diumenge, 13 de maig del 2018

Parella d'Arpellot de Marjal al riu Magre


Aquest matí hem eixit a fer el primer cens d'aus aquàtiques nidificants del riu Magre al seu pas per la Mancomunitat El Marquesat, i la sorpresa que ens hem portat ha estat majúscula. Fa un mes que estem observant un mascle d'Arpellot de Marjal, Circus aeruginosus, caçant per la zona, però avui hem vist també una femella (veure vídeo). Tots dos exemplars es buscaven, es cridaven, es perseguien i volaven junts, desplegant una exhibició de vol pròpia del festeig. 

Aquesta espècie es troba catalogada com En Perill d'Extinció al Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçada. La seua població reproductora es va extingir a la fi del segle passat a la Comunitat Valenciana, tornant a nidificar una parella en l'any 2000. Des de llavors, el nombre màxim de parelles reproductores per a tota la Comunitat ha estat només de 10 (1). 

Desconeixem si finalment decidiran quedar-se a la zona a nidificar o se n'aniran, però estarem molt pendents, ja que, si es confirma la reproducció, seria un fet important de cara a la conservació d'aquesta espècie tan amenaçada en el nostre territori. De tots nosaltres depén que aquesta parella gaudisca de la tranquil·litat necessària perquè puga optar per quedar-se, i en eixe cas, tirar endavant els seus pollets. Realment serien uns veïns d'excepció.



Pareja de Aguilucho Lagunero en el río Magro

Esta mañana hemos salido a realizar el primer censo de aves acuáticas nidificantes del río Magro a su paso por la Mancomunitat El Marquesat, y la sorpresa que nos hemos llevado ha sido mayúscula. Hace un mes que estamos observando un macho de Aguilucho Lagunero Occidental, Circus aeruginosus, cazando por la zona, pero hoy hemos visto también una hembra (ver vídeo). Ambos ejemplares se buscaban, se llamaban, se perseguían y volaban juntos, desplegando una exhibición de vuelo propia del cortejo.

Esta especie se encuentra catalogada como En Peligro de Extinción en el Catálogo Valenciano de Especies de Fauna Amenazada. Su población reproductora se extinguió a finales del siglo pasado en la Comunidad Valenciana, volviendo a criar una pareja en el año 2000. Desde entonces, el número máximo de parejas reproductoras para toda la Comunidad ha sido solamente de 10 (1). 

Desconocemos si finalmente decidirán quedarse en la zona a nidificar o se irán, pero estaremos muy pendientes, ya que, de confirmarse la reproducción, sería un hecho importante de cara a la conservación de esta especie tan amenazada en nuestro territorio. De todos nosotros depende que esta pareja disfrute de la tranquilidad necesaria para que pueda optar por quedarse, y en ese caso, sacar adelante a sus pollos. Realmente serían unos vecinos de excepción. 


dimarts, 8 de maig del 2018

En Blanc i Negre, el Picaport al Riu Magre


Fílum: Chordata/ Classe: Aves
Ordre: Pelecaniformes/ Família: Threskiornithidae
Plegadis falcinellusLinnaeus 1766
Picaport, Capó Reial; Morito Común

El passat dia 15 d'abril censàrem el dormidor d'ardeids del riu Magre i el resultat ens va sorprendre gratament, entre altres coses perquè no ens ho esperàvem. Encara que portem tres o quatre anys veient per aquesta època grups xicotets de Picaports, Plegadis falcinellus, volant o menjant en els voltants del riu, no ens imaginàvem que es quedaren a passar la nit al dormidor.

Plegadis falcinellus 
En total, comptàrem 322 Esplugabous i 181 exemplars de Picaport compartint el canyar d'Arundo donax a prop de l'assut Vell (Alfarb). El Picaport és una espècie que pertany a la família Threskiornithidae i es troba dins de la subfamília coneguda popularment com a Ibis. És per aquesta raó que el dormidor ha deixat de ser exclusivament d'ardeids per passar a ser un dormidor de pelecaniformes, ordre al qual pertanyen tant els ardeids com els ibis (1).

Són de color fosc, amb el coll llarg i el bec llarg i corbat cap avall. Normalment s'alimenten en grup, caminant sobre zones embassades o enfangades on capturen crustacis, insectes, peixos i granotes. L'àrea on es reprodueix és àmplia i discontínua: des del sud d'Europa, Àfrica i Madagascar fins al centre i sud d'Àsia, Filipines, Sulawesi i Java; el sud de Nova Guinea i Austràlia; i la costa atlàntica d'Amèrica del Nord fins a les Antilles i la costa de Veneçuela (2).


A Espanya, va ser exterminat com a reproductor a principis del segle XX. L'última cita de reproducció va ser a les maresmes del Guadalquivir el 1958, i no va tornar a observar-se la seua nidificació fins que el 1993 van criar dues parelles a l'Albufera de València (3). A partir d'aquest moment la situació es reverteix a poc a poc i, actualment, nidifica al sud i l'est peninsular. A la Comunitat Valenciana, es reprodueix des de les salines de Santa Pola fins a la marjal d'Almenara, sent al Parc Natural de l'Albufera a on es donen les majors concentracions, ja que hivernen aproximadament uns 4000 individus i nidifiquen unes 400 parelles.

La reproducció ocorre des d'abril a juliol i nidifiquen en colònies localitzades en zones palustres, barrejats amb ardeids. La posta consta de 3 a 6 ous verd blavosos, la incubació dura 21 dies i va a càrrec de tots dos progenitors (4).



En aquests dies, al capvespre, el contrast de colors quan arriben els grups d'Esplugabous i Picaports, així com en les baralles per ocupar els millors llocs, és un espectacle preciós del qual ens sentim privilegiats que passe en aquest paratge del Marquesat. De fet, al llarg de tot el recorregut del riu Magre (130 km), des del seu naixement a la Serra de Mira (límit entre Conca i València), fins a la seua desembocadura en el riu Xúquer (al terme municipal d'Algemesí), ara com ara, no es coneix un altre dormidor d'aquest tipus, ni tan sols d'ardeids o Picaports exclusivament. Tampoc es coneix un altre dormidor a la resta de la comarca de la Ribera Alta, tot i que donada la proximitat a l'Albufera no es descarta que puga haver-hi un altre similar al que n'hi ha en aquest meandre del riu Magre.


En Blanco y Negro, el Morito en el río Magro


Plegadis falcinellus 
El pasado 15 de abril realizamos el censo del dormidero de ardeidas del río Magro, y el resultado nos sorprendió gratamente, entre otras cosas porque no nos lo esperábamos. Aunque desde hace tres o cuatro años solemos ver por esta época pequeños grupos de Morito Común, Plegadis falcinellus, volando o comiendo en los alrededores del río, no nos imaginábamos que se quedarían a pernoctar en el dormidero.

Contabilizamos un total de 322 Garcillas Bueyeras y 181 ejemplares de Morito compartiendo el cañar de Arundo donax próximo al azud Vell (Alfarb). El Morito es una especie que pertenece a la familia Threskiornithidae y se encuentra dentro de la subfamilia conocida popularmente como Ibis. Es por ello que el dormidero ha dejado de ser exclusivamente de ardeidas para pasar a ser un dormidero de pelecaniformes, orden al que pertenecen tanto las ardeidas como los ibis (1).


Son de color oscuro, con el cuello largo y el pico largo y curvado hacia abajo. Normalmente se alimentan en grupo, caminando sobre zonas encharcadas o embarradas en las que suelen capturar crustáceos, insectos, peces y ranas. El área donde se reproduce es amplia y discontinua: desde el sur de Europa, África y Madagascar hasta el centro y sur de Asia, Filipinas, Sulawesi y Java; el sur de Nueva Guinea y Australia; y desde la costa atlántica de Norteamérica hasta las Antillas y la costa de Venezuela (2).




En España fue exterminado como reproductor a principios del siglo XX. La última cita de reproducción tuvo lugar en las marismas del Guadalquivir en 1958, y no volvió a observarse su nidificación hasta que en 1993 criaron dos parejas en la Albufera de Valencia (3). Desde entonces la situación se ha ido revirtiendo paulatinamente, y en la actualidad nidifica en el sur y el este de la península. En la Comunidad Valenciana su área de distribución reproductora abarca desde las Salinas de Santa Pola hasta el marjal de Almenara, siendo en el Parque Natural de la Albufera donde se dan las mayores concentraciones, ya que hibernan aproximadamente unos 4000 individuos y nidifican unas 400 parejas.

La reproducción tiene lugar desde abril a julio. Nidifican en colonias ubicadas en zonas palustres, mezclados con ardeidas. La puesta consta de 3 a 6 huevos verde azulados, que son incubados por ambos progenitores durante 21 días (4).



En estas fechas, al atardecer, el contraste de colores cuando llegan los grupos de Garcillas Bueyeras y Moritos, y en las peleas por ocupar los mejores sitios, es un espectáculo precioso del que nos sentimos privilegiados de poder contemplar en este paraje del Marquesat. De hecho, a lo largo de todo el recorrido del río Magro (130 km), desde su nacimiento en la Sierra de Mira (límite entre Cuenca y Valencia), hasta su desembocadura en el río Júcar (en el término municipal de Algemesí), no se conoce hasta la fecha otro dormidero de este tipo, ni tan siquiera de ardeidas o moritos exclusivamente. Tampoco se conoce otro dormidero en el resto de la comarca de la Ribera Alta, aunque dada la cercanía a la Albufera no se descarta que pueda haber alguno similar al de este meandro del río Magro.



Referències: 

1. Clements, J.F., T.S. Schulenberg, M.J. Iliff, B.L. Sullivan & C.L. Wood. 2009. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.4