Nova espècie de Papallona Diürna al Marquesat: Tomares ballus

Fílum: Arthropoda/ Classe: Insecta

Ordre: Lepidoptera/ Família: Lycaenidae

Tomares ballus, Fabricius 1787
Coure verdet; Cardenillo

El mes de març passat, abans del confinament pel coronavirus, durant un passeig pel barranc de La Falaguera vam observar unes papallones pertanyents a una espècie que encara no havia estat citada en El Marquesat. Es tractava del Coure verdet, Tomares ballus, de manera que el llistat de Papallones Diürnes del Marquesat, publicat el 30 de desembre de 2019, passa a tindre ara un total de 45 espècies.

Tomares ballus

Es tracta d'una espècie endèmica del mediterrani occidental, de la família Lycaenidae, que es distribueix pel Magreb, península Ibèrica i sud-est de França. En la Comunitat Valenciana es troba distribuïda per les zones muntanyenques de les tres províncies, entre els 80 m d'altura a la Serra Gelada (Alacant) i els 1.200 m en Vistabella (Castelló), però en llocs aïllats entre si i caracteritzats per contenir prats xicotets mesclats amb altres plantes, especialment amb lleguminoses, de les quals s'alimenten les seues larves. És una espècie primaveral i univoltina, es a dir que té una generació a l'any, des de març fins a mitjan maig (1), la resta de l'any les pupes es troben en diapausa obligada (2).

La diapausa és una estratègia comuna de latència exhibida per moltes espècies d'invertebrats, que és mitjançada per neurohormones, factors ambientals i regulació molecular, i consisteix en la reducció de l'activitat i morfogènesi i en l'augment de la resistència a les condicions ambientals desfavorables, la qual cosa els permet sobreviure a períodes recurrents de temperatures extremes i/o escassetat d'aliments (2), generalment dura un hivern.

En moltes espècies de papallones s'ha descrit la diapausa perllongada, que dura més d'un hivern, i sembla ser una adaptació a ambients impredictibles i a la fluctuació en la disponibilitat de recursos. En un experiment de laboratori realitzat amb 149 pupes de Tomares ballus de Sierra Morena, es va observar que el primer any van emergir 68 adults, mentre que al seté el total d'adults emergits va ser de 140. Basant-se en els resultats obtinguts, els autors estimen que la diapausa perllongada d'aquesta espècie pot superar els deu anys. En l'article publicat, els autors discuteixen el valor d'aquesta adaptació enfront dels efectes de la impredictibilitat del clima advers, la competència intragremial, els parasitoides i els canvis en la qualitat de l'hàbitat (2).

Leptotes pirithous

Actualment, es desconeix el senyal que desencadena la terminació de la diapausa, encara que segons sembla, les condicions climàtiques, la temperatura, el fotoperíode i la humitat no estan implicades.

Respecte a la competència intragremial, és a dir entre espècies de papallones diürnes, els autors argumenten que pot ser degut al fet que els ous i les larves de Tomares ballus es troben en les mateixes inflorescències de la planta nutrícia i durant el mateix període de temps, que les de Leptotes pirithous i Lampides boeticus. Encara que el Coure verdet pon els ous abans, el desenvolupament larval és més lent, el que implica que coincidisquen en el temps, per la qual cosa són atacades i menjades per les larves de les altres dues papallones. Els efectes d'aquesta competència s'accentuen quan l'abundància d'aquestes altres dues espècies augmenta amb l'arribada d'exemplars migrants (2).

 Nueva especie de Mariposa Diurna en El Marquesat: Tomares ballus

A principios de marzo, durante un paseo por el barranco de la Falaguera previo al confinamiento por el coronavirus, observamos unas mariposas pertenecientes a una especie que no había sido citada hasta la fecha en El Marquesat. Se trataba del Cardenillo, Tomares ballus, por lo que el registro de Mariposas Diurnas del Marquesat, publicado el 30 de diciembre de 2019, ha pasado a contar con un total de 45 especies.

Tomares ballus

Se trata de una especie endémica del mediterráneo occidental, perteneciente a la familia Lycaenidae, cuya distribución abarca el Magreb, la península Ibérica y el sureste de Francia. En la Comunitat Valenciana se encuentra distribuida por las zonas montañosas de las tres provincias, entre los 80 m de altitud en la Serra Gelada (Alicante), y los 1.200 m en Vistabella (Castellón; Fig.1), aunque en lugares aislados entre sí y caracterizados por contener pequeños prados mezclados con otras plantas, especialmente leguminosas, de las que se alimentan sus larvas. 

Es una especie primaveral y univoltina, es decir que tiene una única generación anual, desde marzo hasta mediados de mayo (1), el resto del año la pupas se encuentra en diapausa obligada. La diapausa es una estrategia común de latencia exhibida por muchas especies de invertebrados, que está mediada por neurohormonas, factores ambientales y regulación molecular, y consiste en la reducción de la actividad y la morfogénesis, y el aumento de la resistencia a condiciones ambientales desfavorables, permitiéndoles sobrevivir a periodos recurrentes de temperaturas extremas y/o escasez de alimentos (2), generalmente dura un invierno.

En muchas especies de mariposas se ha descrito la diapausa prolongada, que dura más de un invierno, y parece ser una adaptación a ambientes impredecibles y a la fluctuación de la disponibilidad de recursos. En un experimento realizado con 149 pupas de Tomares ballus de Sierra Morena, se observó que en el primer año emergieron 68 adultos, mientras que en el séptimo el total de adultos emergidos fue de 140. En base a los resultados obtenidos, los autores estiman que la diapausa prolongada de esta especie puede superar los 10 años.

Lampides boeticus

En el artículo publicado, discuten el valor de esta adaptación frente a los efectos de la impredecibilidad de un clima adverso, la competencia intragremial, los parasitoides y los cambios en la calidad del hábitat. Actualmente, se desconoce la señal que desencadena el final de la diapausa, aunque parece ser que las condiciones climáticas, la temperatura, el fotoperiodo y la humedad no estarían implicadas.

Respecto a la competencia intragremial, es decir entre especies de mariposas diurnas, los autores argumentan que puede deberse a que los huevos y las larvas de T. ballus se encuentran en las mismas inflorescencias de la planta nutricia y durante el mismo periodo de tiempo, que las de Leptotes pirithous y  Lampides boeticus.  Aunque el Cardenillo realiza la puesta antes, el desarrollo larval es más lento, lo que implica que coincidan en el tiempo, por lo que son atacadas y comidas por las larvas de las otras dos mariposas. Los efectos de esta competencia se acentúan cuando la abundancia de estas dos especies aumenta con la llegada de ejemplares migrantes (2).

Tomares ballus

Referències: 

1. Montagud, S. & Garcia J.A. 2010. Mariposas diurnas de la Comunitat Valenciana : (Papilionoidea & Hesperioidea). Colección Biodiversidad, 17. Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana.Valencia. 472 pp.
2. Obregón,R., Fernández Haeger, J. & Jordano, D. 2017. Adaptive significance of the prolonged diapausein the western Mediterranean lycaenid butterfly Tomares ballus (Lepidoptera:Lycaenidae).  Eur. J. Entomol. 114:133–139.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Papallones Diürnes del Marquesat

Les papallones diürnes, amb prop de 19.000 espècies descrites en tot el planeta, representen al voltant del 12% dels lepidòpters coneguts actualment. Es troben englobades en la superfamília Papilionoidea, que comprén 7 famílies, de les quals 6 són presents a Europa, a on compten amb un total de 496 espècies repartides en 110 gèneres (1,2). Espanya, amb 255 espècies registrades fins al moment, algunes de recent descobriment, com Spialia rosae, o reclassificació, com Iphiclides feisthamelii (3,4), és un dels països amb major diversitat de papilionoideos de la Unió Europea. D'elles, 234 espècies estan presents a la península Ibèrica i Balears, 18 les trobem únicament en Canàries, 2 a Ceuta i 1 a Melilla (5,6).

Papallona reina, Macaón, Papilio machaon

A la Comunitat Valenciana comptem, almenys, amb el 70% (n=159) de les espècies presents a la península Ibèrica i Balears, estant la seua presència i distribució determinada principalment per les característiques físiques i naturals dels diferents hàbitats creats per les serres i massissos muntanyencs (7). Respecte a la Mancomunitat del Marquesat, realitzàrem una recerca bibliogràfica i l'única informació que vam poder trobar es va limitar a 3 cites recopilades al Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana (BDB). 

A fi d'ampliar aquesta informació i conéixer la riquesa i distribució de les papallones diürnes del Marquesat, vam iniciar un registre d'observacions el maig de 2017, que compta en l'actualitat amb un total de 591 cites de 44 espècies (Taula 1). Aquest tipus d'inventaris sol ser útil perquè queda registrat el valor real observat de la riquesa d'espècies i permet determinar l'àrea de distribució de cadascuna d'elles, el que resulta necessari per a identificar àrees de major diversitat, determinar l'estat de conservació de les espècies presents, o documentar canvis en la seua distribució (7,8).

Blaveta comuna, Ícaro, Polyommatus icarus

De la mateixa manera que a la caracterització de l'odonatofauna de la zona, la determinació dels individus s'ha realitzat mitjançant captures fotogràfiques i guies lepidopterológiques (7), descartant les cites dels exemplars que no van poder identificar-se. Considerem que la tecnologia disponible en l'actualitat permet realitzar aquest tipus de mostreig, que ofereix una determinació fiable en la major part dels casos evitant la captura i manipulació dels exemplars, el que els podria afectar si es manca d'experiència. 

Com a resultat, a la Taula 1 es presenta la primera relació d'espècies de papallones diürnes presents al Marquesat. En la lepidopterofauna del Marquesat es troben representades totes les famílies de papallones diürnes presents a Europa (7,8), amb excepció de la família Riodinidae, que compta a Europa amb una única espècie, Hamearis lucina, que a la Comunitat Valenciana apareix escassament representada, estant registrada únicament a Castielfabib, Vilafranca del Cid i Castell de Cabres, segons les dades recopilades al BDB. 

Taula 1. Relació d'espècies observades en la Mancomunitat del Marquesat des de maig de 2017 fins a desembre de 2019. Per cada espècie s'indica el nombre de generacions anuals (voltinisme: 1=univoltina, dues=bivoltina, o diverses=polivoltina; 7), els mesos en què ha estat observada (període) i el nombre d'observacions (cites). 

Les 44 espècies registrades representen més de la quarta part de les espècies de la Comunitat Valenciana (27,7%), i prop de la cinquena part (18,9%) de les de la península Ibèrica i Balears. Cal destacar la presència de Pseudophilotes panoptes, que, tot i no estar amenaçada, és un endemisme ibèric (11). De la mateixa manera, la recent confirmació d'Iphiclides feisthamelii com a espècie també la fa destacable, ja que la seua àrea de distribució en l'àmbit europeu es restringeix pràcticament a la península Ibèrica (1,4,12).

 Mariposas diurnas del Marquesat

Sageta negra, Veloz de las Rieras, Gegenes nostrodamus

Las mariposas diurnas, con cerca de 19.000 especies descritas en todo el planeta, representan alrededor del 12% de los lepidópteros conocidos actualmente. Se encuentran englobadas en la superfamilia Papilionoidea, que comprende 7 familias, de las que 6 están presentes en Europa, dónde cuentan con un total de 496 especies repartidas en 110 géneros (1,2). España, con 255 especies registradas hasta el momento, algunas de reciente descubrimiento, como Spialia rosae, o reclasificación, como Iphiclides feisthamelii (3,4), es uno de los países con mayor diversidad de papilionoideos de la Unión Europea. De ellas, 234 especies están presentes en la península Ibérica y Baleares, 18 las encontramos únicamente en Canarias, 2 en Ceuta y 1 en Melilla (5,6). 

Reina zebrada, Chupaleches, Iphiclides feisthamelii

En la Comunitat Valenciana contamos, al menos, con el 70% (n=159) de las especies presentes en la península Ibérica y Baleares, estando su presencia y distribución determinada principalmente por las características físicas y naturales de los diferentes hábitats creados por las sierras y macizos montañosos (7). Respecto a la Mancomunitat del Marquesat, realizamos una búsqueda bibliográfica y la única información que pudimos encontrar se limitó a 3 citas recopiladas en el Banco de Datos de Biodiversidad de la Generalitat Valenciana (BDB). 

En base a ampliar esta información y conocer la riqueza y distribución de las mariposas diurnas del Marquesat, iniciamos un registro de observaciones en mayo de 2017, que cuenta en la actualidad con un total de 591 citas de 44 especies (Tabla 1). Este tipo de inventarios suele ser útil porque queda registrado el valor real observado de la riqueza de especies y permite determinar el área de distribución de cada una de ellas, lo que resulta necesario para identificar áreas de mayor diversidad, determinar el estado de conservación de las especies presentes, o documentar cambios en su distribución (7,8). 

Murri de la pimpinella, Sertolio, Spialia sertorius

Al igual que en la caracterización de la odonatofauna de la zona, la determinación de los individuos se ha realizado mediante capturas fotográficas y guías lepidopterológicas (7), descartando las citas de los ejemplares que no pudieron identificarse. Consideramos que la tecnología disponible en la actualidad permite realizar este tipo de muestreo, que ofrece una determinación fiable en la mayor parte de los casos evitando la captura y manipulación de los ejemplares, lo que podría afectarles si se carece de experiencia.

Como resultado, en la Tabla 1 se presenta la primera relación de especies de mariposas diurnas presentes en el Marquesat. En la lepidopterofauna del Marquesat se encuentran representadas todas las familias de mariposas diurnas localizadas en Europa (9,10), con excepción de la familia Riodinidae, que cuenta en Europa con una única especie, Hamearis lucina, que en la Comunitat Valenciana aparece escasamente representada, habiendo sido observada únicamente en Castielfabib, Villafranca del Cid y Castell de Cabres, según los datos recopilados en el BDB.

Tabla 1. Relación de especies observadas en la Mancomunitat del Marquesat desde mayo de 2017 hasta diciembre de 2019. Para cada especie se indica el número de generaciones anuales (voltinismo: una=univoltina, dos=bivoltina, o varias=polivoltina; 7), los meses en los que ha sido observada (periodo), y el número de observaciones registradas (citas).

Las 44 especies registradas representan más de la cuarta parte de las especies de la Comunitat Valenciana (27,7%), y cerca de la quinta parte (18,8%) de las especies referidas en la península Ibérica y Baleares. Hay que destacar la presencia de Pseudophilotes panoptes, que, pese a no estar amenazada, es un endemismo ibérico (11). De igual modo, la reciente confirmación de Iphiclides feisthamelii como especie también la hace destacable, puesto que su área de distribución en el ámbito europeo se restringe prácticamente a la península Ibérica (1,4,12).

Blaveta de la farigola, Abencerraje ibérico, Pseudophilotes panoptes

Referències: 

1. Wiemers M, et al. 2018. An updated checklist of the European Butterflies (Lepidoptera, Papilionoidea). ZooKeys 81: 9–45.
2. Heikkilä, M. et al.2012. Cretaceous origin and repeated tertiary diversification of the redefined butterflies, Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences 279 (1731): 1093-1099,  doi:10.1098/rspb.2011.1430
3.  Hernández‐Roldán J.L. et al. 2016. Integrative analyses unveil speciation linked to host plant shift in Spialia butterflies. Molecular Ecology, 25, 17: 4267-4284.
4. Gaunet, A. et al. 2019. Two consecutive Wolbachia‐mediated mitochondrial introgressions obscure taxonomy in Palearctic swallowtail butterflies (Lepidoptera,Papilionidae). Zoologica Scripta, 48: 507-519.
5. Monasterio, Y. et al. 2019. Presencia de Zerynthia (Zerynthia) africana africana y Anthocharis belia belia (Lepidoptera, Papilionoidea) en la Ciudad Autónoma de Ceuta (norte de África). Boletín S.E.A., 64: 295–298.
6. Nuestras especies. Asociación Zerynthia
7. Montagud, S. & Garcia J.A. 2010. Mariposas diurnas de la Comunitat Valenciana : (Papilionoidea & Hesperioidea). Colección Biodiversidad, 17. Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana.Valencia. 472 pp.
8. García-Barros, E. et al. 2004. Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibérica e islas Baleares (Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea).Monografías S.E.A., vol. 11. Zaragoza. 228 pp.
9.  Fauna Europaea: Papilionoidea
10. Van Swaay, C., Cuttelod, A., Collins, S., Maes, D., López Munguira, M., Šašić, M., Settele, J., Verovnik, R., Verstrael, T., Warren, M., Wiemers, M. and Wynhof, I. 2010. European Red List of Butterfies. Luxembourg: Publications Office of the European Union.
11. Numa, C et al. 2016. The status and distribution of Mediterranean butterflies. IUCN,Malaga, Spain. x + 32 pp.
12. Descubren que la mariposa podalirio de la península ibérica es una especiedistinta a la europea. Parc Científic de la Universitat de València.
13. Catalan Butterfly Monitoring Scheme - CBMS

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons