dijous, 2 de febrer del 2023

Res a celebrar el Dia Mundial dels Aiguamolls

Avui se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides. Si entrem a la pàgina de les Nacions Unides, llegirem que: «Representen un dels ecosistemes més valuosos de la Terra, indispensables per als éssers humans i la natura pels beneficis i serveis que proporcionen. Tot i que només cobreixen al voltant de 6% de la superfície terrestre, són l'hàbitat del 40% de totes les espècies de plantes i animals. La seua diversitat biològica és crucial per a la salut humana, el subministrament d'aliments, el transport i les activitats econòmiques que generen ocupació, com ara la pesca i el turisme. Les zones humides són vitals per als éssers humans, per a altres ecosistemes i per al nostre clima, proporcionant serveis ecosistèmics essencials com la regulació de l'aigua, incloent-hi el control de les inundacions i la purificació de l'aigua... els aiguamolls són uns dels ecosistemes que pateixen més deteriorament, pèrdua i degradació, i es preveu que aquesta tendència negativa continue a conseqüència del ràpid creixement de la població, la producció i el consum insostenible, el desenvolupament tecnològic i el canvi climàtic. Amb una pèrdua del 35% a escala mundial en els darrers 50 anys, els aiguamolls són el nostre ecosistema més amenaçat, desapareixent tres vegades més ràpid que els boscos.».

No obstant això, fa un parell de dies es va publicar al BOE la Resolución de 17 de enero de 2023, de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Parque solar fotovoltaico Los Arroyos I..., que inclou la instal·lació d'una Subestació Elèctrica (SET) Col·lectora −una subestació transformadora d'intempèrie amb un parc de 132kV, un parc de 400kV i un transformador 132/400kV de 317MVA− denominada Sima de Baldo, al costat del Meandre del Magre. Es tracta d'una infraestructura compartida per diversos promotors, en què està previst que evacuen la seua energia, almenys, cinc Centrals Solars Fotovoltaiques, per la qual cosa el Meandre del Magre passaria a ser una zona de confluència de diverses línies d'alta tensió, que s'afegirien a les dues ja instal·lades a les seues proximitats i a la resta de línies elèctriques presents a l'àrea, generant un embolic de cables que, a causa de l'efecte acumulatiu de totes aquestes infraestructures, amplificarà els impactes relacionats amb aquestes (contaminació acústica, interferència en la mobilitat aèria, risc de col·lisió i electrocució...).

Algunes de les línies d'alta tensió previstes que evacuaran a la SET Sima de Baldo (en verd) i línies d'alta tensió ja instal·lades (en vermell). Visor Cartogràfic de la Generalitat Valenciana.

De poc ha valgut que al·leguéssem que al Meandre del Magre es reprodueixen amb èxit anualment espècies catalogues, com són el Parpalló, Riparia riparia, l'Agró roig, Ardea purpurea, i l'Arpellot de marjal, Circus aeruginosus, aquesta última present al llarg de tot l'any, ja que a més hiverna a la zona, i campeja a la recerca d'aliment també sobre l'àrea on està projectada la instal·lació de la SET Sima de Baldo. Espècies que estan protegides pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, i s'estableixen categories i normes per a la seua protecció, que a l'article 9.2 estableix: «També queda prohibida la destrucció i l'alteració del seu hàbitat i, en particular, la dels llocs de reproducció, repòs, campege o alimentació.»

De poc ha valgut que al·leguéssem que la zona és freqüentada, en major o menor mesura, per altres espècies catalogades, com són el Cua-roja reial, Phoenicurus phoenicurus, Fumarell de galta blanca, Chlidonias hybrida, Àguila pescadora, Pandion haliaetus, i Oroval, Ardeola ralloides. De fet, la SET Sima de Baldo i les seues línies d'evacuació associades quedaran immerses al Corredor Territorial Fluvial 12 (ribera del riu Magre), afectant un corredor fluvial de gran valor ambiental, en què hem pogut observar diverses espècies sedimentades durant els passos migratoris de l'avifauna. Un corredor que ve recollit al document Àrea Funcional de la Ribera del Xúquer, Estratègia Territorial Comunitat Valenciana 2010-2030, que en relació amb les Propostes Estratègiques referents a la Infraestructura Verda indica que «... cal el disseny d'un conjunt d'elements de connexió biològica i territorial que permeten el manteniment dels processos ecològics i de la permeabilitat del territoriPer consolidar aquesta Infraestructura Verda que permeta conservar i fer valdre els actius ambientals, paisatgístics i culturals del territori, es desenvolupen un conjunt d'actuacions emmarcades als objectius específics: Connectar els ecosistemes litorals i d'interior mitjançant un sistema de corredors territorials i biològics. Actuacions:… Corredor Fluvial del Riu Magre». Un tram fluvial que compta a més amb altres espècies catalogades com són els petxinots Unio mancus i Potomida littoralis; i la presència de la Cova de les Meravelles, situada a 6,8 km del Meandre, cova catalogada (Decret 65/2006) i refugi d'estiu (Decret 82/2006), considerada el quart refugi d'importància per als quiròpters a la Comunitat Valenciana, declarada Zona d'Especial Conservació (ZEC, Decret 36/2013) per la seua rellevància per a la conservació de diverses espècies de quiròpters, algunes d'elles catalogades, com és el cas de la Rata penada de peus grans, Myotis capaccinii, la Rata penada de ferradura mediterrània, Rhinolophus euryale, i la Rata penada de cova, Miniopterus schreibersii, espècies insectívores, i en el primer cas també piscívora (Aizpurua et al. 2015), que podrien obtenir gran part del seu aliment del riu. En aquest sentit, cal recordar que les instal·lacions de conversió i transformació en activitats de producció d'energia fotovoltaica i les subestacions elèctriques amb transformadors de potència o reactàncies es troben recollides en la relació d'Activitats Potencialment Contaminants del Sòl de l'Annex I del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, una contaminació del sòl que, a més, podria implicar la contaminació del llit fluvial si s'arriben a produir infiltracions, atés que el sòl sobre el qual està projectada la instal·lació de la SET Sima de Baldo presenta una permeabilitat molt alta.

Font: Estudio de impacto ambiental (EsIA) del proyecto de la central solar fotovoltaica FV10, de 80MW en el TM de Catadau (provincia de Valencia), al que també hem presentat al·legacions.

De poc ha valgut que al·leguéssem que aquest enclavament va ser la segona massa d'aigua amb més diversitat d'espècies d'hàbits aquàtics registrada als censos d'Ocells Aquàtics, tant hivernants com nidificants, en Aiguamolls Interiors del País Valencià, coordinats per la Societat Valenciana d'Ornitologia (Aunión & Monterde 2021, Del Baño 2021). Així com, que havíem comptabilitzat fins aquell moment una riquesa de 107 espècies d'aus observades a la zona, estant el 76% protegides per la legislació (Decret 32/2004, Ordre 2/2022, Reial decret 139/2011). Afegint que és també un dormitori d'avifauna on es concentra un enorme contingent d'exemplars de diverses espècies d'aus per passar-hi la nit, especialment hirundínids i altres passeriformes, a més de comptar amb un ajocador d'ardeides, ocupat principalment per Esplugabous al llarg de tot l'any, observant-s'hi altres espècies com, per exemple, el Picaport, la Garseta blanca i l'Oroval, en què hem arribat a comptabilitzar fins a un total de 934 exemplars congregats per passar-hi la nit.

Les aus que acudeixen a l'ajocador ho fan al capvespre i des de totes les direccions, amb escassa o nul·la visibilitat, especialment per a les que arriben després de l'ocàs, per la qual cosa la instal·lació de llaços, espirals o mòbils podria no ser efectiva en aquestes condicions. En aquest sentit, l'Informe Tècnic 02/2020 Esteses Elèctriques i Aus. Avaluació del conflicte i actuacions de correcció desenvolupades a la Comunitat Valenciana, assenyala que «les col·lisions afecten principalment ocells i aus aquàtiques, fonamentalment en condicions de baixa visibilitat com solen donar-se en zones humides i terrenys plans amb boira», trobant-se l'Esplugabous i l'Agró blau entre les espècies més afectades per col·lisions en línies elèctriques a la Comunitat Valenciana durant el període 1995-2019. Així mateix, el Brúfol i el Xoriguer comú també van formar part de les 10 espècies més afectades, ambdues observades al Meandre. En aquestes condicions de baixa visibilitat també es trobarien les aus que migren de nit i travessen la zona o s'hi sedimenten. D'altra banda, l'eficàcia de les mesures preventives per evitar les col·lisions també es podria veure reduïda en condicions meteorològiques de fortes ratxes de vent, ja que poden minvar la destresa de vol i impedir que puguen salvar l'obstacle. De la mateixa manera, l'efectivitat d'aquesta mesura podria no ser l'esperada en el cas d'exemplars que no tenen una adequada perícia de vol, com seria el cas dels pollets volantons d'Arpellot de marjal i Agró roig, presents a l'àrea durant l'època reproductora. A més, les línies elèctriques poden representar una important interferència per a la mobilitat de les aus, a causa del risc de col·lisió que comporten, que podria implicar la pèrdua de biodiversitat. Un altre problema inherent a aquest tipus d'infraestructures és el risc d'electrocució, que afecta principalment els rapinyaires (Informe Tècnic 02/2020), sent considerat actualment la principal causa de mort no natural de moltes espècies d'aus protegides (Grefa 2020). La SET també representaria un alt risc en aquest sentit, ja que tant les aus com un altre tipus de fauna es podrien electrocutar en aquesta instal·lació.

D'altra banda, l'EsIA del PSF Los Arroyos I indicava que «Aquests transformadors solen generar un nivell de soroll que va des de 60 a 80 dBA Les queixes són més comunes en subestacions amb mides de transformador de 20–150 MVA, especialment dins de els primers 170–200 m. No obstant això, a zones rurals molt tranquil·les on l'ambient nocturn pot assolir 20–25 dBA, el soroll dels transformadors d'aquesta mida pot ser audible a distàncies de 305 m o més... En aquest cas es disposen dos SETs, una de 132 MVA ... serà instal·lada en zona rural ... Donada la distància dels nuclis de població més propers (...2.500 m en el cas de la SET Col·lectora Sima de Baldo), no es produirà impacte sobre els mateixos en el que es refereix a soroll per la subestació elèctrica.». Tot i això, no tenia en compte la seua afecció sobre la fauna. El soroll que produirà aquesta SET pot perjudicar l'avifauna present al Meandre atesa la seua proximitat, tant alterant el seu descans nocturn com les seues activitats diürnes. A aquests nivells de soroll caldria afegir els produïts per l'efecte corona de les línies d'alta tensió, que augmentarien amb la humitat, podent assolir els 60 dBA en condicions meteorològiques de pluja o boira (Requena 1994), així com amb l'increment de fonts sonores en augmentar el nombre de línies d'alta tensió presents a l'àrea. Referent a això, la literatura científica recull diverses conseqüències que la contaminació acústica pot tenir sobre les aus, entre les quals es troben: afectar negativament la reproducció, minvar el rendiment cognitiu, incloent-hi entre altres aspectes la memòria espacial, o alterar la capacitat de comunicar-se (Senzaki et al. 2020, Osbrink et al. 2021). També es podria donar el cas que, a conseqüència de la introducció d'aquesta pertorbació, algunes espècies abandonassen la zona, cosa que es traduiria en una pèrdua de biodiversitat i pèrdua d'un hàbitat que, actualment, atesa la riquesa d'espècies i la presència de l'Arpellot de marjal com a reproductor i hivernant, tot mostra que resulta òptim per a les espècies que l'ocupen, a més que són un indicador del bon estat ecològic de l'ecosistema. En aquest sentit, tampoc no cal obviar l'impacte que suposaria les obres d'instal·lació de la SET, que podria provocar el desplaçament temporal, o fins i tot definitiu, d'algunes espècies.  

La biodiversitat és imprescindible en la reducció dels gasos amb efecte d'hivernacle emesos a l'atmosfera. Pel que fa a això, l'informe Biodiversity and climate change (IPBES-IPCC 2021), elaborat per la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) i el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), els òrgans intergovernamentals més importants a escala mundial sobre aquests temes, assenyala que les dues crisis més urgents de resoldre en què ens trobem immersos, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic, són interdependents, de manera que cap d'elles podrà resoldre's amb èxit si no s'aborden conjuntament. Així mateix, adverteix sobre les accions destinades a combatre el canvi climàtic que poden danyar directament i indirectament la natura, i proposa la restauració dels ecosistemes rics en carboni i espècies com una de les mesures de mitigació del canvi climàtic, cosa que, a més, proporciona molts altres beneficis entre els quals es troben la millora de la qualitat de l'aigua, la regulació de les inundacions o garantir la pol·linització.

D'altra banda, l'àrea projectada per a la instal·lació de la SET i almenys part de totes les infraestructures d'evacuació associades, presents i futures, es trobaran ubicades sobre Sòl d'Alt Valor Agrològic (Classe B). A això cal afegir l'afecció que totes aquestes infraestructures implicaran per a l'àrea del Conjunt Paisatgístic 13: Hortes històriques i vegues de la Comunitat Valenciana del Paisatge de Rellevància Regional 38 Ribera del Xúquer corresponent al terme de Catadau, que ja es troba molt afectada per la presència de la SET de la Xarxa Elèctrica Espanyola i el gran nombre de línies elèctriques existent als voltants, que generen un alt impacte paisatgístic. Sobre això les Instruccions Tècniques per al PRR 38 Ribera del Xúquer recollides en el document Objectius de qualitat i instruccions tècniques per a l'ordenació i la gestió dels paisatges de Rellevància Regional de la Comunitat Valenciana estableixen: «Instrucció PRR38.3. Millora de la percepció i gestió del paisatge a) Ordenar els espais d'elevada fragilitat visual… b) Fer valdre i condicionar per a l'ús públic les sendes i els espais riberencs de caràcter regional que travessen la zona.». En aquest document s'exposa a més que «El paisatge és un actiu ambiental i cultural dels territoris, però és també un factor de competitivitat econòmica que està aconseguint cada vegada més una major significança dins dels elements que constitueixen la identitat i la singularitat de cada territori. La gestió del paisatge... permetrà la millora dels seus recursos, però també de la biodiversitat, la salut, la producció de béns i serveis ambientals, el benestar de la població i la millora de la cohesió social. Aquesta harmonia entre el territori i el paisatge ha de valorar les iniciatives econòmiques adequades a la capacitat d'acollida del territori, i a la seua sostenibilitat a llarg termini», cosa que va en contraposició amb la instal·lació de les infraestructures projectades.

Finalment, entre altres coses, vam assenyalar que no s'havia valorat adequadament el risc d'inundació de la SET Sima de Baldo a la ubicació seleccionada, en un context de canvi climàtic en què es preveu un increment dels esdeveniments meteorològics extrems, que en aquesta regió afecta la intensitat de les pluges torrencials i, per tant, a les zones inundables i al cabal del riu, en aquest sentit, la ubicació d'aquesta infraestructura tan propera al llit del riu resulta, si més no, inquietant. De fet, la mateixa Resolució de 17 de gener de 2023 estableix: «A pesar de la falta de alegaciones específicas del organismo competente, dadas las características propias de este proyecto y del medio natural que rodean el mismo, esta Dirección General considera conveniente valorar la reubicación de la SE Sima de Baldo 30/66/132/400 kV a una parcela situada más al suroeste, junto a la SE Catadau, propiedad de REE. Se considera que esta alternativa puede suponer la reducción de afecciones a avifauna asociada a la ribera del río Madre y el HIC 7210*, así como reducir el riesgo de inundación». Malauradament, només considera convenient, no hi obliga. No s'hi aplica el principi de precaució.

 

 Nada que celebrar el Día Mundial de los Humedales

Hoy se celebra el Día Mundial de los Humedales. Si entramos en la página de Naciones Unidas, leeremos que: «Representan uno de los ecosistemas más valiosos de la Tierra, indispensables para los seres humanos y la naturaleza por los beneficios y servicios que proporcionan. A pesar de que sólo cubren alrededor de 6% de la superficie terrestre, son el hábitat del 40% de todas las especies de plantas y animales. Su diversidad biológica es crucial para la salud humana, el suministro de alimentos, el transporte y las actividades económicas que generan empleo, como la pesca y el turismo. Los humedales son vitales para los seres humanos, para otros ecosistemas y para nuestro clima, proporcionando servicios ecosistémicos esenciales como la regulación del agua, incluyendo el control de las inundaciones y la purificación del agua... los humedales son unos de los ecosistemas que sufren mayor deterioro, pérdida y degradación, y se prevé que esta tendencia negativa continúe como consecuencia del rápido crecimiento de la población, la producción y el consumo insostenible, el desarrollo tecnológico y el cambio climático. Con una pérdida del 35% a nivel mundial en los últimos 50 años, los humedales son nuestro ecosistema más amenazado, desapareciendo tres veces más rápido que los bosques».

No obstante, hace un par de días se publicó en el BOE la Resolución de 17 de enero de 2023, de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Parque solar fotovoltaico Los Arroyos I..., que incluye la instalación de una Subestación Eléctrica (SET) Colectora -una subestación transformadora de intemperie con un parque a 132kV, un parque a 400kV y un transformador 132/400kV de 317MVA- denominada Sima de Baldo, junto al Meandre del Magre. Se trata de una infraestructura compartida por varios promotores, en la que está previsto que evacuen su energía, al menos, cinco Centrales Solares Fotovoltaicas, por lo que el Meandre pasaría a ser una zona de confluencia de diversas líneas de alta tensión, que se añadirían a las dos ya instaladas en sus proximidades y al resto de tendidos eléctricos presentes en el área, generando una maraña de cables que, debido al efecto acumulativo de todas estas infraestructuras, amplificará los impactos relacionados con las mismas (contaminación acústica, interferencia en la movilidad aérea, riesgo de colisión y electrocución...).

Algunas de las líneas de alta tensión proyectadas que evacuarán en la SET Sima de Baldo (en verde) y líneas de alta tensión ya instaladas (en rojo). Visor Cartográfico de la Generalitat Valenciana.

De poco ha servido que alegásemos que en el Meandre se reproducen con éxito anualmente especies catalogas, como son el Avión zapador, Riparia riparia, la Garza imperial, Ardea purpurea, y el Aguilucho lagunero, Circus aeruginosus, esta última presente a lo largo de todo el año, puesto que además inverna en la zona, y campea en busca de alimento también sobre el área donde está proyectada la instalación de la SET Sima de Baldo. Especies que se encuentran protegidas por el Decreto  32/2004,  de  27  de  febrero,  del  Consell  de  la  Generalitat,  por  el  que  se  crea  y  regula  el  Catálogo  Valenciano  de  Especies  de  Fauna  Amenazadas,  y  se  establecen  categorías y  normas para su protección, que en su artículo 9.2 establece: «También queda prohibida la destrucción y alteración de su hábitat y, en particular, la de los lugares de reproducción, reposo, campeo o alimentación

De poco ha servido que alegásemos que la zona es frecuentada, en mayor o menor medida, por otras especies catalogadas, como son el Colirrojo real, Phoenicurus phoenicurus, Fumarel cariblanco, Chlidonias hybrida, Águila pescadora, Pandion haliaetus, y Garcilla cangrejera, Ardeola ralloides. De hecho, la SET Sima de Baldo y sus líneas de evacuación asociadas, quedarán inmersas en el Corredor Territorial Fluvial 12 (ribera del río Magro), afectando a un corredor fluvial de gran valor ambiental, en el que hemos podido observar diversas especies sedimentadas durante los pasos migratorios de la avifauna. Un corredor que viene recogido en el documento Área Funcional de La Ribera del Xúquer Estrategia Territorial Comunitat Valenciana 2010-2030, que en relación con las Propuestas Estratégicas referentes a la Infraestructura Verde indica que «...es necesario el diseño de un conjunto de elementos de conexión biológica y territorial que permitan el mantenimiento de los procesos ecológicos y de la permeabilidad del territorio… Para consolidar esta Infraestructura Verde que permita conservar y poner en valor los activos ambientales, paisajísticos y culturales del territorio, se desarrollan un conjunto de actuaciones enmarcadas en los objetivos específicos: Conectar los ecosistemas litorales y de interior a través de un sistema de corredores territoriales y biológicos. Actuaciones: …Corredor Fluvial del Río Magro». Un tramo fluvial que cuenta además con otras especies catalogadas como son las náyades Unio mancus y Potomida littoralis; y la presencia de la Cova de les Meravelles, situada a 6,8 km del Meandre, cueva catalogada (Decreto 65/2006) y refugio de verano (Decreto 82/2006), considerada el cuarto refugio de importancia para los quirópteros en la Comunitat Valenciana, declarada Zona de Especial Conservación (ZEC, Decreto 36/2013) por su relevancia para la conservación de diversas especies de murciélagos, algunas de ellas catalogadas, como es el caso del Murciélago ratonero patudo, Myotis capaccinii, el Murciélago mediterráneo de herradura, Rhinolophus euryale, y el Murciélago de cueva, Miniopterus schreibersii, especies insectívoras, y en el primer caso también piscívora (Aizpurua et al. 2015), que podrían obtener gran parte de su alimento del río. A este respecto, hay que recordar que las instalaciones de conversión y transformación en actividades de producción de energía fotovoltaica y las Subestaciones Eléctricas con transformadores de potencia o reactancias se encuentran recogidas en la relación de Actividades Potencialmente Contaminantes del Suelo del Anexo I del Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, una contaminación del suelo que, además, podría implicar la contaminación del cauce si se llegan a producir infiltraciones, dado que el suelo sobre el que está proyectada la instalación de la SET Sima de Baldo presenta una permeabilidad muy alta.

Fuente: Estudio de impacto ambiental (EsIA) del proyecto de la central solar fotovoltaica FV10, de 80MW en el TM de Catadau (provincia de Valencia), al que también hemos presentado alegaciones.

De poco ha servido que alegásemos que este enclave fue la segunda masa de agua con mayor diversidad de especies de hábitos acuáticos registrada en los censos de aves acuáticas tanto invernantes como nidificantes en humedales interiores del País Valencià, coordinados por la Societat Valenciana d'Ornitologia (Aunión & Monterde 2021, Del Baño 2021). Así como, que habíamos contabilizado hasta ese momento una riqueza de 107 especies de aves observadas en la zona, estando el 76% de ellas protegidas por la legislación (Decreto 32/2004, Orden 2/2022, Real Decreto 139/2011). Añadiendo que es también un dormitorio de avifauna donde se concentra un enorme contingente de ejemplares de diversas especies de aves para pasar la noche, especialmente hirúndidos y otros paseriformes, además de contar con un dormidero de ardeidas, ocupado principalmente por Garcillas bueyeras a lo largo de todo el año, observándose en el mismo otras especies como, por ejemplo, el Morito común, Garceta común y Garcilla cangrejera, en el que hemos llegado a contabilizar hasta un total de 934 ejemplares congregados para pasar la noche. 

Las aves que acuden al dormidero lo hacen al anochecer y desde todas las direcciones, con escasa o nula visibilidad, especialmente para las que llegan después del ocaso, por lo que la instalación de lazos, espirales o móviles podría no ser efectiva en estas condiciones. En este sentido, el Informe Técnico 02/2020 Tendidos Eléctricos y Aves. Evaluación del conflicto y actuaciones de corrección desarrolladas en la Comunitat Valenciana, señala que «las colisiones afectan principalmente a pájaros y a aves acuáticas, fundamentalmente en condiciones de baja visibilidad como suelen darse en zonas húmedas y terrenos llanos con niebla», encontrándose la Garcilla bueyera y la Garza real entre las especies más afectadas por colisiones en líneas eléctricas en la Comunitat Valenciana durante el periodo 1995-2019. Asimismo, el Búho real y el Cernícalo vulgar también formaron parte de las 10 especies más afectadas, ambas observadas en el Meandre. En estas condiciones de baja visibilidad también se encontrarían las aves que migran de noche y atraviesan la zona o se sedimentan en ella. Por otro lado, la eficacia de las medidas preventivas para evitar las colisiones también podría verse reducida en condiciones meteorológicas de fuertes rachas de viento, dado que pueden mermar la destreza de vuelo e impedir que puedan salvar el obstáculo. Del mismo modo, la efectividad de esta medida podría no ser la esperada en el caso de ejemplares que carecen de una adecuada pericia de vuelo, como sería el caso de los pollos volantones de Aguilucho lagunero y Garza imperial, presentes en el área durante la época reproductora. Además, las líneas eléctricas pueden representar una importante interferencia para la movilidad de las aves, debido al riesgo de colisión que entrañan, que podría implicar la pérdida de biodiversidad. Otro problema inherente a este tipo de infraestructuras es el riesgo de electrocución, que afecta principalmente a las rapaces (Informe Técnico 02/2020), siendo considerado en la actualidad la principal causa de muerte no natural de muchas especies de aves protegidas (Grefa 2020). La SET también representaría un alto riesgo en este sentido, ya que tanto las aves como otro tipo de fauna se podrían electrocutar en esta instalación.

Por otro lado, el EsIA del PSF Los Arroyos I indicaba que «Estos transformadores suelen generar un nivel de ruido que va desde 60 a 80 dBA… Las quejas son más comunes en subestaciones con tamaños de transformador de 20–150 MVA, especialmente dentro de los primeros 170–200 m. Sin embargo, en zonas rurales muy tranquilas donde el ambiente nocturno puede alcanzar 20–25 dBA, el ruido de los transformadores de este tamaño puede ser audible a distancias de 305 m o más... En este caso se disponen dos SETs, una de 132 MVA ... será instalada en zona rural ... Dada la distancia de los núcleos de población más cercanos (...2.500 m en el caso de la SET Colectora Sima de Baldo), no se producirá impacto sobre los mismos en lo que se refiere a ruido por la subestación eléctrica.». No obstante, no tenía en cuenta su afección sobre la fauna. El ruido que producirá esta SET puede perjudicar a la avifauna presente en el Meandre dada su proximidad al mismo, tanto alterando su descanso nocturno como sus actividades diurnas. A estos niveles de ruido habría que añadir los producidos por el efecto corona de las líneas de alta tensión, que aumentarían con la humedad, pudiendo alcanzar los 60 dBA en condiciones meteorológicas de lluvia o niebla (Requena 1994), así como, con el incremento de fuentes sonoras al aumentar el número de líneas de alta tensión presentes en el área. A este respecto, la literatura científica recoge diversas consecuencias que la contaminación acústica puede tener sobre las aves, entre las que se encuentran: afectar negativamente a la reproducción, mermar el rendimiento cognitivo, incluyendo entre otros aspectos la memoria espacial, o alterar la capacidad de comunicarse (Senzaki et al. 2020, Osbrink et al. 2021). También podría darse el caso de que, como consecuencia de la introducción de esta perturbación, algunas especies abandonaran la zona, lo que se traduciría en una pérdida de biodiversidad y pérdida de un hábitat que, en la actualidad, dada la riqueza de especies y la presencia del aguilucho lagunero como reproductor e invernante, todo muestra que resulta óptimo para las especies que lo ocupan, además de que son un indicador del buen estado ecológico del ecosistema. En este sentido, tampoco hay que obviar el impacto que supondría las obras de instalación de la SET, que podría provocar el desplazamiento temporal, o incluso definitivo, de algunas especies.  

La biodiversidad resulta imprescindible en la reducción de los gases de efecto invernadero emitidos a la atmósfera. A este respecto, el informe Biodiversity and climate change (IPBES-IPCC 2021), elaborado por la Plataforma Intergubernamental de Ciencia y Política sobre Biodiversidad y Servicios de los Ecosistemas (IPBES) y el Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático (IPCC), los órganos intergubernamentales más importantes a nivel mundial sobre estos temas, señala que las dos crisis más acuciantes de resolver en las que nos encontramos inmersos, la pérdida de biodiversidad y el cambio climático, son interdependientes, de modo que ninguna de ellas podrá resolverse con éxito si no se abordan conjuntamente. Asimismo, advierte sobre las acciones destinadas a combatir el cambio climático que pueden dañar directa e indirectamente a la naturaleza, y propone la restauración de los ecosistemas ricos en carbono y especies como una de las medidas de mitigación del cambio climático, lo que, además, proporciona otros muchos beneficios entre los que se encuentran la mejora de la calidad del agua, la regulación de las inundaciones o garantizar la polinización.

Por otra parte, el área proyectada para la instalación de la SET y al menos parte de todas sus infraestructuras de evacuación asociadas, presentes y futuras, se encontrarán ubicadas sobre suelo de Alto Valor Agrológico (Clase B). A lo que hay que añadir la afección que todas estas infraestructuras implicarán para el área del Conjunto Paisajístico 13: Huertas históricas y vegas de la Comunitat Valenciana del Paisaje de Relevancia Regional 38 Ribera del Xúquer correspondiente al término de Catadau, que ya se encuentra muy afectada por la presencia de la SET de Red Eléctrica Española y el gran número de tendidos eléctricos existente en sus inmediaciones, que generan un alto impacto paisajístico. A este respecto las Instrucciones Técnicas para el PRR 38 Ribera del Xúquer recogidas en el documento Objetivos de calidad e instrucciones técnicas para la ordenación y gestión de los paisajes de Relevancia Regional de la Comunitat Valenciana establecen: «Instrucción PRR38.3. Mejora de la percepción y gestión del paisaje a) Ordenar los espacios de elevada fragilidad visual… b) Poner en valor y acondicionar para el uso público las sendas y espacios ribereños de carácter regional que atraviesan la zona.». En este documento se expone además que «El paisaje es un activo ambiental y cultural de los territorios, pero es también un factor de competitividad económica que está alcanzando cada vez una mayor significancia dentro de los elementos que constituyen la identidad y singularidad de cada territorio. La gestión del paisaje ... permitirá la mejora de sus recursos, pero también de la biodiversidad, la salud, la producción de bienes y servicios ambientales, el bienestar de la población y la mejora de la cohesión social. Esta armonía entre el territorio y el paisaje debe valorar las iniciativas económicas adecuadas a la capacidad de acogida del territorio, y a su sostenibilidad a largo plazo», lo que va en contraposición con la instalación de las infraestructuras proyectadas.

Por último, entre otras cosas, señalamos que no se había valorado adecuadamente el riesgo de inundación de la SET Sima de Baldo en la ubicación seleccionada, en un contexto de cambio climático en el que se prevé un incremento de los eventos meteorológicos extremos, que en esta región afecta a la intensidad de las lluvias torrenciales y, por consiguiente, a las zonas inundables y al caudal del río, en este sentido, la ubicación de esta infraestructura tan próxima al cauce del río resulta, cuanto menos, inquietante. De hecho, la propia Resolución de 17 de enero de 2023 establece: «A pesar de la falta de alegaciones específicas del organismo competente, dadas las características propias de este proyecto y del medio natural que rodean el mismo, esta Dirección General considera conveniente valorar la reubicación de la SE Sima de Baldo 30/66/132/400 kV a una parcela situada más al suroeste, junto a la SE Catadau, propiedad de REE. Se considera que esta alternativa puede suponer la reducción de afecciones a avifauna asociada a la ribera del río Madre y el HIC 7210*, así como reducir el riesgo de inundación». Lamentablemente, sólo considera conveniente, no obliga. No se aplica el principio de precaución.

Referències: 

Aunión, S. & Monterde, J. (coord.). 2021. XXII Censo de Aves Acuáticas Invernantes en Humedales Interiores del País Valenciano 2021. Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO). València.
Del Baño, P.A. (coord.). 2021. III Censo de Aves Acuáticas Nidificantes en Humedales Interiores del País Valenciano 2021. Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO).
Estrategia Territorial Comunitat Valenciana 2010-2030. Área Funcional de La Ribera del Xúquer. Dirección General de Territorio y Paisaje. Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. Generalitat Valencina.
Requena, J.J.M. 1994. El ruido producido por las líneas de alta tensión. Tecni-Acústica Valencia. Jornadas Nacionales de Acústica.