet, no produeixen nèctar, sinó que la pol·linització es dóna per engany sexual o pseudocopulació. La flor atrau els mascles de l'espècie pol·linitzadora imitant la femella, tant de forma visual (grandària, forma, color, pseudoulls...), com tàctil (pilositat) i olfactiva (mimetisme químic de les feromones), sent aquest últim l'atraient principal. Fins i tot s'ha argumentat que tota la flor podria estar representant l'escena d'una abella femella alimentant-se en una flor, arribant a imitar també els pètals de les flors nutrícies habituals de l'espècie pol·linitzadora, com podria ser el cas d'O. tenthredinifera i el seu pol·linitzador principal, Eucera nigrilabris. Cal assenyalar que la relació planta-insecte sol ser prou específica, per exemple, l'únic pol·linitzador conegut d'O. arnoldii és Andrena nigroaenea, i el d'O. speculum és Dasyscolia ciliata. A més a més estan perfectament sincronitzats en el temps, el que resulta vital per a la planta. Per exemple, les abelles mascle emergeixen abans que les femelles, de manera que els exemplars de floració primerenca tindran més probabilitat d'èxit (1,5).
Orquídeas del Marquesat
La familia de las orquídeas, Orchidaceae, se encuentra entre las más exitosas del Reino Vegetal, abarcando entre unas 17.000 y 30.000 especies silvestres, agrupadas en unos 750-850 géneros, que se distribuyen por todo el planeta, con excepción de los polos y los desiertos (1,2,3).
La mayor riqueza y densidad de especies se presenta en la región tropical, donde la mayoría son epífitas (es decir, viven sobre los troncos y las ramas de los árboles), mientras que en regiones más septentrionales la diversidad es mucho menor y suelen ser todas terrestres (1,4).
Al parecer, en el continente europeo habitan cerca del 1% de las especies, entre unas 190 y 300 dependiendo de la interpretación taxonómica de los orquidiólogos, ya que unos asignan a algunos taxones categoría de especie mientras que otros los clasifican como subespecies o variantes (2,4). En base a este segundo criterio, en la península Ibérica residirían unas 116 especies, 127 si se consideran además las islas Baleares y Canarias (4,5).
Respecto a las orquídeas valencianas, se estima que están representadas por 19 géneros que incluyen un total de 67 especies, según los últimos datos de 2015. No obstante, hay que señalar que en este caso los autores consideran algunos taxones, tales como Ophrys arnoldii, a nivel de especie, y no de subespecie o variante, como en el estudio referido en el párrafo anterior (2,5).
En el Marquesat se han registrado 5 de ellas en ocho cuadrículas de un kilómetro de lado, según el Banco de Datos de Biodiversidad de la Comunidad Valenciana, todas pertenecientes al género Ophrys: O. dianica, O. fusca, O. arnoldii, O. speculum y O. tenthredinifera. Durante el mes de abril, nosotros hemos observado a las tres últimas en cuatro cuadrículas nuevas, estando las tres especies presentes en una de ellas, localizada al pie del Matamón (ver mapa).
Nuestras orquídeas autóctonas son perennes, y florecen anualmente si la climatología es favorable. Al ser plantas herbáceas, vivaces, poseen órganos subterráneos perdurables, que pueden ser pseudotubérculos (en Orchidoideae) o rizomas (en Epidendroideae, Cypridioideae). Los primeros suelen ser dos y redondeados, asemejándose a un par de testículos, que es el significado de "orchis" en griego, mientras que los segundos son cilíndricos, ramificados y engrosados. Estos órganos albergan dos brotes en su base, uno desarrollará la parte aérea en primavera a partir de los nutrientes almacenados, mientras que el otro generará un segundo pseudotubérculo para la primavera siguiente. De igual modo, los rizomas también poseen un brote en su base (1,2,5,6).
Las especies del género Ophrys son conocidas como abejeras, por el parecido de sus flores con las abejas. De hecho, no producen néctar, sino que la polinización se da por engaño sexual o pseudocopulación. La flor atrae a los machos de la especie polinizadora imitando a la hembra, tanto de forma visual (tamaño, forma, color, pseudoojos…), como táctil (pilosidad) y olfativa (mimetismo químico de las feromonas), siendo este último el principal atrayente. Incluso se ha argumentado que toda la flor podría estar representando la escena de una abeja hembra alimentándose en una flor, llegando a imitar también los pétalos de las flores nutricias habituales de la especie polinizadora, como podría ser el caso de O. tenthredinifera y su polinizador principal, Eucera nigrilabris. Hay que señalar que la relación planta-insecto suele ser bastante específica, por ejemplo, el único polinizador conocido de O. arnoldii es Andrena nigroaenea, y el de O. speculum es Dasyscolia ciliata. Además están perfectamente sincronizados en el tiempo, lo que resulta vital para la planta. Por ejemplo, las abejas macho emergen antes que las hembras, por lo que los ejemplares de floración temprana tendrán mayor probabilidad de éxito (1,5).
Orquídeas del Marquesat
 |
Ophrys tenthredinifera
|
La mayor riqueza y densidad de especies se presenta en la región tropical, donde la mayoría son epífitas (es decir, viven sobre los troncos y las ramas de los árboles), mientras que en regiones más septentrionales la diversidad es mucho menor y suelen ser todas terrestres (1,4).
Al parecer, en el continente europeo habitan cerca del 1% de las especies, entre unas 190 y 300 dependiendo de la interpretación taxonómica de los orquidiólogos, ya que unos asignan a algunos taxones categoría de especie mientras que otros los clasifican como subespecies o variantes (2,4). En base a este segundo criterio, en la península Ibérica residirían unas 116 especies, 127 si se consideran además las islas Baleares y Canarias (4,5).
 |
Ophrys speculum
|
En el Marquesat se han registrado 5 de ellas en ocho cuadrículas de un kilómetro de lado, según el Banco de Datos de Biodiversidad de la Comunidad Valenciana, todas pertenecientes al género Ophrys: O. dianica, O. fusca, O. arnoldii, O. speculum y O. tenthredinifera. Durante el mes de abril, nosotros hemos observado a las tres últimas en cuatro cuadrículas nuevas, estando las tres especies presentes en una de ellas, localizada al pie del Matamón (ver mapa).
 |
Ophrys tenthredinifera - Ophrys speculum - Ophrys arnoldii
|
 |
Ophrys arnoldii - Ophrys tenthredinifera - Ophrys
speculum
|
Referències:
2. L’Orquidoflora
Valenciana: Estat Actual de Coneixements i Situació de les Espècies Més
Amenaçades. Servici de Vida
Silvestre, Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental. Novembre 2015.
