Biodiversitat del Marquesat: Primera Cita d'Ànec Blanc a la Mancomunitat del Marquesat

Fílum: Chordata/ Classe: Aves

Ordre: Anseriformes / Família: Anatidae

Tadorna tadorna, Linnaeus 1758

Ànec blanc; Tarro blanco

El 18 d'agost vam poder observar un Ànec Blanc, Tadorna tadorna, entre l'assut Nou i el Vell del riu Magre. Aquest anàtid d'aspecte intermedi entre una oca i un ànec, és de color blanc amb el bec roig, mostra una franja marró-rogenca al pit i té el dors, el cap, el coll i la punta de la cua de color negre amb reflexos verds. El mascle i la femella es diferencien fàcilment perquè la franja marró-rogenca del pit és més estreta en les femelles i al fet que els mascles tenen un bony al front. Els joves són més pàl·lids, no tenen collaret, el negre del cap i coll no està definit i el color roig del bec no és tan intens.

Tadorna tadorna. Fuente de la imagen: Planet of Birds

Aquesta observació suposa la primera cita de l'espècie a la Mancomunitat del Marquesat. Es tractava d'un individu jove amb muda corporal activa, ja que, encara que no vam tenir ocasió de veure-li les puntes blanques de les rèmiges característiques d'individus joves, no tenia collaret marró-rogenc, la cara i la part superior del coll encara no eren completament negres, i el bec no mostrava una coloració intensa.

L'ànec blanc es troba inclòs en la Llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial (Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer; 1). La seua àrea de distribució s'estén per Europa i Àsia, arribant fins al nord d'Àfrica (veure mapa), encara que es troba fragmentada amb discontinuïtats entre les poblacions del nord i centreeuropees, que solen ser litorals, i les poblacions europees de l'est i asiàtiques, que són més continentals. Entre totes dues zones hi ha xicotets grups poblacionals propers al Mediterrani (2). A Espanya, des de la primera parella nidificant registrada el 1974 al Delta de l'Ebre, s'ha produït un augment de la població reproductora, que s'estima que arribà fins a unes 125-150 parelles en 2003, distribuïdes per les zones litorals, principalment el Delta de l'Ebre i els aiguamolls del sud d'Alacant i de Múrcia (2).

A la Comunitat Valenciana, també hi ha hagut un augment tant en el nombre de parelles reproductores com en el d'individus hivernants. Respecte a la població reproductora, es van censar un total de 5 parelles en 1985, arribant a les 34 parelles el 2018, amb un mínim de 0 parelles registrat el 1999 i 2001, i un màxim de 50 el 2011. Pel que fa a la població hivernant , es van censar 75 exemplars en 1984, arribant en 2018 al màxim d'exemplars censats amb un total de 3581 individus. No obstant això, durant aquest període el mínim d'exemplars registrat va ser de 38 a l'any 1991 (3).

Primera Cita de Tarro Blanco en la Mancomunitat del Marquesat

El 18 de agosto pudimos observar un Tarro Blanco, Tadorna tadorna, entre el azud Nou y el Vell del río Magro. Esta anátida de aspecto intermedio entre un ganso y un pato, es de color blanco con el pico rojo, muestra una franja pardorrojiza en el pecho y tiene el dorso, la cabeza, el cuello y la punta de la cola de color negro con reflejos verdes. El macho y la hembra se diferencian fácilmente debido a que la franja pardorrojiza del pecho es más estrecha en las hembras y a que los machos tienen un abultamiento en la frente. Los jóvenes son más pálidos, carecen de collar, el negro de la cabeza y cuello no está definido y el color rojo del pico no es tan intenso.

Esta observación supone la primera cita de la especie en la Mancomunitat del Marquesat. Se trataba de un individuo joven con muda corporal activa, ya que, aunque no tuvimos ocasión de verle las puntas blancas de las remigies características de individuos jóvenes, carecía de collar pardorojizo, la cara y la parte superior del cuello todavía no eran completamente negras, y el pico no mostraba una coloración intensa.

Área de distribución de Tadorna tadorna. Fuente: IUCN

El tarro blanco se encuentra incluido en el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero; 1). Su área de distribución se extiende por Europa y Asia, alcanzando el norte de África (ver mapa), aunque se encuentra fragmentada con discontinuidades entre las poblaciones del norte y centroeuropeas, que suelen ser litorales, y las poblaciones europeas del este y asiáticas, que son más continentales. Entre ambas zonas hay pequeños grupos poblacionales próximos al Mediterráneo (2). En España, desde la primera pareja nidificante citada en 1974 en el Delta del Ebro, se ha producido un aumento de la población reproductora, que se estima que alcanzó unas 125-150 parejas en 2003, distribuidas por las zonas litorales, principalmente el Delta del Ebro y los humedales del sur de Alicante y de Murcia (2).

En la Comunitat Valenciana, también ha habido un aumento tanto en el número de parejas reproductoras como en el de individuos invernantes. Respecto a la población reproductora, se censaron un total de 5 parejas en 1985, alcanzando la 34 parejas en 2018, con un mínimo de 0 parejas registrado en 1999 y 2001, y un máximo de 50 en 2011. En lo referente a la población invernante, se censaron 75 ejemplares en 1984, llegando en 2018 al máximo de ejemplares censados con un total de 3581 individuos. No obstante, durante este periodo el mínimo de ejemplares registrado fue de 38 en el año 1991 (3).

Referències: