Si bé el Cabrellot, Podiceps cristatus, és una espècie que hem observat al Meandre del Magre des del 2017 durant els mesos de setembre a gener, amb estades cada vegada més prolongades des de 2020, fins ara no havíem detectat l'espècie a la zona durant l'estació reproductora, amb l'excepció d'un exemplar observat el 13 de maig del 2018.
Vam continuar observant la parella a diferents zones de l'assut fins al 2 d'abril. Tot i això, el 23 d'abril únicament vam veure un exemplar, malgrat que vam mirar a les zones amb vegetació palustre per si era un dels integrants de la parella i aconseguíem veure l'altre covant. Finalment, vam pensar que almenys un dels membres de la parella podria haver abandonat la zona a causa de la pressió humana, atés que els caps de setmana, i sobretot en el període de vacances de Setmana Santa, hi sol haver una gran afluència de pescadors, esportistes i passejants, i que potser l'assut no disposava de les dimensions adequades perquè pogueren covar amb tranquil·litat. El 30 d'abril no en vam veure cap.
Afortunadament, el 14 de maig vam poder comprovar la nidificació amb èxit de l'espècie a l'assut Nou, ja que vam tornar a veure la parella de Cabrellots i un dels components portava quatre pollets a l'esquena. Una setmana després continuaven els sis exemplars a la mateixa zona. D'aquesta manera, el Meandre del Magre s'ha revelat com un hàbitat adequat tant per a la hivernada com per a la reproducció de l'espècie.
A la Comunitat Valenciana, segons les dades de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició ecològica, des del 1984 fins al 2022 s'ha comptabilitzat una mitjana anual de 105,6 ± 35,8 parelles (n=39), amb un pic màxim de 211 parelles l'any 1999 (Fig. 1). Els aiguamolls més rellevants, quant al nombre de parelles registrades anualment durant aquest període, han estat el P.N. de l’Albufera (40,4 ± 18,4), el P.N. del Fondo (34,5 ± 32,0) i el P.N. de les Salines de Santa Pola (11,9 ± 14,1). Tot i que el nombre de masses d'aigua en què s'ha dut a terme el cens d'aus aquàtiques nidificants ha anat augmentant al llarg d'aquest període i que el nombre d'aiguamolls on s'ha enregistrat la nidificació del Cabrellot també s'ha incrementat, no ha passat el mateix amb la població reproductora de l'espècie, que mostra una tendència pràcticament estable (Fig. 1). Una possible explicació podria ser que haja disminuït la disponibilitat o qualitat dels llocs de nidificació al parc natural de l'Albufera, ja que la seua població reproductora ha decrescut en unes 60 parelles des de la dècada dels vuitanta fins ara (Fig. 1), aquesta podria ser la causa de l'ocupació de nous llocs de reproducció, com el Meandre del Magre, o l'increment d'unes 20 parelles al P. N. del Fondo.
 |
| Figura 1. Es mostra el nombre anual de parelles nidificants censades a la Comunitat Valenciana (Parelles) i al P.N. de l'Albufera (P.N. l'Albufera), així com el nombre anual d'aiguamolls on va ser registrada l'espècie durant el període reproductor (linia taronja) des del 1984 fins al 2022. Les línies verda i blava representen la tendència poblacional de la població reproductora de la Comunitat Valenciana i del P.N. de l'Albufera. (Procedència de les dades: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició ecològica) |
La nidificació d'una parella de Cabrellot al Meandre del Magre suposa la revaloració d'aquest paratge, ja que augmenta a 12 el nombre d'espècies d'aus aquàtiques nidificants registrades a la zona, i més encara en estar inclosa en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (Reial decret 139/2011). Per aquesta raó, cal la conservació i el coneixement d'aquest aiguamoll de l'interior de València, que ofereix aliment i refugi a moltes espècies d'aus hivernants i nidificants.
Nueva especie nidificante en el Meandre del Magre: el Somormujo lavanco
Si bien el Somormujo lavanco, Podiceps cristatus, es una especie que venimos observando en el Meandre del Magre desde 2017 durante los meses de septiembre a enero, con estancias cada vez más prolongadas desde 2020, hasta ahora no habíamos detectado a la especie en la zona durante la estación reproductora, con la excepción de un ejemplar observado el 13 de mayo de 2018.
Continuamos observando a la pareja en diferentes zonas del azud hasta el 2 de abril. Sin embargo, el 23 de abril únicamente vimos a un ejemplar, pese a que miramos en las zonas con vegetación palustre por si era uno de los integrantes de la pareja y conseguíamos ver al otro incubando. Finalmente pensamos que al menos uno de los miembros de la pareja podría haber abandonado la zona debido a la presión humana, dado que los fines de semana, y sobre todo en el periodo vacacional de Semana Santa, suele haber una gran afluencia de pescadores, deportistas y paseantes, y a que quizás el azud no disponía de las dimensiones adecuadas para que pudiesen incubar con tranquilidad. El 30 de abril no vimos a ninguno de ellos.
Afortunadamente, el 14 de mayo pudimos comprobar la nidificación con éxito de la especie en el azud Nou, ya que volvimos a ver a la pareja de Somormujos y uno de los componentes transportaba cuatro pollos en su espalda. Una semana después continuaban los seis ejemplares en la misma zona. De este modo, el Meandre del Magre se ha revelado como un hábitat adecuado tanto para la invernada como para la reproducción de la especie.
En la Comunitat Valenciana, según los datos de la Consellería de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición ecológica, desde 1984 hasta 2022 se ha contabilizado una media anual de 105,6 ± 35,8 parejas (n=39), con un pico máximo de 211 parejas en el año 1999 (Fig. 1). Los humedales más relevantes, en cuanto al número de parejas registradas anualmente durante este periodo, han sido el P.N. de l’Albufera (40,4 ± 18,4), el P.N. de El Hondo (34,5 ± 32,0) y el P.N. de las Salinas de Santa Pola (11,9 ± 14,1). A pesar de que el número de masas de agua en las que se ha llevado a cabo el censo de aves acuáticas nidificantes ha ido aumentando a lo largo de este periodo y de que el número de humedales donde se ha registrado la nidificación del Somormujo lavanco también se ha incrementado, no ha ocurrido lo mismo con la población reproductora de la especie, que muestra una tendencia prácticamente estable (Fig. 1). Una posible explicación podría ser que haya disminuido la disponibilidad o calidad de los lugares de nidificación en el Parque Natural de l’Albufera, ya que su población reproductora ha decrecido en unas 60 parejas desde la década de los 80s hasta ahora (Fig. 1), esta podría ser la causa de la ocupación de nuevos lugares de reproducción, como el Meandre del Magre, o el incremento de unas 20 parejas en el P. N. de El Hondo.
 |
| Figura 1. Se muestra el número anual de parejas nidificantes censadas en la Comunitat Valenciana (Parejas) y en el P.N. de l'Albufera (P.N. l'Albufera), así como el número anual de humedales donde fue registrada la especie (línea naranja) durante el periodo reproductor desde 1984 hasta 2022. Las líneas verde y azul representan la tendencia poblacional de la población reproductora de la Comunitat Valenciana y del P.N. de l'Albufera. (Procedencia de los datos: Consellería de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición ecológica) |
La nidificación de una pareja de Somormujo lavanco en el Meandre del Magre supone la revalorización de este paraje, ya que asciende a 12 el número de especies de aves acuáticas nidificantes registradas en la zona, y más aún al estar incluida en el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (Real Decreto 139/2011). Por esta razón, es necesaria la conservación y conocimiento de este humedal del interior de Valencia, que ofrece alimento y refugio a muchas especies de aves invernantes y nidificantes.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
