El coneixement sobre l'odonatofauna de la Mancomunitat del Marquesat és més aviat escàs. Vam realitzar una recerca d'informació i les úniques dades que trobarem van ser les cites recopilades al Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDB).
 |
| fIGURA 1 |
Aquestes dades feien referència a 14 espècies detectades en quatre quadrícules: 2 espècies localitzades en una quadrícula en Alfarb l'any 2009, 13 espècies detectades en 2009 en una quadrícula a Catadau, al costat del riu Magre (Assut Nou), i 6 espècies citades en dues quadrícules en Llombai durant 2013 (fig. 1).
A fi d'ampliar i actualitzar aquesta informació vam crear un registre de les observacions d'odonats realitzades en el Marquesat, intentant cobrir la superfície més gran possible, i visitant amb més regularitat els punts de mostreig que vam fixar al llarg del riu, així com altres dos hàbitats en els quals apreciàrem més riquesa d'espècies: la Bassa dels Parotets i el Barranc de la Falaguera.
 |
| Brachythemis impartita |
Amb els valors d'absència-presència calculàrem l'índex de similitud de Jaccard, per avaluar el grau de semblança en la composició d'espècies de l'odonatofauna d'aquestes tres zones (Reial & Vargas 1996).
La determinació dels individus es va realitzar a través de captures fotogràfiques i guies odonatològiques (Dijsktra & Lewington 2014, Cordero 2015), descartant les cites dels exemplars que no han pogut ser identificats. Considerem que per dur a terme aquest tipus de mostreig, gràcies a la tecnologia disponible en l'actualitat, no és necessària la captura i maneig dels individus, el que podria arribar a perjudicar-los si es manca d'experiència (Torralba-Burrial 2015).
 |
| fIGURA 2 |
Fig 2. Per cadascuna de les
espècies registrades al Marquesat es mostra el nombre total d'observacions i el
nombre de quadrícules en què va ser observada durant 2017-2018.
Fruit d'aquest treball de camp és el present Anuari, en el qual es recullen les cites recopilades entre maig de 2017 i desembre de 2018.
Durant aquest període hem registrat i identificat un total de 334 observacions vàlides de 22 espècies d'odonats, que s'agrupen en 13 gèneres pertanyents a 6 famílies: Calopterygidae, Coenagrionidae, Lestidae, Platycnemididae, Aeshnidae, Libellulidae. S'ha localitzat almenys un exemplar en el 38% de les 136 quadrícules d'1 km de costat que engloba el Marquesat.
 |
| Sympetrum fonscolombii |
Aquestes dades representen la presència de 10 espècies noves per a la zona i la persistència de 12 de les anteriorment recopilades en el BDB; sent Lestes barbarus i Orthetrum brunneum les dues úniques espècies citades al BDB que, fins al moment, no hem observat (fig. 1). En conjunt, aquestes 24 espècies constitueixen prop d'una tercera part de la riquesa odonatològica registrada recentment a la literatura per a la Comunitat Valenciana i la península Ibèrica, el 37 i el 30% respectivament (Prunier et al. 2015, Torralba-Burrial 2015, Fontana–Bria et al. 2017).
Sympetrum fonscolombii va ser l'espècie més abundant (30,5% de les observacions) i la més àmpliament distribuïda a l'àrea d'estudi (31,6% de les quadrícules), seguida de S. striolatum (8,7% de les observacions i 15,4% de les quadrícules) i Orthetrum chrysostigma (8,7% de les observacions i 11,8% de les quadrícules; Fig.2).
 |
| taula 2/tabla 2 |
Taula 2. Es mostren les espècies
d'odonats registrades al riu Magre (MG), la Bassa dels Parotets (BP) i el
Barranc de la Falaguera (FG) des de maig de 2017 a desembre de 2018. Així com,
l'índex de similitud de Jaccard (Ij) obtingut per a cada parell d'hàbitats.
A més del riu Magre, hem trobat altres dos hàbitats aquàtics que ofereixen oportunitats per a la conservació dels odonats: un és el Barranc de la Falaguera (Alfarb), que sol mantenir alguns tolls inundats durant l'estació seca, i l'altre una bassa artificial amb aigua permanent situada al costat del Camí de Real (Llombai), propera a la pedrera del paratge dels Albaidars, que hem anomenat Bassa dels Parotets (Taula 2).
El riu Magre, amb un total de 16 espècies, va presentar la major riquesa registrada al Marquesat. La similitud més gran en la composició d'espècies es va donar entre el Barranc de la Falaguera i la Bassa dels Parotets, i la menor entre el Barranc de la Falaguera i el riu Magre. Aquestes diferències podrien ser degudes principalment a les característiques fisicoquímiques de l'aigua i al grau de contaminació, ja que l'estructura i composició vegetal és molt diferent en els dos hàbitats que presenten major similitud, que són a més a més els més distanciats entre si.
A la Mediterrània occidental s'ha
observat que hi ha grans problemes en la gestió dels recursos hídrics a causa
d'un reg excessiu que no deixa d'augmentar, provocant la dessecació de rius i
rierols, i representant una amenaça per l'odonatofauna, que pot agreujar-se
encara més pels efectes del canvi climàtic (Riservato et al. 2009).
Alguns estudis realitzats a la península Ibèrica proposen l'establiment de "Zones d'Interés per Odonats" com a eina de protecció i conservació de l'odonatofauna, plantejant que aquestes zones haurien de complir almenys un dels següents criteris: que estiguen ocupades per espècies amenaçades, que presenten espècies rares, o que mostren una riquesa superior a 20 espècies (Azpilicueta et al. 2007, Sánchez et al. 2009, Sendra et al. 2012).
 |
| taula 1 |
Al Marquesat s'han registrat un total de 24 espècies, cap d'elles amenaçada, de les que hem observat la reproducció del 42% (Taula 1), sent probable la reproducció de la resta d'espècies, fins i tot d'Anax ephippiger, que encara que és una espècie migradora pot arribar a reproduir-se en la península Ibèrica (Garnika & Artika 2018).
No obstant això, tot i tractar-se d'espècies abundants i àmpliament distribuïdes a la Comunitat Valenciana, llevat de Sympetrum meridionale, és fonamental de cara a afrontar la greu pèrdua de biodiversitat davant la qual ens trobem (Ceballos et al. 2015, Ceballos et al. 2017), especialment d'invertebrats (Sánchez-Bayo & Wyckhuys 2019), conservar aquestes zones amb una alta riquesa d'espècies, que probablement actuen com a hàbitats font.
El conocimiento sobre la odonatofauna de la Mancomunitat del Marquesat es más bien escaso. Realizamos una búsqueda bibliográfica y los únicos datos que pudimos encontrar fueron las citas recopiladas en el Banco de Datos de Biodiversidad de la Comunitat Valenciana (BDB).
 |
| figura 1 |
En base a ampliar y actualizar esta información creamos un registro de las observaciones de odonatos realizadas en el Marquesat, intentando cubrir la mayor superficie posible, y visitando con más regularidad los puntos de muestreo que fijamos a lo largo del río, así como, otros dos hábitats en los que apreciamos más riqueza de especies: la Bassa dels Parotets y el Barranco de la Falaguera. Con los valores de ausencia-presencia calculamos el índice de similitud de Jaccard, para evaluar el grado de semejanza en la composición de especies de la odonatofauna de estas tres zonas (Reial & Vargas 1996).
 |
| figura 2 |
Consideramos que para llevar a cabo este tipo de muestreo, gracias a la tecnología disponible en la actualidad, no es necesaria la captura y manejo de los individuos, lo que podría llegar a perjudicarles si se carece de experiencia (Torralba-Burrial 2015). Fruto de este trabajo de campo es el presente Anuario, en el que se recogen las citas recopiladas entre mayo de 2017 y diciembre de 2018. Durante este período hemos registrado e identificado un total de 334 observaciones válidas de 22 especies de odonatos, que se agrupan en 13 géneros pertenecientes a 6 familias: Calopterygidae, Coenagrionidae, Lestidae, Platycnemididae, Aeshnidae, Libellulidae.
Se ha localizado al menos un ejemplar en el 38% de las 136 cuadrículas de 1 km de lado que engloba el Marquesat. Estos datos representan la presencia de 10 especies nuevas para la zona, y la persistencia de 12 de las anteriormente recopiladas en el BDB; siendo Lestes barbarus y Orthetrum brunneum las dos únicas especies citadas en el BDB que, hasta el momento, no hemos observado (fig. 1).
 |
| Sympetrum fonscolombii |
Sympetrum fonscolombii fue la especie más abundante (30,5% de las observaciones) y la más ampliamente distribuida en el área de estudio (31,6% de las cuadrículas), seguida de S. striolatum (8,7% de las observaciones y 15,4% de las cuadrículas) y Orthetrum chrysostigma (8,7% de las observaciones y 11,8% de las cuadrículas; Fig.2). Además del río Magro, hemos encontrado otros dos hábitats acuáticos que ofrecen oportunidades para la conservación de los odonatos: uno es el Barranc de la Falaguera (Alfarb), que suele mantener algunas pozas inundadas durante la estación seca, y el otro una balsa artificial con agua permanente situada junto al Camí de Real (Llombai), próxima a la cantera del paraje dels Albaidars, que hemos llamado Bassa dels Parotets (Tabla 2).
 |
| Chalcolestes viridis (Lestes viridis) |
Estas diferencias podrían deberse principalmente a las características fisicoquímicas del agua, y al grado de contaminación, ya que la estructura y composición vegetal es muy diferente en los dos hábitats que presentan mayor similitud, que son además los más distanciados entre sí.
En el Mediterráneo occidental se ha observado que hay grandes problemas en la gestión de los recursos hídricos debido a un riego excesivo que no deja de aumentar, provocando la desecación de ríos y arroyos, y representando una amenaza para la odonatofauna, que puede agravarse aún más por los efectos del cambio climático (Riservato et al. 2009).
Algunos estudios realizados en la Península Ibérica proponen el establecimiento de "Zonas de Interés para Odonatos" como herramienta de protección y conservación de la odonatofauna, planteando que estas zonas deberían cumplir al menos uno de los siguientes criterios: que estén ocupadas por especies amenazadas, que presenten especies raras, o que muestren una riqueza superior a 20 especies (Azpilicueta et al. 2007, Sánchez et al. 2009, Sendra et al. 2012).
 |
| tabla 1 |
No obstante, aun tratándose de especies abundantes y ampliamente distribuidas en la Comunitat Valenciana, con excepción de Sympetrum meridionale, es fundamental de cara a afrontar la grave pérdida de biodiversidad ante la que nos encontramos (Ceballos et al. 2015, Ceballos et al. 2017), especialmente de invertebrados (Sánchez-Bayo & Wyckhuys 2019), conservar estas zonas con alta riqueza de especies, que probablemente actúan como hábitats fuente.
Referències:
- Azpilicueta M., Rey C., Docampo F., Rey X.C. & Cordero A. 2007. A preliminary study of biodiversity hotspots for Odonates in Galicia, NW Spain. Odonatologica, 36: 1-12
- Ceballos G, et al. 2015. Accelerated modern human-induced species losses: Entering the sixth mass extinction. Sci Adv 1:e1400253.
- Ceballos G., Ehrlich P.R. & Dirzo R. 2017. Biological annihilation via the ongoing sixth mass extinction signaled by vertebrate population losses and declines. Proceedings of the National Academy of Sciences; p. 201704949.
- Cordero-Rivera A. 2015. El género Ischnura en España y Portugal: guía de identificación a partir de fotografías. Boletín Rola, 6: 37-58.
- Dijsktra, K.-D. B. y Lewington, R. 2014. Guía de campo de las libélulas de España y de Europa. Ediciones Omega. 318 pp.
- Fontana–Bria L., Frago E., Prieto–Lillo E. & Selfa J. 2017. Biogeographic evaluation of the dragonflies and damselflies in the Eastern Iberian Peninsula. Arxius de Miscel·lània Zoològica, 15: 8–29
- Garnika I. & Artika E. 2018. Primeros datos de reproducción confirmadade Anax ephippiger (Burmeister, 1839) (Odonata: Aeshnidae) en País Vasco y Navarra. Munibe, Cienc. nat. 66: 193-201
- Prunier F. et al. 2015. Actualización del inventario provincial de Odonatos de España penínsular e Islas Baleares. Boletín Rola 6: 59-84.
- Real R. & Vargas J.M. 1996. The probabilistic basis of Jaccard's index of similarity. Systematic biology, 45: 380-385.
- Riservato E. et al. 2009. The Status and Distribution of Dragonflies of the Mediterranean Basin. Gland, Switzerland and Malaga, Spain: IUCN. VII + 33 pp
- Sánchez A., Pérez J., Jiménez E. & Tovar C. 2009. Los Odonatos de Extremadura. Consejería de Industria, Energía y Medio Ambiente. 334 pp.
- Sánchez-Bayo F. & Wyckhuys K.A.G. 2019. Worldwide decline of the entomofauna: A review of its drivers. Biological Conservation 232: 8-27
- Sendra I., Marín G. & López A. 2012. Odonatos del Parque Natural “Hoces del Cabriel”(Valencia, España) (Odonata). Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.), 50: 317‒320.
- Torralba-Burrial, A. 2015. Clase Insecta. Orden Odonata. Manual. Revista IDE@ - SEA, 41: 1-22.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
