divendres, 16 d’agost del 2019

Joies valencianes: Verbascum fontqueri, endemisme iberollevantí


Verbascum fontqueri Benedí & J. Monts.
Matapeix negre; Gordolobo valenciano

La Comunitat Valenciana compta amb una gran riquesa florística amb més de 350 espècies endèmiques, amb 59 d'elles exclusives d'aquest territori.

Verbascum fontqueri
Aquest és el cas del matapeix negre, Verbascum fontqueri, un endemisme ibèric exclusiu valencià que només està present en les serres litorals de la meitat meridional de la província de València, des de Millars fins a Quatretonda (Fig. 1). 

L'espècie es troba dins de la Llista Vermella de Flora Vascular Amenaçada d'Espanya amb la categoria de Vulnerable, i en l'àmbit legal de protecció apareix en l'Annex II del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades (Decret 70/2009; Ordre 6/2013) com Espècie (tàxon) Protegida No Catalogada

Es tracta d'una planta biennal, de fins a 1,5 m d'alçada, que un any forma la roseta basal de fulles i al següent floreix. Ocupa herbassars i matollars aclarits, pastures seques, sequerals i marges de camins, entre els 200 i 600 m d'altitud. Floreix d'abril a juny i és pol·linitzada per sírfids, àpids i lepidòpters. Les poblacions de matapeix negre ocupen grans àrees preforestals i estan formades per individus dispersos.



La majoria de les seues poblacións es troben en Llocs d'Importància Comunitària (LIC) o en Microreserves de Flora. A la Mancomunitat del Marquesat, l'espècie ha estat citada en 9 quadrícules de 1x1 km de les 136 que el formen (6,6%), trobant-se 4 d'elles dins dels límits del PNM La Colaita (Llombai) i altres 3 en els del PNM Matamón (Catadau). Per contra, les altres 2 quadrícules restants estan situades pel Racó del Melero (Catadau), fora de l'àrea de protecció d'aquests dos paratges naturals municipals i de la del LIC Serres de Martes i Ave (Fig. 1).

Fig. 1: Distribució mundial (esquerra) i al Marquesat (dreta) de Verbascum fontqueri// Fig. 1: Distribución mundial (izquierda) y en el Marquesat (derecha) de Verbascum fontqueri. (Fuente del mapa de distribución mundial: Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España)


Verbascum fontqueri
Les principals amenaces per a l'espècie semblen estar relacionades amb l'augment de la densitat del matollar i el desenvolupament de masses forestals. En l'actualitat algunes poblacions es troben amenaçades pel desenvolupament urbanístic, mentre que algunes localitats importants per a l'espècie van ser urbanitzades en els anys 70 i 80.

En aquest sentit, l'anàlisi de l'efecte que podria tenir el clima sobre l'espècie mitjançant models de canvi climàtic va revelar resultats contradictoris, de manera que els models CGCM2 no van predir problemes climàtics mentre que els ECHAM4 van assenyalar que podria extingir-se. Atés que tots dos escenaris eren plausibles, es van prendre mesures de conservació davant la possibilitat que l'espècie pogués arribar a extingir-se. Entre les mesures in-situ (sobre el terreny) adoptades es troba la protecció d'alguns dels enclavaments que ocupa aquesta i altres espècies sota la figura de Microreserva de Flora. Mentre que entre les mesures ex-situ es troba la recol·lecció i conservació de llavors, i la posada a punt de protocols de germinació i producció de plantes in vitro.



Joyas valencianas: Verbascum fontqueri, endemismo iberolevantino



La  Comunitat  Valenciana  alberga una gran  riqueza  florística  que cuenta con   más   de   350   especies endémicas, siendo 59 de ellas exclusivas  del  territorio  valenciano. Este es el caso del gordolobo valenciano, Verbascum fontqueri, un endemismo ibérico exclusivo valenciano que solo está presente en las sierras litorales de la mitad meridional de la provincia de Valencia, desde Millares hasta Quatretonda (Fig. 1)

Verbascum fontqueri
Esta especie se encuentra en la Lista Roja de Flora Vascular Amenazada de España en la categoría de Vulnerable, y a nivel legal de protección aparece en el Anexo II del Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas (Decreto 70/2009; Orden 6/2013) como Especie (Taxón) Protegida No Catalogada. 

Se trata de una planta bienal, de hasta 1,5 m de altura, que un año forma la roseta basal de hojas y al siguiente florece. Suele ocupar herbazales y matorrales aclarados, pastos secos, secarrales y márgenes de caminos, entre los 200 y 600 m de altitud. 

La floración tiene lugar de abril a junio, y es polinizada por sírfidos, ápidos y lepidópteros. Las poblaciones de gordolobo valenciano ocupan grandes áreas preforestales y están formadas por individuos dispersos. La mayoría de ellas se encuentran en Lugares de Importancia Comunitaria (LIC) o en Microreservas de Flora.

Verbascum fontqueri
En la Mancomunitat del Marquesat, la especie ha sido citada en 9 cuadrículas de 1x1 km de las 136 que lo forman (6,6%), encontrándose 4 de ellas dentro de los límites del PNM La Colaita (Llombai) y otras 3 en los del PNM Matamón (Catadau). Por el contrario, las 2 cuadrículas restantes están situadas por el Racó del Melero (Catadau), fuera del área de protección de estos dos Parajes Naturales Municipales y de la del LIC Sierras de Martes y Ave (Fig. 1)


Las principales amenazas para la especie parecen estar relacionadas con el aumento de la densidad del matorral y el desarrollo de masas forestales. En la actualidad algunas poblaciones se encuentran amenazadas por el desarrollo urbanístico, mientras que algunas localidades importantes para la especie fueron urbanizadas en los años 70 y 80.



En este sentido, el análisis del efecto que podría tener el clima sobre la especie mediante modelos de cambio climático reveló resultados contradictorios, de modo que los modelos CGCM2 no predijeron problemas climáticos mientras que los ECHAM4 señalaron que podría extinguirse. Dado que ambos escenarios eran plausibles, se han tomado medidas de conservación ante la posibilidad de que la especie pudiera llegar a extinguirse. Entre las medidas in-situ (sobre el terreno) adoptadas se encuentra la protección de algunos de los enclaves que ocupa ésta y otras especies bajo la figura de Microrreserva de Flora. Mientras que entre las medidas ex-situ se encuentra la recolección y conservación de semillas, y la puesta a punto de protocolos de germinación y producción de plantas in vitro.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada