Biodiversitat del Marquesat: Primer Cens Hivernal d'Aus Aquàtiques al Riu Magre

El 17 i 18 de febrer vam realitzar el primer cens hivernal d'aus aquàtiques del riu Magre al seu pas pel Marquesat. En concret, censàrem el dormidor d'ardeids de l'Assut Vell, el dormidor de corbs marins de l'Assut de Llombai i la resta d'ocells aquàtics presents al meandre del riu, que s'estén des de l'Assut Nou fins al cementiri d'Alfarb.

Garseta blanca, Garceta común, Egretta garzetta.

Constatàrem la presència d'11 espècies, sent els resultats del cens d'ardeids, corbs marins i fotges més fidedignes, gràcies al fet que estan basats en recomptes directes d'individus: tant en la seua entrada al dormidor (ardeids i corbs marins), com en les bandades d'exemplars trobats nadant al llarg del riu (fotges; veure Taula 1).

Els censos de les espècies restants són més imprecisos a causa de la gran abundància de senill i bova, de manera que les estimacions estan basades en un compendi d'avistaments i escoltes. No obstant això, es constata la seua presència i s'estableix un nombre mínim d'exemplars per a aquesta zona.

D'aquest primer cens hivernal destaquem la presència del Gall de canyar, Porphyrio porphyrio, espècie extingida a la Comunitat Valenciana a la fi del segle XIX, i que va tornar a reproduir-se el 1994 gràcies a un programa de reintroducció dut a terme amb exemplars procedents de Doñana. Des de llavors el nombre de parelles reproductores va anar augmentant, fins a arribar a un màxim de 343 parelles en 2007.

Gall de canyar, Calamón común, Porphyrio porphyrio. Autor: Martien Brand

En l'actualitat aquest creixement sembla haver-se atenuat, i en el cas del Parc Natural de l'Albufera, la zona humida més propera a la nostra zona, la seua població reproductora sembla haver-se estabilitzat al voltant d'un centenar de parelles.

Aquest fet podria indicar que la població de l'Albufera hauria arribat a la seua capacitat de càrrega en el paratge, trobant-se en un procés de dispersió, el que explicaria la colonització d'aquest tram del riu Magre. Una altra dada a assenyalar és l'observació d'una Becada, Scolopax rusticola, l'única espècie de limícola registrada.

D'altra banda, crida l'atenció la brusca disminució del nombre d'ardeids al dormidor, que ha passat d'albergar 751 i 452 individus a l'octubre i desembre respectivament (veure gràfica), als 185 comptabilitzats en febrer. És possible que aquest descens siga degut al fet que la majoria d'exemplars s'hagen desplaçat al Parc Natural de l'Albufera, ja que en aquest mes estan airejant i incorporant a la terra la palla i restes de la sega de l'arròs.

Aquesta labor, coneguda com "fanguejat", consisteix a batre la superfície inundada dels camps amb un tractor amb rodes de ferro (gàbies). En el transcurs de la mateixa afloren sota aquestes rodes multitud de macroinvertebrats, que suposen per a ardeids i gavines una font d'aliment molt abundant i fàcil d'obtenir.

Taula 1: Resultat del cens hivernal d'aus aquàtiques al riu Magre en el Marquesat. Febrer 2018

Tabla 1: Resultado del censo invernal de aves acuáticas en río Magro en el Marquesat. Febrero 2018

Primer Censo Invernal de Aves Acuáticas en el Rio Magro

Fotja, Focha común, Fulica atra.

El 17 y 18 de febrero realizamos el primer censo invernal de aves acuáticas del río Magro a su paso por el Marquesat. En concreto, censamos el dormidero de ardeidas del azud Vell, el dormidero de cormoranes del azud de Llombai, y el resto de aves acuáticas presentes en el meandro del río Magro, que abarca desde el azud Nou hasta el cementerio de Alfarb. Constatamos la presencia de 11 especies, siendo los resultados del censo de ardeidas, cormoranes y fochas más fidedignos, debido a que están basados en conteos directos de individuos: tanto en su entrada al dormidero (ardeidas y cormoranes), como en los bandos de ejemplares nadando a lo largo del río (fochas; ver Tabla 1).

Los censos de las especies restantes son más imprecisos debido a la gran abundancia de carrizo y enea, por lo que las estimaciones están basadas en un compendio de avistamientos y escuchas. No obstante, se constata su presencia y se establece un número mínimo de ejemplares.

Corb marí gros, Cormorán grande, Phalacrocorax carbo

De este primer censo invernal destacamos la presencia del Calamón común, Porphyrio porphyrio, especie extinguida en la Comunitat Valenciana a finales del siglo XlX, y que volvió a reproducirse en 1994 gracias a un programa de reintroducción llevado a cabo con ejemplares procedentes de Doñana. Desde entonces el número de parejas reproductoras fue aumentando, hasta alcanzar un máximo de 343 parejas en 2007.

En la actualidad este crecimiento parece haberse atenuado, y en el caso del Parque Natural de la Albufera, el humedal más próximo a nuestra zona, su población reproductora parece haberse estabilizado en torno a un centenar de parejas. Este hecho podría indicar que la población de la Albufera habría alcanzado su capacidad de carga en el paraje, encontrándose en un proceso de dispersión, lo que explicaría la colonización de este tramo del río Magro. Otro dato a señalar es la observación de una Chocha perdiz, Scolopax rusticola, la única especie de limícola registrada.

Por otro lado, llama la atención la brusca disminución del número de ardeidas en el dormidero, que ha pasado de albergar 751 y 452 individuos en octubre y diciembre respectivamente (ver gráfica), a los 185 contabilizados en febrero.

Es posible que este descenso se deba a que la mayoría de ejemplares se hayan desplazado al Parque Natural de la Albufera, puesto que en estas fechas están aireando e incorporando al suelo la paja y restos de la siega del arroz. Esta labor, conocida como “fanguejat”, consiste en batir la superficie inundada de los campos con un tractor con ruedas de hierro (jaulas). En el transcurso de la misma afloran bajo estas ruedas multitud de macroinvertebrados, que suponen para garzas y gaviotas una fuente de alimento muy abundante y fácil de obtener.