Biodiversitat del Marquesat: Caragols del Marquesat: Ferussacia folliculum

Fílum: Mollusca/ Classe: Gastropoda

Ordre: Stylommatophora /Família: Ferussaciidae

Ferussacia folliculum, Schröter 1784

Una de les espècies de caragols terrestres més freqüents al Marquesat és Ferussacia folliculum. Es tracta d'un caragol d'uns 6-9 mm d'alt i 2,5-3,5 mm d'ample, amb una closca fusiforme de color marró o verd oliva quan és viu.

Ferussacia folliculum

La closca té 5-6 espires (voltes), les quatre primeres creixen de manera regular però les dues últimes són de creixement molt ràpid i representen dos terços del total de la conquilla. Aquesta és llisa i sense estries, i no té melic, que és com es denomina a la cavitat que presenten algunes espècies en la base de la closca, on es van formant les espires.

Les sutures, la línia de contacte entre una volta i la següent, són superficials i visibles. El cos és llarg i de color groc o groguenc amb un matís verdós, més fosc al dors i el cap. Els tentacles superiors són llargs i els inferiors tenen forma de tubercles curts.

Ferussacia folliculum

És una espècie nativa del Mediterrani occidental, a on el seu rang natural de distribució s'estén per la península Ibèrica, la costa mediterrània francesa, les Illes Columbretes, les Balears, Còrsega, Sardenya, Malta, Sicília, el sud d'Itàlia i Grècia. També està present al llarg de la costa nord-africana, des del Marroc fins a Tunis; i ha estat registrada, com a probable introducció, a les Illes Canàries, Madeira, Suïssa, Bèlgica, i els Alts Alps Francesos (a 2100 m d'altitud, la cota més alta registrada per a l'espècie a Europa).

A més a més ha estat introduïda a Amèrica del Nord, Austràlia, i les illes de Maurici i Reunió. A la península Ibèrica ocupa gairebé tot el territori, encara que no és habitual trobar-la per sobre dels 1000 m d'altitud. És una espècie termòfila, que pot resistir llargs períodes d'aridesa. A l'estiu, davant les altes temperatures i la falta d'humitat, estiven. Per a això, tapen l'entrada de la seua closca amb una secreció calcària de moc sec, l'epifragma (que els aïlla de l'exterior i els permet mantenir les condicions d'humitat necessària a l'interior), i romanen en letargia, alentint el seu metabolisme i alimentant-se de les seues reserves.

Ferussacia folliculum

Aquest xicotet herbívor sol agrupar-se en colònies, i pot prosperar tant en hàbitats naturals com pertorbats, a on sol viure sota les pedres, entre la fullaraca, en troncs caiguts o en zones humides i cobertes d'herba.

És un caragol ovovivípar. El progenitor incuba embrions de diverses mides. Quan fan eclosió, els nounats ja mostren una closca transparent i ovalada d'una volta i mitja, un peu verdós i ulls negres.

Aquesta forma de reproducció es basa en el fet que l'embrió es desenvolupa en l'ou, alimentant-se del rovell, però la incubació dels ous té lloc dins el cos del progenitor. Aquesta manera de reproducció té molts avantatges, entre elles, la reducció de la mortalitat de la descendència a causa de la sequera o la depredació.

Caracoles del Marquesat: Ferussacia folliculum

Ferussacia folliculum

Una de las especies de caracoles terrestres más frecuentes en el Marquesat es Ferussacia folliculum. Es un caracol de pequeño tamaño, de unos 6-9 mm de alto y 2,5-3,5 mm de ancho, con un caparazón fusiforme de color pardo o verde oliva cuando está vivo.

La concha está constituida por 5-6 espiras (vueltas). Las cuatro primeras crecen de forma regular, pero las dos últimas son de crecimiento muy rápido, y representan dos tercios del total de la concha. Esta es lisa y sin estrías, y no presenta ombligo, que es como se denomina a la cavidad que muestran algunas especies en la base del caparazón, donde se van formando las espiras. Las suturas, es decir, la línea de contacto entre una vuelta y la siguiente, son superficiales y visibles. El cuerpo es largo y de color amarillo o amarillento con un matiz verdoso, más oscuro en el dorso y la cabeza. Los tentáculos superiores son largos y los inferiores tienen forma de tubérculos cortos.

Ferussacia folliculum

Es una especie nativa del Mediterráneo occidental, donde su rango natural de distribución se extiende por la Península Ibérica, la costa mediterránea francesa, las Islas Columbretes, las Baleares, Córcega, Cerdeña, Malta, Sicilia, el sur de Italia y Grecia. También está presente a lo largo de la costa norteafricana, desde Marruecos hasta Túnez; y ha sido registrada, como probable introducción, en las Islas Canarias, Madeira, Suiza, Bélgica, y los Altos Alpes Franceses (a 2100 m de altitud, la cota más alta registrada para la especie en Europa). Además ha sido introducida en América del Norte, Australia, y en las islas de Mauricio y Reunión. En la Península Ibérica ocupa casi todo el territorio, aunque no es habitual encontrarla por encima de los 1000 m de altitud. Es una especie termófila, que puede resistir largos periodos de aridez.

Ferussacia folliculum

En verano, ante las altas temperaturas y la falta de humedad, estivan. Para ello, tapan la entrada de su concha con una secreción calcárea de moco seco, el epifragma (que les aísla del exterior y les permite mantener las condiciones de humedad necesaria en el interior), y permanecen en letargo, ralentizando su metabolismo y alimentándose de sus reservas.

Este pequeño herbívoro suele agruparse en colonias, y puede prosperar tanto en hábitats naturales como perturbados, donde suele vivir bajo las piedras, entre la hojarasca, en troncos caídos o en zonas húmedas y cubiertas de hierba. Es un caracol ovovivíparo. El progenitor incuba embriones de varios tamaños. Cuando eclosionan, los recién nacidos ya muestran una concha transparente y ovalada de una vuelta y media, un pie verdoso y ojos negros.

Esta forma de reproducción se basa en que el embrión se desarrolla en el huevo, alimentándose de la yema, pero la incubación de los huevos tiene lugar dentro del cuerpo del progenitor. Este modo de reproducción tiene muchas ventajas, entre ellas, la reducción de la mortalidad de la descendencia debido a la sequía o la depredación.