Cal no sacrificar els nostres aqüífers. Tot i que l'electricitat és un recurs de primera necessitat per a la societat actual, els recursos hídrics de qualitat són vitals, de manera que la generació d'un no hauria de posar en risc la qualitat i el volum d'obtenció de l'altre.
L'aigua dolça és un recurs vital, i escàs a la nostra regió, que està greument amenaçat pel canvi climàtic. Referent a això, el document Distribució de les àrees crítiques de recàrrega natural dels aqüífers per categories que mostra la Cartografia Territorial dels Sòls Crítics per a la Recàrrega d'Aqüífers a la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana, 2020), i que es pot visualitzar amb més detall al Visor Cartogràfic de la Generalitat (ICV), indica que:
«... els sòls crítics per a la recàrrega d'aqüífers són presents a les línies d'acció més importants del Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic 2011-2030. En aquest context, i com mostren els registres de consum de recursos hídrics a la Comunitat Valenciana, les aigües subterrànies constitueixen la principal font d'obtenció d'aquests recursos, amb el 47,5% del total, molt per sobre dels recursos superficials, 33,1% del total, i de les altres fonts no convencionals. Per tant, els sòls que permeten la recàrrega i emmagatzematge d'aquests recursos subterranis en bones condicions de qualitat i accessibilitat resulten estratègics per a la Comunitat Valenciana, i així han de ser considerats pel planejament urbanístic, territorial i sectorial a l'hora d'atribuir els usos i activitats de manera coherent i apropiada a la seua localització i estat. Atesa la importància d'aquests sòls crítics, la Comunitat Valenciana és pionera en dotar-se d'una cartografia de sòls prioritaris per a la recàrrega d'aqüífers i de directrius per a la regulació amb caràcter instrumental. Entenem que això pot ser útil per evidenciar el gran pes que tenen els recursos hídrics subterranis, especialment en una realitat castigada per amplis períodes de sequera que aguditzen la ja de per si escassetat territorial d'aquests recursos. Aquesta realitat és consubstancial amb la nostra posició mediterrània, però està agreujada per unes elevades demandes de consum per part dels diferents sectors econòmics de la Comunitat Valenciana, alguns d'ells molt fràgils atesa la gran dependència d'aquests recursos escassos. D'altra banda, cal tenir present que la importància de la qualitat del recurs en el consum final es pot veure empitjorada per la sobreexplotació dels aqüífers i les pràctiques agrícoles intensives. Tots aquests efectes s'intensifiquen a conseqüència del canvi climàtic els escenaris del qual, fins i tot els més moderats, preveuen substancials augments de temperatures, i per tant de l'evapotranspiració i la reducció de les precipitacions que comportaran un increment del dèficit hídric.»
Segons aquesta classificació, les àrees incloses a la categoria d'Àrea Estratègica 1 corresponen a terrenys que presenten una permeabilitat molt alta, oferint la capacitat més gran d'infiltració, i per tant de recàrrega, d'un aqüífer que, a més a més, conté masses d'aigua de bona qualitat. Com és el cas de Les Pedrisses (ICV).
Així mateix, aquest document proporciona els principis per incorporar la protecció de les zones de recàrrega a la planificació territorial i urbanística, sent el primer principi: «És convenient mantenir els usos actuals en les Àrees Estratègiques 1 i 2, a fi de garantir el volum de recàrrega dels aqüífers i no introduir noves fonts de contaminació que puguen afectar la seua qualitat. En les àrees estratègiques 2 se’n poden admetre nous usos, diferents dels actuals, sempre que es justifique que el poder autodepurador de la zona no saturada és suficient per a garantir la no contaminació de l’aigua subterrània.»
Quant a això, la RESOLUCIÓ de 12 de juny de 2020, de la Direcció General de Política Territorial i Paisatge, respecte de la utilització de la cartografia territorial dels sòls crítics per a la recàrrega d'aqüífers dins del marc de l'ordenació i la gestió de la infraestructura verd del territori a la Comunitat Valenciana, estableix en la resolució quarta: «Quart. Es recomana el seguiment dels criteris següents per a l'ordenació i la gestió de la infraestructura verda: a) restricció d'usos i activitats que impliquen un segellat significatiu del sòl o una possible contaminació de l'aqüífer a les zones d'alta permeabilitat i bona qualitat de les aigües.». Mentre que l'article 10 del Decret llei 14/2020, de 7 d'agost, del Consell, de mesures per accelerar la implantació d'instal·lacions per a l'aprofitament de les energies renovables per l'emergència climàtica i la necessitat de la reactivació econòmica urgent, que determina els criteris territorials i paisatgístics específics per a la implantació de centrals fotovoltaiques, estableix a l'apartat 1.i: «i) Minimitzar l'ocupació de sòls d'interés per a la recàrrega d'aqüífers, i no es poden implantar als d'alta permeabilitat i bona qualitat de l'aqüífer subjacent, excepte millor coneixement científic disponible o ús de tecnologia apropiada que garantisca la infiltració de l'aigua al subsol.»
 |
| Aqüífer Sierra del Ave 080.144. Autor: Confederació Hidrogràfica del Xúquer |
A Les Pedrisses es pretén instal·lar una macroplanta fotovoltaica, cosa que implicaria que la capacitat de recàrrega de l'aqüífer de la zona es veuria seriosament minvada, amb el consegüent perill de contaminació, posant en risc la disponibilitat d'un recurs vital i escàs per als valencians. Quant a això, una de les dues mesures proposades per l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) per minimitzar la impermeabilització de la zona que implicaria la instal·lació de la planta fotovoltaica és: «Ocupar per panells majoritàriament àrees o parcel·les dins de cada zona o unitat de generació, que tinguen menor permeabilitat», cosa que no resultaria factible atés que tota l'àrea on està projectada la instal·lació dels panells està qualificada d'Àrea Estratègica 1, de permeabilitat molt alta. A això cal afegir la impermeabilització d'altres àrees propostes per l'EIA per tal d'evitar la contaminació de l'aqüífer, com per exemple els llocs per a les tasques de manteniment de la maquinària (aprovisionaments de combustible, canvis d'oli, rentats de maquinària, dipòsits de formigó, etc.); i la compactació del sòl i eliminació de la vegetació. En aquest sentit, cal no oblidar que la vegetació esmorteeix l'impacte de la pluja en caure sobre el terra i frena la velocitat d'escolament, facilitant la infiltració de l'aigua a l'aqüífer, cosa que alhora es veu potenciada per la presència de les arrels que augmenten la permeabilitat del sòl.
Tampoc es pot obviar que les instal·lacions de conversió i transformació en activitats de producció d'energia fotovoltaica i les subestacions elèctriques amb transformadors de potència o reactàncies (ambdós tipus d'estructures projectats sobre aquests terrenys qualificats d'Àrea Estratègica 1) es troben recollides en la relació d'Activitats Potencialment Contaminants del Sòl de l'Annex I del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i els estàndards per a la declaració de sòls contaminats. Una contaminació del sòl que podria suposar, a més a més, la contaminació de l'aqüífer.
D'altra banda, segons Gorman et al. 2023, a les plantes fotovoltaiques se solen aplicar herbicides regularment durant l'etapa d'operació perquè no torne a créixer la vegetació que es va eliminar durant la construcció, a fi d'evitar que done ombra als panells, així com, les plagues i reduir el risc d'incendis. Els impactes negatius potencials associats amb l'ús regular d'herbicides inclouen la contaminació de l'aigua i efectes perjudicials tant a les comunitats de plantes silvestres com de pol·linitzadors. A més dels herbicides, hi ha la preocupació que aquestes instal·lacions puguen generar contaminants de l'aigua encara més problemàtics, ja que s'utilitzen diversos tòxics durant l'operació i el manteniment, inclosos refrigerants, anticongelants i inhibidors de l'oxidació, i fins i tot els panells mateixos contenen metalls pesants tòxics, com el sulfur de cadmi, que podrien filtrar-se dels panells.
Finalment, cal recordar que la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, estableix a l'article 17.1:
«Es garanteix el dret dels valencians i les valencianes a disposar de l'abastament suficient d'aigua de qualitat. Igualment, es reconeix el dret de redistribució dels sobrants d'aigües de conques excedentàries atenent criteris de sostenibilitat d'acord amb la Constitució i la legislació estatal. Els ciutadans i ciutadanes valencians tenen dret a gaudir d'una quantitat d'aigua de qualitat, suficient i segura, per a atendre les necessitats de consum humà i per poder desenvolupar les activitats econòmiques i socials d'acord amb la Llei».
Un Recurso Vital en Peligro: el Acuífero de Les Pedrisses
Si bien la electricidad es un recurso de primera necesidad en la sociedad actual, los recursos hídricos de calidad son vitales, de modo que la generación de uno no debería poner en riesgo la calidad y el volumen de obtención del otro. No podemos sacrificar nuestros acuíferos. El agua dulce es un recurso vital, y escaso en nuestra región, que se encuentra gravemente amenazado por el cambio climático, “los escenarios del cual prevén sustanciales aumentos de temperaturas, y por tanto de la evapotranspiración y reducción de las precipitaciones que comportarán un incremento del déficit hídrico, en una realidad azotada por amplios periodos de sequía que agudizan la ya de por sí escasez territorial de estos recursos y que se ve agravada por unas elevadas demandas de consumo por parte de los diferentes sectores económicos de la Comunitat Valenciana”. Según Gorman et al. 2023, además de herbicidas para evitar que la vegetación dé sombra a los paneles, plagas y reducir el riesgo de incendios, existe la preocupación de que las plantas fotovoltaicas puedan generar contaminantes del agua aún más problemáticos, ya que se suelen utilizar varios tóxicos durante la operación y el mantenimiento, incluidos refrigerantes, anticongelantes e inhibidores de la oxidación, e incluso los propios paneles contienen metales pesados tóxicos, como el sulfuro de cadmio, que podrían filtrarse de los paneles.
El agua dulce es un recurso vital, y escaso en nuestra región, que se encuentra gravemente amenazado por el cambio climático. A este respecto, el documento Distribución de las áreas críticas de recarga natural de los acuíferos por categorías que muestra la Cartografía Territorial de los Suelos Críticos para la Recarga de Acuíferos en la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana, 2020), y que puede visualizarse con más detalle en el Visor Cartográfico de la Generalitat (ICV), indica que:
«...los suelos críticos para la recarga de acuíferos están presentes en las líneas de acción más importantes del Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático 2011-2030. En este contexto, y como muestran los registros de consumo de recursos hídricos en la Comunitat Valenciana, las aguas subterráneas constituyen la principal fuente de obtención de estos recursos, con el 47,5% del total, muy por encima de los recursos superficiales, 33,1% del total, y de las otras fuentes no convencionales. Por tanto, los suelos que permiten la recarga y almacenamiento de estos recursos subterráneos en buenas condiciones de calidad y accesibilidad resultan estratégicos para la Comunitat Valenciana, y así tienen que ser considerados por el planeamiento urbanístico, territorial y sectorial en el momento de atribuir los usos y actividades de manera coherente y apropiada a su localización y estado. Dada la importancia de estos suelos críticos, la Comunitat Valenciana es pionera al dotarse de una cartografía de suelos prioritarios para la recarga de acuíferos y de directrices para su regulación con carácter instrumental. Entendemos que esto puede ser útil para evidenciar el gran peso que tienen los recursos hídricos subterráneos, especialmente en una realidad azotada por amplios periodos de sequía que agudizan la ya de por sí escasez territorial de estos recursos. Esta realidad es consustancial con nuestra posición mediterránea, pero está agravada por unas elevadas demandas de consumo por parte de los diferentes sectores económicos de la Comunitat Valenciana, algunos de ellos muy frágiles dada su gran dependencia de estos recursos escasos. Por otro lado, hay que tener presente que la importancia de la calidad del recurso en el consumo final se puede ver empeorada por la sobreexplotación de los acuíferos y las prácticas agrícolas intensivas. Todos estos efectos se intensifican como consecuencia del cambio climático los escenarios del cual, incluso los más moderados, prevén sustanciales aumentos de temperaturas, y por tanto de la evapotranspiración y reducción de las precipitaciones que comportarán un incremento del déficit hídrico.»
En base a esta clasificación, las áreas incluidas en la categoría de Área Estratégica 1 corresponden a terrenos que presentan una permeabilidad muy alta, ofreciendo la mayor capacidad de infiltración, y por tanto de recarga, de un acuífero que, además, contiene masas de agua de buena calidad. Como es el caso de Les Pedrisses (ICV).
Asimismo, este documento proporciona los principios para incorporar la protección de las zonas de recarga a la planificación territorial y urbanística, siendo el primer principio: «Es conveniente mantener los usos actuales en las Áreas Estratégicas 1 y 2 al objeto de mantener el volumen de recarga de los acuíferos y no introducir nuevas fuentes de contaminación que pudieran afectar a la calidad de los acuíferos. En las áreas estratégicas 2 pueden admitirse nuevos usos distintos de los actuales siempre que se justifique que el poder auto depurador de la zona no saturada es suficiente para garantizar la no contaminación del agua subterránea.»
A este respecto, la RESOLUCIÓN de 12 de junio 2020, de la Dirección General de Política Territorial y Paisaje, respecto de la utilización de la cartografía territorial de los suelos críticos para la recarga de acuíferos dentro del marco de la ordenación y gestión de la infraestructura verde del territorio en la Comunitat Valenciana, establece en su resolución cuarta: «Cuarto. Se recomienda el seguimiento de los siguientes criterios para la ordenación y gestión de la infraestructura verde: a) restricción de usos y actividades que implican un sellado significativo del suelo o una posible contaminación del acuífero en las zonas de alta permeabilidad y buena calidad de las aguas.». Mientras que el artículo 10 del Decreto-ley 14/2020, de 7 de agosto, del Consell, de medidas para acelerar la implantación de instalaciones para el aprovechamiento de las energías renovables por la emergencia climática y la necesidad de la urgente reactivación económica, que determina los criterios territoriales y paisajísticos específicos para la implantación de centrales fotovoltaicas, establece en su apartado 1.i: «i) Minimizar la ocupación de suelos de interés para la recarga de acuíferos, no pudiendo implantarse en los de alta permeabilidad y buena calidad del acuífero subyacente, excepto mejor conocimiento científico disponible o empleo de tecnología apropiada que garantice la infiltración del agua al subsuelo.».
En Les Pedrisses se pretende instalar una macroplanta fotovoltaica, lo que implicaría que la capacidad de recarga del acuífero de la zona se vería seriamente mermada, con el consiguiente peligro de contaminación del mismo, poniendo en riesgo la disponibilidad de un recurso vital y escaso para los valencianos. A este respecto, una de las dos medidas propuestas por el Estudio de Impacto Ambiental (EIA) para minimizar la impermeabilización de la zona que implicaría la instalación de la planta fotovoltaica es: «Ocupar por paneles mayoritariamente áreas o parcelas dentro de cada zona o unidad de generación, que posean menor permeabilidad», lo que no resultaría factible dado que toda el área donde está proyectada la instalación de los paneles se encuentra calificada como Área Estratégica 1, de permeabilidad muy alta. A lo que hay que añadir la impermeabilización de otras áreas propuestas por el EIA con objeto de evitar la contaminación del acuífero, como por ejemplo los lugares para las labores de mantenimiento de la maquinaria (aprovisionamientos de combustible, cambios de aceite, lavados de maquinaria, cubas de hormigón, etc), y la compactación del suelo y eliminación de la vegetación. A este respecto, no hay que olvidar que la vegetación amortigua el impacto de la lluvia al caer sobre el suelo y frena la velocidad de escorrentía, facilitando la infiltración del agua al acuífero, lo que a su vez se ve potenciado por la presencia de las raíces que aumentan la permeabilidad del suelo.
Tampoco se puede obviar que las instalaciones de conversión y transformación en actividades de producción de energía fotovoltaica y las Subestaciones Eléctricas con transformadores de potencia o reactancias (ambos tipos de estructuras proyectados sobre estos terrenos calificados como Área Estratégica 1) se encuentran recogidas en la relación de Actividades Potencialmente Contaminantes del Suelo del Anexo I del Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados. Una contaminación del suelo que podría suponer, además, la contaminación del acuífero.
Por otro lado, según Gorman et al. 2023, en las plantas fotovoltaicas se suelen aplicar herbicidas regularmente durante la etapa de operación para que no vuelva a crecer la vegetación que se eliminó durante la construcción, con objeto de evitar que de sombra a los paneles, así como, plagas y reducir el riesgo de incendios. Los impactos negativos potenciales asociados con el uso regular de herbicidas incluyen la contaminación del agua y efectos perjudiciales tanto en las comunidades de plantas silvestres como de polinizadores. Además de los herbicidas, existe la preocupación de que estas instalaciones puedan generar contaminantes del agua aún más problemáticos, ya que se utilizan varios tóxicos durante la operación y el mantenimiento, incluidos refrigerantes, anticongelantes e inhibidores de la oxidación, e incluso los propios paneles contienen metales pesados tóxicos, como el sulfuro de cadmio, que podrían filtrarse de los paneles.
Por último, recordar que la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana, establece en su artículo 17.1:
«Se garantiza el derecho de los valencianos y valencianas a disponer del abastecimiento suficiente de agua de calidad. Igualmente, se reconoce el derecho de redistribución de los sobrantes de aguas de cuencas excedentarias atendiendo a criterios de sostenibilidad de acuerdo con la Constitución y la legislación estatal. Los ciudadanos y ciudadanas valencianos tienen derecho a gozar de una cantidad de agua de calidad, suficiente y segura, para atender a sus necesidades de consumo humano y para poder desarrollar sus actividades económicas y sociales de acuerdo con la Ley».
Referències:
