En 2012 es van cremar 50.000 hectàrees de massa forestal en la província de València, de les quals 1.590 van correspondre al terme municipal de Catadau (1). El passat dia 29 d'octubre decidírem fer una passejada per aquesta zona cremada, en concret des de l'àrea recreativa Tres Pins fins al Pla del Matamón (PR-CV 324), i el que vam observar ens va transmetre cert optimisme i esperança.
En ecosistemes mediterranis el foc és una pertorbació recurrent, de manera que les espècies mediterrànies solen tindre mecanismes per persistir després dels incendis, com per exemple, capacitat de rebrotar o de germinar, gràcies a un banc de llavors resistent al foc. En aquest sentit, la majoria d'arbres i arbusts d'ecosistemes mediterranis rebroten de soca després d'un incendi, donat que mantenen vius les seues arrels i òrgans de resistència subterranis (2,3).
Així, al cap de cinc anys de l'incendi, vam poder observar una important regeneració d'espècies piròfiles a la zona, com el garrofer (Ceratonia siliqua), el coscoll (Quercus coccifera), la carrasca (Quercus ilex rotundifolia), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el càdec (Juniperus oxycedrus), el margalló (Chamaerops humilis), el romer (Rosmarinus officinalis), l'argelaga (Ulex parviflorus); i algunes d'aquestes espècies es trobaven plenes de fruits.
Així mateix, la fauna campava al seu aire. Sense apartar-nos de la senda vam observar nombroses latrines de conill (Oryctolagus cuniculus), excrements de rabosa (Vulpes vulpes) al llarg de tot el recorregut, i fins i tot dues musaranyes comunes (Crocidura russula) mortes, possiblement caçades per una rabosa i posteriorment abandonades.
Segons sembla, les musaranyes utilitzen unes glàndules odoríferes per a produir una olor desagradable que les fa poc apetitoses per als depredadors amb bon olfacte (4). En aquest cas, aquest mecanisme de defensa, encara que va evitar que foren consumides, no els va servir per a salvar-les la vida. A més, vérem passeriformes per tot arreu, sobretot busquereta capnegra (Sylvia melanocephala); i observàrem sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus), tant individus adults com juvenils.
Dins dels invertebrats vam poder identificar diferents espècies de parotets i papallones. Així, observàrem a Sympretum fonscolombii al llarg de tot el PR, i vérem un exemplar d'Aeshna mixta i un altre de Sympetrum striolatum. La riquesa d'espècies de papallones va ser major, amb un total de deu espècies, entre elles una Vanessa atalanta que se'ns va creuar molt ràpidament. Les aranyes també estigueren presents en els matolls propers a la senda, a on vérem dos exemplars de Cyrtophora citrícola i u d'Argiope trifasciata.
Després de comprovar una vegada més el poder de la natura en la regeneració de la biodiversitat després d'un incendi, aquesta vegada darrere de la nostra pròpia casa, ens vam anar pensant en l'aspecte que tindrà aquest paratge d'ací a altres cinc anys.
Paseo por la zona quemada de Catadau en 2012: el poder de la naturaleza
En 2012 se quemaron 50.000 hectáreas de masa forestal en la provincia de Valencia, de las que 1.590 correspondieron al término municipal de Catadau (1). El pasado día 29 de octubre decidimos dar un paseo por esta zona quemada, en concreto desde el área recreativa Tres Pins hasta el Pla del Matamon (PR-CV 324), y lo que observamos nos transmitió cierto optimismo y esperanzada.
En los ecosistemas mediterráneos el fuego es una perturbación recurrente, por lo que las especies mediterráneas suelen tener mecanismos para persistir después de los incendios, como por ejemplo, capacidad de rebrotar o de germinar, gracias a un banco de semillas resistente al fuego. En este sentido, la mayoría de árboles y arbustos de ecosistemas mediterráneos rebrotan de la cepa tras un incendio, dado que mantienen vivos sus raíces y órganos de resistencia subterráneos (2,3).
Así, cinco años después del incendio, pudimos observar una importante regeneración de especies pirófitas en la zona, tales cómo, algarrobo (Ceratonia siliqua), coscoja (Quercus coccifera), carrasca (Quercus ilex rotundifolia), lentisco (Pistacia lentiscus), enebro (Juniperus oxycedrus), palmito (Chamaerops humilis), romero (Rosmarinus officinalis), aliaga (Ulex parviflorus); y algunas de estas especies se encontraban repletas de frutos.
Así, cinco años después del incendio, pudimos observar una importante regeneración de especies pirófitas en la zona, tales cómo, algarrobo (Ceratonia siliqua), coscoja (Quercus coccifera), carrasca (Quercus ilex rotundifolia), lentisco (Pistacia lentiscus), enebro (Juniperus oxycedrus), palmito (Chamaerops humilis), romero (Rosmarinus officinalis), aliaga (Ulex parviflorus); y algunas de estas especies se encontraban repletas de frutos.
Dentro de los invertebrados pudimos identificar diferentes especies de libélulas y mariposas. Así, observamos a Sympretum fonscolombii a lo largo de todo el PR, y vimos un ejemplar de Aeshna mixta y otro de Sympetrum striolatum. La riqueza de especies de mariposas fue mayor, con un total de diez especies, entre ellas una Vanessa atalanta que se nos cruzó muy rápidamente. Las arañas también estuvieron presentes en los matorrales próximos a la senda, donde vimos dos ejemplares de Cyrtophora citrícola y uno de Argiope trifasciata.
Tras comprobar una vez más el poder de la naturaleza en la regeneración de la biodiversidad después de un incendio, esta vez detrás de nuestra propia casa, nos fuimos pensando en el aspecto que tendrá este paraje dentro de otros cinco años.
Referències:
2. Pausas, J.G. 2004. La recurrència
de incendios en el monte mediterráneo. En Vallejo V.R. y Alloza J.A. eds. Avances en el estudio dela gestión del monte Mediterráneo. Fundación CEAM Pp: 47-64.
4. Guixé D., Sort F. & Jiménez L.2014. Musaraña gris Crocidura russula (Hermann, 1780). En: Calzada J., ClaveroM. & Fernández A. (eds). Guía virtual de los indicios de los mamíferos dela Península Ibérica, Islas Baleares y Canarias. Sociedad Española para laConservación y Estudio de los Mamíferos (SECEM)
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada