Malgrat la seua aparença
fràgil i etèria, els odonats, més coneguts com a parotets o libèl·lules (Subordre Anisoptera) i cavallets
del diable (Subordre Zygoptera), entre altres noms, són uns depredadors implacables i uns
magnífics aliats en el control de mosques i mosquits. Els anisòpters mostren els
ulls junts i dos parells d'ales desiguals que en repòs es disposen
perpendiculars al cos; mentre que en els zigòpters els ulls estan separats i les seues ales paral·leles al cos quan estan en repòs (1,2).
 |
| Còpula de zigòpters / Cópula de zigópteros |
Estan lligats a ecosistemes aquàtics, a on solen
realitzar la posta; i són hemimetàbols, és a dir, mostren metamorfosi
incompleta, de manera que el seu desenvolupament passa només per tres fases:
ou, nimfa (aquàtica) i adult o imago (volador).
Durant la fase de nimfa van canviant gradualment passant per diverses mudes fins a transformar-se en adult, sense passar per l'etapa d'inactivitat i dejuni de la pupa (1,2,3). Amb excepció de les poblacions de femelles de Ischnura hastata de les illes Açores, en les quals s'ha trobat partenogènesi (reproducció mitjançant ous sense fecundar), la seua reproducció és sexual. Les femelles solen ser menys freqüents als llocs de reproducció, i acudeixen a ells per a dur a terme l'aparellament i la posta (2,4).
Durant la fase de nimfa van canviant gradualment passant per diverses mudes fins a transformar-se en adult, sense passar per l'etapa d'inactivitat i dejuni de la pupa (1,2,3). Amb excepció de les poblacions de femelles de Ischnura hastata de les illes Açores, en les quals s'ha trobat partenogènesi (reproducció mitjançant ous sense fecundar), la seua reproducció és sexual. Les femelles solen ser menys freqüents als llocs de reproducció, i acudeixen a ells per a dur a terme l'aparellament i la posta (2,4).
 |
| Posició obelisc / Posición obelisco |
De sang freda, tant a l'alba com en els dies freds necessiten prendre el sol posats sobre branques o pedres fins a aconseguir la temperatura corporal que els permeta volar. Per contra, quan fa molta calor la seua temperatura corporal pot elevar-se massa, especialment durant el vol, per la qual cosa necessiten refugiar-se a l'ombra o adopten una postura peculiar anomenada «posició obelisc», amb les ales tirades
cap avall i l'abdomen cap amunt, reduint així la superfície corporal que
exposen al sol (5).
Excel·lents aliats, controlen les poblacions de diverses espècies d'insectes que cacen al vol capturant-los amb les seues potes. Entre les preses més consumides es troben mosques i mosquits. Així, en els arrossars de las Vegas del Guadiana, s'han observat concentracions de milers de Sympetrum fonscolombii caçant sobre els eixams de mosquits. A més a més, diversos estudis han revelat la seua efectivitat com a controladors biològics de larves de mosquit durant la seua etapa aquàtica de nimfa (6,7,8). A això cal afegir el seu paper com a bioindicadors de l'estat ecològic dels ecosistemes aquàtics, ja que la major part de les famílies d'odonats es consideren bones o molt bones bioindicadors, excepte famílies com Coenagrionidae i Platycnemididae, d'un caràcter indicador intermedi.
Excel·lents aliats, controlen les poblacions de diverses espècies d'insectes que cacen al vol capturant-los amb les seues potes. Entre les preses més consumides es troben mosques i mosquits. Així, en els arrossars de las Vegas del Guadiana, s'han observat concentracions de milers de Sympetrum fonscolombii caçant sobre els eixams de mosquits. A més a més, diversos estudis han revelat la seua efectivitat com a controladors biològics de larves de mosquit durant la seua etapa aquàtica de nimfa (6,7,8). A això cal afegir el seu paper com a bioindicadors de l'estat ecològic dels ecosistemes aquàtics, ja que la major part de les famílies d'odonats es consideren bones o molt bones bioindicadors, excepte famílies com Coenagrionidae i Platycnemididae, d'un caràcter indicador intermedi.
L'existència en l'actualitat de càmeres, guies i altres mitjans digitals que faciliten la identificació d'aquestes espècies sense necessitat de capturar-les ni molestar-les, està propiciant un increment d'afeccionats a la seua observació que a poc a poc va consolidant-se com una forma més d'oci i turisme de naturalesa, amb la senyalització de senders i hàbitats. I a més a més, un augment de la participació en projectes de ciència ciutadana, com el de Biodiversidad Virtual, permetent millorar i aprofundir en el coneixement d'aquests magnífics acròbates alats (2,10).
Odonatos,
hermosos aliados
A
pesar de su apariencia frágil y etérea, los odonatos, más conocidos como libélulas
(Suborden Anisoptera) y caballitos del diablo (Suborden Zygoptera), son unos
depredadores implacables y unos magníficos aliados en el control de moscas y mosquitos. Los ansiópteros muestran los ojos juntos y dos pares
de alas desiguales que en reposo se disponen perpendiculares al cuerpo;
mientras que en los zigópteros los ojos están separados y sus alas paralelas al cuerpo cuando están en reposo (1,2).
Están ligados
a ecosistemas acuáticos, donde suelen realizar la puesta; y son hemimetábolos, es
decir, presentan metamorfosis incompleta, de manera que su desarrollo pasa solo
por tres fases: huevo, ninfa (acuática) y adulto o imago (volador). Durante la
fase de ninfa van cambiando gradualmente pasando por varias mudas hasta
transformarse en adulto, sin pasar por la etapa de inactividad y ayuno de la
pupa (1,2,3).
Excepto las poblaciones de hembras de Ischnura hastata de las islas Azores, en las que se ha encontrado partenogénesis (reproducción mediante huevos sin fecundar), su reproducción es sexual. Las hembras suelen ser menos frecuentes en los lugares de reproducción, y acuden a ellos para llevar a cabo el apareamiento y la puesta (2,4).
Excepto las poblaciones de hembras de Ischnura hastata de las islas Azores, en las que se ha encontrado partenogénesis (reproducción mediante huevos sin fecundar), su reproducción es sexual. Las hembras suelen ser menos frecuentes en los lugares de reproducción, y acuden a ellos para llevar a cabo el apareamiento y la puesta (2,4).
 |
| Posició obelisc / Posición obelisco |
Excelentes aliados, controlan las poblaciones de
diversas especies de insectos que cazan al vuelo capturándolos con sus patas. Entre las presas más consumidas se encuentran moscas y
mosquitos. Así, en los arrozales de las Vegas del Guadiana, se han observado concentraciones de miles de Sympetrum fonscolombii cazando sobre los enjambres de mosquitos. Además, diversos estudios han revelado su efectividad como controladores biológicos de larvas de mosquito durante su etapa acuática como ninfa (6,7,8). A esto hay que añadir su papel como bioindicadores del estado ecológico de los ecosistemas acuáticos, ya que la mayor parte de las familias de odonatos se consideran buenas o muy buenas bioindicadoras, excepto familias como Coenagrionidae y Platycnemididae, de un carácter indicador intermedio.
 |
| Nimfa de anisòpter / Ninfa de anisóptero |
Por ejemplo, se ha observado que las ninfas de algunas especies son más sensibles a la
contaminación, y que diversos tipos de perturbaciones antrópicas pueden
propiciar distintas comunidades de odonatos (2,5,9).
La
existencia en la actualidad de cámaras, guías y otros medios digitales que facilitan
la identificación de estas especies sin necesidad de capturarlas ni molestarlas,
está propiciando un incremento de aficionados a su observación, que poco a poco
va consolidándose como una forma más de ocio y turismo de naturaleza, con la señalización
de senderos y hábitats. Y además, un aumento de la participación en proyectos
de ciencia ciudadana, como el de Biodiversidad Virtual, permitiendo mejorar y profundizar
en el conocimiento de éstos magníficos acróbatas alados (2,10).
Referències:
6.Mandal S.K., Ghosh A., Bhattacharjee J. & Chandra G. 2008. Biocontrol efficiency of odonate nymphs against larvae of the mosquito, Culex quinquefasciatus Say, 1823. Acta Tropica, 106: 109–114
7.Weterings R., Umponstira C. & Buckley H.L.. 2015. Predation rates of mixed instar Odonata naiads feeding on Aedes aegypti and Armigeres moultoni (Diptera: Culicidae) larvae. Journal of Asia-Pacific Entomology, 18: 1–8
8.Iberian Odonata: Alimentación.
9.Ferreras Romero M. 1988. New data on the ecological tolerance of some rheophilous Odonata in mediterranean Europe (Sierra Morena, Southern Spain). Odonatologica 17: 121-126..
10.Biodiversidad Virtual.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
7.Weterings R., Umponstira C. & Buckley H.L.. 2015. Predation rates of mixed instar Odonata naiads feeding on Aedes aegypti and Armigeres moultoni (Diptera: Culicidae) larvae. Journal of Asia-Pacific Entomology, 18: 1–8
8.Iberian Odonata: Alimentación.
9.Ferreras Romero M. 1988. New data on the ecological tolerance of some rheophilous Odonata in mediterranean Europe (Sierra Morena, Southern Spain). Odonatologica 17: 121-126..
10.Biodiversidad Virtual.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
