divendres, 5 de juliol del 2019

El Senyor de les Anelles


El passat 26 de maig, mentre realitzàvem el cens d'aus aquàtiques nidificants del meandre del riu Magre al seu pas pel Marquesat, observarem una parella de corriolets, Charadrius dubius. Un d'ells portava en la seua pota esquerra una anella de lectura a distància groga amb el codi EN de color negre, i una altra anella blava en la seua pota dreta.  

Un mes després, el 23 de juny, el vam tornar a veure a l'inici del meandre, 500 m riu amunt, però aquesta vegada es trobava a soles. 

En apropar-nos, va començar a anar-se'n caminant lentament i després va estar volant al voltant nostre sense allunyar-se massa, mentre vocalitzava per cridar la nostra atenció, desenvolupant el comportament típic de distracció (display de distracció) per atreure l'atenció del depredador i allunyar-lo del lloc on es troba el niu o els pollets. Aquest comportament, a més del temps que ha estat a la zona, ens fa pensar que aquesta parella ha niuat ací. 

Després del primer albirament, ens vam posar en contacte amb els anelladors que coneixem d'aquesta espècie, i ens van confirmar que es tractava d'un exemplar anellat per ells. Els anelladors i les institucions que coordinen l'anellament d'alguna espècie en concret, quan se'ls comunica una recuperació, ja siga una recaptura o un contacte visual, tenen com a norma no escrita informar al comunicant sobre l'historial de l'individu en qüestió, proporcionant-li informació sobre el seu anellament i les seues posteriors captures i albiraments.


En aquest cas, ens comuniquen que es tracta d'un exemplar anellat el 18 de juny de 2018 en el Parc Natural de l'Albufera, concretament al Canyar del Plater (Silla), que posteriorment va ser observat el 13 i el 30 d'agost a aquest mateix paratge. Es va deixar de veure durant la tardor i l'hivern, potser perquè va passar desapercebut o perquè va migrar a un altre lloc, però l'1 d'abril d'aquest any, va tornar a ser albirat prop d'on va ser anellat, al Camí de Petenique (Silla). D'altra banda, han fet referència a la importància d'aquest tipus d'albiraments, ja que aporten informació valuosa sobre els moviments migratoris de l'espècie. Com a curiositat, ens han comentat que exemplars anellats al Parc Natural de l'Albufera i al P.N. d'Oliva-Pego durant la migració post nupcial, han estat posteriorment observats a Barcelona, Navarra i fins i tot a països com Anglaterra, França, Alemanya o Holanda.

Fig. 1. Charadrius alexandrinus, Charadrius dubius Charadrius hiaticula. Font: © Avibirds
Aquest limícola de xicoteta grandària es caracteritza per presentar un anell ocular groc, una banda pectoral completa i potes grogues (1). Aquests són alguns dels trets que el diferencien clarament de les altres dues espècies molt semblants que poden freqüentar les mateixes zones, el Corriol camanegre, Charadrius alexandrinus, i el Corriol gran, Charadrius hiaticula (fig. 1). Ocupa zones humides com riberes fluvials, llacunes, arrossars, graveres, maresmes i salines (1), on s'alimenta de xicotets invertebrats que captura a la vora de l'aigua. Nidifica en ribes amb grava, en una xicoteta depressió que de vegades folra amb palletes i pedres menudes, on sol pondre 4 ous críptics.


La seua distribució europea és discontínua i dependent de zones obertes, amb una població estimada de 101.000-196.000 parelles. A Espanya, es troba en totes les comunitats autònomes, i té una població mínima estimada de 4.277 parelles (2). A la Comunitat Valenciana ocupa poc més del 20% de les quadrícules UTM, niuant als principals aiguamolls litorals i el seu entorn, així com en alguns trams fluvials oberts i en la vora d'embassaments, fins i tot en comarques interiors com el Racó d'Ademús. La seua població reproductora als principals aiguamolls i embassaments oscil·la al voltant de les 80 parelles, mostrant una tendència d'augment moderat.



El Señor de las Anillas


El pasado 26 de mayo, mientras realizábamos el censo de aves acuáticas nidificantes del meandro del río Magro a su paso por el Marquesat, observamos una pareja de Chorlitejo chico, Charadrius dubius. Uno de ellos llevaba en su pata izquierda una anilla de lectura a distancia amarilla con el código EN de color negro, y una anilla azul en su pata derecha. 

Un mes después, el 23 de junio, lo volvimos a ver al inicio del meandro, 500 m aguas arriba, pero esta vez se encontraba solo. Al acercarnos, comenzó a alejarse andando lentamente hasta emprender el vuelo, y permaneció volando a nuestro alrededor sin alejarse demasiado mientras vocalizaba para llamar nuestra atención, mostrando el comportamiento típico de distracción (display de distracción) para atraer la atención del depredador y alejarlo de la ubicación del nido o los pollos. Este comportamiento, junto al tiempo que ha permanecido en la zona, nos hace pensar que esta pareja ha nidificado aquí.

Tras el primer avistamiento, nos pusimos en contacto con los anilladores que conocemos de esta especie, y nos confirmaron que se trataba de un ejemplar anillado por ellos. Los anilladores y las instituciones que coordinan el anillamiento de alguna especie en concreto, cuando se les comunica una recuperación, ya sea una recaptura o un contacto visual, tienen como norma no escrita informar al comunicante sobre el historial del individuo en cuestión, proporcionándole información sobre su anillamiento y sus posteriores capturas y avistamientos.



En este caso, nos comunican que se trata de un ejemplar anillado el 18 de junio de 2018 en el Parque Natural de l’Albufera, concretamente en el Canyar del Plater (Silla), que posteriormente fue observado el 13 y el 30 de agosto en ese mismo paraje. Dejó de verse durante el otoño y el invierno, tal vez porque pasó desapercibido o porque migró a otro lugar, pero el 1 de abril de este año, volvió a ser avistado cerca de donde fue anillado, en el Camí de Petenique (Silla).  


Además han hecho referencia a la importancia de este tipo de avistamientos, ya que aportan una valiosa información sobre los movimientos migratorios de la especie. Como curiosidad, nos han comentado que ejemplares anillados en Parque Natural de l’Albufera y en el P.N. de Oliva-Pego, durante la migración post nupcial, han sido posteriormente observados en Barcelona, Navarra e incluso países como Inglaterra, Francia, Alemania u Holanda.  

Este limícola de pequeño tamaño se caracteriza por presentar un anillo ocular amarillo, una banda pectoral completa y patas amarillas (1). Estos son algunos de los rasgos que lo diferencian claramente de las otras dos especies muy parecidas que pueden frecuentar las mismas zonas, el Chorlitejo patinegro, Charadrius alexandrinusy el Chorlitejo grande, Charadrius hiaticula (Fig. 1). 



Fig. 1. Charadrius alexandrinus, Charadrius dubius Charadrius hiaticula. Fuente: © Avibirds

Ocupa zonas húmedas como riberas fluviales, lagunas, arrozales, graveras, marismas y salinas (1), donde se alimenta de pequeños invertebrados que captura en la orilla del agua. Nidifica en orillas con grava, en una pequeña depresión que a veces forra con pajitas y piedras pequeñas, donde suele poner 4 huevos crípticos.

Su distribución europea es discontinua y dependiente de zonas abiertas, con una población estimada de 101.000-196.000 parejas.  En España, se encuentra en todas las comunidades autónomas, y cuenta con una población mínima estimada de 4.277 parejas (2). 

En la Comunidad Valenciana ocupa poco más del 20 % de las cuadrículas UTM, anidando en los principales humedales litorales y su entorno, así como en algunos tramos fluviales abiertos y en orillas de embalses, incluso en comarcas interiores como el Rincón de Ademuz. Su población reproductora en los principales humedales y embalses oscila en torno a las 80 parejas, mostrando una tendencia de aumento moderado.




Referències: 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada