Entre les espècies que integren la flora que habita al Marquesat es troba l'anagall o morró, Anagallis arvensis, una planta anual de port baix (8-40 cm) que sol florir entre febrer i juny. Aquesta herbàcia de tiges quadrangulars i fulles triangulars oposades per parells, mostra unes belles floretes de color blau o taronja, amb un anell purpuri a la gola i estams amb vellositat purpúria (1,2,3).
 |
Anagallis arvensis
|
La gran variabilitat que pot presentar en el color i grandària de la corol·la, així com, en la forma i grandària de les fulles, ha propiciat que s'hagen descrit diverses varietats, tot i que, segons sembla, la majoria no tenen valor taxonòmic. No obstant això, cal assenyalar que anàlisis filogenètics recents situen al gènere Anagallis dins del gènere Lysimachia, per la qual cosa s'ha proposat Lysimachia arvensis com a nom nou per a aquesta espècie (2,4).
Sol ocupar camps de conreu, herbassars, vores de camins, cunetes i dunes al llarg de la seua àrea de distribució, que s'estén per Europa, Àsia occidental i nord d'Àfrica. A més a més està present a Amèrica, Austràlia, i altres regions del continent asiàtic i africà, a on ha estat introduïda. A la península Ibèrica es troba àmpliament distribuïda per tot el territori (1,2,3,5).
Planta Medicinal. El seu contingut en heteròsids, triterpens i tanins va propiciar la seua utilització tradicional com antifúngic, antiviral i cicatritzant d'ús tòpic, principalment en el tractament de micosis cutànies i Herpes Zòster. No obstant això, es tracta d'una planta tòxica a causa de la presència de saponòsids, especialment les arrels, que contenen ciclamina, i les llavors; per la qual cosa convé no tocar-la ni ingerir-la (6,7).
Sol ocupar camps de conreu, herbassars, vores de camins, cunetes i dunes al llarg de la seua àrea de distribució, que s'estén per Europa, Àsia occidental i nord d'Àfrica. A més a més està present a Amèrica, Austràlia, i altres regions del continent asiàtic i africà, a on ha estat introduïda. A la península Ibèrica es troba àmpliament distribuïda per tot el territori (1,2,3,5).
Planta Medicinal. El seu contingut en heteròsids, triterpens i tanins va propiciar la seua utilització tradicional com antifúngic, antiviral i cicatritzant d'ús tòpic, principalment en el tractament de micosis cutànies i Herpes Zòster. No obstant això, es tracta d'una planta tòxica a causa de la presència de saponòsids, especialment les arrels, que contenen ciclamina, i les llavors; per la qual cosa convé no tocar-la ni ingerir-la (6,7).
 |
Font de la imatge: Cambrian Comics
|
Història. Més enllà de la ficció, el nom d'aquest personatge literari, i per tant, el d'aquesta planta, s'ha utilitzat per al·ludir a veritables herois de carn i ossos, que van salvar milers de persones durant la Segona Guerra Mundial. Així, la història del Reverend escocés Donald Caskie, es va publicar sota el títol «The Tartan Pimpernel» fent referència al tartà (teixit tradicional escocés); la del periodista novaiorqués Varian Fry com «The American Pimpernel»; i la del sacerdot irlandés Monsignor Hugh O'Flaherty com «The Scarlet Pimpernel of the Vatican». En aquesta línia, part de la biografia del diplomàtic suec Harald Edelstam, que va salvar a moltes persones tant durant la Segona Guerra Mundial com després del cop d'estat d'Augusto Pinochet a Xile, ha estat portada al cinema amb el títol «The Black Pimpernel», sobrenom amb el qual se li coneixia durant la guerra (8,9,10,11). D'altra banda, aquest mateix nom és el que utilitzava la premsa per a referir-se a Nelson Mandela durant la lluita contra l'apartheid, per la seua capacitat per a eludir a les autoritats. De fet, diverses publicacions sobre la seua vida el contenen en el títol, com l'assaig «Nelson Mandela: The Black Pimpernel» o el còmic «The Black Pimpernel» (12,13,14).
Una de
Superhéroes: Anagallis arvensis
 |
Anagallis arvensis
|
La gran variabilidad que puede presentar en el color y tamaño de la corola, así como, la forma y tamaño de las hojas, ha propiciado que se hayan descrito diversas variedades, aunque, según parece, la mayoría carecen de valor taxonómico. No obstante, hay que señalar que análisis filogenéticos recientes sitúan al género Anagallis dentro del género Lysimachia, por lo que se ha propuesto Lysimachia arvensis como nuevo nombre para esta especie (2,4).
 |
Anagallis arvensis
|
Planta Medicinal. Su contenido en heterósidos, triterpénios y taninos propiciaron su utilización tradicional como antifúngico, antiviral y cicatrizante de uso tópico, principalmente en el tratamiento de micosis cutáneas y Herpes de Zóster. Sin embargo, se trata de una planta tóxica debido a la presencia de saponósidos, especialmente las raíces, que contienen ciclamina, y las semillas; por lo que conviene no tocarla ni ingerirla (6,7).
 |
Font de la imatge: The Scarlet Pimpernel (musical)
|
Historia. Más allá de la ficción, el nombre de este personaje literario, y por ende, el de esta planta, se ha utilizado para aludir a verdaderos héroes de carne y hueso, que salvaron a miles de personas durante la Segunda Guerra Mundial. Así, la historia del Reverendo escocés Donald Caskie, se publicó bajo el título «The Tartan Pimpernel» haciendo referencia al tartán (tela tradicional escocesa); la del periodista neoyorquino Varian Fry como «The American Pimpernel»; y la del sacerdote irlandés Monsignor Hugh O'Flaherty como «The Scarlet Pimpernel of the Vatican».
En esta línea, parte de la biografía del diplomático sueco Harald Edelstam, que salvó a muchas personas tanto durante la Segunda Guerra Mundial como tras el golpe de estado de Augusto Pinochet en Chile, ha sido llevada al cine con el título «The Black Pimpernel», apodo con el que se le conocía durante la guerra (8,9,10,11). Por otro lado, este mismo nombre es el que utilizaba la prensa para referirse a Nelson Mandela durante la lucha contra el apartheid, debido a su capacidad para eludir a las autoridades. De hecho, diversas publicaciones sobre su vida lo contienen en el título, como el ensayo «Nelson Mandela: The Black Pimpernel» o el comic «The Black Pimpernel» (12,13,14).
Referències:
1. Anagallis arvensis L. Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears
3. Figuerola R., Peris J.B. y Stübing G. 1988. Murajes, Murrons, Anagallis arvensis L. En Guía de las Flores Silvestres de la Comunidad Valenciana. Consorci d'Editors Valencians, S.A. (Mestral libros).Pag: 304
6. Peris J.A., Stübing G. y Figuerola R. 1991. Murajes, Murrons, Anagallis arvensis L. En Guía de las Plantas Medicinales de la Comunidad Valenciana. Las Provincias. Pag: 254
7. Soberón J.R. et al. 2017. Antifungal activity and cytotoxicity of extracts and triterpenoid saponins obtained from the aerial parts of Anagallis arvensis L. Journal of Ethnopharmacology, 203: 233-240
7. Soberón J.R. et al. 2017. Antifungal activity and cytotoxicity of extracts and triterpenoid saponins obtained from the aerial parts of Anagallis arvensis L. Journal of Ethnopharmacology, 203: 233-240
8. Wikipedia: The Scarlet Pimpernel
9.Who was the Scarlet Pimpernel?
10. American Pimpernel: The Man Who Saved the Artists on Hitler's Death List
11. The Black Pimpernel
12. CNN: Nelson Mandela: 10 surprising facts you probably didn't know
13. Nelson Mandela: The Black Pimpernel
14. The Black Pimpernel
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
9.Who was the Scarlet Pimpernel?
10. American Pimpernel: The Man Who Saved the Artists on Hitler's Death List
11. The Black Pimpernel
12. CNN: Nelson Mandela: 10 surprising facts you probably didn't know
13. Nelson Mandela: The Black Pimpernel
14. The Black Pimpernel
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada