VI Cens d'Aus Aquàtiques Nidificants al Meandre del Magre

 

Durant els primers mesos de l'any, el Meandre del Magre ens va donar moltes alegries. La més gran de totes va tindre lloc el 19 de febrer, quan trobàrem un excrement de Llúdria, Lutra lutra, a l'assut Vell. Després de molt de temps buscant senyals de la seua presència al llarg del riu, per fi havia arribat al Marquesat, i l'havíem detectat al Meandre, confirmant el bon estat d'aquest ecosistema fluvial. Una altra de les grans alegries ens la van donar els Arpellots de marjal, Circus aeruginosus (En Perill d'Extinció; CVEFA, Decret 32/2004), atés que enguany el Meandre comptava amb dues parelles, que ens mantenien expectants setmana rere setmana a l'espera de comprovar si ambdues nidificaven amb èxit. A tot això cal afegir-hi la presència d'una parella de Cabrellot, Podiceps cristatus, a l'assut Nou des del 19 de març, a la qual observàrem fent part del comportament del festeig i que, si es quedava a la zona, seria la primera vegada que l'espècie nidificaria al Meandre. 

Malauradament, no tot van ser alegries durant aquests mesos. D'una banda, com vam explicar en una entrada anterior, hi ha l'amenaça de la instal·lació d'una subestació col·lectora elèctrica, la SET Sima de Baldo, i les seues línies d'evacuació associades al costat del Meandre, cosa que suposaria un gran impacte per a l'avifauna, a més a més del risc de contaminació del sòl, i possiblement de les aigües subterrànies, associat a aquest tipus d'infraestructures. 

De l’altra, desgraciadament, durant la nit del 13 al 14 d'abril, diversos focus d'incendis provocats als dos marges del riu, encoratjats pel vent i l'estat de la vegetació a causa de la calor i la sequera, van devastar gran part de l'assut Vell. Un atemptat ecològic que va tindre lloc quan ja havia començat l'estació reproductora de l'avifauna. El Meandre va estar cremant-se durant hores, tota la nit i gran part del dia. El resultat, a més que probablement algunes parelles van perdre les postes o les pollades calcinades per les flames, va ser un paisatge arrasat i cobert de cendres. Un paisatge que va passar de ser un formiguer de vida amb un concert encisador, al buit que deixa el silenci. Un paisatge que en uns mesos s'hauria recuperat, però que, de moment, havia deixat de ser adequat per a la nidificació de moltes espècies. 

Després de l'incendi alguns exemplars van abandonar la zona, com va passar amb una de les parelles d'Arpellot de marjal, mentre que altres es van desplaçar aigües avall, cap a l'assut Nou. Afortunadament, el període de pluges que va tindre lloc durant el mes de maig va afavorir la recuperació del paratge, que a principis de juny mostrava gran part de la seua esplendor. Per tant, el sisé cens d'aus aquàtiques nidificants al Meandre del Magre es va dur a terme únicament el 4 de juny de 2023 utilitzant la metodologia emprada els anys anteriors. Tot i això, a la taula de resultats s'ha inclòs la parella d'Arpellot de marjal que va abandonar la zona després de l'incendi (Taula 1).

La riquesa d'espècies d'aus aquàtiques nidificants registrada durant el cens va ser la mateixa que l'any anterior i es va mantindre en un total d'11 espècies. Si bé aquest any no hem observat cap parella reproductora de Camallonga, Himantopus himantopus, a la zona, sí que hem constatat la reproducció amb èxit d'una parella de Cabrellot, que va tirar endavant quatre pollets, sent la primera vegada que es detecta a l'espècie nidificant al Meandre del Magre. Per consegüent, s'eleva a 12 el nombre d'espècies d'aus aquàtiques nidificants registrades en aquest tram fluvial.

Respecte a l'Arpellot de marjal, una parella va nidificar amb èxit de nou a l'assut Vell per sisé any consecutiu, possiblement la mateixa que es va veure desplaçada cap a l'assut Nou després de l'incendi. La productivitat va ser de quatre pollets volanders, que vam observar junts el 16 de juliol quan el mascle es va acostar amb una presa. Una data tardana en relació amb la dels anys anteriors, en els quals veiérem per primera vegada els pollets volanders entre l'11 i el 24 de juny. 

Pel que fa a l'Agró roig, Ardea purpurea (Vulnerable; CVEFA, Decret 32/2004), durant el mes de maig vam observar dues parelles aigües avall de l'assut Vell, al costat d'una parella de Gomet, Ixobrychus minutus, que va nidificar amb èxit en aquesta zona, i una parella d'Oroval, Ardeola ralloides (Vulnerable; CVEFA, Decret 32/2004), que va romandre-hi des del 14 de maig fins al 4 de juny. Posteriorment, les dues parelles d'Agró roig es van traslladar progressivament a l'assut Vell, on van nidificar, mentre que la parella d'Oroval no va ser vista de nou. Finalment, cal destacar que els resultats del V Cens d'Aus Aquàtiques Nidificants a Aiguamolls d'Interior del País Valencià, coordinat per la Societat Valenciana d'Ornitologia el 2023, van revelar que, un any més, el Meandre del Magre ha estat la segona massa d'aigua d'interior, de les 62 masses d'aigua censades, on s'ha registrat una diversitat més gran d'espècies d'aus d'hàbits aquàtics (Del Baño 2023).

Taula 1: Resultats del cens d'aus aquàtiques nidificants al Meandre del Magre. Abril-Juny de 2023 // Tabla 1: Resultados del censo de aves acuáticas nidificantes en el Meandre del  Magre. Abril-Junio 2023.NP: Número de Parejas; R: Reproducción, PO: Posible, PR: Probable, SE: Segura

V I Censo de Aves Acuáticas Nidificantes en el Meandre del Magre

Durante los primeros meses del año, el Meandre del Magre nos dio grandes alegrías. La mayor de todas nos la llevamos el 19 de febrero, cuando encontramos un excremento de Nutria, Lutra lutra, en el azud Vell. Tras mucho tiempo buscando señales de su presencia a lo largo del río, por fin había llegado al Marquesat, y la habíamos detectado en el Meandre, confirmando el buen estado de este ecosistema fluvial. Otra de las grandes alegrías nos la dieron los Aguiluchos laguneros, Circus aeruginosus (En Peligro de Extinción; CVEFA, Decreto 32/2004), pues este año el Meandre contaba con dos parejas, que nos mantenían expectantes semana tras semana a la espera de comprobar si ambas nidificaban con éxito. A todo esto hay que añadir la presencia de una pareja de Somormujo lavanco, Podiceps cristatus, en el azud Nou desde el 19 de marzo, a la que observamos realizando parte del comportamiento del cortejo y que, de quedarse en la zona, sería la primera vez que la especie nidificaría en el Meandre. 

Lamentablemente, no todo fueron alegrías durante esos meses. Por un lado, como contamos en una entrada anterior, se encuentra la amenaza de la instalación de una subestación colectora eléctrica, la SET Sima de Baldo, y sus líneas de evacuación asociadas junto al Meandre, lo que supondría un gran impacto para la avifauna, además del riesgo de contaminación del suelo, y posiblemente de las aguas subterráneas, asociado a este tipo de infraestructuras. 

Por otro, desgraciadamente, durante la noche del 13 al 14 de abril, varios focos de incendios provocados en ambos márgenes del río, alentados por el viento y el estado de la vegetación debido al calor y a la sequía, devastaron gran parte del azud Vell. Un atentado ecológico que tuvo lugar cuando ya había comenzado la estación reproductora de la avifauna. El Meandre estuvo ardiendo durante horas, toda la noche y gran parte del día. El resultado, además de que probablemente algunas parejas perdieron sus puestas o sus polladas calcinadas por las llamas, fue un paisaje arrasado y cubierto de cenizas. Un paisaje que pasó de ser un hervidero de vida con un concierto embaucador, al vacío que deja el silencio. Un paisaje que en unos meses se habría recuperado, pero que, de momento, había dejado de ser adecuado para la nidificación de muchas especies. 

Tras el incendio algunos ejemplares abandonaron la zona, como ocurrió con una de las parejas de Aguilucho lagunero, mientras que otros se desplazaron aguas abajo, hacia el azud Nou. Afortunadamente, el periodo de lluvias que tuvo lugar durante el mes de mayo favoreció la recuperación del paraje, que a principios de junio mostraba gran parte de su esplendor. Por consiguiente, el sexto censo de aves acuáticas nidificantes en el Meandre del Magre se llevó a cabo únicamente el 4 de junio de 2023 utilizando la metodología empleada en los años anteriores. No obstante, en la tabla de resultados se ha incluido la pareja de Aguilucho lagunero que abandonó la zona tras el incendio (Tabla 1). 

La riqueza de especies de aves acuáticas nidificantes registrada durante el censo fue la misma que en el año anterior, manteniéndose en un total de 11 especies. Si bien este año no hemos observado ninguna pareja reproductora de Cigüeñuela común, Himantopus himantopus, en la zona, sí que hemos constatado la reproducción con éxito de una pareja de Somormujo lavanco, que sacó adelante cuatro pollos, siendo la primera vez que se detecta a la especie nidificando en el Meandre del Magre. Por tanto, asciende a 12 el número de especies de aves acuáticas nidificantes registradas en este tramo fluvial.    

Respecto al Aguilucho lagunero, una pareja nidificó con éxito de nuevo en el azud Vell por sexto año consecutivo, posiblemente la misma que se vio desplazada hacia el azud Nou tras el incendio. La productividad fue de cuatro pollos volantones, que observamos juntos el 16 de julio cuando el macho se acercó con una ceba. Una fecha tardía en relación con la de los años anteriores, en los que observamos por primera vez a los pollos volantones entre el 11 y el 24 de junio. En cuanto a la Garza imperial, Ardea purpurea (Vulnerable; CVEFA, Decreto 32/2004), durante el mes de mayo observamos dos parejas aguas abajo del azud Vell, junto a una pareja de Avetorillo común, Ixobrychus minutus, que nidificó con éxito en esa zona, y una pareja de Garcilla cangrejera, Ardeola ralloides (Vulnerable; CVEFA, Decreto 32/2004), que permaneció en la misma desde el 14 de mayo hasta el 4 de junio. Posteriormente las dos parejas de Garza imperial se trasladaron progresivamente al azud Vell, donde nidificaron, mientras que la pareja de Garcilla cangrejera no fue observada de nuevo. 

Por último, destacar que los resultados del V Censo de Aves Acuáticas Nidificantes en Humedales de Interior del País Valencià, coordinado por la Societat Valenciana d'Ornitologia en 2023, revelaron que, un año más, el Meandre del Magre ha sido la segunda masa de agua de interior, de las 62 masas de agua censadas, donde se ha registrado una mayor diversidad de especies de aves de hábitos acuáticos (Del Baño 2023).

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons