Biodiversitat del Marquesat: Pòntia comuna (Pontia daplidice)

Fílum: Arthropoda/ Classe: Insecta

Ordre: Lepidoptera/ Família: Pieridae

Pontia daplidice, Linnaeus 1758

Pòntia comuna; Blanquiverdosa

Una de les papallones presents al Marquesat és la Pòntia comuna. Pertany a la subfamília Pierinae, que a la Comunitat Valenciana compta amb 14 espècies, sent aquesta l'única representant del seu gènere (1).

Fig. 1. Distribució espacial i temporal de Pontia daplidice al Marquesat

Mostra una àmplia distribució a escala mundial, estenent-se pel nord d'Àfrica, Illes Canàries, sud-oest d'Europa, Turquia i Orient Mitjà fins a algunes regions de l'Àsia central i oriental (ocasional a Madeira i Regne Unit; 2,3).

A la península Ibèrica es distribueix per tot el territori; sent una de les papallones més abundant i ubiqua de la Comunitat Valenciana, on ocupa gran diversitat d'hàbitats, principalment oberts, des del nivell del mar fins als 1500 m d'altitud (1,2,4).

És una espècie plurivoltina (i.e. complerta diversos cicles vitals en un any), que vola en generacions solapades des del març fins a l'octubre, i sol ser més abundant a finals d'estiu (1,5). Realitza la posta sobre fulles, llavors i flors, dipositant els ous aïllats. En una setmana fan eclosió les larves, que trigaran unes tres setmanes a completar el seu desenvolupament i formar la crisàlide. La papallona emergirà deu dies després, llevat que es trobe a la tardor, ja que passarà l'hivern en estat de crisàlide i desclourà a la primavera (1,2; Fig.2).

No obstant això, factors ambientals com la temperatura, el clima o la planta hoste poden influir en la durada del seu cicle de vida i, en certa mesura, en caràcters morfològics com el color dels ous, les larves i les crisàlides. En aquest sentit, s'ha observat que, en determinades condicions, l'espècie pot completar tot el seu cicle vital en uns 18-20 dies (6; Fig.2).

Malgrat ser considerada com una espècie abundant que no presenta problemes de conservació (2,3), en localitats on es realitza un seguiment a llarg termini de les seues poblacions s'ha observat que es troba en regressió des de 2009 (5).

De fet s'ha assenyalat que el 70% de les papallones mediterrànies estan en declivi, a causa principalment del canvi climàtic, l'agricultura intensiva, la urbanització i l'abandonament d'espais oberts. Entre les espècies més afectades es troben les que produeixen diverses generacions a l'any, com és el cas de la Pòntia comuna (7).

Aquesta papallona d'uns quatre centímetres d'envergadura es pot confondre fàcilment amb les espècies del gènere Euchloe o la femella d'Anthocharis cardamines (1,8). Per diferenciar-la d'aquestes hem de fixar-nos en el disseny del revers de les seues ales posteriors, que és característic d'aquesta espècie i que, com assenyala José Rodrigo, mostra un patró que recorda a una sanefa de cares de Mickey Mouse enllaçades per les orelles (8; veure imatge).

Pòntia comuna; Blanquiverdosa (Pontia daplidice)

L'espècie presenta dimorfisme sexual, sent les femelles lleugerament més grans que els mascles; i mostrant aquestes taques negres a l'anvers de les ales posteriors (2,8). També sembla que exhibeixen una lleugera variació estacional, de manera que els exemplars estivals solen ser de tons més suaus, amb menys escates negres i presència d'escates grogues (1,9).

Dimorfisme sexual d'exemplars típics de Pontia daplidice (Autor imagen miniatura superior: © Museo di Calimera)

Blanquiverdosa (Pontia daplidice)

Pontia daplidice

Una de las mariposas presentes en el Marquesat es la blanquiverdosa. Pertenece a la subfamilia Pierinae, que en la Comunidad Valenciana cuenta con 14 especies, siendo ésta la única representante de su género (1).

Muestra una amplia distribución a escala mundial, extendiéndose por el norte de África, Islas Canarias, suroeste de Europa, Turquía y Oriente Medio hasta algunas regiones de Asia central y oriental (ocasional en Madeira y Reino Unido; 2,3).

En la península Ibérica se distribuye por todo el territorio; siendo una de las mariposas más abundante y ubicua de la Comunidad Valenciana, dónde ocupa gran diversidad de hábitats, principalmente abiertos, desde el nivel del mar hasta los 1500 m de altitud (1,2,4).

Es una especie polivoltina (i.e. completa varios ciclos vitales en un año), que vuela en diversas generaciones solapadas desde marzo hasta octubre, y suele ser más abundante a finales de verano (1,5).

Fig.2. Cicle vital de P. daplidice (2,6); Autor imagen 1-3: © Kimmo Silvonen

Realiza la puesta sobre hojas, semillas y flores, depositando los huevos aislados. En una semana eclosionan las larvas, que tardarán unas tres semanas en completar su desarrollo y formar la crisálida. La mariposa emergerá a los diez días, a no ser que se encuentre en otoño, ya que pasará el invierno en estado de crisálida y eclosionará en primavera (1,2; Fig.2).

No obstante, factores ambientales como la temperatura, el clima o la planta hospedadora pueden influir en la duración de su ciclo de vida y, en cierta medida, en caracteres morfológicos como el color de la puesta, las larvas y las crisálidas. En este sentido, se ha observado que, en determinadas condiciones, la especie puede completar todo su ciclo vital en unos 18-20 días (6; Fig.2).

Pese a estar considerada como una especie abundante que no presenta problemas de conservación (2,3), en localidades donde se realiza un seguimiento a largo plazo de sus poblaciones se ha observado que se encuentra en regresión desde 2009 (5).

De hecho se ha señalado que el 70% de las mariposas mediterráneas están en declive, debido principalmente al cambio climático, la agricultura intensiva, la urbanización y el abandono de espacios abiertos. Entre las especies más afectadas se encuentran las que producen varias generaciones al año, como es el caso de la blanquiverdosa (7).

Pontia daplidice

Esta mariposa de unos cuatro centímetros de envergadura puede confundirse fácilmente con las especies del género Euchloe o la hembra de Anthocharis cardamines (1,8). Para diferenciarla de éstas debemos fijarnos en el diseño del reverso de sus alas posteriores, que es característico de esta especie y que, como señala José Rodrigo, muestra un patrón que recuerda a una cenefa de caras de Mickey Mouse enlazadas por las orejas (8; ver imagen arriba).

La especie presenta dimorfismo sexual, siendo las hembras ligeramente más grandes que los machos; y mostrando éstas manchas negras en el anverso de las alas posteriores (2,8; ver imagen arriba). También parece que exhiben una ligera variación estacional, de forma que los ejemplares estivales suelen ser de tonos más suaves, con menos escamas negras y presencia de escamas amarillas (1,9).

Referències:

1. Montagud, S. y García-Alamá J.A. 2010. Mariposas diurnas de la Comunidad Valenciana (Papilionoidea y Hesperioidea). Colección Biodiversidad, 17. Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. Valencia. 472 páginas

2. Pontia daplidice.Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. GeneralitatValenciana

3. Tennent, J.W. 2011. Pontia daplidice. The IUCN Red List of Threatened Species 2011: e.T160251A5358607.http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2011-2.RLTS.T160251A5358607.en

4. García-Barros, E. et al. 2004.Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibérica e islas Baleares(Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea).Sociedad Entomológica Aragonesa (SEA), vol. 11.

5, Pòntia comuna(Pontia daplidice). Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS)