diumenge, 4 de novembre del 2018

Una exòtica no invasora pel Marquesat: la mosca soldat i els seus beneficis


Fílum: Arthropoda/ Classe: Insecta
Ordre: Diptera/ Família: Stratiomyidae
Hermetia illucensLinnaeus 1758
Mosca soldat negra; Mosca soldado negra

Hem observat aquesta espècie exòtica en la Mancomunitat del Marquesat, es tracta d'una mosca gran i negra que, en alguns països, està sent criada en captivitat per a tasques científiques, sanitàries i econòmiques

La mosca soldat, Hermetia illucens, és una espècie exòtica però no és considerada com a invasora, ja que no és un agent de canvi i amenaça per a la diversitat biològica nativa (Reial Decret 630/2013 del 2 d'agost). És originària d'Amèrica i, a causa de la intensificació del comerç d'aliments, s'ha estés per totes les zones del planeta en què les condicions li són favorables, generalment a la costa, a on el mar fa que les condicions meteorològiques siguen lleus. (1,2). 

Hermetia illucens
A Europa es va citar per primera vegada a Malta en 1926, i des de llavors s'ha observat en altres parts de la regió mediterrània: Albània, Croàcia, França, Itàlia, Suïssa meridional, Portugal i Espanya. A la península Ibèrica, va ser vista per primera vegada a la costa est en l'any 1954, i es va considerar totalment distribuïda per aquesta zona en 1991. Va tardar uns anys més a colonitzar la costa oest peninsular, a on va ser capturada per primera vegada en 1995 (1,2).

És una espècie que viu prop d'àrees rurals o suburbanes en què hi ha habitatges dispersos (2). Els adults, o imagos, arriben als 2 cm de longitud, són foscos amb ales marrons, i tenen els ulls dicòptics, és a dir, separats pel front, al contrari que la majoria dels dípters. S'assemblen molt a alguns himenòpters, com les vespes, de manera que obtenen un avantatge de cara a ser capturats per alguns depredadors (mimetisme batesià; 3).

Cicle vital d'Hermetia illucens, Font: De Smet et al. 2018
L'adult emergeix unes dues setmanes després de la formació de la prepupa (últim estadi larvari) i al cap de 5 dies ja pot copular. La femella pot pondre uns 600 ous dels quals, 4 dies després a 24°C, emergiran les larves del primer estadi. La larva té un creixement ràpid que abasta 6 estadis. Uns dies després de finalitzar el creixement, etapa prepupa, busca un lloc sec a on transformar-se en pupa, etapa en què romandrà immòbil i de la qual emergirà l'adult (3,4). 

La durada dels diferents estadis larvaris es pot veure influenciada per factors biòtics i abiòtics, com ara la temperatura, lluminositat, humitat i disponibilitat d'aliment (3). Els adults hi són actius a una temperatura propera als 30°C, que sol coincidir amb el període d'abril-novembre, amb un pic a l'agost; i posen els ous a temperatures de 32°C o superiors (2). Les larves s'alimenten de matèria orgànica en descomposició, des de fruits i vegetals, fins a carn i fem, però els imagos no requereixen aliment per sobreviure.

Larves d'Hermetia illucens © Dennis Kress
La miasi consisteix en una infestació d'òrgans i teixits d'animals vertebrats, ocasionada per larves de mosca que s'alimenten de teixits vius o necròtics. 

A Espanya s'ha citat miasis entèrica, que és quan les larves s'allotgen en el tracte gastrointestinal, ocasionada per larves de mosca soldat, però aquests casos són accidentals i anecdòtics.

D'altra banda, aquestes larves es poden utilitzar en entomologia forense per al càlcul de l'interval post mortem, temps que transcorre des de la mort d'una persona fins que es troba el seu cadàver, ja que, encara que es tracta d'una espècie considerada com a necròfaga oportunista o secundària, ha estat utilitzada per a aquesta finalitat al llarg de la seua àrea de distribució, concretament a Europa s'han emprat en un cas d'Itàlia i en un altre d'Espanya (2,3). 


Segons sembla, també es tracta d'una espècie beneficiosa des del punt de vista sanitari, ja que pot reduir la presència d'Escherichia coli en els fems i l'oviposició de la mosca domèstica; així com econòmic, doncs de l'exoesquelet es pot obtenir quitina, i les prepupes poden ser utilitzades com a font de proteïnes per a animals de granja,  produir biodièsel, reduir els residus orgànics i, a més a més, per a obtenir compost (1,3).


Una exótica no invasora por el Marquesat: la mosca soldado y sus beneficios

La mosca soldado negra, Hermetia illucens, es una especie exótica que no está considerada como invasora, ya que no es un agente de cambio y amenaza para la diversidad biológica nativa (Real Decreto 630/2013 del 2 de agosto). 

Hermetia illucens
Es originaria de América y, debido a la intensificación del comercio de alimentos, se ha extendido por todas las zonas del planeta en las que las condiciones le son favorables, generalmente en la costa, donde el mar provoca que las condiciones meteorológicas sean leves (1,2).  

En Europa se citó por primera vez en Malta en 1926, y desde entonces se ha observado en otras partes de la región mediterránea: Albania, Croacia, Francia, Italia, Suiza meridional, Portugal y España. En la Península Ibérica, fue vista por primera vez en la costa este en el año 1954, y se consideró totalmente distribuida por esta zona en 1991. Tardó unos años más en colonizar  la costa oeste peninsular, donde fue capturada por primera vez en 1995 (1,2). 

Se trata de una especie con carácter hemi-sinantrópico, es decir, que vive cerca de áreas rurales o suburbanas en las que existen viviendas dispersas (2). Los adultos, o imagos, alcanzan los 2 cm de longitud, son oscuros con alas marrones, y tienen los ojos dicópticos, es decir, separados por la frente, al contrario que la mayoría de los dípteros.  Se parecen mucho a algunos himenópteros, como las avispas, lo que les proporciona una ventaja de cara a ser capturados por algunos depredadores (mimetismo batesiano) (3).

Ciclo vital de Hermetia illucens, Fuente: De Smet et al. 2018

El adulto emerge unas dos semanas después de la formación de la prepupa (último estadio larvario) y a los 5 días ya puede copular. La hembra puede poner unos 600 huevos de los que,  al cabo de 4 días a 24°C, emergerán las larvas del primer estadio. La larva tiene un crecimiento rápido que abarca 6 estadios. Unos días después de finalizar el crecimiento, etapa prepupa, busca un sitio seco donde transformarse en pupa, etapa en la que permanecerá inmóvil y de la que emergerá el adulto. (3,4).

La duración de los diferentes estadios larvales puede verse influenciada por factores bióticos y abióticos tales como la temperatura, luminosidad, humedad y disponibilidad de alimento (3). Los adultos están activos a una temperatura próxima a los 30°C, que suele coincidir con el periodo de abril-noviembre, con un pico en agosto; y ponen los huevos a una temperatura de 32°C o superior (2). Las larvas se alimentan de materia orgánica en descomposición, desde frutos y vegetales hasta carne y estiércol, sin embargo los imagos no requieren alimento para sobrevivir.




La miasis consiste en una infestación de órganos y tejidos de animales vertebrados, ocasionada por larvas de mosca que se alimentan de tejidos vivos o necróticos. En España se ha citado miasis entérica, que es cuando las larvas se alojan en el tracto gastro-intestinal, ocasionada por larvas de mosca soldado, sin embargo estos casos son accidentales y anecdóticos.



Por otro lado, sus larvas pueden utilizarse en entomología forense para el cálculo del intervalo post morten, es decir, tiempo que transcurre desde la muerte de una persona hasta que se encuentra su cadáver. De hecho, aunque se trata de una especie considerada como necrófaga oportunista o secundaria, ha sido utiliza para este fin a lo largo de su área de distribución, concretamente en Europa se han empleado en un caso de Italia y en otro de España (2,3). 



Parece ser que también se trata de una especie beneficiosa desde de punto de vista sanitario, ya que puede reducir la presencia de Escherichia coli en el estiércol y la oviposición de la mosca doméstica; así como económico, dado que del exoesqueleto se puede obtener quitina, y las prepupas pueden utilizarse como fuente de proteínas para animales de granja, producir biodiésel, reducir los residuos orgánicos y obtener compost (1,3).





Referències: