Entre dilluns i dimarts de la setmana
passada, algú ha abandonat a la seua sort a 4 oques domèstiques (Anser anser domesticus) al Meandre de riu Magre (Catadau-Alfarb), concretament en l'Assut Nou. Aquesta
persona cansada del seu capritx, sense tenir en compte les possibles conseqüències ambientals, ha alliberat a aquests
animals criats en captivitat en un paratge natural mereixedor de la seua cura i
conservació a causa de la riquesa
faunística que atresora.
El Meandre del Magre, és un lloc amb aigua permanent i una
extensa zona de vegetació
palustre, que reuneix les condicions per a la reproducció de diverses espècies d'aus catalogades, com l’Arpellot de
marjal (En
Perill d'Extinció, CVEFA, Decret
32/2004), l’Agró
roig i el Parpalló (Vulnerable, CVEFA, Decret
32/2004), així com de nombroses espècies protegides de vertebrats (LESRPE,
Reial Decret 139/2011). Aquest paratge és utilitzat com a zona d'alimentació i descans per les aus durant la migració, així com per algunes aus del Parc Natural de l'Albufera
quan els camps d'arròs
estan secs. També hi ha un dormidor
d'ardeids en què s'ha arribat a censar
fins a més de mil individus.
Les oques van ser probablement una de les primeres aus
domesticades. Les races originàries d'Europa descendeixen de l'Ansar comú (Anser anser), una espècie gregària que podem observar durant la hivernada a la península Ibèrica, amb reproducció ocasional en diferents localitats i un nucli reproductor a Àlaba. Les oques formen
parelles per reproduir-se, realitzant una posta d'una mitjana de 4-6 ous, mentre que el
mascle domèstic pot aparellar-se amb diverses femelles. El mascle
mostra un comportament agressiu en la protecció del niu i dels polls,
amb actituds amenaçadores i atacs davant els intrusos. Són vegetarians i solen alimentar-se de rizomes, tubercles, tiges i fulles tant de plantes cultivades com silvestres (1,2). La capacitat de vol de
moltes races domèstiques és reduïda, de manera que el seu rang de dispersió és limitat. Aquestes aus es
crien principalment per a la producció de carn i foie, plomissó, com ornamentals i
antigament per a la vigilància (1).
La persona que les ha alliberat, a part
d'incomplir la llei, pel fet que està
prohibit abandonar animals domèstics
(Llei 4/1994 de la Generalitat Valenciana, darrera modificació el 2018), no ha tingut en compte que en
ser aus domèstiques es reprodueixen
fàcilment. La proliferació de les oques i ànecs domèstics
en diversos parcs urbans ha arribat a ser un problema, concretament a Badajoz
en tres anys van passar de 40 a 500 oques, segons una notícia d'un diari, provocant un augment de
les queixes dels ciutadans, a causa que ho omplen tot d'excrements, entren en
locals comercials embrutant-ho tot i per atacs a vianants. En aquests llocs
s'ha comprovat que la solució no és fàcil, ja que no tots estan a favor del sacrifici de
les aus, subministrar pinso inhibidor de la reproducció pot afectar també a la resta de fauna salvatge, els centres de
recuperació de fauna no es fan càrrec de les espècies domèstiques
i l'alliberament en hàbitats
naturals no està permés (3).
En el nostre cas, no discutirem que són precioses i que és un goig veure-les a les quatre juntes pel riu, però el Meandre
del Magre no és un parc urbà, la seua presència i la seua capacitat de reproducció pot tenir conseqüències negatives per a les aus natives, ja que a
causa de la seua gran grandària es
veuen beneficiades en la competència
per l'aliment i l'espai, sense oblidar que també poden actuar com a vectors de malalties que
afecten aquestes espècies. D'altra banda, la seua presència contribueix a la desnaturalització del lloc, pel fet que pot passar de ser
una zona natural amb interés faunístic a semblar-se a un parc urbà i, en el cas de ser abundants, també poden influir en la disminució de la qualitat de les aigües a causa dels excrements i dels
herbassars riparis, en aquest cas per sobrepastura (4).
Davant d'aquesta situació, només queda esperar que ningú imite el comportament d'aquesta persona
irresponsable, que l'Administració
competent actue, com més aviat millor,
retirant les oques del riu, o encreuar els dits i esperar que els depredadors
de la zona eliminen a aquests pobres animals que no han triat ser ahí.
Lo que no hay que hacer: Liberación de 4 Ocas
Domésticas en el Meandro del Magro
Entre el
lunes y martes de la semana pasada, alguien ha abandonado a su suerte a 4 ocas
domésticas (Anser anser domesticus) en el Meandro del río Magro
(Catadau-Alfarb), concretamente en el Assut Nou. Esta persona cansada de su
capricho, sin tener en cuenta las posibles consecuencias ambientales, ha
liberado a estos animales criados en cautividad en un paraje natural merecedor
de su cuidado y conservación debido a la riqueza faunística que atesora.
El Meandro
del Magro es un
lugar con agua permanente y una extensa zona de vegetación palustre, que reúne las condiciones para la
reproducción de varias especies de aves catalogadas, como el Aguilucho lagunero (En Peligro de Extinción, CVEFA, Decreto 32/2004), la Garza imperial y el Avión zapador (Vulnerable, CVEFA, Decreto 32/2004), así como de numerosas especies protegidas de vertebrados (LESRPE, Real Decreto 139/2011). Además este paraje es
utilizado por las aves como zona de invernada, como área de alimentación y
descanso durante la migración, y por algunas aves del Parque Natural de
l’Albufera cuando los campos de arroz están secos. También cuenta con un dormidero de
ardeidas que se encuentra ocupado durante todo el año y en el que se ha llegado a censar hasta más de mil ejemplares. Las ocas
fueron probablemente una de las primeras aves domesticadas. Las razas
originarias de Europa descienden del Ánsar común (Anser anser), una especie gregaria que podemos
observar durante la invernada en la península Ibérica, con reproducción ocasional en distintas localidades y un núcleo reproductor en Álava. Los ánsares forman parejas para reproducirse, realizando
una puesta de una media de 4-6 huevos, mientras que el macho del doméstico puede aparearse
con varias hembras. El macho muestra un comportamiento agresivo en la
protección del nido y de los pollos, con actitudes amenazadoras y ataques ante
los intrusos. Son vegetarianos y suelen alimentarse
de rizomas, tubérculos, tallos y hojas, tanto de plantas cultivadas como
silvestres (1,2). La capacidad de vuelo de muchas
razas domésticas es reducida, por lo que su rango de dispersión es limitado. Estas
aves se crían principalmente para la producción de carne y foie, plumón, como ornamentales
y antiguamente para la vigilancia (1).
La
persona que las ha liberado, a parte de incumplir la ley, debido a que está
prohibido abandonar animales domésticos (Ley 4/1994 de la Generalitat
Valenciana, última modificación en 2018), no ha tenido en cuenta que al ser
aves domésticas se reproducen fácilmente. La proliferación de las ocas y patos
domésticos en varios parques urbanos ha llegado a ser un problema, concretamente
en Badajoz en 3 años pasaron de 40 a 500 ocas, según una noticia de un
periódico, provocando un aumento de las quejas de los ciudadanos, debido a que
lo llenan todo de excrementos, entran en locales comerciales ensuciándolo todo
y por ataques a viandantes. En estos lugares se ha comprobado que la solución
no es fácil, ya que no todos están a favor del sacrifico de las aves, y a que
suministrar pienso inhibidor de la reproducción puede afectar también al resto
de fauna salvaje, los centros de recuperación de fauna no se hacen cargo de las
especies domésticas y la liberación en hábitats naturales no está permitida (3).
En
nuestro caso, no vamos a discutir que son preciosas y que es un gozo verlas a
las cuatro juntas por el cauce del río, sin embargo el Meandro del Magro no es
un parque urbano, su presencia y su capacidad de reproducción puede tener
consecuencias negativas para las aves nativas, ya que debido a su gran tamaño
se ven beneficiadas en la competencia por el alimento y el espacio, sin olvidar
que también pueden actuar como vectores de enfermedades que afecten a estas
especies. Por otro
lado, su presencia contribuye a la desnaturalización del lugar, debido a que
puede pasar de ser una zona natural con interés faunistico a parecerse a un
parque urbano y, en el caso de ser abundantes, también pueden influir en la
disminución de la calidad de las aguas a causa de los excrementos y de los herbazales riparios, en este caso
por sobrepastoreo (4).
Ante esta
situación, solo queda esperar que nadie imite el comportamiento de esta persona
irresponsable, que la Administración competente actúe más pronto que tarde
retirando las ocas del río, o cruzar los dedos y esperar que los depredadores
de la zona den cuenta de estos pobres animales que no han elegido estar ahí.
