De les dues espècies de tortugues d'aigua natives que hi ha a la península Ibèrica, la Tortuga d'aigua europea, Emys orbicularis, i la Tortuga d'aigua ibèrica, Mauremys leprosa, en la Comunitat Valenciana es troben ambdues, estant la primera catalogada En Perill d'Extinció i la segona protegida (CVEFA, Decret 32/2004; LESRPE, Reial decret 139/2011), però només la segona viu i cria al Marquesat.
 |
| Tortuga d'aigua ibèrica, Galápago leproso, Mauremys leprosa |
Són animals longeus, havent-se trobat exemplars de fins a 29 anys (4). Encara que, en general, la mida dels adults dels dos sexes oscil·la entre 100 i 180 mm, s'han trobat mascles de 210 mm i femelles de 229 mm de longitud. La menor mida dels mascles pot ser perquè aconsegueixen la maduresa sexual abans que les femelles, als 2 anys, amb una longitud aproximada de 85 mm; mentre que les femelles l'assoleixen als 7 anys, amb una mida aproximada de 120-130 mm. Els ous són blancs i allargats, amb una closca semidura. Les cries en néixer mesuren entre 24 i 33 mm i pesen entre 3 i 7,7 g (5).
 |
| Tortuga d'aigua ibèrica, Galápago leproso, Mauremys leprosa |
En general, estan actius entre el març i l'octubre, quan la temperatura mitjana supera els 15ºC, la resta de l'any es troben en hibernació. Són diürns, encara que amb temperatures càlides també poden estar actius a la nit. És una espècie omnívora amb una dieta molt variada, que s'alimenta de matèria vegetal, com ara gramínies i algues, animal, des d'invertebrats a vertebrats xicotets, i carronya. Una de les preses més abundants i freqüents, on és present, és el cranc de riu americà, Procambaru clarkii (4).
 |
| Tortuga d'aigua ibèrica, Galápago leproso, Mauremys leprosa |
És una espècie protegida en Europa, Algèria i el Marroc, i està catalogada com a Vulnerable al Llibre Roig dels Rèptils Europeus. Les principals amenaces són (2): la pèrdua d'hàbitat, principalment per la construcció d'infraestructures, la destrucció de la vegetació de ribera i l'explotació excessiva dels aqüífers, això últim provoca la desaparició de llacunes i estanys; contaminació de l'aigua, superficial i subterrània, a causa de l'ús indegut de productes fitosanitaris; presència d'espècies exòtiques, ja que hi competeixen, són portadores de paràsits i hi ha risc d'hibridació amb algunes; la captura de cranc americà amb trampes submergides, que els provoca la mort per asfíxia en caure-hi; i la captura d'exemplars per a consum o com a mascota.
 |
| Tortuga d'aigua ibèrica, Galápago leproso, Mauremys leprosa |
Malauradament, a causa d'escapades o alliberaments, al Marquesat hi ha una població establerta de tortuga d'orelles roges, Trachemy scripta, principalment al riu Magre. Aquesta espècie exòtica invasora és més prolífica que la tortuga d'aigua ibèrica. Les femelles incorporen un nombre més gran d'individus a la població, ja que assoleixen la maduresa sexual a edats més primerenques, entre els 3 i 5 anys. A més, poden fer 4 postes, entre abril i juliol, d'uns 10-11 ous de mitjana, mentre que la tortuga d'aigua ibèrica fa 2 postes d'una mitjana de 6 ous (4).
 |
| Tortuga d'orelles roges, Galápago de Florida, Trachemy scripta |
La competència amb la tortuga d'orelles roges es considera una de les principals amenaces per a l'espècie, principalment per les zones d'assolellament (4.5), ja que aquesta activitat està relacionada amb el metabolisme del calci, necessari per a la formació dels ous, i s'ha observat que les femelles d'una població que no coexistien amb les tortugues d'orelles roges mantenien nivells més alts de calci durant l'estiu que les que sí que ho feien (5). Altres observacions suggereixen que l'assolellament milloraria el sistema immunitari de la tortuga d'aigua ibèrica, i per tant el seu estat de salut, ja que mascles parasitats passaven més temps al sol que els no parasitats i els mascles que prenien més el sol tenien menys leucòcits (5). La competència pels llocs d'assolellament implica que es veuen perjudicats en ser desplaçats a zones de menor qualitat per a dur a terme aquesta activitat (4). En condicions experimentals es va observar que reduïen el temps d'assolellament quan estaven presents les tortugues d'orelles roges i evitaven agrupar-s'hi amb elles, a més s'ha descrit que detecten en l'aigua l'olor del competidor i eviten aquestes aigües (5).
 |
| Tortuga d'orelles roges, Galápago de Florida, Trachemy scripta |
Una altra conseqüència negativa de la introducció de la tortuga d'orelles roges i d'altres tortugues exòtiques és que els seus paràsits poden propagar-se a les espècies natives en condicions naturals. Aquest canvi d'hoste podria afectar a la fisiologia, el comportament i la supervivència de les espècies natives (6). La competència per l'aliment no es considera un problema, ja que en condicions naturals, en general, sol haver-hi suficient aliment per a les dues espècies a causa de l'amplitud de la seua dieta i de la presència de cranc americà, encara que, segons s'ha observat en captivitat, les tortugues d'orelles roges mengen més i es mostren més agressives quan estan amb tortugues d'aigua ibèrica que quan estan amb individus de la seua espècie (5), de manera que en zones on coexistisquen i els recursos tròfics siguen limitats sí que podria arribar a ser-ho.
 |
| Tortuga d'orelles roges, Galápago de Florida, Trachemy scripta |
La prohibició el 1997 de la venda de tortugues d'orelles roges per la Unió Europea i posteriorment, el 2011, de totes les seues subespècies a Espanya, va donar lloc a la importació i venda d'altres espècies exòtiques de tortugues, entre elles algunes del gènere Mauremys. L'alliberament o les escapades d'aquestes noves espècies suposa l'increment de competidors al medi natural, i en el cas de les del mateix gènere s'hi afegeix el ris d'hibridació, com ja s'ha comprovat en captivitat (7).
 |
| Tortuga d'aigua ibèrica, Galápago leproso, Mauremys leprosa |
L'11 d'abril trobàrem una cria de tortuga d'aigua ibèrica enmig d'un camí transitat al costat del meandre del Magre, molt a prop del dormidor d'ardeids, que probablement es dirigia a la recerca del riu. La recollírem i la dipositàrem al costat de l'aigua, en una zona segura per evitar que l'atropellaren. Aquest fet confirma la reproducció amb èxit de l'espècie en aquest punt del riu Magre.
Al riu Magre al seu pas pel Marquesat, des del 2018, com a mesura de conservació de la tortuga d'aigua ibèrica i d'aquest ecosistema, el Grup d'Acció Mediambiental del Marquesat, el Grup Aventurer de Carlet i el Voluntariat Mediambiental de Llombai, participen en el Projecte Emys, dirigit per Acció Ecologista-Agró, censant les tortugues d'aigua ibèrica i retirant els exemplars de les espècies exòtiques capturades.
Galápago Leproso en el Marquesat
De las dos especies de galápagos nativos que hay en la Península Ibérica, el Galápago Europeo, Emys orbicularis, y el Galápago Leproso, Mauremys leprosa, en la Comunitat Valenciana se encuentran ambas, estando la primera catalogada En Peligro de Extinción y la segunda protegida (CVEFA, Decreto 32/2004; LESRPE, Real Decreto 139/2011), pero solo la segunda vive y cría en El Marquesat.
El Galápago Leproso se distribuye por el norte de África, Península Ibérica y sur de Francia, y ha sido introducido en Baleares e Italia. En la Península Ibérica se distribuye de forma continua en la mitad sur, encontrándose ausente al sur de los Pirineos y en el noreste, aún así, las poblaciones con mayor número de individuos dentro de su área de distribución posiblemente se encuentran en la Península Ibérica (1), donde evita zonas de veranos frescos y lluviosos y de alta montaña, además de zonas áridas sin puntos de agua o efímeros (2). En la Comunitat Valenciana está presente en las tres provincias, aunque sus poblaciones no son abundantes y parece que actualmente sufren de aislamiento y disminución de ejemplares. Ocupa hábitats acuáticos de escasa corriente, como pueden ser pantanos, remansos y pozas de ríos y arroyos, así como, pozas permanentes en barrancos. También se encuentra presente en humedales costeros, donde coincide con el Galápago Europeo (3).
 |
| Tortuga d'aigua ibèrica, Galápago leproso, Mauremys leprosa |
Son longevos, habíendose encontrado ejemplares de hasta 29 años (4). Aunque el tamaño de los adultos suele oscilar entre 100 y 180 mm, se han hallado machos de 210 mm y hembras de 229 mm de longitud. El menor tamaño de los machos pude deberse a que alcanzan la madurez sexual antes que las hembras, a los 2 años, con una longitud aproximada de 85 mm; mientras que las hembras la alcanzan a los 7 años, midiendo entre unos 120-130 mm. Los huevos son blancos y alargados, de cáscara semidura. Las crías al nacer miden entre 24 y 33 mm, pesando entre 3 y 7,7 g (5). Por lo general están activos de marzo a octubre, cuando la temperatura media supera los 15ºC, mientras que el resto del año suelen encontrarse en hibernación. Son diurnos, aunque con temperaturas cálidas pueden estar activos por la noche. Es una especie omnívora con una dieta muy variada, que incluye materia vegetal, como gramíneas y algas, animal, desde invertebrados a pequeños vertebrados, y carroña. Una de las presas más consumidas, donde se encuentra presente, es el Cangrejo de río americano, Procambarus clarkii (4).
 |
| Tortuga d'aigua ibèrica, Galápago leproso, Mauremys leprosa |
La especie se encuentra protegida en Europa, Argelia y Marruecos, y está catalogada como Vulnerable en el Libro Rojo de los Reptiles Europeos, siendo las principales amenazas: la pérdida de hábitat, principalmente por la construcción de infraestructuras, la destrucción de la vegetación de ribera y la explotación excesiva de los acuíferos, esto último provoca la desaparición de lagunas y estanques; contaminación del agua, superficial y subterránea, debido al uso indebido de productos fitosanitarios; presencia de especies exóticas, ya que compinten con ellos, son portadoras de parásitos y existe el riesgo de hibridación con algunas de ellas; la captura del Cangrejo americano con trampas sumergidas, que les provoca la muerte por asfixia al caer en ellas; y la captura de ejemplares para consumo o como mascota (2).
 |
| Tortuga d'aigua ibèrica, Galápago leproso, Mauremys leprosa |
Lamentablemente, debido a escapes o liberaciones, en El Marquesat hay una población establecida de Galápago de Florida, Trachemys scripta, principalmente en el río Magro. Esta especie exótica invasora es más prolífica que el Galápago Leproso. Las hembras incorporan un mayor número de individuos a la población, ya que alcanzan la madurez sexual a edades más tempranas, entre los 3 y 5 años. Además, pueden realizar 4 puestas entre abril y julio, de unos 10-11 huevos de media, mientras que las hembras de Galápago Leproso realizan 2 puestas de una media de 6 huevos (4).
 |
| Tortuga d'orelles roges, Galápago de Florida, Trachemy scripta |
La competencia con el Galápago de Florida se considera una de las principales amenazas para la especie, principalmente por las zonas de asoleamiento (4,5), dado que esta actividad está relacionada con el metabolismo del calcio, necesario para la formación de los huevos, habiéndose observado que las hembras que no coexistían con Galápagos de Florida mantenían mayores niveles de calcio durante el verano que las que sí lo hacían (5). Otras observaciones sugieren que el asoleamiento mejoraría el sistema inmune del Galápago Leproso y, por tanto, su estado de salud, ya que machos parasitados pasaban más tiempo al sol que los no parasitados y los machos que tomaban más el sol tenían menos leucocitos (5). La competencia por los lugares de asoleamiento implica que se ven perjudicados al ser desplazados a zonas de menor calidad para llevar a cabo esta actividad (4). En condiciones experimentales se observó que reducían el tiempo de asoleamiento cuando los Galápagos de Florida estaban presentes y evitaban agruparse con ellos, además se ha descrito que detectan el olor del competidor en el agua y evitan esas aguas (5).
 |
| Tortuga d'orelles roges, Galápago de Florida, Trachemy scripta |
Otra consecuencia negativa de la introducción del Galápago de Florida y de otros galápagos exóticos es que sus parásitos pueden propagarse a las especies autóctonas en condiciones naturales. Este cambio de huésped podría afectar a la fisiología, el comportamiento y la supervivencia de las especies nativas (6). La competencia por el alimento no se considera un problema, pues en condiciones naturales suele haber suficiente alimento para ambas especies debido a la amplitud de su dieta y a la presencia del Cangrejo americano, aunque, según se ha observado en cautividad, los Galápagos de Florida comen más y se muestran más agresivos cuando están con Galápagos Leprosos que cuando están con ejemplares de su misma especie (5), por lo que en zonas donde coexistan y los recursos tróficos sean limitados sí que podría llegar a serlo.
 |
| Tortuga d'orelles roges, Galápago de Florida, Trachemy scripta |
La prohibición en 1997 de la venta del Galápago de Florida por la Unión Europea y posteriormente, en 2011, de todas sus subespecies en España, dio lugar a la importación y venta de otras especies exóticas de galápagos, entre ellas algunas del género Mauremys. La liberación o escapes de estas nuevas especies supondría el incremento de competidores en el medio natural, y en el caso de las del mismo género se añadiría el riesgo de hibridación, como ya se ha comprobado en cautividad (7).
 |
| Tortuga d'aigua ibèrica, Galápago leproso, Mauremys leprosa |
El 11 de abril encontramos una cría de Galápago Leproso en medio de un camino transitado junto al meandro del Magro, muy cerca del dormidero de ardeidas, que probablemente se dirigía en busca del cauce. La recogimos y la depositamos junto al agua en una zona segura para evitar que la atropellasen. Este hecho confirma la reproducción con éxito de la especie en este punto del río Magro.
En el río Magro a su paso por el Marquesat, desde 2018, como medida de conservación del Galápago Leproso y de este ecosistema, el Grup d'Acció Mediambiental del Marquesat, el Grup Aventurer de Carlet y el Voluntariat Mediambiental de Llombai, participan en el Proyecto Emys dirigido por Acció Ecologista Agró, censando los Galápagos Leprosos y retirando los ejemplares de las especies exóticas capturadas.
Referències:
