dimarts, 29 de novembre del 2022

El Meandre del Magre, un paratge important per a les aus

Caracteritzar la riquesa d'espècies aporta informació bàsica sobre la comunitat biològica que ocupa un lloc i permet valorar la seua importància en termes de conservació, cosa que resulta rellevant a l'hora de prendre decisions adequades sobre la seua gestió. En aquest sentit, s'ha dut a terme l'estimació de la riquesa de la comunitat ornítica present al riu Magre al seu pas per la Mancomunitat del Marquesat (València), a fi de valorar la seua rellevància per a la conservació de les aus. A més a més, s'han censat les aus aquàtiques hivernants i reproductores durant els darrers cinc anys, així com, l’ajocador d’ardeids present a la zona.

El Meandre del Magre està situat a l'interior de la província de València, a 15 km a l'oest del llac de l'Albufera, al meandre que conforma el riu Magre al seu pas per la Mancomunitat del Marquesat, formada pels municipis d'Alfarb, Catadau i Llombai. Aquest tram fluvial presenta dos assuts, l'assut Nou i l'assut Vell, i es troba envoltat principalment per camps de cultiu.   

La caracterització de l'avifauna es va dur a terme mitjançant el cens de les aus d'hàbits aquàtics nidificants i hivernants (període 2018-2022) en què es van registrar les espècies observades o escoltades al llarg de dos transsectes per la ribera del riu, un de 1240 m per a l'assut Nou i un altre de 770 m per a l'assut Vell. El mostreig temporal de les espècies presents al llarg de l'any es va fer setmanalment el 2021 (n=114), afegint un tercer transsecte d'uns 3000 m a continuació del transsecte de l'assut Vell en direcció aigües amunt. El patró temporal segons la seua estacionalitat es va establir sobre la base de cinc categories no excloents: resident/anual, amb exemplars presents tot o gairebé tot l'any; hivernant, presents durant la hivernada; estival, presents durant l'estació reproductora; migrant, sedimentades durant els passos migratoris; i ocasional, aus que van acudir a la zona per a alimentar-se (i.e. moviments dispersius de caràcter tròfic). El cens de l’ajocador d'ardeids detectat a l'assut Vell es va dur a terme des de l'agost del 2017 fins al desembre del 2021. L'estació de cens es va establir en un punt alt que permetia identificar i comptabilitzar els exemplars que acudien al dormidor des de totes les direccions. Els censos es van iniciar una hora abans de l'ocàs i van finalitzar després de la posta del sol.

En aquest tram fluvial hem detectat fins avui 124 espècies d'aus (veure Taula 1). La caracterització anual de la riquesa aviària va rendir un total de 91 espècies per al segon trimestre de l’any, superior a la registrada durant el primer (n=65), tercer (n=67) i quart trimestre (n=68), sent la proporció de passeriformes més alta durant el primer i quart trimestre, amb el 54% i 60% de les espècies registrades respectivament. 

El patró estacional establert va mostrar que 35 espècies van ser residents/anuals, 20 hivernants, 20 estivals, 20 ocasionals i 29 sedimentades durant el pas migratori (Fig. 1), encara que si afegim a aquesta darrera categoria les espècies incloses en les categories restants que també van presentar efectius sedimentats durant els passos migratoris el nombre va ser major, atés que, per exemple, es va observar un pas rellevant de Siseta blanca, amb diversos grups disseminats al llarg del llit del riu, alguns d’ells de fins a 10 exemplars, i un important pas d’hirundínids. En relació amb les aus ocasionals, cal destacar la presència reiterada, entre d’altres, d'espècies catalogades que acudeixen a la recerca d'aliment, com ara el Fumarell de galta blanca, En Perill d’Extinció, l’Oroval i l’Àguila pescadora, Vulnerable (CVEFA, Decret 32/2004, Ordre 2/2022), aquesta última en quatre ocasions, campejant i pescant i posada a l'arbreda de la ribera; així com l'estada a la zona d'un considerable contingent de Picaports, amb grups de fins a 300 exemplars alimentant-se al riu, des del març fins al maig, coincidint amb el període en què els arrossars estan secs. Aquesta estada es va a veure reflectida en el nombre d’exemplars de l’espècie comptabilitzats a l’ajocador d’ardeids (Fig. 2).

El Meandre del Magre és també un dormitori d'avifauna on es concentra un enorme contingent d'exemplars de diverses espècies d'aus per passar-hi la nit, especialment hirundínids i altres passeriformes. En aquest sentit, cal destacar la presència d'un ajocador d'ardeids, el qual va estar ocupat principalment per Esplugabous al llarg de tot l’any, arribant a comptabilitzar fins a un total de 934 exemplars congregats per a passar la nit (= 445,04 ± 207,95; n=25). Altres espècies registrades en el mateix van ser, a més del Picaport, la Garseta blanca, l’Oroval, l’Agró blau, l’Agró blanc i la Graula, entre d’altres ( = 490,80 ± 197,92; n=25; Fig. 2). 

Almenys un total de 49 espècies es reproduïren a la zona, tres d’elles catalogades: Arpellot de marjal, En Perill d’Extinció, Agró roig i Parpalló, Vulnerable (CVEFA, Decret 32/2004, Ordre 2/2022), i amb èxit cada any, sent la productivitat mitjana de l’Arpellot de marjal de 2,6 pollets. La riquesa d'aus aquàtiques nidificants es va mantenir constant i amb èxit durant els cinc anys de cens (n=10; Taula 2), incrementant-se el 2022 amb una parella de camallongues que va tirar endavant 4 pollets. En aquest sentit, cal assenyalar que els resultats del III Cens d'Ocells Aquàtics Nidificants en Aiguamolls Interiors del País Valencià, coordinat per la Societat Valenciana d'Ornitologia en 2021, van revelar que la zona va ser la segona massa d'aigua, de les 63 masses d'aigua censades, on es va registrar una major diversitat d'espècies d'ocells d'hàbits aquàtics (Del Baño 2021). El mateix resultat es va obtenir en el XXII Cens d'Ocells Aquàtics Hivernants en Aiguamolls Interiors del País Valencià en 2021, en el qual el Meandre del Magre es va revelar com la segona massa d'aigua, de les 61 censades, amb major diversitat d'espècies (Aunión & Monterde 2021).

Donada la diversitat d'espècies i la presència de l'Arpellot de marjal com a reproductor i hivernant, tot mostra que aquest hàbitat resulta òptim per a les espècies que l'ocupen, a més que són un indicador del bon estat ecològic de l'ecosistema. La gran riquesa registrada, al costat del seu trànsit i de la reproducció anual amb èxit d'espècies catalogades, mostra la importància d'aquest ecosistema fluvial per a l'avifauna, que proporciona refugi i aliment tant a espècies residents, hivernants, estivals i sedimentades durant els passos migratoris, com a les que es troben al Parc Natural de l'Albufera quan les condicions d'aquest paratge no són adequades.

 
Taula 1: Relació d'espècies registrades en el Meandre del Magre durant el 2021. Les cel·les de color lila assenyalen les espècies detectades fora d'aquest període. S'hi indica la categoria estacional assignada i el seu estat legal [CVEFA: Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçada (Decret 32/2004, Ordre 2/2022); LESRPE: Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (R.D. 139/2011)]
 

El Meandre del Magre, un paraje importante para las aves

Caracterizar la riqueza de especies aporta información básica sobre la comunidad biológica que ocupa un lugar y permite valorar su importancia en términos de conservación, lo que resulta relevante a la hora de tomar decisiones adecuadas sobre su gestión. En este sentido, se ha llevado a cabo la estimación de la riqueza de la comunidad ornítica presente en el río Magro a su paso por la Mancomunidad del Marquesat (Valencia), con objeto de valorar su relevancia para la conservación de las aves. Además, se han censado las aves acuáticas invernantes y reproductoras durante los últimos cinco años, así como, el dormidero de ardeidas presente en la zona.

El Meandre del Magre se encuentra situado en el interior de la provincia de Valencia, a 15 km al oeste del lago de la Albufera, en el meandro que conforma el río Magro a su paso por la Mancomunidad del Marquesat, formada por los municipios de Alfarb, Catadau y Llombai. Este tramo fluvial presenta dos azudes, el azud Nou y el azud Vell, y se encuentra rodeado principalmente por campos de cultivo.   

La caracterización de la avifauna se llevó a cabo mediante el censo de las aves de hábitos acuáticos tanto nidificantes como invernantes (período 2018-2022), en los que se registraron las especies observadas o escuchadas a lo largo de dos transectos realizados por la ribera del río, uno de 1240 m para el azud Nou y otro de 770 m para el azud Vell. El muestreo temporal de las especies presentes a lo largo del año se realizó semanalmente durante el año 2021 (n=114), agregando un tercer transecto de unos 3000 m a continuación del transecto del azud Vell en dirección aguas arriba. El patrón temporal en función de la estacionalidad se estableció sobre la base de cinco categorías no excluyentes: residente/anual, para ejemplares presentes todo o casi todo el año; invernante, presentes durante la invernada; estival, presentes durante la estación reproductora; migrante, sedimentados durante los pasos migratorios; y ocasional, aves que acudieron a la zona para alimentarse (i.e. movimientos dispersivos de carácter trófico). Los censos del dormidero de ardeidas detectado en el azud Vell se llevaron a cabo desde agosto de 2017 hasta diciembre de 2021. La estación de censo se estableció en un punto alto que permitía identificar y contabilizar los ejemplares que acudían al dormidero desde todas las direcciones. Los censos se iniciaron una hora antes del ocaso y finalizaron tras la puesta de sol.

En este tramo fluvial hemos detectado hasta la fecha un total de 124 especies de aves (ver Tabla 1). La caracterización anual de la riqueza aviar rindió un total de 91 especies para el segundo trimestre del año, superior a la registrada durante el primer (n=65), tercer (n=67) y cuarto trimestre (n=68), siendo la proporción de paseriformes más alta durante el primer y cuarto trimestre, representando el 54% y 60% de las especies registradas respectivamente. 

En base al patrón estacional establecido 35 especies fueron residentes/anuales, 20 invernantes, 20 estivales, 20 ocasionales y 29 sedimentadas durante el paso migratorio (Fig. 1), aunque si añadiésemos a esta última categoría las especies incluidas en las categorías restantes que también presentaron efectivos sedimentados durante los pasos migratorios el número sería mayor, dado que, por ejemplo, se observó un paso relevante de Andarríos chico, con diversos grupos diseminados a lo largo del cauce del río, algunos de ellos de hasta 10 ejemplares, y un importante paso de hirundínidos. En relación con las aves ocasionales, hay que destacar la presencia reiterada, entre otras, de especies catalogadas que acudieron en busca de alimento, como el Fumarel cariblanco, En Peligro de Extinción, la Garcilla cangrejera y el Águila pescadora, Vulnerable (CVEFA, Decreto 32/2004, Orden 2/2022), esta última en cuatro ocasiones, campeando y pescando y posada en la arboleda de la ribera; así como la permanencia en la zona de un considerable contingente de Moritos comunes, con grupos de hasta 300 ejemplares alimentándose en el río, desde marzo hasta finales le mayo, coincidiendo con el período en el que los campos de arroz están secos. Esta estancia se vio reflejada en el número de ejemplares de la especie contabilizados en el dormidero de ardeidas (Fig. 2).

El Meandre del Magre es también un dormitorio de avifauna, donde se concentra un enorme contingente de ejemplares de diversas especies de aves para pasar la noche, especialmente hirundínidos y otros paseriformes. En este sentido hay que destacar la presencia de un dormidero de ardeidas, que se encuentra ocupado principalmente por Garcillas bueyeras a lo largo de todo el año, llegando a contabilizarse hasta un total de 934 individuos congregados para pasar la noche (= 445,04 ± 207,95; n=25). Otras especies registradas en el mismo fueron, además del Morito común, la Garceta común, Garcilla cangrejera, Garza real, Garceta grande y Grajilla occidental, entre otras ( = 490,80 ± 197,92; n=25; Fig. 2). 

Al menos un total de 49 especies se reprodujeron en la zona, tres de ellas catalogadas: Aguilucho lagunero, En Peligro de Extinción, Garza imperial y Avión zapador, Vulnerable (CVEFA, Decreto 32/2004, Orden 2/2022), y con éxito anualmente, siendo la productividad media del Aguilucho lagunero de 2,6 pollos. La riqueza de aves acuáticas nidificantes se mantuvo constante y con éxito durante los cinco años de censo (n=10; Tabla 2), incrementándose en 2022 con la reproducción de una pareja de Cigüeñuela común que sacó adelante 4 pollos. A este respecto hay que señalar que los resultados del III Censo de Aves Acuáticas Nidificantes en Humedales de Interior del País Valencià, coordinado por la Societat Valenciana d'Ornitologia en 2021, reveló que la zona fue la segunda masa de agua, de las 63 masas de agua censadas, donde se registró una mayor diversidad de especies de aves de hábitos acuáticos (Del Baño 2021). El mismo resultado se obtuvo en el XXII Censo de Aves Acuáticas Invernantes en Humedales de Interior del País Valencià en 2021, en el que el Meandre del Magre también fue la segunda masa de agua, de las 61 censadas, que mostró una mayor diversidad de especies (Aunión & Monterde 2021).

Dada la diversidad de especies y la presencia del Aguilucho lagunero como reproductor e invernante, todo indica que este hábitat resulta óptimo para las especies que lo ocupan, además de que son un indicador del buen estado ecológico del ecosistema. La gran riqueza registrada, junto a su trasiego y a la reproducción anual con éxito de especies catalogadas, muestra la importancia de este ecosistema fluvial para la avifauna, que proporciona refugio y alimento tanto a especies residentes, invernantes, estivales y sedimentadas durante los pasos migratorios, como a las que se encuentran en el Parque Natural de la Albufera cuando las condiciones de este paraje no son adecuadas.

Tabla 1: Relación de especies registradas en el Meandre del Magre durante el año 2021. Las celdas de color lila señalan las especies detectadas fuera de este período. Se indica la categoría estacional asignada y su estado legal [CVEFA: Catálogo Valenciano de Especies de Fauna Amenazada (Decreto 32/2004, Orden 2/2022); LESRPE: Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (Real Decreto 139/2011)]


dissabte, 23 de juliol del 2022

V Cens d'Aus Aquàtiques i Nova Espècie Nidificant al Meandre del Magre

 

Per cinqué any consecutiu hem realitzat el Cens d'Aus Aquàtiques Nidificants al Meandre del riu Magre al seu pas pel Marquesat, que es va dur a terme els dies 7 de maig i 5 de juny de 2022 utilitzant la mateixa metodologia que els anys anteriors.   

La riquesa d'espècies nidificants registrada durant els censos va ser la mateixa que en els dos anys previs. Tot i això, el passat 13 de juliol vam poder constatar la reproducció amb èxit d'una parella de Camallonga, Himantopus himantopus, que havia tirat endavant 4 pollets, ascendint a 11 el total d'espècies d'aus aquàtiques nidificants detectades al Meandre, dada que hem inclòs  a la Taula tot i ser posterior al cens (vegeu Taula 1). Respecte a la presència de l'espècie a l'àrea durant el present any, indicar que vam veure dues camallongues l'11 d'abril i el 5 de juny, i observàrem un exemplar adult alimentant-se a la mateixa zona el 18 d'abril, 28 de maig, 12 de juny i 25 de juny. Fa tres anys, el maig del 2019, vam observar dues parelles en el mateix tram, mostrant-ne una d'elles indicis de voler assentar-se per nidificar, però, una setmana després tot aquest tram es va assecar i l'espècie va abandonar la zona. 

Enguany el riu manté el seu cabal aigües avall de l'assut Nou o de Carlet, cosa que probablement ha permés a l'espècie nidificar amb èxit. Ara el que ens preocupa és que la zona on es troben els pollets és utilitzada per algunes persones com a lloc d'esbarjo per als seus gossos, cosa que podria representar una amenaça per a ells, ja que encara no poden volar.

Pel que fa a la resta d'espècies nidificants cal destacar que un any més una parella d'Arpellot de marjal, Circus aeruginosus (En Perill d'Extinció; CVEFA, Decret 32/2004, Ordre 2/2022), ha aconseguit nidificar amb èxit, tirant endavant tres pollets volanders, que observàrem junts el 24 de juny quan el mascle es va acostar amb menjar. Cal indicar que vam veure una parella el 5 de març portant vegetació a una ubicació propera a on va nidificar l'espècie l'any anterior, però, després de les intenses pluges que van tenir lloc al març i abril, el riu va experimentar una forta crescuda que va negar zones superficials i va deixar submergida gran part de la vegetació present al llit de l'assut Vell, limitant l'hàbitat disponible per a nidificar. En aquest sentit, la forta crescuda del cabal al llarg de tot el tram fluvial del Meandre podria explicar, almenys en part, el descens en el nombre de parelles registrades, especialment de Fotja, Fulica atra, i Polla d'aigua, Gallinula chloropus, respecte al cens d'anys anteriors.

Arpellot de marjal, Aguilucho lagunero, Circus aeruginosus

Posteriorment, el 18 d'abril, vam observar la parella d'Arpellot de marjal assentada a l'esquerra del llit, en una zona protegida de les crescudes, al costat d'ells, a terra, hi havia una parella d'Agró roig, Ardea purpurea (Vulnerable; CVEFA, Decret 32/2004), a la qual els arpellots, especialment el mascle, no deixaven d'assetjar per expulsar-la. Finalment els arpellots van romandre en aquesta ubicació, en la qual observàrem el primer pollet volander el 12 de juny. Cal assenyalar que el 12 de juny la vegetació palustre de l'assut Vell estava totalment regenerada. Vam observar 3 exemplars d'Agró roig, dos es van anar volant i el tercer va romandre a la zona després de realitzar un breu vol entre la vegetació. També vérem 2 Martinets de garrofera, Nycticorax nycticorax, desplaçats pels agrons rojos. 

Oroval, Garcilla cangrejera, Ardeola ralloides

Eixe mateix dia es va dur a terme el cens del dormidor d'ardeids, en el qual, a més d'exemplars de Garseta blanca, Egretta garzetta, Esplugabous, Bubulcus ibis, i Picaport, Plegadis falcinellus, es trobaven 2 individus d'Oroval, Ardeola ralloides (Vulnerable; CVEFA, Decret 32/2004), i un d'Agró blanc, Egretta alba. A més a més, l'Oroval va ser observat alimentant-se al Meandre el 18 i el 24 de juny. Per últim, cal indicar que al llarg dels mesos de juny i juliol també hem pogut comprovar la reproducció amb èxit del Collverd, Anas platyrhynchos, el Gall de canyar, Porphyrio porphyrio, el Gomet, Ixobrychus minutus, la Fotja i la Polla d'aigua.

Fotja, Focha común, Fulica atra

Taula 1: Resultats del cens d'aus aquàtiques nidificants al meandre del riu Magre. Maig-Juny de 2022// Tabla 1: Resultados del censo de aves acuáticas nidificantes en el meandro del río Magro. Mayo-Junio 2022
NP: Número de Parejas
 

 V Censo de Aves Acuáticas y Nueva especie nidificante en el Meandre del Magre

Por quinto año consecutivo hemos realizado el Censo de Aves Acuáticas Nidificantes en el meandro del río Magro a su paso por el Marquesat, que se llevó a cabo los días 7 de mayo y 5 de junio de 2022 utilizando la misma metodología que en los años anteriores. 

La riqueza de especies nidificantes registrada durante los censos fue la misma que en los dos años previos. No obstante, el pasado 13 de julio pudimos constatar la reproducción con éxito de una pareja de Cigüeñuela común, Himantopus himantopus, que había sacado adelante 4 pollos, ascendiendo a 11 el total de especies de aves acuáticas nidificantes detectadas en el Meandre, dato que hemos incluido en la Tabla pese a ser posterior al censo (ver Tabla 1). 

Respecto a la presencia de la especie en el área durante el presente año, indicar que vimos dos individuos el 11 de abril y el 5 de junio, y observamos un ejemplar adulto alimentándose en la misma zona el 18 de abril, 28 de mayo, y el 12 y 25 de junio. Hace tres años, en mayo de 2019, observamos dos parejas en el mismo tramo, mostrando una de ellas indicios de querer asentarse para nidificar, sin embargo, una semana después todo ese tramo se secó y la especie abandonó la zona. Este año el río mantiene su caudal aguas abajo del azud Nou o de Carlet, lo que probablemente ha permitido a la especie nidificar con éxito.

Ahora lo que nos preocupa es que la zona donde se encuentran los polluelos es utilizada por algunas personas como lugar de esparcimiento para sus perros, lo que podría representar una amenaza para ellos, ya que aún no pueden volar. 

En lo que respecta al resto de especies nidificantes hay que destacar que un año más una pareja de Aguilucho lagunero, Circus aeruginosus (En Peligro de Extinción; CVEFA, Decreto 32/2004, Orden 2/2022), ha conseguido nidificar con éxito, sacando adelante tres pollos volantones, que observamos juntos el 24 de junio cuando el macho se acercó con una ceba. Indicar que avistamos una pareja el 5 de marzo llevando vegetación a una ubicación próxima a donde nidificó la especie el año anterior, sin embargo, tras las intensas lluvias que tuvieron lugar en marzo y abril, el río experimentó una fuerte crecida que anegó zonas someras y dejó sumergida gran parte de la vegetación presente en el cauce del azud Vell, limitando el hábitat disponible para nidificar. En este sentido, la fuerte crecida del caudal a lo largo de todo el tramo fluvial del Meandre podría explicar, al menos en parte, el descenso en el número de parejas registradas, especialmente de Focha común, Fulica atra, y Gallineta común, Gallinula chloropus, respecto al censo de años anteriores.

Camallonga, Cigüeñuela comúnHimantopus himantopus

Posteriormente, el  18 de abril, observamos a la pareja de Aguilucho lagunero asentada a la izquierda del cauce, en una zona protegida de las crecidas, junto a ellos, en el suelo, se encontraba una pareja de Garza imperial, Ardea purpurea (Vulnerable; CVEFA, Decret 32/2004), a la que los aguiluchos, especialmente el macho, no dejaban de acosar para expulsarla de allí. Finalmente los aguiluchos permanecieron en esa ubicación, en la que observamos al primer pollo volantón el 12 de junio. Señalar que el 12 de junio la vegetación palustre del azud Vell se encontraba totalmente regenerada. Observamos 3 ejemplares de Garza imperial, dos de ellos se fueron volando y el tercero permaneció en la zona tras realizar un breve vuelo entre la vegetación. También avistamos 2 Martinetes comunes, Nycticorax nycticorax, desplazados por las garzas imperiales.

Arpellot de marjal, Aguilucho lagunero, Circus aeruginosus

Ese mismo día se llevó a cabo el censo del dormidero de ardeidas, en el que además de ejemplares de Garceta Común, Egretta garzetta, Garcilla Bueyera, Bubulcus ibis, y Morito común, Plegadis falcinellus, se encontraban 2 individuos de Garcilla cangrejera, Ardeola ralloides (Vulnerable; CVEFA, Decret 32/2004), y uno de Garceta grande, Egretta alba. Además, la Garcilla cangrejera fue observada alimentándose en el Meandre el 18 y el 24 de junio. Por último, indicar que a lo largo de los meses de junio y julio también hemos podido comprobar la reproducción con éxito del Ánade azulón, Anas platyrhynchos, el Calamón común, Porphyrio porphyrio, el Avetorillo común, Ixobrychus minutus, la Focha común y la Gallineta común.

Fotja, Focha común, Fulica atra

Camallonga, Cigüeñuela comúnHimantopus himantopus

Camallonga, Cigüeñuela comúnHimantopus himantopus