Biodiversitat del Marquesat: d’octubre 2020

Família: Anatidae

Aythya ferina, Linnaeus, 1758
Boix, Porrón europeo

El Magre és una caixeta de sorpreses que mai deixa de sorprendre'ns. Diumenge passat ens vam poder delectar observant a l'avifauna que gaudia del cabal que discorria aigües avall de l'Assut Nou, especialment d'un grup de 20 Teuladins serrans, Passer montanus, que feien torns per tal de banyar-se al riu.

De manera que aquest matí ens hem acostat de nou per gaudir contemplant a les aus, i ens hem trobat amb dues grates sorpreses. La primera ha estat la presència d'un Cabrellot, Podiceps cristatus, el que representa la quarta cita per a l'espècie a la zona. I la segona, la d'una parella de Boixos, Aythya ferina, el que suposa, fins a on sabem, la primera cita d'aquesta espècie al riu Magre (Fig.1; 1).

El Boix és un anàtid bussejador, que sol ocupar masses d'aigua de flux lent (pantans, maresmes, llacs i rius), amb àrees d'aigües obertes i abundant vegetació aquàtica, emergent i submergida (2,3); a on s'alimenta de llavors, arrels, rizomes, i parts vegetatives de gramínies, joncs i plantes aquàtiques, a més a més de larves i insectes aquàtics, mol·luscs, crustacis, cucs, amfibis i xicotets peixos, mostrant, per tant, una dieta omnívora (2,4).

De distribució paleàrtica (Fig.1), les poblacions del nord són migratòries, desplaçant-se al sud per passar l'hivern, mentre que les de zones més meridionals solen ser més sedentàries (2). A Europa, la població reproductora es va estimar en 230.000-330.000 parelles (3). Les àrees reproductores les tornen a ocupar de principis de març (al sud) a principis de maig (a Sibèria), començant la reproducció d'abril a maig, que tindrà lloc en un niu fet amb un munt de vegetació col·locada sobre el sòl en aigües poc profundes (2). A Espanya, l'espècie es troba àmpliament distribuïda, amb una població nidificant censada de més de 5000 parelles (3), la majoria d'elles en les maresmes de Guadalquivir, que es veu incrementada per exemplars europeus durant la hivernada (1,3).

La Comunitat Valenciana té una població reproductora fluctuant, que oscil·la al voltant d'una mitjana de 233±173 parelles (n = 35, període: 1985-2019; 1), amb un pic màxim de 612 parelles censades el 2016, i el mínim més recent de 71 parelles en 2018. La població hivernal també fluctua, tot i que ha experimentat un fort descens en el present segle, passant d'una mitjana de 5.142±2.420 exemplars censats entre 1984 i 2000, a 1.742±892 entre 2001 i 2020 (1). De fet, l'espècie està catalogada com a Vulnerable en la Llista Vermella de la UICN, a causa del declivi de la seua població mundial (2). Entre els principals factors d'amenaça per a l'anàtid, es troben la caça excessiva, la destrucció del seu hàbitat i el plumbisme (1,3,4). No obstant això, a la Comunitat Valenciana continua sent una espècie cinegètica.

Primera Cita de Porrón Europeo en el Marquesat

El Magro es una cajita de sorpresas que nunca deja de asombrarnos. El pasado domingo nos pudimos deleitar observando la avifauna que disfrutaba del caudal que discurría aguas abajo del Assut Nou, especialmente de un grupo de 20 Gorriones molineros, Passer montanus, que se turnaban para bañarse en el río.

De modo que esta mañana nos hemos acercado de nuevo para disfrutar contemplando a las aves, y nos hemos encontrado con dos gratas sorpresas. La primera ha sido la presencia de un Somormujo lavanco, Podiceps cristatus, lo que representa la cuarta cita para la especie en la zona. Y la segunda, la de una pareja de Porrón europeo, Aythya ferina, lo que supone, hasta donde sabemos, la primera cita de esta especie en el río Magro (Fig.1;1).

El Porrón europeo es una anátida buceadora, que suele ocupar masas de agua de flujo lento (pantanos, marismas, lagos y ríos), con áreas de aguas abiertas y abundante vegetación acuática, tanto emergente como sumergida (2,3); donde se alimenta de semillas, raíces, rizomas, y partes vegetativas de gramíneas, juncos y plantas acuáticas, además de larvas e insectos acuáticos, moluscos, crustáceos, gusanos, anfibios y pequeños peces, mostrando, por tanto, una dieta omnívora (2,4).

De distribución paleártica (Fig.1;2), las poblaciones norteñas son migradoras, desplazándose al sur para pasar el invierno, mientras que las de zonas más meridionales suelen ser más sedentarias (2).

En Europa, la población reproductora fue estimada en 230.000-330.000 parejas (3). Las áreas reproductoras las vuelven a ocupar de principios de marzo (en el sur) a principios de mayo (en Siberia), comenzando la reproducción de abril a mayo, que tendrá lugar en un nido realizado con un montón de vegetación colocada sobre el suelo en aguas poco profundas (2). En España, la especie se encuentra ampliamente distribuida, con una población nidificante censada de más de 5000 parejas (3), la mayoría de ellas en las marismas del Guadalquivir, que se ve incrementada por ejemplares europeos durante la invernada (1,3). La Comunitat Valenciana, cuenta con una población reproductora fluctuante, que oscila en torno a una media de 233±173 parejas (n=35, periodo: 1985-2019; 1), con un pico máximo de 612 parejas censadas en 2016, y el mínimo más reciente de 71 parejas en 2018 (1).

La población invernal también fluctúa, aunque ha experimentado un fuerte descenso en el presente siglo, pasando de una media de 5.142±2.420 ejemplares censados entre 1984 y 2000, a 1.742±892 entre 2001 y 2020 (1). De hecho, la especie está catalogada como Vulnerable en la Lista Roja de la UICN, debido al declive de su población mundial (2). Entre los principales factores de amenaza para la anátida, se encuentran la caza excesiva, la destrucción de su hábitat y el plumbismo (1,3,4). Sin embargo, en la Comunitat Valenciana sigue siendo una especie cinegética.