Biodiversitat del Marquesat: Anax parthenope (Emperador menor)

Fílum: Arthropoda/ Classe: Insecta

Ordre: Odonata/ Família: Aeshnidae

Anax parthenope, Sélys 1839
Emperador menor; Emperatriz parda

L'Emperador Menor, Anax parthenope, amb una llargària total d'entre 6,2 i 7,5 cm, és un dels parotets més grans que habiten al Marquesat. De fet, aquesta espècie pertany a la família Aeshnidae, que inclou a les libèl·lules més grans d'Europa, i unes de les més grans i ràpides del món, especialment les dels gèneres Aeshna i Anax (1,2,3).

Anax parthenope

De la mateixa manera que altres èsnids, és habitual veure-la patrullant incansablement, i amb gran destresa, el seu territori buscant preses o expulsant als seus competidors. Això és possible gràcies a la seua excel·lent visió i a l'estructura de les seues ales, que els permet volar a gran velocitat i en qualsevol direcció, durant llargs períodes de temps sense esgotar-se. No obstant això, sol ser expulsada pel seu congènere Anax imperator quan coincideixen al mateix territori, donat que la mida d'aquesta última és un poc més gran (2,4,5,6).

Generalment està associada a aigües estancades amb vegetació de ribera: llacunes, tolls temporals, trams baixos de rius; podent suportar aigües lleugerament salobres, però no les eutrofitzades (1,7,8,9).

Habitualment la parella roman en tàndem després de l'aparellament per realitzar la posta, sent aquest un comportament excepcional entre els èsnids europeus que només s'ha observat en Aeshna affinis, i en les espècies migradores Hemianax ephippiger i Anax junius (1,4,10; veure vídeo més avall).

Així, la femella introdueix els ous en la vegetació o en el fang. L'eclosió es produirà dos mesos després, donant lloc a les nimfes, que romandran en el fons o agafades a la vegetació caçant a l'aguait larves d'insectes i xicotets animals aquàtics, fins a arribar a l'estat d'adult al cap de dos anys (1,7).

Mostra un ampli rang de distribució, que comprén des d'Europa i el nord d'Àfrica fins a l'Orient Pròxim i Àsia; mentre que a la península Ibèrica seria relativament comuna al Llevant i Andalusia (7,11). Al Marquesat, l'hem pogut localitzar en diferents punts situats en Els Cerros, La Falaguera, el Granoter, la Casa dels Frares i el riu Magre (veure mapa), havent observat una major densitat a l'Assut Nou a principis de setembre. No obstant això anirem ampliant aquesta informació quan disposem de noves dades.

Emperador menor; Emperatriz parda (Anax parthenope)

Anax parthenope (Emperatriz Parda)

La Emperatriz Parda (Anax parthenope), con una longitud total de entre 6,2 y 7,5 cm, es una de las libélulas más grandes que habitan en el Marquesat. De hecho, esta especie pertenece a la familia Aeshnidae, que incluye a las libélulas más grandes de Europa, y unas de las más grandes y veloces del mundo, en especial las de los géneros Aeshna y Anax (1,2,3).

Al igual que otros ésnidos, es usual verla patrullando incansablemente, y con gran destreza, su territorio en busca de presas o expulsando a sus competidores. Esto es posible gracias a su excelente visión y a la estructura de sus alas, que les permite volar a gran velocidad y en cualquier dirección, durante largos periodos de tiempo sin agotarse. No obstante, suele ser expulsada por su congénere Anax imperator cuando coinciden en el mismo territorio, dado que el tamaño de esta última es algo mayor (2,4,5,6).

Suele estar asociada a aguas estancadas con vegetación de ribera: lagunas, charcas temporales, tramos bajos de ríos; pudiendo soportar aguas ligeramente salobres, pero no las eutrofizadas (1,7,8,9).

Anax parthenope

Generalmente la pareja permanece en tándem tras el apareamiento para realizar la puesta, siendo éste un comportamiento excepcional entre los ésnidos europeos que sólo se ha observado en Aeshna affinis, y en las especies migradoras Hemianax ephippiger y Anax junius (1,4,10; ver vídeo más arriba).

Para ello, la hembra introduce los huevos en la vegetación o en el barro. La eclosión se producirá a los dos meses, dando lugar a las ninfas, que permanecerán en el fondo o agarradas a la vegetación cazando al acecho larvas de insectos y pequeños animales acuáticos, hasta alcanzar el estado de adulto a los dos años (1,7).

Muestra un extenso rango de distribución, que abarca desde Europa y el norte de África hasta Oriente Próximo y Asia; mientras que en la Península Ibérica sería relativamente común en Levante y Andalucía (7,11). En el Marquesat, la hemos podido localizar en diferentes puntos situados en Els Cerros, La Falaguera, el Granoter, la Casa dels Frares y el río Magro (ver mapa), habiendo observado una mayor densidad en el Assut Nou a principios de septiembre. No obstante iremos ampliando esta información cuando dispongamos de nuevos datos.