Protegeix els Insectes, protegeix les Aus. Dia Mundial de les Aus Migratòries

Dia Mundial de les Aus Migratòries 2024 － 11 de maig i 12 d'octubre

Des del 2006, el segon dissabte dels mesos de maig i octubre se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries. Aquest dia es va establir per a protegir les aus migradores, els seus hàbitats i les rutes migratòries que són essencials per a la seua supervivència. Principalment, és una campanya anual de sensibilització que pretén augmentar la consciència sobre les amenaces que pateixen aquestes aus, mitjançant l'educació, el compromís públic i les activitats conjuntes transfrontereres. 

La campanya és organitzada per la Convenció sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d'Animals Silvestres (CMS), l'Acord sobre la Conservació de les Aus Aquàtiques Migratòries d'Àfrica i Euràsia (AEWA), el Medi Ambient per a les Amèriques (EFTA) i l'Associació de Corredors Aeris d'Àsia Oriental i Australàsia (EAAFP).

El 8 de maig d'enguany, els organitzadors de la campanya van publicar un comunicat de premsa (1) en què informaven que el 2024 l'objectiu de la mateixa consistiria a posar en relleu la relació entre les aus migratòries i els insectes, en un context de declivi alarmant dels dos grups d'espècies.

A l'esmentat comunicat indiquen que s'ha estimat que la població mundial d'insectes disminueix un 9% cada deu anys (2), i que això és degut principalment a la desforestació, l'agricultura industrial, l'ús de pesticides, la contaminació lumínica i el canvi climàtic (3). També assenyalen que s'ha observat que als Estats Units i Canadà ha disminuït la població d'aus en un 29% des del 1970, cosa que equival a 2.900.000 d'aus.

A més a més, es convida a les persones de tot el món a participar en els actes del Dia Mundial de les Aus Migratòries 2024 i a adoptar estratègies per a protegir els insectes i les aus, com ara les següents:

   Î Plantar jardins autòctons per crear hàbitats adequats per a la vida silvestre.

   Î Elegir productes ecològics per evitar pesticides nocius.

  ΠReduir la destrucció d'hàbitats relacionada amb el desenvolupament immobiliari o les pràctiques paisatgístiques.

   Î Informar amics i familiars sobre el paper dels insectes al nostre ecosistema.

   Î Donar suport als esforços educatius dirigits a la conservació dels insectes, inclosa la promoció de la seua conservació a escala comunitària.

    Î Crear lleis i reglaments per protegir els insectes i les aus migratòries

   Î Fomentar activitats locals de conservació per mantenir els hàbitats naturals d'insectes, aus i altres animals salvatges.

Protege los Insectos, protege las Aves. Día Mundial de las Aves Migratorias

Dia Mundial de las Aves Migratorias 2024 － 11 de mayo y 12 de octubre

Desde 2006, el segundo sábado de los meses de mayo y octubre se celebra el Día Mundial de las Aves Migratorias. Este día se estableció para proteger a las aves migradoras, sus hábitats y las rutas migratorias que son esenciales para su supervivencia. Principalmente, es una campaña anual de sensibilización que pretende aumentar la conciencia sobre las amenazas que sufren estas aves, mediante la educación, el compromiso público y las actividades conjuntas transfronterizas. 

La campaña está organizada por la Convención sobre la Conservación de las Especies Migratorias de Animales Silvestres (CMS), el Acuerdo sobre la Conservación de las Aves Acuáticas Migratorias de África y Eurasia (AEWA), el Medio Ambiente para las Américas (EFTA) y la Asociación de Corredores Aéreos de Asia Oriental y Australasia (EAAFP).

El 8 de mayo de este año, los organizadores de la campaña publicaron un comunicado de prensa (1) en el que informaban que en 2024 el objetivo de la misma iba a consistir en poner de relieve la relación entre las aves migratorias y los insectos en un contexto de declive alarmante de ambos grupos de especies.

En el citado comunicado indican que se ha estimado que la población mundial de insectos disminuye un 9% cada 10 años (2), y que esto es debido principalmente a la deforestación, la agricultura industrial, el uso de pesticidas, la contaminación lumínica y el cambio climático (3). Asimismo, señalan que se ha observado que en Estados Unidos y Canadá ha disminuido la población de aves en un 29% desde 1970, lo que equivale a 2.900.000 de ejemplares.

Además, se invita a las personas de todo el mundo a participar en los actos del Día Mundial de las Aves Migratorias 2024 y a adoptar estrategias para proteger a los insectos y a las aves, como por ejemplo las siguientes:

   Î Plantar jardines autóctonos para crear hábitats adecuados para la vida silvestre.

   Î Elegir productos ecológicos para evitar pesticidas nocivos.

  Î Reducir la destrucción de hábitats relacionada con el desarrollo inmobiliario o las prácticas paisajísticas.

   Î Informar a familiares y amigos sobre el papel de los insectos al nuestros ecosistemas.

   Î Apoyar los esfuerzos educativos dirigidos a la conservación de los insectos, incluida la promoción de su conservación a escala comunitaria.

    Î Crear leyes y reglamentos para proteger a los insectos y a las aves migratorias.

   Î Fomentar actividades locales de conservación para preservar los hábitats naturales de insectos, aves y otros animales salvajes.

Referències: 

 1. El Día Mundial de las Aves Migratorias 2024 destaca la importancia de los insectos

2. van Klink, R., Bowler, D. E., Gongalsky, K. B., Swengel, A. B., Gentile, A., Chase J. M.,. 2020. Meta-analysis reveals declines in terrestrial but increases in freshwater insect abundances. Science, Vol. 368, NO 6489, pp 417-420.

3. Janicki, J., Dickie, G., Scarr, S. & Chowdhury, J. 2022. The collapse of insects. Reuters graphics.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

VI Cens d'Aus Aquàtiques Nidificants al Meandre del Magre

 

Durant els primers mesos de l'any, el Meandre del Magre ens va donar moltes alegries. La més gran de totes va tindre lloc el 19 de febrer, quan trobàrem un excrement de Llúdria, Lutra lutra, a l'assut Vell. Després de molt de temps buscant senyals de la seua presència al llarg del riu, per fi havia arribat al Marquesat, i l'havíem detectat al Meandre, confirmant el bon estat d'aquest ecosistema fluvial. Una altra de les grans alegries ens la van donar els Arpellots de marjal, Circus aeruginosus (En Perill d'Extinció; CVEFA, Decret 32/2004), atés que enguany el Meandre comptava amb dues parelles, que ens mantenien expectants setmana rere setmana a l'espera de comprovar si ambdues nidificaven amb èxit. A tot això cal afegir-hi la presència d'una parella de Cabrellot, Podiceps cristatus, a l'assut Nou des del 19 de març, a la qual observàrem fent part del comportament del festeig i que, si es quedava a la zona, seria la primera vegada que l'espècie nidificaria al Meandre. 

Malauradament, no tot van ser alegries durant aquests mesos. D'una banda, com vam explicar en una entrada anterior, hi ha l'amenaça de la instal·lació d'una subestació col·lectora elèctrica, la SET Sima de Baldo, i les seues línies d'evacuació associades al costat del Meandre, cosa que suposaria un gran impacte per a l'avifauna, a més a més del risc de contaminació del sòl, i possiblement de les aigües subterrànies, associat a aquest tipus d'infraestructures. 

De l’altra, desgraciadament, durant la nit del 13 al 14 d'abril, diversos focus d'incendis provocats als dos marges del riu, encoratjats pel vent i l'estat de la vegetació a causa de la calor i la sequera, van devastar gran part de l'assut Vell. Un atemptat ecològic que va tindre lloc quan ja havia començat l'estació reproductora de l'avifauna. El Meandre va estar cremant-se durant hores, tota la nit i gran part del dia. El resultat, a més que probablement algunes parelles van perdre les postes o les pollades calcinades per les flames, va ser un paisatge arrasat i cobert de cendres. Un paisatge que va passar de ser un formiguer de vida amb un concert encisador, al buit que deixa el silenci. Un paisatge que en uns mesos s'hauria recuperat, però que, de moment, havia deixat de ser adequat per a la nidificació de moltes espècies. 

Després de l'incendi alguns exemplars van abandonar la zona, com va passar amb una de les parelles d'Arpellot de marjal, mentre que altres es van desplaçar aigües avall, cap a l'assut Nou. Afortunadament, el període de pluges que va tindre lloc durant el mes de maig va afavorir la recuperació del paratge, que a principis de juny mostrava gran part de la seua esplendor. Per tant, el sisé cens d'aus aquàtiques nidificants al Meandre del Magre es va dur a terme únicament el 4 de juny de 2023 utilitzant la metodologia emprada els anys anteriors. Tot i això, a la taula de resultats s'ha inclòs la parella d'Arpellot de marjal que va abandonar la zona després de l'incendi (Taula 1).

La riquesa d'espècies d'aus aquàtiques nidificants registrada durant el cens va ser la mateixa que l'any anterior i es va mantindre en un total d'11 espècies. Si bé aquest any no hem observat cap parella reproductora de Camallonga, Himantopus himantopus, a la zona, sí que hem constatat la reproducció amb èxit d'una parella de Cabrellot, que va tirar endavant quatre pollets, sent la primera vegada que es detecta a l'espècie nidificant al Meandre del Magre. Per consegüent, s'eleva a 12 el nombre d'espècies d'aus aquàtiques nidificants registrades en aquest tram fluvial.

Respecte a l'Arpellot de marjal, una parella va nidificar amb èxit de nou a l'assut Vell per sisé any consecutiu, possiblement la mateixa que es va veure desplaçada cap a l'assut Nou després de l'incendi. La productivitat va ser de quatre pollets volanders, que vam observar junts el 16 de juliol quan el mascle es va acostar amb una presa. Una data tardana en relació amb la dels anys anteriors, en els quals veiérem per primera vegada els pollets volanders entre l'11 i el 24 de juny. 

Pel que fa a l'Agró roig, Ardea purpurea (Vulnerable; CVEFA, Decret 32/2004), durant el mes de maig vam observar dues parelles aigües avall de l'assut Vell, al costat d'una parella de Gomet, Ixobrychus minutus, que va nidificar amb èxit en aquesta zona, i una parella d'Oroval, Ardeola ralloides (Vulnerable; CVEFA, Decret 32/2004), que va romandre-hi des del 14 de maig fins al 4 de juny. Posteriorment, les dues parelles d'Agró roig es van traslladar progressivament a l'assut Vell, on van nidificar, mentre que la parella d'Oroval no va ser vista de nou. Finalment, cal destacar que els resultats del V Cens d'Aus Aquàtiques Nidificants a Aiguamolls d'Interior del País Valencià, coordinat per la Societat Valenciana d'Ornitologia el 2023, van revelar que, un any més, el Meandre del Magre ha estat la segona massa d'aigua d'interior, de les 62 masses d'aigua censades, on s'ha registrat una diversitat més gran d'espècies d'aus d'hàbits aquàtics (Del Baño 2023).

Taula 1: Resultats del cens d'aus aquàtiques nidificants al Meandre del Magre. Abril-Juny de 2023 // Tabla 1: Resultados del censo de aves acuáticas nidificantes en el Meandre del  Magre. Abril-Junio 2023.NP: Número de Parejas; R: Reproducción, PO: Posible, PR: Probable, SE: Segura

V I Censo de Aves Acuáticas Nidificantes en el Meandre del Magre

Durante los primeros meses del año, el Meandre del Magre nos dio grandes alegrías. La mayor de todas nos la llevamos el 19 de febrero, cuando encontramos un excremento de Nutria, Lutra lutra, en el azud Vell. Tras mucho tiempo buscando señales de su presencia a lo largo del río, por fin había llegado al Marquesat, y la habíamos detectado en el Meandre, confirmando el buen estado de este ecosistema fluvial. Otra de las grandes alegrías nos la dieron los Aguiluchos laguneros, Circus aeruginosus (En Peligro de Extinción; CVEFA, Decreto 32/2004), pues este año el Meandre contaba con dos parejas, que nos mantenían expectantes semana tras semana a la espera de comprobar si ambas nidificaban con éxito. A todo esto hay que añadir la presencia de una pareja de Somormujo lavanco, Podiceps cristatus, en el azud Nou desde el 19 de marzo, a la que observamos realizando parte del comportamiento del cortejo y que, de quedarse en la zona, sería la primera vez que la especie nidificaría en el Meandre. 

Lamentablemente, no todo fueron alegrías durante esos meses. Por un lado, como contamos en una entrada anterior, se encuentra la amenaza de la instalación de una subestación colectora eléctrica, la SET Sima de Baldo, y sus líneas de evacuación asociadas junto al Meandre, lo que supondría un gran impacto para la avifauna, además del riesgo de contaminación del suelo, y posiblemente de las aguas subterráneas, asociado a este tipo de infraestructuras. 

Por otro, desgraciadamente, durante la noche del 13 al 14 de abril, varios focos de incendios provocados en ambos márgenes del río, alentados por el viento y el estado de la vegetación debido al calor y a la sequía, devastaron gran parte del azud Vell. Un atentado ecológico que tuvo lugar cuando ya había comenzado la estación reproductora de la avifauna. El Meandre estuvo ardiendo durante horas, toda la noche y gran parte del día. El resultado, además de que probablemente algunas parejas perdieron sus puestas o sus polladas calcinadas por las llamas, fue un paisaje arrasado y cubierto de cenizas. Un paisaje que pasó de ser un hervidero de vida con un concierto embaucador, al vacío que deja el silencio. Un paisaje que en unos meses se habría recuperado, pero que, de momento, había dejado de ser adecuado para la nidificación de muchas especies. 

Tras el incendio algunos ejemplares abandonaron la zona, como ocurrió con una de las parejas de Aguilucho lagunero, mientras que otros se desplazaron aguas abajo, hacia el azud Nou. Afortunadamente, el periodo de lluvias que tuvo lugar durante el mes de mayo favoreció la recuperación del paraje, que a principios de junio mostraba gran parte de su esplendor. Por consiguiente, el sexto censo de aves acuáticas nidificantes en el Meandre del Magre se llevó a cabo únicamente el 4 de junio de 2023 utilizando la metodología empleada en los años anteriores. No obstante, en la tabla de resultados se ha incluido la pareja de Aguilucho lagunero que abandonó la zona tras el incendio (Tabla 1). 

La riqueza de especies de aves acuáticas nidificantes registrada durante el censo fue la misma que en el año anterior, manteniéndose en un total de 11 especies. Si bien este año no hemos observado ninguna pareja reproductora de Cigüeñuela común, Himantopus himantopus, en la zona, sí que hemos constatado la reproducción con éxito de una pareja de Somormujo lavanco, que sacó adelante cuatro pollos, siendo la primera vez que se detecta a la especie nidificando en el Meandre del Magre. Por tanto, asciende a 12 el número de especies de aves acuáticas nidificantes registradas en este tramo fluvial.    

Respecto al Aguilucho lagunero, una pareja nidificó con éxito de nuevo en el azud Vell por sexto año consecutivo, posiblemente la misma que se vio desplazada hacia el azud Nou tras el incendio. La productividad fue de cuatro pollos volantones, que observamos juntos el 16 de julio cuando el macho se acercó con una ceba. Una fecha tardía en relación con la de los años anteriores, en los que observamos por primera vez a los pollos volantones entre el 11 y el 24 de junio. En cuanto a la Garza imperial, Ardea purpurea (Vulnerable; CVEFA, Decreto 32/2004), durante el mes de mayo observamos dos parejas aguas abajo del azud Vell, junto a una pareja de Avetorillo común, Ixobrychus minutus, que nidificó con éxito en esa zona, y una pareja de Garcilla cangrejera, Ardeola ralloides (Vulnerable; CVEFA, Decreto 32/2004), que permaneció en la misma desde el 14 de mayo hasta el 4 de junio. Posteriormente las dos parejas de Garza imperial se trasladaron progresivamente al azud Vell, donde nidificaron, mientras que la pareja de Garcilla cangrejera no fue observada de nuevo. 

Por último, destacar que los resultados del V Censo de Aves Acuáticas Nidificantes en Humedales de Interior del País Valencià, coordinado por la Societat Valenciana d'Ornitologia en 2023, revelaron que, un año más, el Meandre del Magre ha sido la segunda masa de agua de interior, de las 62 masas de agua censadas, donde se ha registrado una mayor diversidad de especies de aves de hábitos acuáticos (Del Baño 2023).

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Nidificació del Xoriguer al Centre Catòlic Social de Catadau

Dilluns passat, 26 de juny, els integrants de l'Escola de Danses del Grup Cultural La Lluna de Catadau es trobaven al Centre Catòlic Social assajant les danses que ballarien en honor al patró del municipi, Sant Pere Apòstol, quan, en sortir al pati interior d'aquest edifici modernista valencià emblemàtic de la localitat, construït el 1914, van observar cinc pollets volantons de Xoriguer, Falco tinnunculus, distribuïts per terra i la part inferior de la paret. Ho van posar en coneixement de l'alcalde, que s'hi va desplaçar, i van localitzar el niu, que es trobava en un forat de la part superior de la paret. Preocupats pel seu estat, van contactar amb nosaltres per si calgués traslladar-los al Centre de Recuperació de Fauna "La Granja del Saler".

Després d'anar a l'edifici, vam poder veure que els pollets presentaven bon aspecte i eren alimentats pels seus progenitors. De fet, els havien deixat una presa recentment. 

 

En aquests casos, el millor que podem fer per ells és deixar-los on són i tractar de no molestar-los. D'aquesta manera, a més d'evitar-los situacions d'estrés innecessàries, els pares els acabaran de criar, cosa que els facilitarà l'aprenentatge de les tècniques de caça. En aquesta espècie els pollets solen abandonar el niu quan tenen una edat mitjana de trenta-un dies, encara que romanen als voltants, ja que encara són alimentats pels seus pares durant un període addicional mitjà de setze dies (1). A més, aquest lloc de nidificació sembla que ha estat òptim per a la parella reproductora, atés que ha aconseguit tirar endavant 5 pollets volantons. Al Sistema Central, la productivitat mitjana de pollets volantons registrada va ser de 3,9 (n = 100 parelles; 1). Cal assenyalar que aquesta espècie no construeix el niu i utilitza per a niuar una àmplia gamma de llocs, com ara cavitats en cingles, forats en arbres, nius abandonats d'altres aus, estructures humanes o fins i tot a terra (2).

 

 

Aquest rapinyaire diürn s'alimenta d'un ampli espectre de preses, entre les quals s'inclouen rosegadors i artròpodes, i és una espècie molt beneficiosa en el control de plagues. Altres tipus de pressa que també incorporen a la seua dieta són amfibis, rèptils i xicotetes aus. En aquest sentit, juntament amb els pollets volantons de xoriguer vam trobar dos pollets de Teuladí, Passer domesticus, un d'ells aportat recentment pels progenitors, i dues egagròpiles, mostrant-ne una d'elles restes d'insectes. Malauradament, una de les egagròpiles contenia trossos de plàstic, concretament d'un globus de color verd, cosa que ens convida a reflexionar sobre la importància de gestionar bé els nostres residus i dipositar-los als contenidors destinats a la recollida per al seu tractament. El cas dels globus és especialment greu, ja que es fan servir en gran quantitat en molts esdeveniments festius i poden desplaçar-se per l'aire arribant al medi natural, on són letals per a molts dels animals que els ingereixen. Per exemple, per a les tortugues i aus marines, dos estudis han documentat que els fragments de plàstic ingerits, si són de plàstic dur, poden passar a través de l'intestí, mentre que els que són de plàstic moll, com és el cas dels globus, és més probable que es compacten i causen obstruccions letals (3, 4), de manera que el bloqueig del tracte gastrointestinal, seguit d'infeccions o altres complicacions va ser la causa principal de la mort de les aus marines estudiades (4).

 

 

El xoriguer és una espècie que es troba protegida per la legislació, atés que està inclosa en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (Reial decret 139/2011), mentre que el Llibre Roig de les Aus d'Espanya 2021 la qualifica a la categoria d'En Perill d'Extinció, a causa del decreixement generalitzat que s'estima que pateix l'espècie a Europa, amb descensos pronunciats, de més del 20%, en el període del 2000 al 2016. A Espanya, estimen que aquest declivi ha estat del 39%. Pel que fa a la població reproductora, el programa Sacre estima un descens poblacional del 53% en vint anys des del 1998, mentre que per a la població hivernant, el programa Sacin estima una reducció d'aproximadament el 30% des del 2008. L'agricultura intensiva, associada a la pèrdua de biodiversitat i l'ús de plaguicides, és una de les principals amenaces per a l'espècie. Altres amenaces són els atropellaments, trets, electrocució en línies elèctriques i col·lisió amb aerogeneradors (2). 

 

Finalment, volem agrair als components del Grup Cultural La Lluna i a l'alcalde de Catadau tant la comunicació d'aquest niu com la seua preocupació pel benestar d'aquests veïns excepcionals.

 

 Nidificación del Cernícalo vulgar en el  Centro Católico Social de Catadau

 

El pasado 26 de junio, los integrantes de la Escola de Danses del Grup Cultural La Lluna de Catadau se encontraban en el Centro Católico Social ensayando las danzas que iban a bailar en honor al patrón del municipio, San Pedro Apóstol, cuando, al salir al patio interior de este edificio modernista valenciano emblemático de la localidad, construido en 1914, observaron cinco pollos volantones de Cernícalo vulgar, Falco tinnunculus, distribuidos por el suelo y la repisa inferior de la pared. Lo pusieron en conocimiento del alcalde, que se desplazó hasta allí, y localizaron el nido, que se encontraba en un hueco de la parte superior de la pared. Preocupados por su estado, contactaron con nosotros por si fuese necesario trasladarlos al Centro de Recuperación de Fauna "La Granja de El Saler".

 

Tras acudir al edificio, pudimos observar que los pollos presentaban buen aspecto y estaban siendo alimentados por sus progenitores. De hecho, les habían dejado una presa recientemente. 

 

En estos casos, lo mejor que podemos hacer por ellos es dejarlos dónde están y tratar de no molestarlos. De este modo, además de evitarles situaciones de estrés innecesarias, los padres los acabarán de criar, lo que les facilitará el aprendizaje de las técnicas de caza. En esta especie los pollos suelen abandonar el nido cuando tienen una edad media de 31 días, aunque permanecen en los alrededores, ya que siguen siendo alimentados por sus padres durante un periodo adicional medio de 16 días (1).

 

Además, este lugar de nidificación parece que ha sido óptimo para la pareja reproductora, dado que ha conseguido sacar adelante 5 pollos volantones. En el Sistema Central, la productividad media de pollos volantones registrada fue de 3,9 (n = 100 parejas; 1). Señalar que esta especie no construye el nido y utiliza para nidificar una amplia gama de lugares, tales como cavidades en cortados, huecos en árboles, nidos abandonados de otras aves, estructuras humanas o incluso en el suelo (2).

 

Esta rapaz diurna se alimenta de un amplio espectro de presas, entre las que se incluyen roedores y artrópodos, siendo una especie muy beneficiosa en el control de plagas. Otras tipos de presa que también incorporan a su dieta son anfibios, reptiles y pequeñas aves. A este respecto, junto a los pollos volantones de Cernícalo vulgar encontramos dos pollos de Gorrión común, Passer domesticus, uno de ellos aportado recientemente por los progenitores, y dos egagrópilas, mostrando una de ellas restos de insectos. Lamentablemente, una de las egagrópilas contenía trozos de plástico, concretamente de un globo de color verde, lo que nos invita a reflexionar sobre la importancia de gestionar bien nuestros residuos y depositarlos en los contenedores destinados a la recogida para su tratamiento. El caso de los globos es especialmente grave, ya que se usan en gran cantidad en muchos eventos festivos y pueden desplazarse por el aire llegando al medio natural, donde son letales para muchos de los animales que los ingieren. Por ejemplo, para las tortugas y aves marinas, dos estudios han documentado que los fragmentos de plástico ingeridos, si son de plástico duro, pueden pasar a través del intestino, mientras que los que son de plástico blando, como es el caso de los globos, es más probable que se compacten y causen obstrucciones letales (3, 4), de manera que el bloqueo del tracto gastrointestinal, seguido de infecciones u otras complicaciones fue la principal causa de muerte de las aves marinas estudiadas (4).

 

El Cernícalo vulgar es una especie que se encuentra protegida por la legislación, dado que está incluida en el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (Real Decreto 139/2011), mientras que el Libro Rojo de las Aves de España 2021 la califica en la categoría de En Peligro de Extinción, debido al decrecimiento generalizado que se estima que sufre la especie en Europa, con declives pronunciados, de más del 20%, en el periodo de 2000 a 2016. En España, estiman que este declive ha sido del 39%. Respecto a la población reproductora, el programa Sacre estima un descenso poblacional del 53% en 20 años desde 1998, mientras que para la población invernante, el programa Sacin estima una reducción de aproximadamente el 30% desde 2008. La agricultura intensiva, asociada a la pérdida de biodiversidad y el uso de plaguicidas, es una de las principales amenazas para la especie. Otras amenazas son los atropellos, disparos, electrocución en tendidos eléctricos y colisión con aerogeneradores (2).

Por último, agradecer a los componentes del Grup Cultural La Lluna y al alcalde de Catadau tanto la comunicación de este nido como su preocupación por el bienestar de estos vecinos excepcionales.

 

 Referències: 

 1. Martínez-Padilla, J. 2016. Cernícalo vulgar – Falco tinnunculus. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Morales, M. B. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.

2. SEO/BirdLife (López-Jiménez N. Ed). 2021. Libro Rojo de las aves de España.

3. Wilcox C. et al. 2018.  A quantitative analysis linking sea turtle mortality and plastic debris ingestion. Scientific Reports.

4.  Roman L. et al. 2019. A quantitative analysis linking seabird mortality and marine debris ingestion. Scientific Reports.

 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Nova espècie nidificant al Meandre del Magre: el Cabrellot

Si bé el Cabrellot, Podiceps cristatus, és una espècie que hem observat al Meandre del Magre des del 2017 durant els mesos de setembre a gener, amb estades cada vegada més prolongades des de 2020, fins ara no havíem detectat l'espècie a la zona durant l'estació reproductora, amb l'excepció d'un exemplar observat el 13 de maig del 2018. 

És per això, que ens va sorprendre gratament quan vam veure una parella realitzant la dansa de l'espill, nom amb el qual es coneix el ritual que duen a terme durant la parada nupcial, el 19 de març passat a l'assut Nou. Durant la dansa de l'espill, el mascle i la femella se situen un davant de l'altre, amb el plomatge de la cresta i les galtes eriçat, i balancegen el cap d'un costat a l'altre. Posteriorment, es posen pràcticament dempeus sobre l'aigua tocant pit contra pit durant uns segons. La delicadesa dels moviments junt amb la bellesa d'aquestes aus, fa que siga un espectacle tan bonic com encisador. 

Vam continuar observant la parella a diferents zones de l'assut fins al 2 d'abril. Tot i això, el 23 d'abril únicament vam veure un exemplar, malgrat que vam mirar a les zones amb vegetació palustre per si era un dels integrants de la parella i aconseguíem veure l'altre covant. Finalment, vam pensar que almenys un dels membres de la parella podria haver abandonat la zona a causa de la pressió humana, atés que els caps de setmana, i sobretot en el període de vacances de Setmana Santa, hi sol haver una gran afluència de pescadors, esportistes i passejants, i que potser l'assut no disposava de les dimensions adequades perquè pogueren covar amb tranquil·litat. El 30 d'abril no en vam veure cap. 

Afortunadament, el 14 de maig vam poder comprovar la nidificació amb èxit de l'espècie a l'assut Nou, ja que vam tornar a veure la parella de Cabrellots i un dels components portava quatre pollets a l'esquena. Una setmana després continuaven els sis exemplars a la mateixa zona. D'aquesta manera, el Meandre del Magre s'ha revelat com un hàbitat adequat tant per a la hivernada com per a la reproducció de l'espècie.

A la Comunitat Valenciana, segons les dades de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició ecològica, des del 1984 fins al 2022 s'ha comptabilitzat una mitjana anual de 105,6 ± 35,8 parelles (n=39), amb un pic màxim de 211 parelles l'any 1999 (Fig. 1). Els aiguamolls més rellevants, quant al nombre de parelles registrades anualment durant aquest període, han estat el P.N. de l’Albufera (40,4 ± 18,4), el P.N. del Fondo (34,5 ± 32,0) i el P.N. de les Salines de Santa Pola (11,9 ± 14,1). Tot i que el nombre de masses d'aigua en què s'ha dut a terme el cens d'aus aquàtiques nidificants ha anat augmentant al llarg d'aquest període i que el nombre d'aiguamolls on s'ha enregistrat la nidificació del Cabrellot també s'ha incrementat, no ha passat el mateix amb la població reproductora de l'espècie, que mostra una tendència pràcticament estable (Fig. 1). Una possible explicació podria ser que haja disminuït la disponibilitat o qualitat dels llocs de nidificació al parc natural de l'Albufera, ja que la seua població reproductora ha decrescut en unes 60 parelles des de la dècada dels vuitanta fins ara (Fig. 1), aquesta podria ser la causa de l'ocupació de nous llocs de reproducció, com el Meandre del Magre, o l'increment d'unes 20 parelles al P. N. del Fondo.

Figura 1. Es mostra el nombre anual de parelles nidificants censades a la Comunitat Valenciana (Parelles) i al P.N. de l'Albufera (P.N. l'Albufera), així com el nombre anual d'aiguamolls on va ser registrada l'espècie durant el període reproductor (linia taronja) des del 1984 fins al 2022. Les línies verda i blava representen la tendència poblacional de la població reproductora de la Comunitat Valenciana i del P.N. de l'Albufera. (Procedència de les dades: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició ecològica)

La nidificació d'una parella de Cabrellot al Meandre del Magre suposa la revaloració d'aquest paratge, ja que augmenta a 12 el nombre d'espècies d'aus aquàtiques nidificants registrades a la zona, i més encara en estar inclosa en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (Reial decret 139/2011). Per aquesta raó, cal la conservació i el coneixement d'aquest aiguamoll de l'interior de València, que ofereix aliment i refugi a moltes espècies d'aus hivernants i nidificants.

Nueva especie nidificante en el Meandre del Magre: el Somormujo lavanco

Si bien el Somormujo lavanco, Podiceps cristatus, es una especie que venimos observando en el Meandre del Magre desde 2017 durante los meses de septiembre a enero, con estancias cada vez más prolongadas desde 2020, hasta ahora no habíamos detectado a la especie en la zona durante la estación reproductora, con la excepción de un ejemplar observado el 13 de mayo de 2018.

Es por ello, que nos sorprendió gratamente cuando vimos a una pareja realizando el baile del espejo, nombre con el que se conoce al ritual que llevan a cabo durante el cortejo, el pasado 19 de marzo en el azud Nou. Durante la danza del espejo el macho y la hembra se sitúan uno delante del otro, con el plumaje de la cresta y las mejillas erizado, y balancean la cabeza de un lado al otro. Posteriormente, se colocan prácticamente de pie sobre el agua tocando pecho contra pecho durante unos segundos. Estos delicados movimientos junto a la belleza de estas aves constituyen un espectáculo tan hermoso como embaucador. 

Continuamos observando a la pareja en diferentes zonas del azud hasta el 2 de abril. Sin embargo, el 23 de abril únicamente vimos a un ejemplar, pese a que miramos en las zonas con vegetación palustre por si era uno de los integrantes de la pareja y conseguíamos ver al otro incubando. Finalmente pensamos que al menos uno de los miembros de la pareja podría haber abandonado la zona debido a la presión humana, dado que los fines de semana, y sobre todo en el periodo vacacional de Semana Santa, suele haber una gran afluencia de pescadores, deportistas y paseantes, y a que quizás el azud no disponía de las dimensiones adecuadas para que pudiesen incubar con tranquilidad. El 30 de abril no vimos a ninguno de ellos. 

Afortunadamente, el 14 de mayo pudimos comprobar la nidificación con éxito de la especie en el azud Nou, ya que volvimos a ver a la pareja de Somormujos y uno de los componentes transportaba cuatro pollos en su espalda. Una semana después continuaban los seis ejemplares en la misma zona. De este modo, el Meandre del Magre se ha revelado como un hábitat adecuado tanto para la invernada como para la reproducción de la especie. 

En la Comunitat Valenciana, según los datos de la Consellería de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición ecológica, desde 1984 hasta 2022 se ha contabilizado una media anual de 105,6 ± 35,8 parejas (n=39), con un pico máximo de 211 parejas en el año 1999 (Fig. 1). Los humedales más relevantes, en cuanto al número de parejas registradas anualmente durante este periodo, han sido el P.N. de l’Albufera (40,4 ± 18,4), el P.N. de El Hondo (34,5 ± 32,0) y el P.N. de las Salinas de Santa Pola (11,9 ± 14,1). A pesar de que el número de masas de agua en las que se ha llevado a cabo el censo de aves acuáticas nidificantes ha ido aumentando a lo largo de este periodo y de que el número de humedales donde se ha registrado la nidificación del Somormujo lavanco también se ha incrementado, no ha ocurrido lo mismo con la población reproductora de la especie, que muestra una tendencia prácticamente estable (Fig. 1). Una posible explicación podría ser que haya disminuido la disponibilidad o calidad de los lugares de nidificación en el Parque Natural de l’Albufera, ya que su población reproductora ha decrecido en unas 60 parejas desde la década de los 80s hasta ahora (Fig. 1), esta podría ser la causa de la ocupación de nuevos lugares de reproducción, como el Meandre del Magre, o el incremento de unas 20 parejas en el P. N. de El Hondo.

Figura 1. Se muestra el número anual de parejas nidificantes censadas en la Comunitat Valenciana (Parejas) y en el P.N. de l'Albufera (P.N. l'Albufera), así como el número anual de humedales donde fue registrada la especie (línea naranja) durante el periodo reproductor desde 1984 hasta 2022. Las líneas verde y azul representan la tendencia poblacional de la población reproductora de la Comunitat Valenciana y del P.N. de l'Albufera. (Procedencia de los datos: Consellería de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición ecológica)

La nidificación de una pareja de Somormujo lavanco en el Meandre del Magre supone la revalorización de este paraje, ya que asciende a 12 el número de especies de aves acuáticas nidificantes registradas en la zona, y más aún al estar incluida en el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (Real Decreto 139/2011). Por esta razón, es necesaria la conservación y conocimiento de este humedal del interior de Valencia, que ofrece alimento y refugio a muchas especies de aves invernantes y nidificantes.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons