Fílum: Chordata/ Classe: Aves
Ordre: Pelecaniformes/ Família: Threskiornithidae
Plegadis falcinellus, Linnaeus 1766
Picaport, Capó Reial; Morito ComúnPlegadis falcinellus, Linnaeus 1766
El passat dia 15 d'abril censàrem el dormidor d'ardeids del riu Magre i el resultat ens va sorprendre gratament, entre altres coses perquè no ens ho esperàvem. Encara que portem tres o quatre anys veient per aquesta època grups xicotets de Picaports, Plegadis falcinellus, volant o menjant en els voltants del riu, no ens imaginàvem que es quedaren a passar la nit al dormidor.
Plegadis falcinellus
|
Són de color fosc, amb el coll llarg i el bec llarg i corbat cap avall. Normalment s'alimenten en grup, caminant sobre zones embassades o enfangades on capturen crustacis, insectes, peixos i granotes. L'àrea on es reprodueix és àmplia i discontínua: des del sud d'Europa, Àfrica i Madagascar fins al centre i sud d'Àsia, Filipines, Sulawesi i Java; el sud de Nova Guinea i Austràlia; i la costa atlàntica d'Amèrica del Nord fins a les Antilles i la costa de Veneçuela (2).
A Espanya, va ser exterminat com a reproductor a principis del segle XX. L'última cita de reproducció va ser a les maresmes del Guadalquivir el 1958, i no va tornar a observar-se la seua nidificació fins que el 1993 van criar dues parelles a l'Albufera de València (3). A partir d'aquest moment la situació es reverteix a poc a poc i, actualment, nidifica al sud i l'est peninsular. A la Comunitat Valenciana, es reprodueix des de les salines de Santa Pola fins a la marjal d'Almenara, sent al Parc Natural de l'Albufera a on es donen les majors concentracions, ja que hivernen aproximadament uns 4000 individus i nidifiquen unes 400 parelles.
La reproducció ocorre des d'abril a juliol i nidifiquen en colònies localitzades en zones palustres, barrejats amb ardeids. La posta consta de 3 a 6 ous verd blavosos, la incubació dura 21 dies i va a càrrec de tots dos progenitors (4).
En aquests dies, al capvespre, el contrast de colors quan arriben els grups d'Esplugabous i Picaports, així com en les baralles per ocupar els millors llocs, és un espectacle preciós del qual ens sentim privilegiats que passe en aquest paratge del Marquesat. De fet, al llarg de tot el recorregut del riu Magre (130 km), des del seu naixement a la Serra de Mira (límit entre Conca i València), fins a la seua desembocadura en el riu Xúquer (al terme municipal d'Algemesí), ara com ara, no es coneix un altre dormidor d'aquest tipus, ni tan sols d'ardeids o Picaports exclusivament. Tampoc es coneix un altre dormidor a la resta de la comarca de la Ribera Alta, tot i que donada la proximitat a l'Albufera no es descarta que puga haver-hi un altre similar al que n'hi ha en aquest meandre del riu Magre.
En Blanco y Negro, el Morito en el río Magro
Plegadis falcinellus
|
Contabilizamos un total de 322 Garcillas Bueyeras y 181 ejemplares de Morito compartiendo el cañar de Arundo donax próximo al azud Vell (Alfarb). El Morito es una especie que pertenece a la familia Threskiornithidae y se encuentra dentro de la subfamilia conocida popularmente como Ibis. Es por ello que el dormidero ha dejado de ser exclusivamente de ardeidas para pasar a ser un dormidero de pelecaniformes, orden al que pertenecen tanto las ardeidas como los ibis (1).
Son de color oscuro, con el cuello largo y el pico largo y curvado hacia abajo. Normalmente se alimentan en grupo, caminando sobre zonas encharcadas o embarradas en las que suelen capturar crustáceos, insectos, peces y ranas. El área donde se reproduce es amplia y discontinua: desde el sur de Europa, África y Madagascar hasta el centro y sur de Asia, Filipinas, Sulawesi y Java; el sur de Nueva Guinea y Australia; y desde la costa atlántica de Norteamérica hasta las Antillas y la costa de Venezuela (2).
La reproducción tiene lugar desde abril a julio. Nidifican en colonias ubicadas en zonas palustres, mezclados con ardeidas. La puesta consta de 3 a 6 huevos verde azulados, que son incubados por ambos progenitores durante 21 días (4).
En estas fechas, al atardecer, el contraste de colores cuando llegan los grupos de Garcillas Bueyeras y Moritos, y en las peleas por ocupar los mejores sitios, es un espectáculo precioso del que nos sentimos privilegiados de poder contemplar en este paraje del Marquesat. De hecho, a lo largo de todo el recorrido del río Magro (130 km), desde su nacimiento en la Sierra de Mira (límite entre Cuenca y Valencia), hasta su desembocadura en el río Júcar (en el término municipal de Algemesí), no se conoce hasta la fecha otro dormidero de este tipo, ni tan siquiera de ardeidas o moritos exclusivamente. Tampoco se conoce otro dormidero en el resto de la comarca de la Ribera Alta, aunque dada la cercanía a la Albufera no se descarta que pueda haber alguno similar al de este meandro del río Magro.
Referències:
1. Clements, J.F.,
T.S. Schulenberg, M.J. Iliff, B.L. Sullivan & C.L. Wood. 2009. The Clements
checklist of birds of the world: Version 6.4
2. Matheu, E., delHoyo, J., Kirwan, G.M., Garcia, E.F.J. & Boesman, P. 2018. Glossy Ibis(Plegadis falcinellus). In: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie,D.A. & de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. LynxEdicions, Barcelona. (retrieved from https://www.hbw.com/node/52775 on 9 May2018).
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada