Biodiversitat del Marquesat: Cyrtophora citricola

Fílum: Arthropoda/ Classe: Arachnida

Ordre: Araneae/ Família: Araneidae
Cyrtophora citricola, Forskål 1775

Una altra de les aranyes presents al Marquesat és Cyrtophora citricola, l'única de les 38 espècies del gènere tropical Cyrtophora que es troba a Europa, ocupant les regions més càlides del continent. A escala mundial, l'espècie també s'estén per les zones subtropicals i tropicals d'Àsia, Àfrica, Austràlia, i més recentment s'ha trobat a Amèrica (1,2,3).

A la península Ibèrica es distribueix per la franja costanera de la Mediterrània i l'Atlàntic fins a la desembocadura del Miño, endinsant-se cap a l'interior principalment per les depressions del Guadalquivir, Guadiana i Tajo. No sobreviu a les gelades, ocupant zones amb una temperatura mínima anual superior als -1 °C (4,5). Al Marquesat l'hem pogut observar als Barrancs Ample, del Queixal, de Muntanya i de Farina i al riu Magre (veure el mapa); encara que anirem ampliant aquesta informació quan disposem de noves dades.

Les femelles (1,0-1,2 cm) tripliquen la grandària dels mascles (uns 0,3 cm). Aquestes construeixen unes complexes teranyines no enganxoses, que triguen almenys 4 nits a elaborar, formades per una malla horitzontal amb un con al centre, que utilitza com a refugi i dipòsit de les ooteques; una densa xarxa irregular que provoca el xoc i la caiguda de les preses cap al con; i moltes línies perifèriques que suporten tota l'estructura (4,6,7).

Els mascles adults no construeixen teranyines i deixen de menjar, morint després de l'aparellament. Pel que fa a la seua alimentació, pareix que depreda una gran quantitat de dípters i palometes (lepidòpters nocturns; 5,6).

Poden viure en solitari o formar colònies de fins a centenars d'individus, que elaboren i mantenen les seues xarxes dins d'una matriu de xarxes interconnectades (comportament territorial de sociabilitat permanent). Moltes vegades les colònies consisteixen en la descendència d'una femella, que no s'ha dispersat després de l'eclosió. Viure en colònies els proporciona avantatges com: estalvi de recursos, compartint els fils del perímetre i augmentant l'eficiència de captura amb xarxes més xicotetes a causa de l'efecte de Ricochet (una presa que aconsegueix escapar d'una xarxa pot ser atrapada per una altra veïna); millor vigilància de les preses; augment de l’èxit reproductor; o millorar la defensa contra depredadors i paràsits (5,6,8,9,10,11).

Araña orbitela de las chumberas

Otra de las arañas presentes en el Marquesat es Cyrtophora citricola, la única de las 38 especies del género tropical Cyrtophora que se encuentra en Europa, ocupando las regiones más cálidas del continente. A escala mundial, la especie también se extiende por las zonas subtropicales y tropicales de Asia, África, Australia, y más recientemente se ha localizado en América (1,2,3).

En la Península Ibérica se distribuye por la franja costera del Mediterráneo y el Átlántico hasta la desembocadura del Miño, adentrándose hacia el interior principalmente por las depresiones del Guadalquivir, Guadiana y Tajo. No sobrevive a las heladas, ocupando zonas con una temperatura mínima anual superior a -1ºC (4,5). En el Marquesat la hemos podido observar en los Barrancos Ample, del Queixal, de Muntanya y de Farina, y en el río Magro (ver mapa); aunque iremos ampliando esta información cuando dispongamos de nuevos datos.

Las hembras (1,0-1,2 cm) triplican el tamaño de los machos (unos 0,3 cm). Éstas construyen unas complejas telarañas no pegajosas, que tardan al menos 4 noches en elaborar, formadas por una malla horizontal con un cono en el centro, que utiliza como refugio y depósito de las ootecas; una densa red irregular que provoca el choque y la caída de las presas hacia el cono; y muchas líneas periféricas que soportan toda la estructura (4,6,7).

Los machos adultos no construyen telarañas y dejan de comer, muriendo tras el apareamiento (4,6,7). Respecto a su dieta, parece que depreda una gran cantidad de dípteros y polillas (lepidópteros nocturnos; 5,6).

Pueden vivir en solitario o formar colonias de hasta cientos de individuos, que elaboran y mantienen sus redes dentro de una matriz de redes interconectadas (comportamiento territorial de sociabilidad permanente). A menudo las colonias consisten en la descendencia de una hembra, que no se ha dispersado tras la eclosión. Vivir en colonias les proporciona ventajas como: ahorro de recursos, compartiendo los hilos del perímetro y aumentando la eficiencia de captura con redes más pequeñas debido al efecto de Ricochet (una presa que logra escapar de una red puede ser atrapada por otra vecina); mejor vigilancia de las presas; aumento del éxito reproductor; o mejorar la defensa contra depredadores y parásitos (5,6,8,9,10,11).