Biodiversitat del Marquesat: Conservació dels Invertebrats i les seues Funcions en els Ecosistemes

En una època com aquesta en la qual tot està valorat i taxat, també ho estan els serveis ecosistèmics, és a dir, els beneficis que aporta la naturalesa a la nostra salut, economia i qualitat de vida, a més d'uns altres de tipus cultural i espiritual. La valoració d'aquests serveis està associada a la presa de decisions en la gestió dels ecosistemes, s'utilitza per a quantificar la importància del que es guanya o perd quan són transformats.

En l'àmbit global, fa més de vint anys, es van valorar aquests serveis ecosistèmics en un mínim de 33 bilions de dòlars anuals, mentre que el producte nacional brut mundial anual, es va estimar en tan sols 18 bilions de dòlars (1).

Gran part d'aquests serveis ecosistèmics estan relacionats directament o indirectament amb els invertebrats (2), per exemple, els proporcionats pels insectes silvestres als Estats Units, la valoració dels quals és de 57 mil milions de dòlars anuals (3).

Un altre exemple més pròxim, és l'estimació realitzada per a la Comunitat Valenciana del valor de la pol·linització per insectes sol en la producció agrícola de 2011, amb un total de 113.918.899 €, aquest valor reflecteix la part del preu de les collites que s'atribueix a aquesta mena de pol·linització (4). Però no sols es valora als invertebrats per ser els principals pol·linitzadors, encara que siga el fet més conegut i estudiat, sinó també perquè són fonamentals com a productors primaris, en el cicle de nutrients, en la creació de sòl i en el control de plagues i de l'erosió, a part d'ocupar diferents nivells de la cadena tròfica (5).

No obstant això, encara que, segons alguns autors, els invertebrats representen el 99% de la riquesa d'espècies d'animals i ens aporten importants serveis ecosistèmics, reben molta menys publicitat que els vertebrats i l'esforç dedicat a la seua investigació i conservació és molt menys. Mentre que la pèrdua o reducció d'espècies de mamífers, ocells, i fins i tot amfibis i rèptils està àmpliament documentada, no ocorre el mateix amb els invertebrats (6). De fet, aquesta manca d'informació es veu reflectida en la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, on els invertebrats es troben infrarepresentats respecte als vertebrats (5).

Hi ha suficient documentació recent sobre la magnitud de la pèrdua d'espècies d'invertebrats i de la biodiversitat en general (5), i se sap que és deguda a causes antropogèniques com la pèrdua, degradació i fragmentació dels hàbitats, contaminació, canvi climàtic i introducció d'espècies invasores.

Procambarus clarkii, cranc roig americà espècie exòtica invasora [Cangrejo rojo americano, especie exótica invasora]

La pèrdua d'espècies d'un ecosistema és important des del punt de vista de la seua funcionalitat, ja que aquestes espècies que s'extingeixen o disminueixen deixen de realitzar la seua funció i per tant els serveis que ens presta l'ecosistema poden disminuir o desaparéixer afectant el nostre benestar amb conseqüències imprevisibles (7).

El fracàs en la conservació de la biodiversitat és evident i és degut a la lentitud i ineficàcia de les mesures emanades dels diferents tractats internacionals (7). Actualment, per a combatre l'extinció d'invertebrats, es necessita una major conscienciació ciutadana, un augment del coneixement científic sobre la seua funció en els ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat i que es prenguen les decisions polítiques sobre la base d'aquestes evidències (5).

Un exemple podria ser el recentment publicat Pla d'Acció Nacional per a la Conservació dels Pol·linitzadors, que esperem que no quede en paper mullat i que vegem els seus fruits més prompte que tard.

Conservación de los Invertebrados y sus Funciones en los Ecosistemas

En una época como esta en la que todo está valorado y tasado, también lo están los servicios ecosistémicos, es decir, los beneficios que aporta la naturaleza a nuestra salud, economía y calidad de vida, además de otros de tipo cultural y espiritual.

La valoración de estos servicios está asociada a la toma de decisiones en la gestión de los ecosistemas, ya que se utiliza para cuantificar la importancia de lo que se gana o se pierde cuando son transformados.

A nivel global, hace más de 20 años, se valoraron estos servicios ecosistémicos en un mínimo de 33 billones de dólares anuales, mientras que el producto nacional bruto mundial anual de aquel momento se estimó en tan solo 18 billones de dólares (1).

Gran parte de estos servicios ecosistémicos están relacionados directa o indirectamente con los invertebrados (2), por ejemplo, los proporcionados por los insectos silvestres en los Estados Unidos, cuya valoración está estimada en 57 mil millones de dólares anuales (3). Otro ejemplo más cercano es la estimación realizada para la Comunitat Valenciana del valor de la polinización por insectos en la producción agrícola de 2011, con un total de 113.918.899 €, este valor refleja la parte del precio de las cosechas que se atribuye a este tipo de polinización (4).

Pero no solo se valora a los invertebrados por ser los principales polinizadores, aunque sea lo más conocido y estudiado, si no también porque son fundamentales como productores primarios, en el ciclo de nutrientes, en la creación de suelo y en el control de plagas y de la erosión, a parte de ocupar diferentes niveles de la cadena trófica (5).

Sin embargo, aunque, según algunos autores, los invertebrados representan el 99% de la riqueza de especies de animales y nos aportan importantes servicios ecosistémicos, reciben mucha menos publicidad que los vertebrados y el esfuerzo dedicado a su investigación y conservación es mucho menor. Mientras que la pérdida o reducción de especies de mamíferos, aves, e incluso anfibios y reptiles está ampliamente documentada, no ocurre lo mismo con los invertebrados (6). De hecho, esta falta de información se ve reflejada en la Lista Roja de Especies Amenazadas de la UICN, donde los invertebrados se encuentran infrarepresentados con respecto a los vertebrados (5).

Hay suficiente documentación reciente sobre la magnitud de la pérdida de especies de invertebrados y de la biodiversidad en general (5), y se sabe que es debida a causas antropogénicas como la pérdida, degradación y fragmentación de los hábitats, contaminación, cambio climático e introducción de especies invasoras.

Efecte parany d'una ampolla de plàstic abandonada al camp [Efecto trampa de una botella de plástico abandonada en el campo]

La pérdida de especies de un ecosistema es importante desde el punto de vista de su funcionalidad, ya que esas especies que se extinguen o disminuyen dejan de realizar su función, y por lo tanto, los servicios que nos presta el ecosistema pueden disminuir o desaparecer, afectando a nuestro bienestar con consecuencias imprevisibles (7).

El fracaso en la conservación de la biodiversidad es evidente, y es debido a la lentitud e ineficacia de las medidas emanadas de los distintos tratados internacionales (7). Actualmente, para combatir la extinciones de invertebrados, se necesita una mayor concienciación ciudadana, un aumento del conocimiento científico sobre su función en los ecosistemas y la pérdida de biodiversidad y que se tomen las decisiones políticas en base a estas evidencias (5).

Un ejemplo podría ser el recientemente publicado Plan de Acción Nacional para la Conservación de los Polinizadores, que esperamos que no quede en papel mojado y que veamos sus frutos más pronto que tarde.