Biodiversitat del Marquesat: La Població de Camaleons del Marquesat

Fílum: Chordata/ Classe: Reptilia

Ordre: Squamata/ Família: Chamaeleonidae

Chamaeleo chamaeleon, Linnaeus 1758
Camaleó; Camaleón común

El passat 29 d'agost ens vam emportar una grata sorpresa, se'ns va creuar un rèptil pel camí quan circulàvem amb el cotxe, a primera vista pensàrem que era un fardatxo, per la grandària, però immediatament ens vam adonar que era un camaleó, paràrem perquè acabés de creuar i li férem un parell de fotos sense tocar-lo mentre es dirigia cap al matoll, a on es va amagar.

Fig.2. Distribució mundial de C. chamaeleon [Font: IUCN 2012]

Sorpresa només va ser en part, ja que coneixíem la presència d'una població en el Marquesat i el seu voltant, i que l'espècie ja havia estat observada a l'àrea per la qual ens trobàvem; el que, d'altra banda, no el va llevar gens d'emoció a la trobada. Tampoc era la primera vegada que véiem camaleons en aquesta zona, ja que hem acompanyat en dos mostrejos d'aquesta espècie a Josep Bisbal Chinesta i altres companys de la Societat Herpetològica Timon, i les dues vegades trobaren exemplars. De fet, la població d'aquesta zona la va descriure Josep el 2016, aquesta és la més septentrional coneguda de la península Ibèrica i està localitzada a 100 km de la població més propera (1).

El camaleó, Chamaeleo chamaeleon, és una espècie de distribució circummediterrània meridional i oriental (Fig.2), introduïda a la península Ibèrica reiteradament per l'home des de temps prehistòrics, segons sembla, a causa del seu caràcter màgic o benèfic. Els registres més antics daten de l'Edat del Bronze a Màlaga, en una zona a on actualment es troba un dels seus principals nuclis poblacionals ibèrics (1,2,3). Avui en dia, es distribueix principalment per tot el litoral del sud peninsular, amb xicotets nuclis poblacionals aïllats d'origen recent a Múrcia i el sud d'Alacant, a més a més d'aquest de València (Fig.1; 1,4).

Respecte a la població valenciana, el 2014 es va citar el primer exemplar, encara que els veïns de la zona van indicar que es trobava present des de mitjans de la primera dècada d'aquest segle, per la qual cosa es considera com a una introducció recent. La prospecció de l'àrea durant 2015 i 2016 va rendir un total de 41 albiraments, en els quals es van registrar exemplars de diferents edats i mides, des de nounats fins a adults, comprovant-se per tant la seua reproducció. L'àrea de distribució d'aquesta població va estar estimada en un mínim d'1,63 km² mitjançant les observacions d'individus en els diferents mostrejos realitzats. Entre les amenaces detectades es troba la presència de gats assilvestrats i la pràctica assídua d'esports rodats com ara moto-cross o bicicleta de muntanya, constatant-se l'atropellament d'un mascle adult l'agost de 2015 (1).

Encara que fa dos anys es va veure un exemplar per la zona a on l'hem vist nosaltres, aquesta cita és important perquè aporta la ubicació exacta i un registre fotogràfic de la seua presència, que ha permés que siga identificat com a un mascle juvenil de primer o segon any sexualment madur; confirmant-se la presència de l'espècie a la zona, i que l'àrea de distribució d'aquesta població s'haja estés fins a arribar a la vall del Magre, a 5 km del nucli poblacional descrit (1).

És un rèptil fonamentalment insectívor que sol caçar a l'aguait insectes alats, i que pot mostrar una dieta principalment basada en el consum de xicotets dípters. Té un únic cicle reproductor a l'any, que comença cap a finals de juliol amb la formació de les parelles i l'inici del festeig. Després de la còpula la femella adquireix una tonalitat negra amb punts grocs i blaus, relacionada amb la seua gravidesa, romanent en solitari a partir de llavors. La posta sol tenir lloc de mitjan setembre a mitjan octubre, enterrant de 4 a 40 ous (5).

El camaleó és una espècie protegida per la legislació espanyola, trobant-se inclosa a la Llista d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (Llei 42/2007, Reial Decret 139/2011), pel que està prohibida la seua tinença, transport, tràfic i comerç, i la recollida i retenció dels seus ous o cries, així com, matar-lo, fer-lo malbé o molestar-lo intencionadament.

Chamaeleo chamaeleon, exemplar observat el 29 d'agost de 2020/ejemplar observado el 29 de agosto de 2020

La Población de Camaleón del Marquesat

El pasado 29 de agosto nos llevamos una grata sorpresa, se nos cruzó un reptil por el camino cuando circulábamos con el coche, a primera vista pensamos que era un lagarto ocelado, por el tamaño, pero inmediatamente nos dimos cuenta de que era un camaleón, paramos para que terminara de cruzar y le hicimos un par de fotos sin tocarlo mientras se dirigía hacia el matorral, dónde se escondió.

La sorpresa solo fue en parte, pues conocíamos la presencia de una población en el Marquesat y sus inmediaciones, y que la especie ya había sido observada en la zona por la que nos encontrábamos; lo que, por otro lado, no le quitó ni un ápice de emoción al encuentro. Tampoco era la primera vez que veíamos camaleones, ya que hemos acompañado en dos muestreos de esta especie a Josep Bisbal Chinesta y otros compañeros de la Sociedad Herpetológica Timon y en ambas ocasiones encontraron ejemplares. De hecho, la población de esta zona la describió Josep en 2016, y es la más septentrional conocida de la península Ibérica, estando situada a 100 km de la población más cercana (1).

El camaleón común, Chamaeleo chamaeleon, es una especie de distribución circunmediterránea meridional y oriental (Fig.2), introducida en la península Ibérica reiteradamente por el hombre desde tiempos prehistóricos, al parecer debido a su carácter mágico o benéfico. Los registros más antiguos datan de la Edad del Bronce en Málaga, en un área donde actualmente se encuentra uno de sus principales núcleos poblacionales ibéricos (1,2,3). Hoy en día, se distribuye principalmente por todo el litoral del sur peninsular, con pequeños núcleos poblacionales aislados de origen reciente en Murcia y el sur de Alicante, además del referido para Valencia (Fig.1; 1,4).

Respecto a la población valenciana, en 2014 se citó el primer ejemplar, aunque los vecinos de la zona indicaron que se encontraba presente desde mediados de la primera década de este siglo, por lo que se considera como una introducción reciente. La prospección del área durante 2015 y 2016 rindió un total de 41 avistamientos, en los que se registraron ejemplares de distintas edades y tamaños, desde neonatos hasta adultos, comprobándose por tanto su reproducción. El área de distribución de esta población se estimó en un mínimo de 1,63 km² mediante las observaciones de individuos en los diferentes muestreos realizados. Entre las amenazas detectadas se encuentra la presencia de gatos asilvestrados y la práctica asidua de deportes rodados como moto-cross o mountain bike, constatándose el atropello de un macho adulto en agosto de 2015 (1).

Aunque hace dos años se vio un ejemplar por la zona donde lo hemos visto nosotros, esta cita es importante porque aporta la ubicación exacta y un registro fotográfico de su presencia, que ha permitido que sea identificado como un macho juvenil de primer o segundo año sexualmente maduro; confirmándose la presencia de la especie en la zona, y que probablemente el área de distribución de esta población se haya extendido hasta llegar al valle del Magro, a 5 km del núcleo poblacional descrito (1).

Es un reptil fundamentalmente insectívoro que suele cazar al acecho insectos alados, y que puede mostrar una dieta principalmente basada en el consumo de pequeños dípteros. Tiene un único ciclo reproductor al año, que comienza hacia finales de julio con la formación de las parejas y el inicio del cortejo. Tras la cópula la hembra adquiere una tonalidad negra con puntos amarillos y azules, relacionada con su gravidez, permaneciendo en solitario a partir de entonces. La puesta suele tener lugar de mediados de septiembre a mediados de octubre, enterrando de 4 a 40 huevos (5).

El camaleón es una especie protegida por la legislación española, encontrándose incluida en el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (Ley 42/2007; Real Decreto 139/2011), por lo que está prohibida su tenencia, transporte, tráfico y comercio, y la recolección y retención de sus huevos o crías, así como, matarlo, dañarlo o molestarlo intencionadamente.