Biodiversitat del Marquesat: 26 Anys del Conveni sobre la Diversitat Biològica

El 29 de desembre de 1993 va entrar en vigor el Conveni sobre la Diversitat Biològica, un tractat internacional jurídicament vinculant i gairebé universal, que reuneix 196 països amb l'objectiu de prendre mesures per conservar la diversitat biològica i promoure el seu ús sostenible (1,2,3).

Fuente de la imagen de ADN: Muy Interesante

Segons aquest conveni, la diversitat biològica o biodiversitat comprén a totes les formes de vida del planeta i els processos naturals que aquesta conforma, incloent-hi la diversitat a tres escales: els ecosistemes (diversitat ecològica o de comunitats), les espècies (riquesa d'espècies) i els recursos genètics, entre els quals es troben les varietats de cultius i les races de bestiar.

Fuente: TheIUCN Red List

No obstant això, 26 anys després, el ritme de pèrdua de biodiversitat davant el que ens trobem és, al costat del canvi climàtic, el problema més greu i urgent a què ens enfrontem. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN), més de 28.000 espècies estan amenaçades d'extinció, la qual cosa representa més de la quarta part (27%) de les 105.732 espècies avaluades fins ara (4). Mentre que la Plataforma Intergovernamental sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics (IPBES) alerta sobre el perillós declivi de la natura, amb al voltant d'un milió d'espècies amenaçades d'extinció i una taxa d'extinció d'espècies sense precedents (1.000 vegades més ràpida que la taxa natural d'extinció) i que a més a més s'està accelerant (5,6). La IPBES també estima que almenys 680 espècies de vertebrats han desaparegut des del segle XVI, i que més del 9% de les races de mamífers utilitzades per a l'alimentació i l'agricultura havien desaparegut el 2016, mentre que altres 1.000 races més es troben amenaçades (6). De fet, es considera que ens trobem immersos en la sisena extinció massiva d'espècies del nostre planeta, la Setena Extinció segons un treball publicat recentment, que considera l'esdeveniment d'extinció que es va produir en el període final del Guadalupian (o Pèrmic Mitjà, fa 259,8 Ma) en la mateixa categoria que les altres cinc extincions massives (7,8,9)

De manera que la prioritat que mostren els països per complir els compromisos adquirits en aquest Conveni pareix assemblar-se molt a la mostrada fins ara per tal de complir els acords assolits en les successives cimeres del clima. Sense anar més lluny, Espanya, un dels països que ha signat i ratificat el Conveni sobre la Diversitat Biològica, ha estat cridada recentment per la UICN a actualitzar el coneixement sobre l'estatus de conservació d'una part de les espècies que habiten al seu territori, donat que compta amb 216 espècies amb una avaluació que fa més de 10 anys que no s'ha actualitzat, algunes més de 15 anys, malgrat que un 30% d'elles estaven Amenaçades i un 13% Gairebé Amenaçades (10). En aquest grup es troben els mamífers. Espanya compta amb 118 de les 250 espècies de mamífers que resideixen a Europa. D'aquestes, gairebé el 84% de les 117 espècies que van ser avaluades requereix una reavaluació (10). Un altre exemple flagrant és el de la Tórtora, Streptopelia turtur, espècie en acusat declivi que es troba catalogada com a Vulnerable per la IUCN i que segueix sent espècie cinegètica en gran part del territori espanyol, ignorant tant el dictamen del comité científic assessor, com la directiva i les directrius europees (11,12). Pel que fa a les espècies extintes oficialment en el medi natural del territori espanyol, el muntant ja puja a 32 (3 mamífers, 2 peixos, 8 aus i 19 plantes; Taula 1; 13).

Taula 1. Llista d'espècies oficialment extintes a Espanya que recull el BOE Núm. 195 de 2018 (Font: IUCN)// Tabla 1. Listado de especies oficialmente extintas en España que recoge el BOE Nº 195 de 2018 (Fuente: IUCN)

26 Años del Convenio sobre la Diversidad Biológica

El 29 de diciembre de 1993 entró en vigor el Convenio sobre la Diversidad Biológica, un tratado internacional jurídicamente vinculante y casi universal, que reúne a 196 países con el objetivo de tomar medidas para conservar la diversidad biológica y promover su uso sostenible (1,2,3).

Fuente de la imagen de ADN: Muy Interesante

Según este Convenio, la diversidad biológica o biodiversidad comprende a todas las formas de vida del planeta y los procesos naturales que ésta conforma, incluyendo la diversidad a tres escalas: los ecosistemas (diversidad ecológica o de comunidades), las especies (riqueza de especies) y los recursos genéticos, entre los que se encuentran las variedades de cultivos y las razas de ganado.

Fuente: TheIUCN Red List

Sin embargo, 26 años después, el ritmo de pérdida de biodiversidad ante el que nos encontramos es, junto al cambio climático, el problema más grave y acuciante al que nos enfrentamos. Según la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), más de 28.000 especies están amenazadas de extinción, lo que representa más de la cuarta parte (27%) de las 105.732 especies evaluadas hasta el momento (4). Mientras que la Plataforma Intergubernamental sobre la Biodiversidad y los Servicios Ecosistémicos (IPBES) alerta sobre el peligroso declive de la naturaleza, con alrededor de un millón de especies amenazadas de extinción y una tasa de extinción de especies sin precedentes (1.000 veces más rápida que la tasa natural de extinción) y que además se está acelerando (5,6). La IPBES también estima que al menos 680 especies de vertebrados han desaparecido desde el siglo XVI, y que más del 9% de las razas de mamíferos utilizadas para la alimentación y la agricultura habían desaparecido en 2016, mientras que otras 1.000 razas más se encuentran amenazadas (6). De hecho, se considera que nos encontramos inmersos en la sexta extinción masiva de especies de nuestro planeta, la Séptima Extinción según un trabajo publicado recientemente, que considera al evento de extinción que se produjo en el período final del Guadalupian (o Pérmico Medio, hace 259,8 Ma) en la misma categoría que las otras cinco extinciones masivas (7,8,9).

De manera que la prioridad que muestran los países por cumplir los compromisos adquiridos en este Convenio parece asemejarse bastante a la mostrada hasta ahora por cumplir los acuerdos alcanzados en las sucesivas cumbres del clima. Sin ir más lejos, España, uno de los países que ha firmado y ratificado el Convenio sobre la Diversidad Biológica, ha sido llamada recientemente por la IUCN a actualizar el conocimiento sobre el estatus de conservación de parte de las especies que habitan en su territorio, debido a que cuenta con 216 especies cuya evaluación lleva más de 10 años sin actualizarse, algunas más de 15 años, pese a que un 30% de ellas estaban Amenazadas y un 13% Casi Amenazadas. En este grupo se encuentran los mamíferos. España cuenta con 118 de las 250 especies de mamíferos que residen en Europa. De ellas, casi el 84% de las 117 especies que fueron evaluadas requiere una reevaluación (10). Otro ejemplo flagrante es el de la Tórtola Europea, Streptopelia turtur, especie en acusado declive que se encuentra catalogada como Vulnerable por la IUCN y que sigue siendo especie cinegética en gran parte del territorio español, ignorando tanto el dictamen del comité científico asesor, como la directiva y las directrices europeas (11,12). Respecto a las especies extintas oficialmente en el medio natural del territorio español, el montante ya asciende a 32 (3 mamíferos, 2 peces, 8 aves y 19 plantas; Tabla 1; 13).