De la mateixa manera que cal no sacrificar els nostres aqüífers, també cal no sacrificar els nostres sòls agrícoles. El sòl agrícola d'Alt Valor Agrològic sobre el qual es projecta la instal·lació d'una macroplanta fotovoltaica en La Malà, Llombai, s'hauria de conservar, tant com a recurs vital en termes de seguretat alimentària com per la seua importància i potencialitat en la mitigació del canvi climàtic i en la conservació de la biodiversitat. Així mateix, tampoc no es pot obviar la necessitat de disposar de prou terrenys agrícoles disponibles que faciliten la provisió d'aliments de proximitat en l'actual context de crisi climàtica i energètica.
El 2021 Guerra et al. van publicar un estudi a Science que estimava que cada any es perdien al voltant de 24 mil milions de tones de sòl fèrtil a tot el món i alertava sobre la necessitat de protegir i conservar els sòls per a les generacions futures, ja que en cas contrari no es podria garantir ni la preservació de la biodiversitat ni el manteniment de la producció d'aliments. Els autors destacaven el paper fonamental del sòl i la seua biodiversitat en la proporció de serveis ecosistèmics tan importants com la fertilitat del sòl, provisió d'aigua neta, regulació del clima, protecció davant de plagues i malalties, descomposició de deixalles i regulació de la producció d'aliments, destacant que són vitals per a l'existència de la vida a la Terra tal com la coneixem.
En aquesta línia, el document El sòl és un recurs no renovable, conservar-lo és essencial per a la seguretat alimentària i el nostre futur sostenible de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO, 2015), ja exposava que:
«El sòl és un recurs finit, cosa que implica que la seua pèrdua i degradació no són reversibles en el curs d'una vida humana. Com a component fonamental dels recursos de terres, del desenvolupament agrícola i la sostenibilitat ecològica, és la base per a la producció d'aliments, pinsos, combustibles i fibres i per a molts serveis ecosistèmics essencials. No obstant això, malgrat que és un recurs natural molt valuós, sovint no se li presta la deguda atenció. La superfície natural de sòls productius és limitada i està sotmesa a una creixent pressió [...] Els sòls han de ser reconeguts i valorats per les seues capacitats productives i per la seua contribució a la seguretat alimentària i al manteniment de serveis ecosistèmics crucials.
La degradació dels sòls és causada per usos i pràctiques d'ordenació de la terra insostenibles i per fenòmens climàtics extrems resultants de diferents factors socials, econòmics i de governança. Avui dia, el 33% de la terra està moderada o altament degradada a causa de l'erosió, la salinització, la compactació, l'acidificació i la contaminació dels sòls per productes químics. La taxa actual de degradació dels sòls amenaça la capacitat de les futures generacions d'atendre les seues necessitats més bàsiques... Hi ha poques possibilitats d'ampliació de la superfície agrícola, excepte en algunes parts d'Àfrica i Amèrica del Sud. Gran part de la terra restant no és apta per a l'agricultura i els costos ecològics, socials i econòmics de convertir-la en productiva serien molt alts. Per tant, el maneig sostenible dels sòls agrícoles del món i la producció sostenible són imprescindibles per invertir la tendència de degradació dels sòls i garantir la seguretat alimentària actual i futura del món.»
Així mateix, a la secció Preguntes i respostes sobre l'Estratègia de la UE per a la Protecció del Sòl del Web Oficial de la Unió Europea, amb data 17 de novembre de 2021, s'indica:
«El sòl és la base de totes les cadenes alimentàries i de la biodiversitat superficial. Un sòl sa contribueix a resoldre els principals reptes abordats pel Pacte Verd Europeu, com ara la neutralitat climàtica, una economia neta i circular, la reversió de la pèrdua de biodiversitat, el subministrament d'aliments sans, la protecció de la salut humana i la detenció de la desertificació i la degradació del sòl. Tot i això, entre el 60% i el 70% dels sòls de la UE no estan sans. Cada any, l'erosió destrueix al voltant de 1000 milions de tones de sòl a la UE, cosa que genera una pèrdua estimada de producció agrícola de 1250 milions EUR anuals a la UE. Els sòls també pateixen la pèrdua de matèria orgànica, la contaminació, la pèrdua de biodiversitat, la salinització i el segellat a conseqüència de la gestió i ús insostenibles del sòl, la sobreexplotació i les emissions de contaminants.
No podem continuar ignorant el risc que suposa la degradació dels sòls europeus. Necessitem una transformació perquè la protecció, la gestió sostenible i la restauració dels sòls formen part del model socioeconòmic. L'Estratègia sobre la Biodiversitat d'ací al 2030 va anunciar una nova Estratègia per aconseguir que els sòls europeus tornen a ser sans i lluitar per aconseguir la neutralitat en la degradació del sòl d'ací al 2030, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible subscrits per la UE (i per Espanya)... Cada any, en termes nets, les zones urbanes i les infraestructures absorbeixen més de 400 km² de terreny, principalment terres agrícoles... Els sòls mereixen i requereixen el mateix nivell de protecció jurídica que l'aire, l'aigua i el medi marí a escala de la UE...»
Addicionalment, l'informe Research
for AGRI Committee: Agricultural potential in carbon sequestration
Humus content of land used for agriculture and CO2 storage in soil, encarregat pel Parlament Europeu, conclou que: «als sòls agrícoles de la UE hi ha entre 34 Gt (Gigatonelades) de carboni orgànic segrestat en els primers 20 cm de terra i 75 Gt si comptem els primers 30 cm de terra, contenint el 31% dels estocs de carboni dels sòls de la UE, i tenen un gran potencial per emmagatzemar més carbonii». L'informe ressalta que: «cada tipus de sòl té una capacitat concreta i limitada de segrestar carboni. Aquest fet, que podria semblar un problema, també és una oportunitat: els sòls de la zona sud i mediterrània de la UE, els més pobres en carboni, són alhora els que tenen més capacitat d'emmagatzematge. En aquest sentit, si es canviés la gestió actual per una gestió centrada en el segrest de carboni i en la regeneració de la fertilitat, hi hauria un potencial de segrest de 67,5 Mt CO2-eq per a les terres de cultiu de la UE.» i confirma que el segrest de carboni als sòls agrícoles és una opció rendible.
A Espanya, es va presentar el 2019 al Congrés dels Diputats la Proposició de Llei de protecció de Sòls d'Alt Valor Agrològic i altres Sòls d'Interés Agrari (122/000321).
A la Comunitat Valenciana els sòls de gran valor agrològic són un bé molt escàs. Els resultats de l'estudi realitzat per Antolín et al. sobre la Capacitat d'Ús del sòl com a recurs natural i del risc de degradació per erosió hídrica de la Comunitat Valenciana, mostren que, si bé els sòls de Molt Alta Capacitat Agrològica (Classe A) constitueixen a penes el 2,5% de la superfície total de la Comunitat Valenciana, els sòls d'Alt Valor Agrològic (Classe B) representen únicament el 12,5% de la superfície total de la Comunitat Valenciana (Antolín et al. 1997), per la qual cosa, en conjunt, tots dos tipus de sòls només es troben en el 15% de tota l'àrea que abasta el nostre territori.
Quant a això, l'article 2.e de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d'estructures agràries de la Comunitat Valenciana estableix: «Facilitar la resiliència territorial d'àrees amb elevats valors mediambientals, agrològics o paisatgístics, especialment en aquelles zones de la comunitat vulnerables a causa de qualsevol raó, en particular a la pressió derivada del canvi d'ús del sòl, o bé amb la presència d'algun elevat risc ambiental, de manera que es potencie la conservació i permanència d'aquests valors o es reduïsca la vulnerabilitat davant del risc, a través de la reorganització espacial i funcional de l'estructura territorial existent. Així mateix s'afavoriran mesures de conservació del sòl agrari i de conservació de cultius tradicionals i infraestructures associades a zones forestals que conformen mosaics agroforestals per a la prevenció i l'extinció d'incendis».
Mentre que l'article 10.1.e del Decret llei 14/2020, de 7 d'agost, del Consell, de mesures per accelerar la implantació d'instal·lacions per a l'aprofitament de les energies renovables per l'emergència climàtica i la necessitat de la reactivació econòmica urgent, estableix: «Utilitzar el menor sòl possible d'alt valor agrològic, i no es pot implantar als sòls de molt alta capacitat agrològica, llevat de millor coneixement científic.». Atés que hi ha la possibilitat d'instal·lar aquest tipus d'infraestructures sobre zones ja degradades, es pot considerar que el menor sòl possible d'alt valor agrològic és cap.
A La Malà de Llombai es projecta instal·lar una macroplanta fotovoltaica, inclosa la seua Subestació Elèctrica associada, de manera que una part de l'àrea projectada per a aquesta instal·lació es troba ubicada sobre una zona qualificada d'Àrea Estratègica 1 de recàrrega d'aqüífers, amb el risc consegüent de contaminació de l'aqüífer (veure entrada anterior), mentre que l'altra part està situada sobre Sòl d'Alt Valor Agrològic (Classe B), com mostra la cartografia referent a la Capacitat Agrològica del Sòl inclosa al Visor Cartogràfic de la Generalitat Valenciana. La instal·lació d'aquesta macroplanta implicaria la pèrdua irreversible d'aquest Sòl d'Alt Valor Agrològic.
Finalment, cal recordar que, com exposa la Llei 5/2019 esmentada, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en els articles 17 i 18 reconeix: «la rellevància social i cultural del sector agrari valencià i la seua important tasca en l'activitat productiva, en el manteniment del paisatge, del territori, del medi ambient, de la cultura, de les tradicions i els costums determinants de la identitat valenciana. També es recull el dret a gaudir d'una vida i un medi ambient segur, sa i ecològicament equilibrat, així com aigua de qualitat per poder desenvolupar les activitats econòmiques i socials...». La pèrdua d'aquest sòl agrícola implicaria, a més de la desaparició d'un recurs vital, la d'un llegat dels nostres avantpassats que no podran gaudir les generacions futures.
En Peligro el Suelo de Alto Valor Agrológico de La Malà de Llombai
De igual modo que no podemos sacrificar nuestros acuíferos, tampoco podemos sacrificar nuestros suelos agrícolas. El suelo agrícola de Alto Valor Agrológico sobre el que se proyecta la instalación de una macroplanta fotovoltaica en La Malà, Llombai, debería conservarse, tanto como recurso vital en términos de seguridad alimentaria como por su importancia y potencialidad en la mitigación del cambio climático y en la conservación de la biodiversidad. Asimismo, tampoco se puede obviar la necesidad de disponer de suficientes terrenos agrícolas disponibles que faciliten la provisión de alimentos de proximidad en el actual contexto de crisis climática y energética.
En 2021 Guerra et al. publicaron un estudio en Science que estimaba que cada año se perdían alrededor de 24 mil millones de toneladas de suelo fértil en todo el mundo y alertaba sobre la necesidad de proteger y conservar los suelos para las generaciones futuras, pues de lo contrario no podría garantizarse ni la preservación de la biodiversidad ni el mantenimiento de la producción de alimentos. Los autores destacaban el papel fundamental del suelo y su biodiversidad en la proporción de servicios ecosistémicos tan importantes como la fertilidad del suelo, provisión de agua limpia, regulación del clima, protección frente a plagas y enfermedades, descomposición de desechos y regulación de la producción de alimentos, destacando que son vitales para la existencia de la vida en la Tierra tal y como la conocemos.
En esta línea, el documento El suelo es un recurso no renovable, su conservación es esencial para la seguridad alimentaria y nuestro futuro sostenible de la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO, 2015), ya exponía que:
«El suelo es un recurso finito, lo que implica que su pérdida y degradación no son reversibles en el curso de una vida humana. En cuanto componente fundamental de los recursos de tierras, del desarrollo agrícola y la sostenibilidad ecológica, es la base para la producción de alimentos, piensos, combustibles y fibras y para muchos servicios ecosistémicos esenciales. Sin embargo, pese a que es un recurso natural muy valioso, a menudo no se le presta la debida atención. La superficie natural de suelos productivos es limitada y se encuentra sometida a una creciente presión [...] Los suelos deben ser reconocidos y valorados por sus capacidades productivas y por su contribución a la seguridad alimentaria y al mantenimiento de servicios ecosistémicos fundamentales.
La degradación de los suelos es causada por usos y prácticas de ordenación de la tierra insostenibles y por fenómenos climáticos extremos resultantes de diferentes factores sociales, económicos y de gobernanza. Hoy, el 33% de la tierra está moderada o altamente degradada debido a la erosión, la salinización, la compactación, la acidificación y la contaminación de los suelos por productos químicos. La tasa actual de degradación de los suelos amenaza la capacidad de las generaciones futuras de atender sus necesidades más básicas... Existen pocas posibilidades de ampliación de la superficie agrícola, excepto en algunas partes de África y América del Sur. Gran parte de la tierra restante no es apta para la agricultura y los costes ecológicos, sociales y económicos de convertirla en productiva serían muy altos. Por tanto, el manejo sostenible de los suelos agrícolas del mundo y la producción sostenible son imprescindibles para invertir la tendencia de degradación de los suelos y garantizar la seguridad alimentaria actual y futura del mundo.»
Asimismo, en la sección Preguntas y respuestas sobre la Estrategia de la UE para la Protección del Suelo de la Web Oficial de la Unión Europea, con fecha de 17 de noviembre de 2021, se indica:
«El suelo es la base de todas las cadenas alimentarias y de la biodiversidad superficial. Un suelo sano contribuye a resolver los principales retos abordados por el Pacto Verde Europeo, como la neutralidad climática, una economía limpia y circular, la reversión de la pérdida de biodiversidad, el suministro de alimentos sanos, la protección de la salud humana y la detención de la desertificación y la degradación del suelo. Sin embargo, entre el 60% y el 70% de los suelos de la UE no están sanos. Cada año, la erosión destruye alrededor de 1000 millones de toneladas de suelo en la UE, lo que genera una pérdida estimada de producción agrícola de 1250 millones EUR anuales en la UE. Los suelos también sufren la pérdida de materia orgánica, la contaminación, la pérdida de biodiversidad, la salinización y el sellado como consecuencia de la gestión y el uso insostenibles del suelo, la sobreexplotación y las emisiones de contaminantes.
No podemos seguir ignorando el riesgo que supone la degradación de los suelos europeos. Necesitamos una transformación para que la protección, la gestión sostenible y la restauración de los suelos formen parte del modelo socioeconómico. La Estrategia sobre la Biodiversidad de aquí a 2030 anunció una nueva Estrategia para conseguir que los suelos europeos vuelvan a ser sanos y luchar para lograr la neutralidad en la degradación del suelo de aquí a 2030, uno de los Objetivos de Desarrollo Sostenible suscritos por la UE (y por España)... Cada año, en términos netos, las zonas urbanas y las infraestructuras absorben más de 400 km² de terreno, principalmente tierras agrícolas... Los suelos merecen y requieren el mismo nivel de protección jurídica que el aire, el agua y el medio marino a escala de la UE...»
Adicionalmente, el informe Research for AGRI Committee: Agricultural potential in carbon sequestration Humus content of land used for agriculture and CO2 storage in soil, encargado por el Parlamento Europeo, concluye que: «en los suelos agrícolas de la UE hay entre 34 Gt (Gigatoneladas) de carbono orgánico secuestrado en los primeros 20 cm de suelo y 75 Gt si contamos los primeros 30 cm de suelo, conteniendo el 31% de los stocks de carbono de los suelos de la UE, y tienen un gran potencial para almacenar más carbono». El informe resalta que: «cada tipo de suelo tiene una capacidad concreta y limitada de secuestrar carbono. Este hecho, que podría parecer un problema, también es una oportunidad: los suelos de la zona sur y mediterránea de la UE, los más pobres en carbono, son a su vez los que tienen más capacidad de almacenamiento. En este sentido, si se cambiara la gestión actual por una gestión centrada en el secuestro de carbono y en la regeneración de la fertilidad, habría un potencial de secuestro de 67,5 Mt CO2-eq para las tierras de cultivo de la UE.» y confirma que el secuestro de carbono en los suelos agrícolas es una opción rentable.
En España, se presentó en 2019 en el Congreso de los Diputados la Proposición de Ley de protección de Suelos de Alto Valor Agrológico y otros Suelos de Interés Agrario (122/000321).
En la Comunitat Valenciana los suelos de alto valor agrológico son un bien muy escaso. Los resultados del estudio realizado por Antolín et al. sobre la Capacidad de Uso del suelo como recurso natural y del riesgo de degradación por erosión hídrica de la Comunitat Valenciana, muestran que, si bien los suelos de Muy Alta Capacidad Agrológica (Clase A) constituyen a penas el 2,5% de la superficie total de la Comunitat Valenciana, los suelos de Alto Valor Agrológico (Clase B) representan únicamente el 12,5% de la superficie total de la Comunitat Valenciana (Antolín et al. 1997), por lo que, en conjunto, ambos tipos de suelos solamente se encuentran en el 15% de toda el área que abarca nuestro territorio.
A este respecto, el artículo 2.e de la Ley 5/2019, de 28 de febrero, de estructuras agrarias de la Comunitat Valenciana establece: «Facilitar la resiliencia territorial de áreas con elevados valores medioambientales, agrológicos o paisajísticos, especialmente en aquellas zonas de la comunidad vulnerables debido a cualquier razón, en particular a la presión derivada del cambio de uso del suelo, o bien con la presencia de algún elevado riesgo ambiental, de tal manera que se potencie la conservación y permanencia de dichos valores o se reduzca la vulnerabilidad frente al riesgo, a través de la reorganización espacial y funcional de la estructura territorial existente. Así mismo se favorecerán medidas de conservación del suelo agrario y de conservación de cultivos tradicionales e infraestructuras asociadas en zonas forestales que conformen mosaicos agroforestales para la prevención y extinción de incendios».
Mientras que el artículo 10.1e del Decreto-ley 14/2020, de 7 de agosto, del Consell, de medidas para acelerar la implantación de instalaciones para el aprovechamiento de las energías renovables por la emergencia climática y la necesidad de la urgente reactivación económica, establece: «Utilizar el menor suelo posible de alto valor agrológico, no pudiendo implantarse en los suelos de muy alta capacidad agrológica, salvo mejor conocimiento científico.». Dado que existe la posibilidad de instalar este tipo de infraestructuras sobre zonas ya degradadas, se puede considerar que el menor suelo posible de alto valor agrológico es ninguno.
En
La Malà de Llombai se proyecta instalar una macroplanta fotovoltaica,
incluida su Subestación Eléctrica asociada, de manera que una parte del
área proyectada para esta instalación se encuentra ubicada sobre una
zona calificada como Área Estratégica 1
de recarga de acuíferos, con el consiguiente riesgo de contaminación
del acuífero (ver entrada anterior), mientras que la otra parte está
situada sobre Suelo de Alto Valor Agrológico (Clase B), como muestra la cartografía referente a la Capacidad Agrológica del Suelo incluida en el Visor Cartográfico de la Generalitat Valenciana. La instalación de esta macroplanta implicaría la pérdida irreversible de este Suelo de Alto Valor Agrológico.
Por último, recordar que, como expone la mencionada Ley 5/2019, el Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana en sus artículos 17 y 18 reconoce: «la relevancia
social y cultural del sector agrario valenciano y su importante labor
en la actividad productiva, en el mantenimiento del paisaje, del
territorio, del medio ambiente, de la cultura, de las tradiciones y
costumbres determinantes de la identidad valenciana. También se recoge el derecho a disfrutar de una vida y un medio ambiente seguro, sano y ecológicamente equilibrado, así como agua de calidad para poder desarrollar sus actividades económicas y sociales...». La pérdida de este suelo agrícola implicaría, además de la desaparición de un recurso vital, la de un legado de nuestros antepasados que no podrán disfrutar las generaciones venideras.
Referències:
