Biodiversitat del Marquesat: d’agost 2020

Fílum: Arthropoda/ Classe: Insecta

Ordre: Lepidoptera/ Família: Lycaenidae

Tomares ballus, Fabricius 1787
Coure verdet; Cardenillo

El mes de març passat, abans del confinament pel coronavirus, durant un passeig pel barranc de La Falaguera vam observar unes papallones pertanyents a una espècie que encara no havia estat citada en El Marquesat. Es tractava del Coure verdet, Tomares ballus, de manera que el llistat de Papallones Diürnes del Marquesat, publicat el 30 de desembre de 2019, passa a tindre ara un total de 45 espècies.

Tomares ballus

Es tracta d'una espècie endèmica del mediterrani occidental, de la família Lycaenidae, que es distribueix pel Magreb, península Ibèrica i sud-est de França. En la Comunitat Valenciana es troba distribuïda per les zones muntanyenques de les tres províncies, entre els 80 m d'altura a la Serra Gelada (Alacant) i els 1.200 m en Vistabella (Castelló), però en llocs aïllats entre si i caracteritzats per contenir prats xicotets mesclats amb altres plantes, especialment amb lleguminoses, de les quals s'alimenten les seues larves. És una espècie primaveral i univoltina, es a dir que té una generació a l'any, des de març fins a mitjan maig (1), la resta de l'any les pupes es troben en diapausa obligada (2).

La diapausa és una estratègia comuna de latència exhibida per moltes espècies d'invertebrats, que és mitjançada per neurohormones, factors ambientals i regulació molecular, i consisteix en la reducció de l'activitat i morfogènesi i en l'augment de la resistència a les condicions ambientals desfavorables, la qual cosa els permet sobreviure a períodes recurrents de temperatures extremes i/o escassetat d'aliments (2), generalment dura un hivern.

En moltes espècies de papallones s'ha descrit la diapausa perllongada, que dura més d'un hivern, i sembla ser una adaptació a ambients impredictibles i a la fluctuació en la disponibilitat de recursos. En un experiment de laboratori realitzat amb 149 pupes de Tomares ballus de Sierra Morena, es va observar que el primer any van emergir 68 adults, mentre que al seté el total d'adults emergits va ser de 140. Basant-se en els resultats obtinguts, els autors estimen que la diapausa perllongada d'aquesta espècie pot superar els deu anys. En l'article publicat, els autors discuteixen el valor d'aquesta adaptació enfront dels efectes de la impredictibilitat del clima advers, la competència intragremial, els parasitoides i els canvis en la qualitat de l'hàbitat (2).

Leptotes pirithous

Actualment, es desconeix el senyal que desencadena la terminació de la diapausa, encara que segons sembla, les condicions climàtiques, la temperatura, el fotoperíode i la humitat no estan implicades.

Respecte a la competència intragremial, és a dir entre espècies de papallones diürnes, els autors argumenten que pot ser degut al fet que els ous i les larves de Tomares ballus es troben en les mateixes inflorescències de la planta nutrícia i durant el mateix període de temps, que les de Leptotes pirithous i Lampides boeticus. Encara que el Coure verdet pon els ous abans, el desenvolupament larval és més lent, el que implica que coincidisquen en el temps, per la qual cosa són atacades i menjades per les larves de les altres dues papallones. Els efectes d'aquesta competència s'accentuen quan l'abundància d'aquestes altres dues espècies augmenta amb l'arribada d'exemplars migrants (2).

Nueva especie de Mariposa Diurna en El Marquesat: Tomares ballus

A principios de marzo, durante un paseo por el barranco de la Falaguera previo al confinamiento por el coronavirus, observamos unas mariposas pertenecientes a una especie que no había sido citada hasta la fecha en El Marquesat. Se trataba del Cardenillo, Tomares ballus, por lo que el registro de Mariposas Diurnas del Marquesat, publicado el 30 de diciembre de 2019, ha pasado a contar con un total de 45 especies.

Tomares ballus

Se trata de una especie endémica del mediterráneo occidental, perteneciente a la familia Lycaenidae, cuya distribución abarca el Magreb, la península Ibérica y el sureste de Francia. En la Comunitat Valenciana se encuentra distribuida por las zonas montañosas de las tres provincias, entre los 80 m de altitud en la Serra Gelada (Alicante), y los 1.200 m en Vistabella (Castellón; Fig.1), aunque en lugares aislados entre sí y caracterizados por contener pequeños prados mezclados con otras plantas, especialmente leguminosas, de las que se alimentan sus larvas.

Es una especie primaveral y univoltina, es decir que tiene una única generación anual, desde marzo hasta mediados de mayo (1), el resto del año la pupas se encuentra en diapausa obligada. La diapausa es una estrategia común de latencia exhibida por muchas especies de invertebrados, que está mediada por neurohormonas, factores ambientales y regulación molecular, y consiste en la reducción de la actividad y la morfogénesis, y el aumento de la resistencia a condiciones ambientales desfavorables, permitiéndoles sobrevivir a periodos recurrentes de temperaturas extremas y/o escasez de alimentos (2), generalmente dura un invierno.

En muchas especies de mariposas se ha descrito la diapausa prolongada, que dura más de un invierno, y parece ser una adaptación a ambientes impredecibles y a la fluctuación de la disponibilidad de recursos. En un experimento realizado con 149 pupas de Tomares ballus de Sierra Morena, se observó que en el primer año emergieron 68 adultos, mientras que en el séptimo el total de adultos emergidos fue de 140. En base a los resultados obtenidos, los autores estiman que la diapausa prolongada de esta especie puede superar los 10 años.

Lampides boeticus

En el artículo publicado, discuten el valor de esta adaptación frente a los efectos de la impredecibilidad de un clima adverso, la competencia intragremial, los parasitoides y los cambios en la calidad del hábitat. Actualmente, se desconoce la señal que desencadena el final de la diapausa, aunque parece ser que las condiciones climáticas, la temperatura, el fotoperiodo y la humedad no estarían implicadas.

Respecto a la competencia intragremial, es decir entre especies de mariposas diurnas, los autores argumentan que puede deberse a que los huevos y las larvas de T. ballus se encuentran en las mismas inflorescencias de la planta nutricia y durante el mismo periodo de tiempo, que las de Leptotes pirithous y Lampides boeticus. Aunque el Cardenillo realiza la puesta antes, el desarrollo larval es más lento, lo que implica que coincidan en el tiempo, por lo que son atacadas y comidas por las larvas de las otras dos mariposas. Los efectos de esta competencia se acentúan cuando la abundancia de estas dos especies aumenta con la llegada de ejemplares migrantes (2).