Dilluns passat, 26 de juny, els integrants de l'Escola de Danses del Grup Cultural La Lluna de Catadau es trobaven al Centre Catòlic Social assajant les danses que ballarien en honor al patró del municipi, Sant Pere Apòstol, quan, en sortir al pati interior d'aquest edifici modernista valencià emblemàtic de la localitat, construït el 1914, van observar cinc pollets volantons de Xoriguer, Falco tinnunculus, distribuïts per terra i la part inferior de la paret. Ho van posar en coneixement de l'alcalde, que s'hi va desplaçar, i van localitzar el niu, que es trobava en un forat de la part superior de la paret. Preocupats pel seu estat, van contactar amb nosaltres per si calgués traslladar-los al Centre de Recuperació de Fauna "La Granja del Saler".
En aquests casos, el millor que podem fer per ells és deixar-los on són i tractar de no molestar-los. D'aquesta manera, a més d'evitar-los situacions d'estrés innecessàries, els pares els acabaran de criar, cosa que els facilitarà l'aprenentatge de les tècniques de caça. En aquesta espècie els pollets solen abandonar el niu quan tenen una edat mitjana de trenta-un dies, encara que romanen als voltants, ja que encara són alimentats pels seus pares durant un període addicional mitjà de setze dies (1). A més, aquest lloc de nidificació sembla que ha estat òptim per a la parella reproductora, atés que ha aconseguit tirar endavant 5 pollets volantons. Al Sistema Central, la productivitat mitjana de pollets volantons registrada va ser de 3,9 (n = 100 parelles; 1). Cal assenyalar que aquesta espècie no construeix el niu i utilitza per a niuar una àmplia gamma de llocs, com ara cavitats en cingles, forats en arbres, nius abandonats d'altres aus, estructures humanes o fins i tot a terra (2).
Aquest rapinyaire diürn s'alimenta d'un ampli espectre de preses, entre les quals s'inclouen rosegadors i artròpodes, i és una espècie molt beneficiosa en el control de plagues. Altres tipus de pressa que també incorporen a la seua dieta són amfibis, rèptils i xicotetes aus. En aquest sentit, juntament amb els pollets volantons de xoriguer vam trobar dos pollets de Teuladí, Passer domesticus, un d'ells aportat recentment pels progenitors, i dues egagròpiles, mostrant-ne una d'elles restes d'insectes. Malauradament, una de les egagròpiles contenia trossos de plàstic, concretament d'un globus de color verd, cosa que ens convida a reflexionar sobre la importància de gestionar bé els nostres residus i dipositar-los als contenidors destinats a la recollida per al seu tractament. El cas dels globus és especialment greu, ja que es fan servir en gran quantitat en molts esdeveniments festius i poden desplaçar-se per l'aire arribant al medi natural, on són letals per a molts dels animals que els ingereixen. Per exemple, per a les tortugues i aus marines, dos estudis han documentat que els fragments de plàstic ingerits, si són de plàstic dur, poden passar a través de l'intestí, mentre que els que són de plàstic moll, com és el cas dels globus, és més probable que es compacten i causen obstruccions letals (3, 4), de manera que el bloqueig del tracte gastrointestinal, seguit d'infeccions o altres complicacions va ser la causa principal de la mort de les aus marines estudiades (4).
El xoriguer és una espècie que es troba protegida per la legislació, atés que està inclosa en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (Reial decret 139/2011), mentre que el Llibre Roig de les Aus d'Espanya 2021 la qualifica a la categoria d'En Perill d'Extinció, a causa del decreixement generalitzat que s'estima que pateix l'espècie a Europa, amb descensos pronunciats, de més del 20%, en el període del 2000 al 2016. A Espanya, estimen que aquest declivi ha estat del 39%. Pel que fa a la població reproductora, el programa Sacre estima un descens poblacional del 53% en vint anys des del 1998, mentre que per a la població hivernant, el programa Sacin estima una reducció d'aproximadament el 30% des del 2008. L'agricultura intensiva, associada a la pèrdua de biodiversitat i l'ús de plaguicides, és una de les principals amenaces per a l'espècie. Altres amenaces són els atropellaments, trets, electrocució en línies elèctriques i col·lisió amb aerogeneradors (2).
Finalment, volem agrair als components del Grup Cultural La Lluna i a l'alcalde de Catadau tant la comunicació d'aquest niu com la seua preocupació pel benestar d'aquests veïns excepcionals.
Nidificación del Cernícalo vulgar en el Centro Católico Social de Catadau
El pasado 26 de junio, los integrantes de la Escola de Danses del Grup Cultural La Lluna de Catadau se encontraban en el Centro Católico Social ensayando las danzas que iban a bailar en honor al patrón del municipio, San Pedro Apóstol, cuando, al salir al patio interior de este edificio modernista valenciano emblemático de la localidad, construido en 1914, observaron cinco pollos volantones de Cernícalo vulgar, Falco tinnunculus, distribuidos por el suelo y la repisa inferior de la pared. Lo pusieron en conocimiento del alcalde, que se desplazó hasta allí, y localizaron el nido, que se encontraba en un hueco de la parte superior de la pared. Preocupados por su estado, contactaron con nosotros por si fuese necesario trasladarlos al Centro de Recuperación de Fauna "La Granja de El Saler".
En estos casos, lo mejor que podemos hacer por ellos es dejarlos dónde están y tratar de no molestarlos. De este modo, además de evitarles situaciones de estrés innecesarias, los padres los acabarán de criar, lo que les facilitará el aprendizaje de las técnicas de caza. En
esta especie los pollos suelen abandonar el nido cuando tienen una edad
media de 31 días, aunque permanecen en los alrededores, ya que siguen
siendo alimentados por sus padres durante un periodo adicional medio de 16 días
(1).
Además, este lugar de nidificación parece que ha sido óptimo para la pareja reproductora, dado que ha conseguido sacar adelante 5 pollos volantones. En el Sistema Central, la productividad media de pollos volantones registrada fue de 3,9 (n = 100 parejas; 1). Señalar que esta especie no construye el nido y utiliza para nidificar una amplia gama de lugares, tales como cavidades en cortados, huecos en árboles, nidos abandonados de otras aves, estructuras humanas o incluso en el suelo (2).
Esta rapaz diurna se alimenta de un amplio espectro de presas, entre las que se incluyen roedores y artrópodos, siendo una especie muy beneficiosa en el control de plagas. Otras tipos de presa que también incorporan a su dieta son anfibios, reptiles y pequeñas aves. A este respecto, junto a los pollos volantones de Cernícalo vulgar encontramos dos pollos de Gorrión común, Passer domesticus, uno de ellos aportado recientemente por los progenitores, y dos egagrópilas, mostrando una de ellas restos de insectos. Lamentablemente, una de las egagrópilas contenía trozos de plástico, concretamente de un globo de color verde, lo que nos invita a reflexionar sobre la importancia de gestionar bien nuestros residuos y depositarlos en los contenedores destinados a la recogida para su tratamiento. El caso de los globos es especialmente grave, ya que se usan en gran cantidad en muchos eventos festivos y pueden desplazarse por el aire llegando al medio natural, donde son letales para muchos de los animales que los ingieren. Por ejemplo, para las tortugas y aves marinas, dos estudios han documentado que los fragmentos de plástico ingeridos, si son de plástico duro, pueden pasar a través del intestino, mientras que los que son de plástico blando, como es el caso de los globos, es más probable que se compacten y causen obstrucciones letales (3, 4), de manera que el bloqueo del tracto gastrointestinal, seguido de infecciones u otras complicaciones fue la principal causa de muerte de las aves marinas estudiadas (4).
El Cernícalo vulgar es una especie que se encuentra protegida por la legislación, dado que está incluida en el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (Real Decreto 139/2011), mientras que el Libro Rojo de las Aves de España 2021 la califica en la categoría de En Peligro de Extinción, debido al decrecimiento generalizado que se estima que sufre la especie en Europa, con declives pronunciados, de más del 20%, en el periodo de 2000 a 2016. En España, estiman que este declive ha sido del 39%. Respecto a la población reproductora, el programa Sacre estima un descenso poblacional del 53% en 20 años desde 1998, mientras que para la población invernante, el programa Sacin estima una reducción de aproximadamente el 30% desde 2008. La agricultura intensiva, asociada a la pérdida de biodiversidad y el uso de plaguicidas, es una de las principales amenazas para la especie. Otras amenazas son los atropellos, disparos, electrocución en tendidos eléctricos y colisión con aerogeneradores (2).
Por último, agradecer a los componentes del Grup Cultural La Lluna y al alcalde de Catadau tanto la comunicación de este nido como su preocupación por el bienestar de estos vecinos excepcionales.
Referències:
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
