Biodiversitat del Marquesat: de setembre 2018

Es tracta d'un caragol molt abundant per la nostra terra i que ha sigut introduït voluntàriament com a agent de control biològic en altres països, efectivitat que actualment és qüestionada, i accidentalment en uns altres on se li considera plaga.

Fílum: Mollusca/ Classe: Gastropoda

Ordre: Stylommatophora/ Família: Subulinidae
Rumina decollata, Linnaeus 1758

Caracol degollado o destructor

Rumina decollata és un caragol originari de la regió mediterrània del sud d'Europa i Nord d'Àfrica, que és fàcilment recognoscible per la seua conquilla amb forma de con allargat truncat. Els exemplars joves desenvolupen 7 voltes (verticils) enrotllades en espiral cap a la dreta. No obstant això, quan són adults perden l'àpex de la conquilla, que es queda amb només 4 o 5 verticils, i una mida d'entre 29 i 45 mm d'alçada i 11-14 mm de diàmetre (1,2).

Rumina decollata

Són hermafrodites que es poden autofecundar, encara que les agrupacions d'exemplars semblen produir més ous; i arriben a pondre uns 2000 ous al llarg de la seua vida, que sol ser d'uns dos anys i mig. Les masses d'ous les dipositen en caus, a on la incubació tindrà lloc durant 25-36 dies.

S'ha observat que aquesta espècie mostra un desenvolupament molt ràpid. L'endemà de l'eclosió ja mengen, la closca té una volta i mitja, i una longitud d'1,75 mm. Al cap de 10 dies compta amb 4 verticils complets i mesura 5,6 mm. 20 dies després té 6 voltes i mesura 9 mm. I al cap d'un mes arriba als 7 verticils i una longitud de 12 mm. A partir de llavors comença la separació del cinqué verticil, mentre que la resta de la closca segueix creixent, arribant a la grandària d'adult, uns 12,5 mm, al cap de dos mesos i mig. Per a ajudar-se a separar l'àpex de la conquilla la colpegen contra una superfície dura.

Durant els períodes de condicions adverses, com ara calor, fred o sequera, poden enterrar-se, segellar la seua obertura amb un epifragma per a evitar la dessecació, i romandre en estat latent, sent difícils de detectar. Quan les condicions tornen a ser favorables, per exemple, després del començament de l'estació humida hivernal en un clima mediterrani, els adults emergeixen per repetir el cicle (1,2).

És una espècie abundant que es troba àmpliament distribuïda en els diferents hàbitats terrestres de la Mancomunitat El Marquesat (veure mapa). Fora de la seua àrea de distribució original habita en diverses regions d'Àsia i Amèrica, a on en alguns països és considerada com una futura plaga potencial (3).

La seua introducció a Amèrica del Nord es creu que va ser deguda al fet que alguns exemplars van viatjar com a polissons en els vaixells que arribaven d'Europa a principis del segle XIX. No obstant això, a Califòrnia va poder haver estat introduïda de manera intencionada a mitjans del segle XX, com a control biològic del caragol Cornu aspersum, una plaga agrícola i hortícola molt estesa a la regió; ja que fins ara se'ls ha considerat detritívors, herbívors i depredadors facultatius d'altres caragols, és a dir, que s'alimenta d'altres caragols quan són abundants i d'un altre tipus d'aliment quan aquests disminueixen (1).

Rumina decollata

Recentment, es va analitzar la seua capacitat com a agent de control biològic, i es va observar una segregació espacial de les dues espècies, de manera que Cornu aspersum ocupava zones més elevades —pujant per les parets del terrari al laboratori, o pel tronc dels cítrics al camp— mentre que R. decollata romania a terra, el que pot afectar la taxa de trobada i depredació. A més a més, si se'ls subministrava aliment vegetal, el preferien abans que a C. aspersum; i els exemplars que depredaven eren menors de 13 mm, de manera que els d'una mida superior possiblement escapen i aconsegueixen reproduir-se a la natura. D'altra banda, quan es va subministrar només caragols menors de 13 mm, van depredar sobre ells en menys del 60% dels casos (4).

caragol moro, caracol común de jardín, cornu aspersum

Respecte a la depredació sobre la posta de C. aspersum tampoc sembla ser eficaç, ja que 10 exemplars famolencs van consumir tan sols una mitjana de 3 ous en 7 dies. Per tot això, tot i que hi ha molts informes anecdòtics sobre l'efectivitat del control biològic de C. aspersum per R. decollata en camps de cítrics, els autors de l'estudi qüestionen aquesta suposició generalitzada, i consideren que haurien de realitzar-se treballs en el camp que generen dades amb les quals poder avaluar l'eficàcia real d'aquesta espècie com a agent de control biològic (4).

Rumina decollata, de agente de control biológico a invasor
Rumina decollata es caracol originario de la región mediterránea del sur de Europa y Norte de África, que es fácilmente reconocible por su concha en forma de cono alargado truncado. Los ejemplares jóvenes desarrollan 7 vueltas (verticilos) enrolladas en espiral hacia la derecha. Sin embargo, cuando son adultos pierden el ápice de la concha, que se queda con solo 4 o 5 verticilos, y un tamaño de entre 29 y 45 mm de altura, y 11-14 mm de diámetro (1,2).

Son hemafroditas capaces de autofecundarse, aunque las agrupaciones de ejemplares parecen producir más huevos; y llegan a poner unos 2000 huevos a lo largo de su vida, que suele ser de unos dos años y medio. Las masas de huevos las depositan en madrigueras, donde la incubación tendrá lugar durante 25-36 días (1).

Rumina decollata

Se ha observado que esta especie muestra un desarrollo muy rápido. Al día siguiente de la eclosión ya comen, la concha tiene una vuelta y media, y una longitud de 1,75 mm. A los 10 días cuenta con 4 verticilos completos y mide 5,6 mm. A a los 20 días tiene 6 vueltas y mide 9 mm. Al cabo de un mes alcanza los 7 verticilos y una longitud de 12 mm (2).

A partir de entonces empieza la separación en el quinto verticilo, mientras que el resto de la concha sigue creciendo, llegando al tamaño de adulto, unos 12,5 mm, a los dos meses y medio. Para ayudarse a separar el ápice de la concha la golpean contra una superficie dura. Durante los periodos de condiciones adversas, como calor, frío o sequía, pueden enterrarse, sellar su abertura con un epifragma para evitar la desecación, y permanecer en estado latente, siendo difíciles de detectar. Cuando las condiciones vuelven a ser favorables, por ejemplo, tras el comienzo de la estación húmeda invernal en un clima mediterráneo, los adultos emergen para repetir el ciclo (1,2).

Es una especie abundante que se encuentra ampliamente distribuida en los diferentes hábitats terrestres de la Mancomunidad El Marquesat (ver mapa). Fuera de su área de distribución original habita en diversas regiones de Asia y América, donde en algunos países es considerada como una futura plaga potencial (3). Su introducción en Norteamérica se cree que fue debida a que algunos ejemplares viajaron como polizones en los barcos que llegaban de Europa a principios del siglo XIX.

Rumina decollata

Sin embargo, en California pudo haber sido introducida de manera intencionada a mediados del siglo XX, como control biológico del caracol Cornu aspersum, una plaga agrícola y hortícola muy extendida en la región; ya que hasta ahora se les ha considerado detritívoros, herbívoros y depredadores facultativos de otros caracoles, es decir que se alimenta de otros caracoles cuando son abundantes y de otro tipo de alimento cuando estos disminuyen (1).

Recientemente, se analizó su capacidad como agente de control biológico, y se observó una segregación espacial de ambas especies, de manera que Cornu aspersum ocupaba zonas más elevadas ─trepando por las paredes del terrario en el laboratorio, o por el tronco de los cítricos en el campo─ mientras que R. decollata permanecía en el suelo, lo que puede afectar a la tasa de encuentro y depredación.

cornu aspersum

Además, si se les suministraba alimento vegetal lo preferían antes que a C. aspersum; y los ejemplares que depredaban eran menores de 13 mm, de modo que los de un tamaño superior posiblemente escapan y consiguen reproducirse en la naturaleza. Por otro lado, cuando se les suministró solamente caracoles menores de 13 mm depredaron sobre ellos en menos del 60% de los casos. Respecto a la depredación sobre las puestas de C. aspersum tampoco parece ser eficaz, ya que 10 ejemplares hambrientos consumieron tan sólo una media de 3 huevos en 7 días (4).

Por todo ello, a pesar de que hay muchos informes anecdóticos sobre la efectividad del control biológico de C. aspersum por R. decollata en campos de cítricos, los autores del estudio cuestionan esta suposición generalizada, y consideran que deberían realizarse trabajos en el campo que generen datos con los que poder evaluar la eficacia real de esta especie como agente de control biológico (4).