Biodiversitat del Marquesat: Papallona de l'aire, que important eres!

Mariposa del aire, ¡qué hermosa eres!, Mariposa del aire, dorada y verde.

Luz de candil… Mariposa del aire, quédate ahí, ahí, ahí - Federico García Lorca

En arribar la primavera, una de les sensacions més idíl·liques i evocadores que podem experimentar, és la de trobar-se tirat sota el sol en un prat florit, contemplant el gràcil vol de les papallones, que tenyeixen d'efímeres pinzellades el cel amb les seues delicades danses.

Símbol de bellesa i llibertat, la nostra fascinació per les papallones ens ha deixat un nodrit llegat cultural al llarg de la història. Per exemple, podem trobar-les representant l'ànima humana en atuells funeràries gregues del segle VI aC; o a la deessa grega de l'ànima, Psique, que també solia plasmar-se com a una jove amb ales de papallona. De fet, Psique i el seu marit Eros, el déu de l'amor amb ales d'au, han inspirat nombroses obres d'art en diverses èpoques, com a al·legoria de la unió de l'amor i l'ànima, o de l'amor salvant a l'ànima (1,2).

Psi (Ѱ)

En aquest sentit, el símbol que representa la psicologia, la lletra grega Psi (Ψ), és també una papallona, doncs s'associava amb la paraula 'Psiqué' que significava papallona. El seu origen sembla estar relacionat amb la creença grega que en morir l'ànima abandonava el cos en forma de papallona, de manera que el terme passà a emprar-se amb el significat d'ànima o ment (3,4,5).

Així doncs, el seu valor estètic i el seu cicle biològic de transformació, les ha inclòs en nombroses obres artístiques i literàries, poesies, contes, cançons i fins i tot en el llenguatge, amb expressions com "tenir papallones a l'estómac". A més de convertir-les en una activitat en auge de turisme de natura, i un important recurs educatiu d'acostament a processos naturals com la metamorfosi, i en el cas d'algunes espècies, també de fenòmens com el mimetisme o la migració (6,7,8,9).

A banda del seu llegat cultural, les papallones constitueixen bona part del nostre patrimoni natural. L'ordre Lepidoptera compta amb més de 157.000 espècies descrites en tot el planeta, distribuïdes en 133 famílies, de les quals unes 9.865 espècies es troben a Europa.

D'elles, unes 4.917 espècies, repartides en 83 famílies, estarien presents a la península Ibèrica (9). Les popularment conegudes com a papallones, o papallones diürnes, representarien una petita proporció (7%) formada per 6 famílies: Hesperiidae, Riodinidae, Lycaenidae, Nymphalidae, Papilionidae i Pieridae, que integren a les 233 espècies registrades fins al moment a la península Ibèrica i Balears (8,9,10).

Des del punt de vista ecològic, els lepidòpters juguen un paper crucial en els ecosistemes, ja que actuen com a pol·linitzadors i font d'aliment d'altres espècies (6,7). A més a més, al costat d'altres pol·linitzadors silvestres, poden ser el doble d'eficaços pol·linitzant els cultius que les abelles domèstiques, millorant el rendiment, la qualitat i la vida útil de les collites quan actuen en conjunt (11,12,13).

Finalment, els lepidòpters són uns excel·lents bioindicadors. Tant del canvi climàtic, donada la seua gran sensibilitat i ràpida resposta a les variacions climàtiques en termes de distribució, abundància i canvis en la seua fenologia; com de la vegetació, usos del sòl i biodiversitat, pel fet que cada espècie sol estar lligada a unes determinades espècies vegetals (14,15).

Fa ja deu anys la Butterfly Conservation Europe va descriure de forma resumida les múltiples raons per les quals és important la conservació dels lepidòpters, i 29 anys que es va iniciar el programa de seguiment de papallones Butterfly Monitoring Scheme, BMS, en què Espanya participa des de 1994 gràcies al programa que es va iniciar a Catalunya, el Catalan Butterfly Monitoring Scheme, CBMS (6,16). En 2008 es va incorporar també al BMS el País Basc i l'Associació ZERYNTHIA. Aquesta associació ha estés la xarxa de seguiment a Cantàbria, Tenerife, Aranguren a Navarra i Ontinyent a València (17,18).

Mariposa del aire, qué importante eres!

Mariposa del aire, ¡qué hermosa eres!, Mariposa del aire, dorada y verde.

Luz de candil… Mariposa del aire, quédate ahí, ahí, ahí - Federico García Lorca

Al llegar la primavera, una de las sensaciones más idílicas y evocadoras que podemos experimentar, es la de encontrarse echado bajo el sol en un prado florido, contemplando el grácil vuelo de las mariposas, tiñendo de efímeras pinceladas el cielo con sus delicadas danzas.

Símbolo de belleza y libertad, nuestra fascinación por las mariposas nos ha dejado un nutrido legado cultural a lo largo de la historia. Por ejemplo, las podemos encontrar representando el alma humana en vasijas funerarias griegas del siglo VI a.C.; o a la diosa del alma, Psique, que también solía plasmarse como una joven con alas de mariposa (1).

De hecho, Psique y su esposo Eros, el dios del amor con alas de ave, han inspirado numerosas obras de arte en diversas épocas, como alegoría de la unión del amor y el alma, o del amor salvando al alma (1,2).

Psi (Ѱ)

Del mismo modo, el símbolo que representa a la psicología, la letra griega Psi (Ψ), es también una mariposa, pues se asociaba con la palabra ‘Psiqué’ que significaba mariposa. Su origen parece estar relacionado con la creencia griega de que al morir el alma abandonaba el cuerpo en forma de mariposa, por lo que el término pasó a usarse con el significado de alma o mente (3,4,5).

Así pues, su valor estético y su ciclo biológico de transformación, las ha incluido en numerosas obras artísticas y literarias, poesías, cuentos, canciones e incluso en el lenguaje, con expresiones como “sentir mariposas en el estómago”. Además de convertirlas en una actividad en auge de turismo de naturaleza, y un importante recurso educativo de acercamiento a procesos naturales como la metamorfosis, y en el caso de algunas especies, también de fenómenos como el mimetismo o la migración (6,7,8,9).

A parte del legado cultural, las mariposas constituyen buena parte de nuestro patrimonio natural. El orden Lepidoptera cuenta con más de 157.000 especies descritas en todo el planeta, distribuidas en 133 familias, de las que unas 9.865 especies se encuentran en Europa. De ellas, unas 4.917 especies, repartidas en 83 familias, estarían presentes en la península Ibérica (9). Las popularmente conocidas como mariposas, o mariposas diurnas, representarían una pequeña proporción (7%) formada por 6 familias: Hesperiidae, Riodinidae, Lycaenidae, Nymphalidae, Papilionidae y Pieridae, que integran a las 233 especies registradas hasta el momento en la península Ibérica y Baleares (8,9,10).

Desde el punto de vista ecológico, los lepidópteros juegan un papel crucial en los ecosistemas, ya que actúan como polinizadores y fuente de alimento de otras especies (6,7). Además, junto a otros polinizadores silvestres, pueden ser el doble de eficaces polinizando los cultivos que las abejas domésticas, mejorando el rendimiento, la calidad y la vida útil de las cosechas cuando actúan en conjunto (11,12,13).

Por último, señalar que los lepidópteros son también unos excelentes bioindicadores. Tanto del cambio climático, dada su gran sensibilidad y rápida respuesta a las variaciones climáticas en términos de distribución, abundancia y cambios en su fenología; como de la vegetación, usos del suelo y biodiversidad, debido a que cada especie suele estar ligada a unas determinadas especies vegetales (14,15).

Hace ya diez años la Butterfly Conservation Europe describió de forma resumida las múltiples razones por las que es importante la conservación de los lepidópteros, y 29 años que comenzó el programa de seguimiento de mariposas Butterfly Monitoring Scheme, BMS, en el que España participa desde 1994 gracias a un programa que se inició en Cataluña, el Catalan Butterfly Monitoring Scheme, CBMS (6,16). En 2008 se incorporó también al BMS el País Vasco y la Asociación ZERYNTHIA. Esta asociación ha extendido la red de seguimiento a Cantabria, Tenerife, Aranguren en Navarra y Ontinyent en Valencia (17,18).