dimecres, 20 de desembre del 2017

Dormidor d'Ardeids al Marquesat


Aquest estiu vam constatar la presència d'un dormidor d'ardeids a la ribera del riu Magre al seu pas pel Marquesat, integrat principalment per Esplugabous, Bubulcus ibis, i diversos exemplars de Garseta blanca, Egretta garzetta.

Realitzàrem un primer cens a l'agost a fi d'estimar el nombre mínim d'efectius que podria contindre, i comptabilitzàrem un total de 662 individus. Visites posteriors, durant els mesos d'octubre i desembre, ens han permés verificar que el dormidor segueix estant ocupat, albergant un mínim de 751 exemplars a l'octubre i 452 al desembre. 

Cens bimensual d'ardeids al dormidor del Marquesat. Nombre d'individus
Així mateix, hem observat que les dues espècies es troben presents en el Marquesat al llarg de tot l'any, sent més abundant i ubiqua l'Esplugabous. 

Aquest fet no resulta estrany donada la proximitat del P.N. de l'Albufera, que acull la segona colònia reproductora de Garseta blanca, i la tercera d'Esplugabous, més importants del litoral mediterrani ibèric (amb 1.849 i 1.336 parelles respectivament); i alberga el dormidor hivernal més important de Garseta blanca d'Espanya, trobant-se molt a prop del segon més concorregut del d'Esplugabous del litoral mediterrani (amb 3.425 i 4.586 exemplars respectivament; segons el cens nacional de 2011 publicat per SEO/BirdLife, 1).



La diversitat d'hàbitats, la presència de ramats i la disponibilitat d'aigua permanent en certs trams del riu Magre suggereixen que el Marquesat pot ser una zona d'alimentació adequada per a aquests ardeids. Si a més a més tenim en compte l'increment poblacional que sembla que estan experimentant les seues poblacions en els últims anys, especialment a la conca mediterrània (2,3,4,5), resulta plausible pensar que l'establiment d'aquest dormidor puga ser permanent. En aquest cas, seria important pel fet que la dispersió hivernal de l'Esplugabous sembla ser el mecanisme mitjançant el qual l'espècie colonitza noves àrees de cria (1,2).

El seguiment a més llarg termini ens permetrà establir si es tracta d'un dormidor hivernal ocasional o permanent.


Dormidero de Ardeidas en el Marquesat

Este verano constatamos la presencia de un dormidero de ardeidas en la ribera del río Magro a su paso por el Marquesat, compuesto principalmente por Garcillas bueyeras, Bubulcus ibis, y varios ejemplares de Garceta común, Egretta garzetta.

Realizamos un primer censo en agosto con objeto de estimar el número mínimo de efectivos que podría contener, y contabilizamos un total de 662 individuos. Visitas posteriores, durante los meses de octubre y diciembre, nos han permitido verificar que el dormidero sigue estando ocupado, albergando un mínimo de 751 ejemplares en octubre y 452 en diciembre. 

Censo bimensual de ardeidas en el dormidero del Marquesat. Nº de indiv.
Asimismo, hemos observado que ambas especies se encuentran presentes en el Marquesat a lo largo de todo el año, siendo más abundante y ubicua la Garcilla bueyera. 

Este hecho no resulta extraño dada la proximidad del P.N. de l'Albufera, que acoge la segunda colonia reproductora de Garceta común, y la tercera de Garcilla bueyera, más importantes del litoral mediterráneo ibérico (con 1.849 y 1.336 parejas respectivamente); y alberga el dormidero más importante de Garceta común de España, encontrándose muy próximo al segundo más concurrido de Garcilla bueyera del litoral mediterráneo (con 3.425 y 4.586 ejemplares respectivamente; según el censo nacional de 2011 publicado por SEO/BirdLife, 1). 



La diversidad de hábitats, la presencia de rebaños y la disponibilidad de agua permanente en ciertos tramos del río Magro sugieren que el Marquesat sería una zona de forrajeo adecuada para estas ardeidas. Si además tenemos en cuenta el incremento poblacional que al parecer están experimentando sus poblaciones en los últimos años, especialmente en la cuenca mediterránea (2,3,4,5), resulta plausible pensar que el establecimiento de este dormidero pueda ser permanente. De ser así, sería importante debido a que la dispersión invernal de la Garcilla bueyera parece ser el mecanismo mediante el que la especie coloniza nuevas áreas de cría (1,2).

El seguimiento a más largo plazo nos permitirá establecer si se trata de un dormidero invernal ocasional o permanente. 


Referències: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada