Cyrtophora citricola

Fílum: Arthropoda/ Classe: Arachnida

Ordre: Araneae/ Família: Araneidae 
Cyrtophora citricola, Forskål 1775

Una altra de les aranyes presents al Marquesat és Cyrtophora citricola, l'única de les 38 espècies del gènere tropical Cyrtophora que es troba a Europa, ocupant les regions més càlides del continent. A escala mundial, l'espècie també s'estén per les zones subtropicals i tropicals d'Àsia, Àfrica, Austràlia, i més recentment s'ha trobat a Amèrica (1,2,3).

A la península Ibèrica es distribueix per la franja costanera de la Mediterrània i l'Atlàntic fins a la desembocadura del Miño, endinsant-se cap a l'interior principalment per les depressions del Guadalquivir, Guadiana i Tajo. No sobreviu a les gelades, ocupant zones amb una temperatura mínima anual superior als -1 °C (4,5). Al Marquesat l'hem pogut observar als Barrancs Ample, del Queixal, de Muntanya i de Farina i al riu Magre (veure el mapa); encara que anirem ampliant aquesta informació quan disposem de noves dades. 

Les femelles (1,0-1,2 cm) tripliquen la grandària dels mascles (uns 0,3 cm). Aquestes construeixen unes complexes teranyines no enganxoses, que triguen almenys 4 nits a elaborar, formades per una malla horitzontal amb un con al centre, que utilitza com a refugi i dipòsit de les ooteques; una densa xarxa irregular que provoca el xoc i la caiguda de les preses cap al con; i moltes línies perifèriques que suporten tota l'estructura (4,6,7).

Els mascles adults no construeixen teranyines i deixen de menjar, morint després de l'aparellament. Pel que fa a la seua alimentació, pareix que depreda una gran quantitat de dípters i palometes (lepidòpters nocturns; 5,6).

Poden viure en solitari o formar colònies de fins a centenars d'individus, que elaboren i mantenen les seues xarxes dins d'una matriu de xarxes interconnectades (comportament territorial de sociabilitat permanent). Moltes vegades les colònies consisteixen en la descendència d'una femella, que no s'ha dispersat després de l'eclosió. Viure en colònies els proporciona avantatges com: estalvi de recursos, compartint els fils del perímetre i augmentant l'eficiència de captura amb xarxes més xicotetes a causa de l'efecte de Ricochet (una presa que aconsegueix escapar d'una xarxa pot ser atrapada per una altra veïna); millor vigilància de les preses; augment de l’èxit reproductor; o millorar la defensa contra depredadors i paràsits (5,6,8,9,10,11).

Araña orbitela de las chumberas

Otra de las arañas presentes en el Marquesat es Cyrtophora citricola, la única de las 38 especies del género tropical Cyrtophora que se encuentra en Europa, ocupando las regiones más cálidas del continente. A escala mundial, la especie también se extiende por las zonas subtropicales y tropicales de Asia, África, Australia, y más recientemente se ha localizado en América (1,2,3). 

En la Península Ibérica se distribuye por la franja costera del Mediterráneo y el Átlántico hasta la desembocadura del Miño, adentrándose hacia el interior principalmente por las depresiones del Guadalquivir, Guadiana y Tajo. No sobrevive a las heladas, ocupando zonas con una temperatura mínima anual superior a -1ºC (4,5). En el Marquesat la hemos podido observar en los Barrancos Ample, del Queixal, de Muntanya y de Farina, y en el río Magro (ver mapa); aunque iremos ampliando esta información cuando dispongamos de nuevos datos.

Las hembras (1,0-1,2 cm) triplican el tamaño de los machos (unos 0,3 cm). Éstas construyen unas complejas telarañas no pegajosas, que tardan al menos 4 noches en elaborar, formadas por una malla horizontal con un cono en el centro, que utiliza como refugio y depósito de las ootecas; una densa red irregular que provoca el choque y la caída de las presas hacia el cono; y muchas líneas periféricas que soportan toda la estructura (4,6,7). 

Los machos adultos no construyen telarañas y dejan de comer, muriendo tras el apareamiento (4,6,7). Respecto a su dieta, parece que depreda una gran cantidad de dípteros y polillas (lepidópteros nocturnos; 5,6).

Pueden vivir en solitario o formar colonias de hasta cientos de individuos, que elaboran y mantienen sus redes dentro de una matriz de redes interconectadas (comportamiento territorial de sociabilidad permanente). A menudo las colonias consisten en la descendencia de una hembra, que no se ha dispersado tras la eclosión. Vivir en colonias les proporciona ventajas como: ahorro de recursos, compartiendo los hilos del perímetro y aumentando la eficiencia de captura con redes más pequeñas debido al efecto de Ricochet (una presa que logra escapar de una red puede ser atrapada por otra vecina); mejor vigilancia de las presas; aumento del éxito reproductor; o mejorar la defensa contra depredadores y parásitos  (5,6,8,9,10,11).

Referències: 

1. Cyrtophora.

2. A colonial tentweb orbweaver, Cyrtophora citricola (Arachnida: Araneae:Araneidae)

3. A. Sánchez-Ruiz y R. Teruel 2006. Acerca de la presencia de Cyrtophora citricola (Forskål, 1775)(Araneae: Araneidae) en Cuba. Boletín Sociedad Entomológica Aragonesa, n1 38 (2006) : 335−336.

4. Morano E. 2007. Cyrtophora Simon, 1864. Cyrtophora citricola (Forsköel, 1775). Sea-entomologia.

5. C. González i D. Bertran. 2014. Els hostes del jardí. Cyrtophora citricola. Brolla, 33: 12.

6. Cyrtophora citricola

7. Naturdata, biodiversidade online: Cyrtophora citricola (Forskål, 1775)

8. Avilés L. et al. 2001. Arañas sociales de la Amazonía ecuatoriana, con notas sobre seis especies sociales no descritas previamente. Rev. chil. hist. nat. v.74 n.3 Santiago set. 2001

9. L. Ventura & Y. Lubin. 2015. Density-dependent fitness and dispersal in a colonial spider, Cyrtophora citricola. 29th European Congress of Arachnology– Brno 2015. Pp: 169
10. G. B. Edwards. 2006. Cyrtophora citricola (Araneae: Araneidae), a Colonial Tentweb Orbweaver Established in Florida. Entomology Circular No. 411.
11. Leborgne, R., Cantarella, T. & Pasquet, A. 1998. Colonial life versus solitary life in Cyrtophora citricola (Araneae, Araneidae). Insectes soc. 45:125.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Aranyes del gènere Argiope (Aranya tigre)

Fílum: Arthropoda/ Classe: Arachnida

Ordre: Araneae/ Família: Araneidae

Argiope bruennichi, Scopoli 1772

Argiope lobata, Pallas 1772
Argiope trifasciata, Forskal 1775  

Entre les aranyes més impressionants que podem contemplar al Marquesat es troben les del gènere Argiope. Aquest gènere compta actualment amb 83 espècies descrites segons el Catàleg Mundial d’Aranyes (1), encara que a Europa només estan registrades quatre d'elles: Argiope bruennichi, A. lobata, A. trifasciata i A. acuminata, mostrant l'última una distribució restringida a Portugal (2,3); no obstant això, hi ha autors que no la consideren vàlida, ja que no s'ha tornat a veure o a recol·lectar des que va ser descrita en 1920 (4,5,6). Per sort, les tres primeres podem observar-les al Marquesat, fins i tot al mateix hàbitat.

Argiope bruennichi

Presenten un marcat dimorfisme sexual, de manera que la femella (d'uns 2,5 cm) sol triplicar la grandària del mascle (d'entre 6-8 mm).  

Després de l'aparellament la femella augmenta de grandària, acumulant en el seu interior entre 100 i 200 ous. La posta sol tindre lloc cap a mitjans-finals de la tardor, en un capoll de seda, ooteca, que dipositarà a la teranyina (7).

Construeixen enormes teranyines que poden mesurar d'1 a 2 metres de diàmetre, encara que a les Illes Columbretes s'ha observat alguna de més de 3 m, que són apegaloses i es caracteritzen per presentar una decoració central, estabiliment, amb forma de zig-zag (5,8,9).

Argiope trifasciata

Sobre la funció ecològica d'aquest estabiliment s'han proposat diverses hipòtesis, entre les quals es troben: senyal visual d'atracció de preses; mecanisme anti-depredador; per visibilitzar la teranyina per tal d'evitar que la destruïsquen al passar animals més grans, com ara aus; entre d'altres (8,10). 

Les aranyes del gènere Argiope mostren una tècnica de caça molt efectiva que els permet capturar preses grans i perilloses (com abelles, vespes o llagostes grans), que consisteix en el desarmament de les seues preses embolicant-les ràpidament en una capa de seda, que llancen des d'una distància segura mentre les manipulen amb les seues llargues potes, seguit d'una mossegada verinosa. 

Amb aquest tipus d'atac es poden immobilitzar preses amb una longitud que pot arribar a doblar la longitud del cos de l'aranya (11). En el cas d'Argiope lobata, per exemple, s'ha observat que pot arribar a immobilitzar fins i tot a escorpins d'una mida considerable (6).  Com la majoria d'aranyes, aquestes espècies no són perilloses per als éssers humans, i el seu verí, en cas de mossegada, no es considera un problema mèdic greu (12). 

Argiope trifasciata

De la mateixa manera que altres aranyes teixidores, presenten anemocòria, és a dir, dispersió pel vent. En exemplars juvenils aquesta dispersió pot potenciar-se gràcies a la utilització d'un fi fil de seda que els permet actuar com un catxirulo. De fet, hi ha dades sobre dispersió d'aranyes que viatgen a milers de quilòmetres i que constitueixen una part important del plàncton aeri (6).
 
A continuació deixem un esquema senzill per a identificar a les femelles de les tres espècies (13).

Arañas del Género Argiope (Araña tigre)

Entre las arañas más impresionantes que podemos contemplar en el Marquesat se encuentran las del género Argiope. 

Argiope lobata

Este género cuenta actualmente con 83 especies descritas según el Catálogo Mundial de Arañas (1), aunque en Europa sólo están registradas cuatro de ellas: Argiope bruennichi, A. lobata, A. trifasciata y A. acuminata; mostrando esta última  una distribución restringida a Portugal (2,3); no obstante, hay autores que no la consideran válida debido a que no se ha vuelto a ver o a recolectar desde que fue descrita en 1920 (4,5,6). Afortunadamente, las tres primeras las podemos observar en el Marquesat, incluso en el mismo hábitat. 

Presentan un marcado dimorfismo sexual, de manera que la hembra (de unos 2,5 cm) suele triplicar el tamaño del macho (de entre 6-8 mm). Después del apareamiento la hembra aumenta de tamaño, acumulando en su interior entre 100 y 200 huevos. La puesta suele tener lugar hacia mediados-finales de otoño, en un capullo de seda, ooteca, que depositará en la telaraña (7). 

ooteca d'Argiope trifasciata

Construyen enormes telarañas que pueden medir de 1 a 2 metros de diámetro, aunque en las Islas Columbretes se ha observado alguna que superaba los 3 m, que son pegajosas y se caracterizan por presentar una decoración central, estabilimento, en forma de zig-zag (5,8,9). Sobre la función ecológica de este estabilimento se han propuesto diversas hipótesis, entre las que se encuentran: señal visual de atracción de presas; mecanismo anti-depredador; para visibilizar la telaraña con el fin de evitar que la destruyan al pasar animales más grandes, como por ejemplo aves; entre otras (8,10). 

Las arañas del género Argiope muestran una técnica de caza muy efectiva que les permite capturar presas grandes y peligrosas (como abejas, avispas o saltamontes grandes), que consiste en el desarme de sus presas envolviéndolas rápidamente en una capa de seda, que lanzan desde una distancia segura mientras las  manipulan con sus largas patas, seguido de una mordedura venenosa.  Con este tipo de ataque se pueden inmovilizar presas con una longitud de hasta el doble de la longitud del cuerpo de la araña (11). En el caso de Argiope lobata, por ejemplo, se ha observado que puede llegar a inmovilizar incluso a escorpiones de un tamaño considerable (6).

ooteca d'Argiope trifasciata

Como la mayoría de arañas, estas especies no son peligrosas para los seres humanos, y su veneno, en caso de mordedura, no se considera un problema médico grave (12). 

Al igual que otras arañas tejedoras, presentan anemocoria, es decir, dispersión por el viento. En ejemplares juveniles esta dispersión puede potenciarse gracias a la utilización de un fino hilo de seda que les permite actuar como una cometa. De hecho, hay datos sobre dispersión de arañas que viajan a miles de kilómetros y que constituyen una parte importante del plancton aéreo (6). Junto al título en castellano dejamos un esquema sencillo para poder identificar a las hembras de las tres especies (13).

Argiope trifasciata i la seua ooteca / A. trifasciata y su ooteca

ooteca d'Argiope trifasciata

Agraïments:
Agraïm a Sonia Gil la seua ajuda en la identificació de l'ooteca i els exemplars juvenils d'Argiope trifasciasta. [Agradecemos a Sonia Gil su ayuda en la identificación de la ooteca y los ejemplares juveniles de Argiope trifasciasta.]

Referències: 

1. Kropf C., Nentwig W., Gloor D. (Organizing Board) (2017). WSC: WorldSpider Catalog (version 18, Jan 2017). In: Roskov Y., Abucay L., Orrell T.,Nicolson D., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., DeWalt R.E., Decock W., DeWever A., Nieukerken E. van, Zarucchi J., Penev L., eds. (2017). Species 2000& ITIS Catalogue of Life, 26th July 2017. Digital resource atwww.catalogueoflife.org/col. Species 2000: Naturalis, Leiden, the Netherlands.ISSN 2405-8858. 

2. Fauna Europaea. All European Animal Species Online.     

3. Cardoso, P. 2000. Portuguese  Spiders (Araneae): A Preliminary Checklist. Ekológia (Bratislava), 19: 19-29 

4. Di Pompeo, P. et al. 2011. New records for Europe: Argiope trifasciata (Forsskål, 1775) from Italy and Malta (Araneae, Araneidae). Bulletin of the British Arachnological Society, 15 (6): 205–208 

5. Garcia Sarrion, R. & Verdugo Quiròs, I. 2006. Seguimiento del estado biológico de la especie Argiope lobata en la Illa Grossa de les Illes Columbretes. Informe 

6. Castilla, A.M.,Pons, G.X. y Escobar, J.V. 2004. Consideraciones ecológicas y biogeográficas del genero Argiope (Arachnida, Araneae) en las Islas Columbretes (Castellón,España). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 47: 101-110. ISSN 0212-260X. Palma deMallorca. 

7. Argiopes. Argiope Audouin, 1826. Sea Entomología 

8. Herberstein  ME.  2000. Foraging  behaviour  in orb-web  spiders  (Araneidae): do  web  decorations increase  prey  capture success in Argiope keyserlingi Karsch, 1878? Australian Journal ofZoology, 48: 217-223 

9. J. Badia. Web i teranyina. El Pou de la Gallina. Octubre 2008 

10. Eisner S & Nowicki S. 1983. Spider web protection through visualadvertisement: role of the stabilimentum. Science, 219: 185-187

     11. Nyffeler M. 2009. Estimate of the daily catch of prey by the wasp spider Argiope bruennichi (Scopoli) in the field: original data and minireview. Cont.Nat. Hist. 12(1):1007-1020. 

     12. Barcones Minguela, F. 2010. Mordeduras y picaduras de animales. En:Asociación Española   de   Pedriatía  y   Sociedad   Española  de   Urgencias   Pedriáticas,   Protocolos Diagnóstico-Terapeuticos de UrgenciasPedriáticas SEUP-AEP (2.ª ed.). Madrid, Ergon, 173-187.

          13. J. Ordoñez. Marzo 2011. Identificación de las arañas del género Argiope en la península Ibérica, Canarias y Baleares. Blog: Alas de Mariposa.  

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons