Pebrella, endemisme iberollevantí

El diumenge vam anar a passejar per l'àrea recreativa La Fontxela, amb la intenció de fer unes fotos a alguns exemplars de pebrella, Thymus piperella, ja que des de juliol a novembre estan amb flor. Aquesta planta és un endemisme iberollevantí de la família de les labiades d'uns 20 cm d'alçada, que mostra fulles xicotetes i arrodonides i flors rosades (1,2).

Tradicionalment, la pebrella ha sigut molt apreciada tant pel seu ús medicinal, a causa del seu oli essencial que és molt ric en carvacrol, com a culinari, servint com a condiment en nombroses receptes de la cuina valenciana, com és ara paelles, carns de caça, i per a adobar olives i altres verdures com els pimentons o les tomaques (3,4).

La seua distribució es restringeix a la província de València i nord d'Alacant, endinsant-se lleugerament a les províncies d'Albacete i Múrcia. Després dels incendis és una de les primeres plantes que recolonitzen el sòl. En algunes zones les seues poblacions semblen haver patit una forta regressió a causa de les accentuades sequeres de l'última dècada, per la qual cosa s'ha aconsellat que caldria prohibir la seua recol·lecció en el camp fins a disposar de dades que permeten un maneig adequat de les seues poblacions (1,5,6).

Pebrella,endemismo iberolevantino

El domingo fuimos a pasear por el área recreativa La Fontxela, con la intención de hacer unas fotos a algunos ejemplares de pebrella, Thymus piperella, ya que desde julio a noviembre están en flor. Esta planta es un endemismo iberolevantino de la familia de las labiadas de unos 20 cm de altura, que muestra hojas pequeñas y redondeadas y flores rosadas (1,2). 

Tradicionalmente, la pebrella ha sido muy apreciada tanto por su uso medicinal, debido a que su aceite esencial es muy rico en carvacrol, como culinario, sirviendo como condimento en numerosas recetas de la cocina valenciana, tales como paellas, carnes de caza, y para adobar aceitunas y otras verduras como los pimientos o los tomates (3,4).

Su distribución se restringe a la provincia de Valencia y norte de Alicante, introduciéndose ligeramente en las provincias de Albacete y Murcia. Después de los incendios es una de las primeras plantas que recolonizan el suelo. En algunas zonas sus poblaciones parecen haber sufrido una fuerte regresión debido a las acentuadas sequías de la última década, por lo que se ha aconsejado que debería prohibirse su recolección en el campo hasta disponer de datos que permitan un manejo adecuado de sus poblaciones (1,5,6).

Referències:

1. Pebrella, Thymus piperella. Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. GeneralitatValenciana

2. Viquipèdia: Pebrella

3. Peris J.A., Stübing G. y Figuerola R. 1991. Guía de las Plantas Medicinales de la Comunidad Valenciana. Las Provincias. Pag: 220

4. Adene: Pebrella

5. Thymus piperella. Flora Protegida. Universidad de Murcia
6. Thymus piperella. Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons