Biodiversitat del Marquesat: Anuari Odonatològic de la Mancomunitat del Marquesat 2017-2018

L'objectiu d'aquest anuari és sensibilitzar sobre la importància de la conservació del llit i cabal del riu Magre i la seua biodiversitat, així com de la restauració del seu bosc de ribera, mitjançant el foment de l’interés per la conservació de la comunitat d'odonats que l'habiten. A més d'ampliar el coneixement sobre l'odonatofauna present a la Mancomunitat del Marquesat.

Anax imperator

El Magre ha sigut utilitzat des de l'antiguitat per l'ésser humà com a font de recursos i com a via per a l'eliminació de residus, la qual cosa va produir una degradació històrica d'aquest ecosistema fluvial.

En les últimes dècades del segle XX, era un dels rius més contaminats de la conca hidrogràfica del Xúquer, és a dir de tots els rius que desemboquen a la Mediterrània des del Sénia al nord de Castelló, fins al Segura al sud d'Alacant. Malgrat tot, al principi d'aquest segle la majoria de la conca del Magre presentava una qualitat hídrica acceptable (Martinez et al. 2004). Actualment, veure córrer l'aigua pel seu llit i l'abundant riquesa d'espècies que formen part d'aquest ecosistema ens porta a apreciar-lo i valorar-lo encara més.

Brachythemis impartita

Malauradament, encara que no deixa d'haver-hi baladres, jonqueres, bovars i senillars, i alguns arbres riberencs com salzes, tamarits i xops, gran part de la ribera del riu es troba envaïda per la canya, Arundo donax, espècie exòtica invasora que afecta negativament la fauna i flora natives, podent perjudicar profundament a la biodiversitat dels ecosistemes fluvials (Maceda-Veiga et al. 2016).

Per altra banda, la demanda creixent d'aigua per a reg, juntament amb la disminució de les precipitacions ocasionada pel canvi climàtic representen una greu amenaça per al Magre que, de la mateixa manera que altres ecosistemes aquàtics del Mediterrani, podria arribar a dessecar-se si no fem un esforç per conservar-ho (Riservato et al. 2009).

Per descarregar l'Anuari fes clic a la imatge

Entre la fauna associada als medis aquàtics, els odonats, coneguts popularment com a libèl·lules i cavallets del dimoni, són un ordre d'insectes que depenen de l'aigua per a la reproducció, el desenvolupament de les seues larves, i l'obtenció de part del seu aliment. Aquests acròbates alats sempre han provocat una gran fascinació per la seua bellesa i colors, la seua velocitat i destresa de vol, i la seua eficàcia per capturar i controlar altres poblacions d'insectes.

Per aquesta raó, es considera que poden ser utilitzats com a grup paraigües, de manera que la seua protecció automàticament implicaria la protecció d'altres especies que cohabiten amb ells i que passen desapercebudes, així com del medi aquàtic del qual depenen.

A més a més, els odonats poden ser emprats com a bioindicadors de l'estat ecològic dels medis aquàtics i en la gestió de la seua conservació, a causa de la sensibilitat a la qualitat de l'aigua que poden mostrar quan són larves, i a l'estructura de la vegetació de ribera quan són adults, sent apropiats per avaluar els canvis ambientals a curt i llarg termini (Riservato et al. 2009, Sánchez et al. 2009).

Anuario Odonatológico del Marquesat

El Magro ha sido utilizado desde la antigüedad por el ser humano como fuente de recursos y vía de eliminación de residuos, lo que provocó una degradación histórica de este ecosistema fluvial. De hecho, en las últimas décadas del siglo XX era uno de los ríos más contaminados de la cuenca hidrográfica del Júcar, es decir, de todos los ríos que desembocan en el Mediterráneo desde el Cenia en el norte de Castellón, hasta el Segura en el sur de Alicante.

Aeshna mixta

Pese a todo, a comienzos del presente siglo la mayoría de la cuenca del Magro mostraba una calidad hídrica aceptable (Martínez et al. 2004). En la actualidad, ver fluir el agua por su lecho junto a la abundante riqueza de especies que forman parte de este ecosistema, nos lleva a apreciarlo y valorarlo todavía más.

Lamentablemente, aunque en su ribera no deja de haber adelfas, juncos, eneas y carrizales, y algunos árboles ribereños como sauces, tarayes y chopos, gran parte de la misma se encuentra invadida por la caña, Arundo donax, especie exótica invasora que afecta negativamente a la fauna y flora nativas, pudiendo perjudicar profundamente a la biodiversidad de los ecosistemas fluviales (Maceda-Veiga et al. 2016). Por otro lado, la creciente demanda de agua para riego, junto a la disminución de las precipitaciones derivada del cambio climático, representan una grave amenaza para el Magro que, al igual que otros ecosistemas acuáticos del Mediterráneo, podría llegar a desecarse si no hacemos un esfuerzo por conservarlo (Riservato et al. 2009).

Chalcolestes viridis

Entre la fauna asociada a los medios acuáticos, los odonatos, conocidos popularmente como libélulas y caballitos del diablo, son un orden de insectos que dependen del agua para la reproducción, el desarrollo de sus larvas, y la obtención de parte de su alimento.

Estos acróbatas alados siempre han provocado una gran fascinación por su belleza y colorido, su velocidad y destreza de vuelo, y su eficacia para capturar y controlar otras poblaciones de insectos. Por esta razón, se considera que pueden ser utilizados como grupo paraguas, de modo que su protección implicaría automáticamente la protección de otras especies que cohabitan con ellos y pasan más desapercibidas, así como, del medio acuático del que dependen.

Además, los odonatos pueden ser empleados como bioindicadores del estado ecológico de los medios acuáticos y en la gestión de su conservación, debido a la sensibilidad a la calidad del agua que pueden mostrar cuando son larvas, y a la estructura de la vegetación de ribera cuando son adultos, siendo apropiados para evaluar los cambios ambientales a corto y largo plazo .

El objetivo de este anuario es sensibilizar sobre la importancia de la conservación del lecho y el caudal del río Magro y su biodiversidad, así como de la restauración de su bosque de ribera, mediante el fomento del interés por la conservación de la comunidad de odonatos que lo habitan. Además de ampliar el conocimiento sobre la odonatofauna presente en la Mancomunidad del Marquesat.