El 12 de maig i el 22 de juny de 2019 vam realitzar el Segon Cens d'Aus Aquàtiques Nidificants al Meandre del riu Magre al seu pas pel Marquesat. La metodologia emprada ha estat la mateixa que en el cens anterior, de manera que per a les anàtids, ràl·lids i podicipèdids
s'ha estimat el nombre mínim de parelles nidificants mitjançant el
registre d'albiraments i escoltes, mentre que per a la resta de famílies
s'ha utilitzat l'observació directa.
Ixobrychus minutus |
Hem registrat un total d'11 espècies (veure Taula 1), que es corresponen amb les detectades en el cens de 2018, a excepció de la Siseta Blanca, Actitis hypoleucos, que si bé va estar observada a la zona el 12 de maig, no hem tornat a veure-la amb posterioritat.
En aquest sentit, cal assenyalar que aquest
mateix dia també observàrem dues parelles de Camallongues, Himantopus
himantopus, quatre parelles de Collverd, Anas platyrhynchos, i un grup de 40 Picaports, Plegadis falcinellus, en el tram posterior a l'Assut Nou que s'endinsa en el terme de Carlet, i que en eixe moment presentava cert cabal.
El mascle d'una de les parelles de camallonga es trobava tombat a terra, va agafar un fragment de vegetació pròxim a
ell, es va alçar i el va col·locar al costat de les seues potes.
Posteriorment va tornar a alçar-se i va recórrer els voltants
picotejant fragments de vegetació per finalment tornar a estirar-se al
mateix lloc en el qual es trobava al principi, mostrant algunes de les
pautes descrites per a la construcció del niu en l'espècie (1). Malauradament, una setmana més tard va
disminuir el volum d'aigua a l'assut, el que va permetre que s'assequés tot
el tram adjacent a aquest i la zona va quedar totalment desocupada.
No hem tornat a veure Camallongues al meandre
fins al passat 18 de juliol, en què un adult ens va estar assetjant durant una
bona estona volant sobre nosaltres i realitzant vocalitzacions d'alarma,
després de mostrar el mateix comportament amb un xicotet grup de Gavines Comunes, Chroicocephalus ridibundus. Posteriorment, quan estàvem prou distanciats, ho vam veure
allunyar-se amb dos exemplars juvenils. Així mateix, el 19 d'agost de 2018,
observàrem en el mateix tram a una femella amb un juvenil i una altra amb dos. El més probable és que es tractés d'exemplars en
migració cap als seus llocs d'hivernada, ja que aquestes dates coincideixen amb el pas post-nupcial de
l'espècie per la nostra regió, que sol produir-se al juliol i l'agost (1).
Pel que fa a l'altra espècie de limícola, el Corriolet, Charadrius dubius, a més d'haver vist dues parelles a la zona al llarg de l'estació reproductora, el 23 de juny passat vam observar comportaments de distracció per atreure l'atenció del depredador i allunyar-lo de la ubicació del niu o els pollets, en dos mascles situats a 1 km de distància, el que confirmaria la nidificació d'ambdues parelles al meandre. El 18 de juliol, almenys una d'aquestes dues ubicacions romania ocupada per tres exemplars.
Corriolet, Chorlitejo chico (Charadrius dubiu) |
Cal assenyalar que enguany hem tornat a
veure a un exemplar de Martinet, Nycticorax nycticorax, encara que només ho
vam veure el 22 de juny. Així com, que seguim sense detectar indicis de
reproducció per part de l'Esplugabous, Bubulcus ibis, i les Garsetes Blanques,
Egretta garzetta, encara que el dormidor d'aquest tram fluvial segueix estant
actiu i ens sol oferir grates sorpreses, com ara la presència de quatre
Gralles, Corvus monedula, el 26 de maig o la de tres Orovals, Ardeola
ralloides, el 22 de juny. Com a nota negativa, destacar el descens en el nombre
de Rasclons, Rallus aquaticus, detectats al llarg del meandre.
No obstant això, el més destacable sense cap
dubte ha estat l'observació de tres exemplars d'Agró Roig, Ardea purpurea, el
22 de juny a la mateixa zona que va ocupar l'espècie l'any anterior. Així com, la reproducció amb èxit de l'Arpellot de Marjal, Circus aeruginosus, per segon any
consecutiu, que ha aconseguit tirar endavant dos polls, el que unit a la seua
presència durant la hivernada reflecteix la importància de la zona per a
l'espècie, ja que és capaç d'albergar almenys una parella durant gairebé tot
l'any.
Segundo Censo de Aves Acuáticas Nidificantes en el Meandro del Magro
El 12 de mayo y el 22 de junio de 2019 realizamos el Segundo Censo de Aves Acuáticas Nidificantes del Meandro del río Magro a su paso por el Marquesat. La metodología
empleada ha sido la misma que en el censo anterior, de manera que para las
anátidas, rálidos y podicipédidos se ha estimado el número mínimo de parejas
nidificantes mediante el registro de avistamientos y escuchas, mientras que
para el resto de familias se ha utilizado la observación directa.
Ardea cinerea |
Hemos registrado
un total de 11 especies (ver Tabla 1), que se corresponden con las detectadas en
el censo de 2018, a excepción del Andarríos Chico, Actitis hypoleucos, que si
bien fue observado en la zona el 12 de mayo, no hemos vuelto a avistarlo con posterioridad.
En este sentido, hay que señalar que ese mismo día también
observamos dos parejas de Cigueñuelas, Himantopus
himantopus, cuatro parejas de Anade Azulón, Anas platyrhynchos, y un grupo de 40 Moritos Comunes, Plegadis falcinellus, en el
tramo posterior al azud Nou que se adentra en el término de Carlet, que en
aquellas fechas presentaba cierto caudal.
El macho de una de las parejas de cigüeñuela
se encontraba tumbado sobre el suelo, recogió un
fragmento de vegetación próximo a él, se levantó y lo colocó junto a sus patas.
Posteriormente volvió a levantarse y recorrió los alrededores picoteando fragmentos
de vegetación para finalmente volver a tumbarse en el mismo sitio en el que se
encontraba al principio, mostrando algunas de las pautas descritas para el
establecimiento del nido en la especie (1). Lamentablemente, una semana
después disminuyó el volumen de agua en el azud, lo que permitió que se secara todo el
tramo adyacente al mismo y la zona quedó totalmente desocupada.
Himantopus himantopus |
No hemos
vuelto a ver Cigüeñuelas en el meandro hasta el pasado 18 de julio, en el que un
adulto nos estuvo acosando durante un buen rato volando sobre nosotros y
realizando vocalizaciones de alarma, tras mostrar el mismo comportamiento con un
pequeño grupo de Gaviotas Reidoras, Chroicocephalus ridibundus. Posteriormente, cuando estábamos lo
suficientemente distanciados, lo vimos alejarse con dos ejemplares juveniles. Asimismo,
el 19 de agosto de 2018, observamos en el mismo tramo a una hembra con un
juvenil y otra con dos.
Himantopus himantopus |
Dado lo tardío de estas fechas, lo más probable es que se tratase de ejemplares en migración hacia sus lugares de invernada, ya que el paso post-nupcial de la especie por nuestra región suele producirse en julio y agosto (1).
Respecto a la otra especie de limícola, el Chorlitejo Chico, Charadrius dubius, además de haber avistado dos parejas en la zona a lo largo de la estación reproductora, el pasado 23 de junio observamos comportamientos de distracción para atraer la atención del depredador y alejarlo de la ubicación del nido o los pollos, en dos machos situados a 1 km de distancia, lo que confirmaría la nidificación de ambas parejas en el meandro. El 18 de julio, al menos una de estas dos ubicaciones permanecía ocupada por tres ejemplares
Hay que
señalar que este año hemos vuelto a avistar a un ejemplar de Martinete Común,
Nycticorax nycticorax, aunque solamente lo vimos el 22 de junio. Así como, que seguimos sin detectar indicios de
reproducción por parte de las Garcillas Bueyeras, Bubulcus ibis, y las Garcetas
Comunes, Egretta garzetta, aunque el dormidero de este tramo fluvial sigue
estando activo y nos suele deparar gratas sorpresas, como la presencia de cuatro
Grajillas Occidentales, Corvus monedula, el 26 de mayo o la de tres Garcillas Cangrejeras, Ardeola ralloides, el 22
de junio. Como nota negativa, destacar el descenso en el número de Rascones Europeos, Rallus aquaticus, detectados a lo largo del meandro.
No obstante,
lo más destacable sin duda ha sido la observación de tres ejemplares de Garza
Imperial, Ardea
purpurea, el 22 de junio en la misma zona que ocupó la especie
el año anterior. Así como, la reproducción exitosa del Aguilucho Lagunero, Circus aeruginosus, por
segundo año consecutivo, que ha conseguido sacar adelante dos pollos, lo que
unido a su presencia durante la invernada refleja la importancia de la zona
para la especie, ya que es capaz de albergar al menos una pareja durante casi
todo el año.
Referències:
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada